Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Ex libris’ Category

marca matevat      marca Liberós

En lo segle XVII les Marques van adquirint ja altre carácter. Per algunes d’elles s’endevina que son possessor no ha tingut iniciativa pròpria, y ha estrafet arques extrangeres cambiant tan sols les inicials. Altres han seguit usant les de sos antecessors de qui han adquirit la tenda, podent estudiar nosaltres ab aytal motíu les ascendències y descendències comercials de molts llibreters d’aquell segle; causant no obstant axò alguna confusió entre los qui han espigolat superfiacialment sobre lo ram de llibrería.

marca Lacavalleria      marca Gotard

Per a corroborar lo que están dihent n’hi ha prou ab fixarse en la Marca que han fet servir varis llibreters-estampers. A casa Mathevat, entre altres, usa lo mateix Jesuset cavalcant la àliga forta que tenía ab tota proprietat en Claudi Bornat, y la que usava lo venecià Lelio Marinis establert en nostra ciutat des de 1591 hon s’hi casà en 1596, observantse moltes altres anomalíes que farèm notar al llegidor quan publicarèm les marques metexes.

marca Samsó   marca 2 morera

En lo segle XVII varies societats de llibrers-estampers tenint cada una d’elles una Marca colectiva.

Com prometèm al començar l’article, aquí posarèm la llista de llibreters y estampers qui han usat Marca Pròpria en ses estampacions publicades a son pas per Catalunya.

marca Cormella   marca bonilla

Pere Miquel  .           .           .           1491

Joan Rosenbch         .           .           1493

Diego Gumiel           .           .            1494

Joan Luschner          .           .           1499

Nicolau Spindeler    .           .            1499

Gabriel Pou   .           .           .            1505

Joan Carles Amorós .           .           1509

Pere Posa      .           .           .             1518

Duràn y Salvanyach .           .           1525

marca 2 Jolis

Pere Mompezat        .           .           1530

Jaume Cortey            .           .          1561

Claudio Bornat         .           .           1562

Pere Malo      .           .           .           1571

Francesch Trinxer   .           .           1573

Narcís Samsó Arbús.          .            1576

Jaume Cendrat         .           .           1578

Hubert Gotard          .           .           1585

Lelio Marinis            .           .           1590

Gabriel Graells         .           .           1596

Sebastià de Cormellas         .           1597

Companyía de Sebastià de Cor-

     Mellas y Joan de Bonilla            1607

Joan de Bonilla         .           .           1613

Esteve de Liberós    .           .           1625

Jaume Mathevat       .           .           1641

Joan Sapera   .           .           .           1660

Antoni Lacavallería .           .           1677

Confraría de llibreters         .           1678

Francesch llopis       .           .           1680

marca 2 escuder

Companyía de A. Ferrer, M. Pla-

   Nella, J. Casanyes, M. Badía,

   P. Pau, y B. Ferrer            .           .1683

Joseph Moya .           .           .           1684

Companyía de J.Pahissa, B. Ni-

   vell, y J. Roca         .           .           1685

Gremi d’Estampers .           .           1685

Joan Roca      .           .           .           1685

Companyía de J. Moya, J. Ascona,

   J. López y J. Terresanchez          1685

Joseph Moya .           .           .           1687

Joseph Llopis            .           .           1691

Companyía de A. Ferrer, J. Pahi-

   Ssa, R. Figueró y B. Ferrer          1695

Rafel Figueró            .           .           1701

Joan Jolis       .           .           .           1701

Joseph Teixidó         .           .           1701

Joan Pau Martí         .           .           1701

Joan Piferrer .           .           .           1702

Baltasar Ferrer         .           .           1711

Joseph Giralt .           .           .          1734

Pere Escuder            .           .            1750

Pere Morera (de Vich)        .           1757

Pares Carmelites      .           .           1760.

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

marca gremi   marca cendrat

Podeu veure més Marques a: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, d’on són les que aquí es veuen.

