“ Edicions de bibliòfil.
Ja he dit abans que al segle XIX sorgeix un tipus de bibliofília de concepció més moderna basada en llibres de reconeguts autors, de curosa edició, que incorporen elements i materials d’alta qualitat. Alguns autors han arribat a significar que aquestes obres són ‘ fabricades’ expressament per als amants del llibre. Josep Porter comentava que li havien arribat notícies de que als Estats Units, a finals dels anys 40 del segle passat, ja es feien edicions de bibliòfil inclús de novel.les policíaques…
La importància de l’interès per la bibliofília al llarg del temps ha possibilitat l’establiment d’un bon nombre d’associacions de bibliòfils en les que, entre altres finalitats, hi figura l’edició de llibres de bibliofília que solen tenir com a destí principal o únic, els seus socis.
L’any 1866 es va constituir a Espanya la Sociedad de Bibliófilos Españoles que, en les seves tres èpoques, va publicar 82 diferents volums. Quelcom més tard, ho va fer la Sociedad de Bibliófilos Andaluces que, amb tiratges de 500 exemplars, va publicar uns 40 volums. La Societat Catalana de Bibliòfils en el seu període existencial d’uns nou anys ( 1903/1912 c.) va editar 8 obres força apreciades. Actualment, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona ( ABB), edita amb regularitat llibres de bibliofília d’autors i temes significatius els quals, la major part de vegades, s’il.lustren amb gravats de reconeguts artistes. Sense comptar l’edició d’un gran nombre de publicacions considerades com a complementàries – la majoria d’una gran qualitat tant des del punt de vista del contingut com del continent – l’ABB ja s’ha superat la trentena de publicacions d’alt nivell bibliofílic. El tiratge d’aquestes edicions sol estar situat entre els 100 i 250 exemplars.
Al pertànyer moltes d’aquestes obres a edicions de qualitat estampades en un nombre limitat d’exemplars, habitualment són objecte de valoracions de consideració.”
Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.
“ eran las últimas décadas del XIX; las imprentas catalanas vivían un momento esplendoroso. Eran los tiempos del aprecio prerrafaelita por las artes del libro inoculado desde Inglaterra por Morris o Ruskin. En Barcelona la burguesía vivía la fiebre de oro financiera que noveló Narcís Oller al modo naturalista de Zola. La pasión por la obra bien hecha impulsaba a los lectores de Ibsen y Maeterlink. Resonaba ‘Parsifal’ en el Liceo. La edición trazaba con letra dorada exlibris de Alexandre de Riquer. Hubo un momento, entre los años ochenta y noventa, en el que coincidieron en la Ciudad Condal cinco revistas ilustradas de gran formato:’La Ilustración Artística’, ‘La Ilustración Hispano-Americana’, ‘ La Ilustración Ibérica’, ‘ La Ilustración Catalana’ y ‘ La Hormiga de Oro’. Papel de buen gramaje, articulistas de postín; imágenes y tipografías grabadas en el imaginario de varias generaciones.
En la localidad ampurdanesa de Sant Feliu de Guixols la industria del corcho constituía el combustible de una burguesía ilustrada que se asomaba al paseo marítimo desde mansiones señoriales. Allí había nacido en 1864 Octavi Viader i Margarit.
Hijo de un cartero y de temperamento inquieto retornaba a su ciudad tras pasar por Barcelona, donde aprendió el oficio de encuadernador e impresor. Como explicó en 1977 el historiador Joan Torrent i Fabregas, la actividad comercial y cultural de Sant Feliu daba para varias imprentas:’Viader sabía cómo tener permanentemente activas las cajas y la minerva. Poseía un sentido práctico y ganas de trabajar y abrirse camino; no rechazó ningún encargo y se cansó de tirar toda clase de impresos comerciales para las oficinas de fabricantes y comerciantes; pero, entre todos aquellos trabajos prosaicos, soñó siempre con imprimir algún día ‘ un libro cuya belleza provocara la admiración de los bibliófilos”.
Article de Sergi Doria: “De cómo Don Quijote se hizo corcho en Sant Feliú de Guixols”, en el diari ABC de Madrid, el 9 de maig de 2005, pp. 64.
Biblioaprenent 
