“ Barcelona conserva encara la primacia a Catalunya i a Espanya en l’art de la impressió i formació el llibre. N’hi ha prou per a demostrar-ho en esmentar les publicacions senzilles però perfectes de la ‘Il·lustració Catalana’, les artístiques dels Oliva, de Vilanova i les pulcres i ben concebudes de la casa Miquel-Rius.
N’hi ha d’altres i aquestes les esmenta l’articulista com a mostra. Cal reconèixer, però, que són excepcions i que Barcelona temps per temps no está al nivell que estava al segle XIX. Hi ha a Barcelona intel·ligència i elements per a fer-ho millor i això és el que deu voler dir Joan Sacs i en això hi estic del tot conforme.
També en la fabricació del paper de guardes i teles es pot fer a Barcelona el que no es fa. Les millors teles vénen de fora. La dels papers de guardes i tapes feta a mà a Catalunya en els segles XVIII i XIX imitant amb fortuna els vinguts d’Itàlia i de França s’ha estacionat del tot davant la invasió del paper fet a màquina que vé principalment d’Alemanya. A França, però, es torna a pintar el paper a mà per a relligadures de bibliòfil i si a Catalunya no es pot competir en el paper pintat a màquina, es pot ben fer el paper pintat a mà.
Paper de guardes de Joan Amades (1971)
I resta demostrat que es pot fer pels assaigs practicats amb èxit a la casa Miquel-Rius. I això seria de gran utilitat perquè es prenen per a pintar papers de bona qualitat i de fibra forta com papers de fil japonesos, que són de gran durada i no es pelen dels cantells. Ara, els millors papers per a tapes vénen del Japó.
Diu Joan Sacs ‘pells i pastes per a relligadura estan a Catalunya a l’edat de pedra’. No, això no. A Reus i Valls es fan pells ben bones per a l’enquadernació. Badanes brunyides excel·lents per a llibres de petit format, xagrins ( pell de cabra) de gran resistència per a llibres grossos. Els pergamins ( pell de moltó) no es fan a Catalunya, però els millors del món són els de Madrid i Barbastro que es gasten aquí. Les vitelles ( pell de vedella) de menys resistència que el pergamí, i més a propòsit per a escriure que per a enquadernar vénen de França. Els marroquins, un dia del Marroc i avui de l’Asia, són sempre importats perquè la seva gran resistència no es troba sinó en pells de cabra de país càlid.
Amb pells d’aquí i amb pells de fora es fan avui a Barcelona relligadures de bibliòfil com mai s’havien fet”.
Article: “De l’Art del Llibre. Pells i relligadures”, de F. a Revista del Centre de Lectura de Reus , nº 184, agost 1928.
ℑ ℑ ℑ ℑ ℑ
Pells: Xagrí, marroquí, valenciana, oasi, pergamí i badana.
“ Entre los siglos XV y XVIII predominaron los escudos, símbolos de las familias nobles que podían ser reconocidos hasta por quienes no sabían leer. Más tarde se popularizaron los que hacían referencia a la temática del libro, a la profesión del dueño o a su corriente filosófica. En muchos de los diseños participaron grandes artistas de la talla de Durero, Holbein o Cranach.
La época dorada del ex libris se produjo durante el Modernismo ( finales del XIX y comienzos del XX), con el auge de la bibliofilia y el coleccionismo ( exlibrismo). En 1880, J. Leicester Warren publicó su ‘ Guide to the study of Book-plates’, y once años después se fundó la primera asociación de coleccionistas, la Sociedad de Ex Libris de Londres. En la actualidad existen cerca de 10.000 coleccionistas, 40 asociaciones repartidas por todo el mundo y un organismo internacional, FISAE ( international Federation of Societies of Exlibris Collectors), que organiza un congreso cada dos años.
Exlibris del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas.
La técnica empleada a lo largo de los siglos ha sido muy variada: desde la xilografía y la calcografía, a la litografía, la serigrafía y el fotograbado. Aunque hoy día y gracias a los avances informáticos cualquiera puede fabricar su propio ex libris, todavía existen profesionales dedicados a ellos en cuerpo y alma que cumplen a rajatabla ciertas normas básicas: la imagen debe ser una alegoría de la personalidad del propietario, debe incluirla expresión ‘ ex libris’, no puede estar dedicado a una persona fallecida, ni medir más de 13 x 13 cm… .
El ex libris, en realidad, es mucho más que una marca de propiedad, más bien se trata de un pequeño acto de amor por los libros cuyo estudio nos permite bucear a través de la Historia, del Arte y de las sociedades”.
Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.
http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20.
Exlibris del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas.
Biblioaprenent 