 

exlibris segle V AC

“ A partir de la invención de la imprenta y de la técnica del grabado el ex libris se convirtió en lo que es hoy día: una estampa, etiqueta o sello. Cuando las bibliotecas dejaron de ser un privilegio de la iglesia, el antiguo celo de los clérigos por sus libros pasó a los nuevos propietarios. Dado que decorar cada ejemplar con un ex libris pintado a mano era muy costoso, se solicitó a los artistas que realizaran pequeñas piezas de madera o de metal con el escudo del dueño del libro, para después imprimirlas ( o pegar su reproducción) en cada volumen. El ejemplo más antiguo lo encontramos en Alemania hacia 1470-80, en los libros donados a la biblioteca de la Cartuja de Buxheim por Hildebrando de Brandenburgo.

brandeburgo

 

Una variante del ex libris fue la de los Supralibros, marca heráldica que se aplicaba en relieve sobre el material de la cubierta 8 generalmente cuero); fue bastante común en el sur de Europa y es posible que su uso frenara el desarrollo del ex libris en francia, España, Italia y Gran Bretaña. Por su parte, en Estados Unidostambién se utilizaron los denominados ‘book rhymes’, poemas breves escritos en el interior de la cubierta que desaconsejaban el robo e indicaban el nombre del propietario; a partir del siglo XIX fueron destronados por el ex libris.

supralibros

En Europa, el sello de madera continuó usándose hasta mediados del siglo XVI y su sucesor, el moderno sello de caucho ( alternativa mucho más económica), se utilizó con frecuencia en los últimos 150 años. Mientras, en Japón, el sello para libros ( zosho-in), de hermosa caligrafía, apareció casi al mismo tiempo que el primer ex libris impreso europeo. Uno encontrado en el Templo Daigoji hacia 1470 contiene la siguiente inscripción:

‘ Robar este libro cierra las puertas del Cielo, y destruirlo abre las del infierno. El que tome este libro sin permiso será castigado por todos los dioses de Japón’.

Por lo tanto, podemos afirmar que el nacimiento del ex libris se produjo de forma paralela en oriente y en occidente.”

 

Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20. ( imatges també).

exlibris papelenblanco

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

exlibris jm Riquer

 

               “El renaixement de l’ex – libris es produeix a través d’aquells dos nuclis impulsors que van ser Reus i Barcelona, primer amb accents modernistes i després sota la influencia del noucentisme. La darrera renaixença de l’ex – librisme arribà fins als anys cinquanta, amb particulars prolongacions un decenni més tard, però a mesura que el llibre es transformà en un producte de consum i les arts grafiques derivaren llur caràcter artesanal en industria de l’estampació, l’ex – libris va perdre el seu paper originari i s’integrà amb tota la seva riqueza al dinàmic món de la comunicació visual, tant des de camps artístics com gràfics. Molts dels seus conreadors han esdevingut notables gravadors o acreditats grafistes, car llur exercici en el domini de les imatges i en el disseny tipogràfic els ha permés projectar-se en altres camps creatius.

exlibris ricart2

 

               Veiem i entenem l’ex – libris com una obra d’art de petit format promoguda i realitzada per gent que estimen els llibres i que volen enriquir – los amb un segell que els faci propis. D’aquí se’n deriva la riqueza iconográfica que ha portat implícita en el decurs dels anys, des de la simple retolació tipográfica fins a les abarrocades i decadents figures de tall bucòlic o simbolista, molt a prop dels codis sígnics que l’home ha emprat a partir del momento en què es va voler comunicar mitjançant senyals i marques, des del gest fins a l’escriptura cuneiforme, des dels senyals de tràfic fins a les marques d’empresa i logotipus.

               És al llarg d’aquesta història de la comunicació visual i de les arts del llibre on cal situar els moments més florents de l’ex – librisme, car correspon a un dels capítols més interessants de la historia de les arts i del gravat.

                “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

(el exlibris són de la Biblioteca de Catalunya).

exlibris casals

 

 

galván 4

 

               “ – La encuadernación. ¿ Me hablará de ella?.

