“ L’any 1894, el qui fou mestre dibuixant i notable gravador Alexandre de Riquer va fer un segon viatge a Anglaterra i allí va tenir ocasió d’admirar una gran quantitat d’exlibris, molts d’ells gravats a l’acer i que eren una veritable meravella. Es va entusiasmar tant que al seu retorn a Barcelona va comunicar el resultat de l’experiència obtinguda al notable bibliòfil reusenc Pau Font de Rubinat. En repassar molts del llibres antics que figuraven en la valuosa biblioteca de Font de Rubinat, varen trobar que alguns d’ells portaven encara adherits els exlibris dels anteriors propietaris dels respectius volums. Pau Font de Rubinat va voler fer partícip del comú entusiasme a molts dels seus amics bibliòfils i artistes. Davant les proves aportades, tots plegats compartiren la mateix admiració.
Animat pels seus companys i a la recerca de proselitisme, Alexandre de Riquer va publicar el 1903 un llibre bellament editat per la casa Seguí, que conté 63 exlibris dibuixats i gravats pel propi artista, ordenats i prologats per Miquel Utrillo. Hi figura una dedicatòria al Comte Leiningen-Westerburg, que mostra la influència que va tenir en l’entusiasme exlibrístic de Riquer.
El 1902 fou fundada l’ “Associació d’Exlibristes Ibèrics”, com formant part d’una secció del “Foment de les Arts Decoratives” i amb l’esperit d’exterioritzar les seves inquietuds.
A mitjan juny de l’any 1903, en un xalet del barri de Sant Gervasi, domicili de Ramon Miquel y Planas, Riquer i el seu germà es reuniren amb Frederic J. Miracle, el dibuixant Josep Triadó i Víctor Oliva, i amb la delegació expressa de Pau Font de Rubinat i del també bibliòfil Puig i Valls, varen prendre l’acord de publicar una revista amb el nom de Revista Ibèrica d’Exlibris, que serviria per ampliar el camp de l’exlibrisme al nostre país. Encarregaren a Víctor Oliva posar en pràctica l’edició.
El resultat, doncs, d’aquella reunió fou que la casa Oliva de Vilanova, amb la pulcritud característica, va editar durant els anys 1903 a 1906 l’esmentada revista, que fou elogiada merescudament per tots els aimants de les obres d’art que tingueren ocasió de fruir-ne. L’edició s’exhaurí aviat i malgrat el temps transcorregut és encara molt buscada i difícilment trobada per bibliòfils selectes que desitjarien posseir-la”.
Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’ Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, p 27.
¿ Qué hace un libro importante?.
Los libros más buscados son, normalmente, las ediciones significativas de trabajos importantes en las artes y las ciencias. Éstos incluyen los informes tempranos de descubrimientos o de invenciones; trabajos literarios o históricos; libros con ilustraciones que dan una nueva interpretación de u7n texto, o son el trabajo de un artista reconocido; las primeras impresiones de un país, de una región, o una ciudad determinada. Algunos libros pueden tener más interés si su texto fue censurado, o poco reconocido en su día, por lo que han sobrevivido pocos ejemplares. Un libro también puede tener características físicas que aumenten su importancia – una encuadernación especial, un nuevo proceso de impresión, un diseño innovador, una dedicatoria o inscripción significativa.
¿ Dónde se encuentran los libros raros?.
Los libros son transportables y están por todas partes, desde librerías privadas bien acondicionadas, hasta los áticos, sótanos y trasteros. Los libros se almacenan muchas veces en lugares poco adecuados, por ignorancia o por negligencia. Dada la importancia que tiene el estado de conservación para los bibliófilos, los bibliotecarios, y los comerciantes, el libro bien cuidado tiene muchas más posibilidades de alcanzar altas cotizaciones que si está sucio, rozado, desgarrado, falto de hojas, etc.
Extret de: TUS VIEJOS LIBROS, traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago. Es pot veure l’original a RBMS: http://rbms.info/yob/
Biblioaprenent 