“El renaixement de l’ex – libris es produeix a través d’aquells dos nuclis impulsors que van ser Reus i Barcelona, primer amb accents modernistes i després sota la influencia del noucentisme. La darrera renaixença de l’ex – librisme arribà fins als anys cinquanta, amb particulars prolongacions un decenni més tard, però a mesura que el llibre es transformà en un producte de consum i les arts grafiques derivaren llur caràcter artesanal en industria de l’estampació, l’ex – libris va perdre el seu paper originari i s’integrà amb tota la seva riqueza al dinàmic món de la comunicació visual, tant des de camps artístics com gràfics. Molts dels seus conreadors han esdevingut notables gravadors o acreditats grafistes, car llur exercici en el domini de les imatges i en el disseny tipogràfic els ha permés projectar-se en altres camps creatius.
Veiem i entenem l’ex – libris com una obra d’art de petit format promoguda i realitzada per gent que estimen els llibres i que volen enriquir – los amb un segell que els faci propis. D’aquí se’n deriva la riqueza iconográfica que ha portat implícita en el decurs dels anys, des de la simple retolació tipográfica fins a les abarrocades i decadents figures de tall bucòlic o simbolista, molt a prop dels codis sígnics que l’home ha emprat a partir del momento en què es va voler comunicar mitjançant senyals i marques, des del gest fins a l’escriptura cuneiforme, des dels senyals de tràfic fins a les marques d’empresa i logotipus.
És al llarg d’aquesta història de la comunicació visual i de les arts del llibre on cal situar els moments més florents de l’ex – librisme, car correspon a un dels capítols més interessants de la historia de les arts i del gravat.
“L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.
(el exlibris són de la Biblioteca de Catalunya).
“ – La encuadernación. ¿ Me hablará de ella?.
– ¡Hombre¡ Me hace usted feliz permitiéndome hablar de la encuadernación. Mire: de las profesiones artísticas relacionadas con la decoración, pocas hay que tengan tanta raigambre y gloriosa tradición como la encuadernación. Desde que se encuadernan libros, los artesanos y artistas españoles dieron al mundo ejemplares que han sido trascendentales en la historia de esta artística profesión. Con terciopelos, pieles y toda clase de materiales nobles, los encuadernadores han realizado obras que son como hitos en sus respectivas épocas.
En Barcelona he leído un precioso librito: ‘ El arte en la encuadernación’. Y me encantó estas líneas:’Una definición estricta de la encuadernación habría de decirnos que es un procedimiento que tiene por objeto unir entre sí las hojas del libro para facilitar el uso de éste y procurar su conservación. Pero hay algo más que esto: Como todo indumento, la encuadernación tiene también la finalidad de embellecer el libro. Y considerada bajo este segundo aspecto, puede decirse que, en cuanto puede adquirir la consideración de obra de arte, la encuadernación es la suprema manifestación del amor al libro y aquella en que ese amor llega a alcanzar los caracteres de un verdadero culto. Desde que existen libros ha sido el arte de la encuadernación uno de los de mayor abolengo, ya que sus obras se han destinado principalmente a enriquecer los tesoros de las iglesias y de los palacios, uniéndose de modo inseparable a las más selectas manifestaciones de la inteligencia’.”
Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.23-24.