               – ¡Hombre¡ Me hace usted feliz permitiéndome hablar de la encuadernación. Mire: de las profesiones artísticas relacionadas con la decoración, pocas hay que tengan tanta raigambre y gloriosa tradición como la encuadernación. Desde que se encuadernan libros, los artesanos y artistas españoles dieron al mundo ejemplares que han sido trascendentales en la historia de esta artística profesión. Con terciopelos, pieles y toda clase de materiales nobles, los encuadernadores han realizado obras que son como hitos en sus respectivas épocas.

galván 2

 

               En Barcelona he leído un precioso librito: ‘ El arte en la encuadernación’. Y me encantó estas líneas:’Una definición estricta de la encuadernación habría de decirnos que es un procedimiento que tiene por objeto unir entre sí las hojas del libro para facilitar el uso de éste y procurar su conservación. Pero hay algo más que esto: Como todo indumento, la encuadernación tiene también la finalidad de embellecer el libro. Y considerada bajo este segundo aspecto, puede decirse que, en cuanto puede adquirir la consideración de obra de arte, la encuadernación es la suprema manifestación del amor al libro y aquella en que ese amor llega a alcanzar los caracteres de un verdadero culto. Desde que existen libros ha sido el arte de la encuadernación uno de los de mayor abolengo, ya que sus obras se han destinado principalmente a enriquecer los tesoros de las iglesias y de los palacios, uniéndose de modo inseparable a las más selectas manifestaciones de la inteligencia’.”

                Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.23-24.

galván 3

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

estampa 1

               “Dins la classificació de fulles soltes o papers volants devèm comprèndrehi en primer lloch les Estampes o Imatges dels Sants gravades, que son, sens dupte, la primera manifestació de la Xilografía precursora de la Imprempta, essent elles les que han conservat lo nom d’Estampa per antonomasia. 

butlla 2

                                                                       Butlla

              Després seguexen les Butlles, les Fulles-almanach, les Auques, y tot lo que s’ha convingut en darli lo nom d’imatgeria popular: los Exlibris, los Goigs, y, arrodonint tota aquesta gama popular, los Romanços.

exlibris 1 pepita pallé

goig sant geroni

                                                                     Goig Sant geroni

romanços 1

              La importancia de la catalogació d’aquestes fulles, qual conservació la incuria dels temps ha fet quasi imposible, es ben oviradora, y avuy los bibliografs li dedican tota la predilecció que se mereix, puix es més difícil trovar un prospecte d’una edició incunable, o una de les mil y mil estampes de les donades als pelegrins qui visitavan los hermitatges sants, que no pas ferse ab un exemplar de les obres més rares.

gravat al boix 1 ricart

                                                                                      Gravat al boix  E.C. Ricart

gravat coure barcelona

                                                                           Barcelona. Gravat al coure de Reiss

gravat al cer oceania

                                                                                           Oceania. Gravat al cer

               Voldríam des d’aquest petit grahó de la Bibliofilía en que escrivím que la nostra veu fos sentida y compresa per tots los aymants de la producción espiritual de la nostra terra; que no dexessem perdre tot lo bé de Déu que ha sortit de les nostres prempses, ja en gravats al Boix, al coure y al cer, ja en la manifestació de tota mena d’imatgería popular en forma de goigs, ahón s’hi pot col-leccionar tota una hymnòdia, fulles polítiques de tots temps, bans, romanços, auques, etc., fentne un bon arreplech y estojant-ho dignament en l’Arxiu de nostra ciutat, ahón pugan estudiarse totes aquestes manifestacions del art popular nostrat.

bando espartero

                                                                             Ban

 

full solt

                                                                                               Full solt

               Ja sabèm que n’hi han molts que hi dedican sos esforços. A la Biblioteca de Catalunya, al Arxiu Municipal històrich, y al Museu del Parch, s’està catalogant ab tota cura lo bell arreplech de papers, gravats, fulles soltes y goigs, dins los quals los aficionats podrán espigolarhi lo desenrotllament del gravat uns, y la historia anecdótica popular altres. Los creyents les devocions de tota una generació, y les costums de sos avantpassats, podent-hi tots, a travers d’aquestes petites y humils fulles, retrobarhi lo ver esperit de la historia de nostre poble.”

               Article “Les Fulles soltes o papers volants”de Joan Bta. Batlle, en el inici del Catàlegs de la Llibreria l’’Arxiu, nº 1-49 (1924- 1936).(imatges de TC)

 

 

 

col guerra 1

              “ La figura del Dr. Guerra se nos presenta, así pues, como la de un auténtico bibliófilo. No se trata del bibliómano que busca con avidez casi enfermiza ediciones raras sin más motivo que su propia rareza. El Dr. Guerra es consciente de que los libros valen ante todo por el mensaje que transmiten, y en su afán de bibliófilo ha primado siempre el interés por el contenido de los libros que adquiría, más que ninguna otra circunstancia. El impulso originario que le condujo a la bibliofilia fue su afán de hacerse con una biblioteca que le sirviese como herramienta de trabajo, para suplir las carencias de las bibliotecas de su entorno. Solo que los intereses intelectuales del Dr. Guerra han sido muy variados, más incluso que sus estudios universitarios, por lo que no nos puede extrañar que haya formado, por ejemplo, una extraordinaria biblioteca de historia ni que la filosofía figure entre sus fondos con las obras de los autores más importantes e influyentes, o que la historia de las ciencias aparezca en sus hitos más representativos con tantas obras como la historia de la medicina, cuya docencia ejerció durante muchos años. La consideración de que las fuentes son el fundamento de cualquier actividad científica le llevó a adquirir, y a manejar con deleite, todohay que decirlo, las ediciones originales de las obras que marcan un hito en el avance humano, de las crónicas que reflejan los descubrimientos de nuevas tierras, de las que tratan del esclarecimiento de los hechos históricos o del desarrollo del pensamiento.

col guerra 2

              El Dr. Guerra se explaya en las introducciones a sus obras científicas, especialmente las bibliográficas, dejando al descubierto su, por otro lado frecuentemente declarada, pasión por los libros, pero poniendo de manifiesto la utilidad bibliográfica y científica que extrae de ellos”.

                Article: “ La bibliofilia del Doctor Guerra”, de Manuel Sánchez Mariana, extret de Una biblioteca ejemplar: Tesoros de la colección Francisco Guerra en la Biblioteca Complutense, Madrid, UCM 2007, pp. 25-31.

Read Full Post »

l'amor al llibre rahola 2

 

               “ Altres homes esclarits han estimat el llibre amb un apassionadament tan gran i en circumstàncies tals, que n’han estat víctimes. Amb raó s’ha dit que el qui vulgui conèixer de sobte totes les misèries de la terra, ha de veure’s obligat a vendre els seus llibres estimats. Ha de produir, verament, una dolorosa tristesa la necessitat de vendre els llibres que hem aconseguit reunir a costa d’esforços i de sacrificis de tota mena, i que han estat els nostres companys fraternals en les hores de joia i en les hores de defalliment; aquests llibres, com l’humaníssim Don Quijote,- la més pura, la més alta glòria d’un poble,- que ens han fet riure i ens han fet pensar, o han estat un bàlsam per a les nostres íntimes ferides, o ens han aconsellat discretament en la incertesa i en l’angoixa.

               Davant la nostra imaginació desfilen alguns dels personatges que es pot dir que no varen tenir altra passió veritable que la del llibre, i per ell varen viure, i per ell varen morir. ¡Quantes tragèdies íntimes i silencioses¿…”.

               RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 15.

 

               “ Ex libris ( expresión latina que significa ‘de entre los libros de’) hace referencia a las marcas de propiedad que se colocan en el reverso de la cubierta de un libro y que indican el nombre de su dueño o de la biblioteca a la que pertenece. Por lo general, a dicho nombre lo precede la expresión ‘ ex libris’, aunque también se encuentran variantes como, por ejemplo, ‘ex bibliotheca’, ‘e-libris’ u otras mucho más domésticas como ‘Soy de…’.

               Los ex libris no son meras etiquetas identificativas ( sobre todo si tenemos en cuenta que buena parte de ellos incluyen alguna imagen atística), sino que en función del esmero que se haya puesto en su diseño pueden convertirse en auténticas obras de arte en miniatura.

ex libris Amenophis III

 

               El primer ex libris documentado trata del siglo XV AC: se trata de una placa esmaltada de barro cocido presuntamente propiedad del faraón egipcio Amenophis III. Esta rudimentaria marca de propiedad habría sido utilizada a modo de sello en los estuches donde se guardaban los rollos de papiro. En la actualidad se halla en el Museo Británico.

               Durante la Edad media los ex libris más habituales consistieron en anotaciones manuscritas en los códices. En una época en donde la cultura descansaba, casi en su totalidad, en las manos del clero, los monjes encargados de copiar los libros acostumbraban a dejar comentarios en los márgenes.

               Este libro pertenece a los monjes del monasterio de Santo Jacopo deRipoli en Firenze. Quien lo coja, tenga la bondad de devolverlo pronto y sin ningún desperfecto. Este libro es mío.”

               Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20.

Read Full Post »

exlibris RMP

 

               “Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡

exlibris Font de Rubinat

 

               Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc i de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la història de l’art del nostre país.

exlibris Triadó

               De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.

exlibris A Riquer1

               D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.

               “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

exlibris Balaguer

 

Hotel Drouot1

 

               “  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

               En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

               Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge contínuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Poe el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo quepor un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujango cerca de las 5.000’.

 

               Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

Hotel Drouot2

 

       exbloguis33

 

                                                  (Exlibris 2, 3, 4 i 5 extrets de la BC)

Read Full Post »

 

 

 

                  

 

          “ Actualment hi ha qui no sap què és un ‘ex – libris’, perquè no n’ha vist mai cap. D’altres, solament els han perdut de vista. Direm, doncs, per començar, que aquest és el nom que es dóna al signe, símbol o emblema, generalment gravat, o bé imprès en un petit full de paper que s’aplica o enganxa a la coberta interior d’un llibre per tal d’identificar el seu propietari.

           L’ùs dels ‘ex – libris’ va començar a Alemanya a principis del segle XVI, i no es va introduir a França fins ben entrat el 1600. Al començament era sols un simple escut o emblema, per evolucionar més tard donant lloc a petites obres d’art gràcies al gravat fet en fusta, a l’aiguafort o bé en metall. El seu col.leccionisme no sorgeix, però, fins el darrer terç del segle passat, que és precisament quan apareixen a casa nostra, gravats pels millors artistas i estimulats pels bibliòfils i altre gent relacionada amb els llibres i l’art de la lletra impresa. Fou l’artista reussenc Ramon Casals i Vernis, qui el 1889 dibuixava al carbonet, per encàrrec del seu paisà, el llegendari bibliòfil Pau Font de Rubinat, el que pot considerar-se el primer ‘ex – libris’ català de l’època moderna.” 

          Article: “Hem tornat a veure ‘ex – libris’” de Lluís Bonet i Punsodas a Revista de Llibreria Antiquària, número zero,octubre 1980, pp.20.

 

                              

 

           “ Un librero de viejo aspira a tener todos los libros del mundo y ser el único del mundo. No porque le reporte más dinero, sino por absoluta vanidad. Es un hecho muy borgiano, quizá porue Borges fue bibliotecario, una manera distinta de ser librero de viejo. Por otra parte, el librero de viejo tiene un sentido cinegético muy acusado y un sentido aguzado de la seducción para conseguir algo, en este caso, un libro, aunque lo más paradójico de todo es que un librero de viejo comienza con diez mil pesetas y ningún libro y termina con diez mil libros y ninguna peseta”.

            Paraules de Constantino Gómez ( Tino Vetusta) en una entrevista feta per Víctor Guillot, al diari La Nueva España de Gijón, el 4 de gener de 2010.

 

                                        

Read Full Post »

                        

 “ L’ex.libris, usat ja antigament com a signe de propietat, en el que hi havia’l nom del bibliòfil junt ab sos blassons si era noble o bé anava orlats ab algún emblema o alegoría, ha alcansat una gran importancia artística, coincidint ab el renaixement del art aplicat a la enquadernació, gracias a ha veri empleat son talent els millors artistas europeus y americans, y avuy casi’s pot afirmar que tot bibliòfil que s’estimi no deixa de tenir el seu.

            Generalment, al nom del bibliòfil s’hi junta una alegoría relacionada ab sas aficions o ab sa manera d’ésser, y moltas vegades s’hi afegeix una llegenda que subratlla son carácter o retrata sas aspiracions. Com ab tantas cosas, Espanya ha anat endarrerida en aquest moviment exlibrista, però mercès a l’Alexandre de Riquer que inicià entre nosaltres aquest art fent qu’altres el seguissin, avuy s’ha despertat gran afició essent solicitats pels coleccionistas estrangers els ex.libris espanyols. Y pera convences de qu’es natural aquesta solicitació, no hi ha més que fullejar l’elegant volum que tenim a la vista; jo quedo emprendat d’una pila d’ex.libris, dels que uns se recomanan per la seva refinada senzillesa, mentres els altres, entre’ls que descollan els ayguaforts, són tractats ab tant carinyo, ab tal amor a l’obra, que pregonan als quatre vents que no hi ha art petit per petitas que sian la missió y las dimensions del objecte que l’estotxa” .

    Article de Sebastià Junyent a Joventut, n.213, 10 març 1904, p. 164.

                        

 “ La bibliofilia es un credo bien exigente, para algunos cercano a una religión, y toda religión ( excepto el budismo) genera sus integrismos. Estos son peligrosos hasta para la integridad física de los demás, como demuestra la Historia, pero sin duda el bibliofílico es el que veo más cercano y disculpable. Todo coleccionista tiende al perfeccionismo, pero algunos no es que tiendan, sino que lo practican con estricta observancia: ni un ejemplar que no sea excepcional, por su rareza y perfección. Se pueden compartir entre principios – como tendencia – , pero es punto menos que imposible mantenerlos en la práctica, pues para ello habría que ser un Creso.

            Pueden señalarse distintos niveles dentro de la bibliofilia, en función del interés por los libros y sobre todo de la cantidad y la calidad de los volúmenes que posee cada uno. En cierto modo, las mentadas variedades que señalaba Nogués entre los coleccionistas son válidas también para los bibliófilos: el envidioso, el pseudo, el imbécil, el avaro, el económico, el encantado, el chiflado y el vulgar”.

         MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 26.

           

                         Exlibris extrets de la Biblioteca de Catalunya

Read Full Post »

   

                                       

 

“ Grat sia a Deu, l’art va estenense a tots els ordres de la vida; las generacions que van pujant van comprenent que té dret d’intervenir en tots els llochs, que no hi ha objecte per petit que sia que no li pugui dar hostatge. Aixís com las més petitas accions poden lluhir la llum de la bondat si es un home bo qui las executa, aixís per tot resplandeix la llum de la bellesa en tota cosa per petita que sia que surti de las mans d’un ver artista.

            Això se’ns acut al fullejar la colecció de magnifichs ex.libris qu’en Riquer ha donat a llum, presentantlos ab aquell gust refinat, ab aquella elegancia sòlida a qu’ens té acostumats.

            El reviscolament de l’afició als ex.libris es un fet complertament modern y que va lligat ab la resurrecció del art aplicat que d’uns quants anys ensà s’opera en el mòn intelectual. No podía ésser que, al ensemps que’s procurava aplicar l’art als mobles, als utensilis familiars, a las casas de lloguer, a tot lo que rodeja al home probant de darli un vesllum d’ideal, se quedés endarrera’l llibre, l’objecte que té més relació ab l’home inteligent, l’objecte escampador d’ideas que serán llevor d’ideas més assahonadas, el pacifich lluytador que desde la quietut de la cambra retirada va empenyent al home pels viaranys del progres ab més forsa y eficacia que l’acció brutal y rápida de las revolucions, perque son trevall quotidià sempre va endevant, may recula, llaurant sempre en las capas espessas dels cervells no conreuhats, fenthi arrelar de dia en dia ideas que’ls afinan, que’s converteixen en sentiments y en bellas accions”.

 

            Article de Sebastià Junyent a Joventut, n.213, 10 març 1904, p. 164.

 

                                        

 

 

                “ El bibliófilo puede poseer y leer cualquier tipo de libro, claro está, pero como tal bibliófilo sólo le interesan los que tengan algo especial, los que se salgan fuera de lo común: manuscritos, incunables, antiguos, raros, curiosos… Cualquier bibliófilo sabe apreciar por ejemplo ‘las primeras ediciones aldinas o bodonianas’, y los hispanos seguramente buscarán también varios tipos de libros españoles: los incunables, primeras ediciones de nuestros grandes escritores del Siglo de Oro, libros de caballerías del XVI, libros de navegación, primeras crónicas y relaciones de América…”.

 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid,2009 ; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 51.

 

                                              

Read Full Post »

          exlibris-a-de-riquer.jpg

“ Si hem esmentat aquestes víctimes del llibre, entre moltes altres, no s’ha pas de creure, tanmateix, que sigui precís portar fins a tals extrems la bibliofilia. Potser alguns d’aquests personatges eren, més que bibliòfils, bibliòmans; i el bibliòman tots sabeu que és un ésser rar, que col.lecciona volums només per l’afany, per la ‘mania’ de col.leccionar-los, o per vanitat pueril, com podría aplegar qualsevuga altres coses, i sols els conserva per a ell, avarament.

            Estimar el llibre no vol pas dir, doncs, que tinguem de sacrificar-nos per a adquirir-lo, col.locar-lo després en una lleixa, tancar la llibreria amb pany i clau i augmentar el catàleg amb una papereta, o morir de desesperació, si la dissort ens desposseeix de la nostra biblioteca; sinó que hem de tenir-lo per company en les nostres penes i en les nostres alegries, i llegar-lo, i rellegir-lo, i meditar-lo, si conté consells discrets, sàvies ensenyances o encisadores belleses d’estil”. 

RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre. Tallers gràfics Casa Misericòrdia, Girona, 1928; pp. 17-18.   

         exlibris-a-de-riquer2.jpg

 “ Pero, además de la rareza y de la antigüedad, el libro posee el valor intrínseco de toda obra de arte: la belleza. ¿ En qué consiste una bella edición?. Aunque éste es tema demasiado largo para exponerlo en el corto espacio de que disponemos, en líneas generales hemos de contestar que, en primer término, depende de que el texto figure de una manera irreprochable, a cuyo objeto es indispensable la máxima atención por parte del autor, y del concurso de eruditos y filólogos, cuando se trata de reimpresiones. Los Aldos, los Plantinos, los Estefanos, los Elzeviros contaron siempre con un cuadro selecto de helenistas, eruditos y humanistas famosos que revisaron y depuraron los textos y cuidaron esmeradamente los mil y un detalles que necesita toda buena edición: una severa corrección que conserva el texto, y cada palabra en particular, en todo su valor e integridad y la ortografía en toda su pureza”. 

LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 10-11.

          exlibris-alexandre-de-riquer3.jpg

          Els 3 exlibris són d’Alexandre de Riquer, es poden trobar a l’ Exposició Virtual d’exlibris de la Biblioteca de Catalunya

Read Full Post »

Ex bloguis

 

El 8 de juny vaig escriure sobre ex libris i ex webis, i proposava buscar un nom per els  ex bloguis, ningú m’ha fet cas; crec que ex bloguis queda bé. Crec que això dels ex bloguis és un tema interessant.Torno a parlar del tema i poso el meu primer ex bloguis, no és una gran obra, però de moment ja està bé, a poc a poc n’aprendré més.La pàgina de Josep Manzano sobre ex webis em sembla que està molt bé per aprendre i ensenya moltes coses.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »