Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliografia’ Category

Estic de sort

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibreries, Llibres, tagged , , , on 31/05/2013|

la librería ambulante              la librería encantada

             Estic de sort, els quatre últims llibres que he llegit m’han agradat molt, ho he passat molt bé i els he trobat molts curts.

            Sóc català i m’estimo més llegir en català que en castellà, però així i tot, malgrat tot, això del bilingüisme és una ganga, volia posar ‘txollo’, però crec que no és gaire correcte, el cas és que és una gran sort poder llegir en català i en castellà.

            Els tres últims llibres no estan traduïts al català, La librería ambulante, La librería encantada i La vida cuando era nuestra, no sé que esperant per fer-ho, estic segur que en vendrien molts, són tres grans llibres, i més si els que els lleigeix s’estima els llibres com a tals, doncs en els tres les llibreries i els llibres en general jugant un paper molt important en les històries que ens expliquen.

la vida

            Segur que els dos primers, en anglès, idioma original, encara deuen ser millors, però així i tot, estan molt molt bé. Crec que la prosa té avantatge sobre la poesia, no és tan complicat explicar les coses com inventar-les. La poesia és difícil, la majoria de vegades, i si no està escrita en el teu idioma encara ho és més. De vegades no hi ha per on agafar-la, i si es traduïda encar menys, crec que la poesia  hauria de ser llegida sempre en el idioma original, traduïda perd moltes moltes coses, crec que ho perd quasi tot, no és el mateix, no és el que les escriu vol dir, vol mostrar, vol ensenyar, vol…, vol moltes coses i en un altre idioma ho miris per on ho miris no té res a veure, la traducció de la poesia traeix tot allò que l’autor vol dir.

            El quart, el millor, el més llarg i el que se m’ha fet més curt, de Care Santos: L’aire que respires, en català. Sembla que això dels llibres en català deu ser alguna cosa molt difícil, i sembla que més cara.

l'aire que respires

            Opinió de poc llegit, d’ incult, doncs no sé res de literatura, he llegit uns quants llibres i en tinc una cua que no l’acabaré mai, i això que intento escollir-los molt, procuro llegir pocs o , ara, cap best-seller, la meva mania és aprendre coses sobre llibres en general i sobre bibliologia en particular, per aquest motiu llegeixo llibres sobre tipografia, impremta, història del llibre, enquadernació, i sobre tots els temes més o menys relacionats amb el món dels llibres.

            Aquests quatre últims són tres novel·les, però els llibres hi són tant o més que en algún manual de enquadernació, manual de enquadernació que estic buscant en català i no hi ha manera, segueixo buscant, alguna cosa hi ha, diuen ; a les biblioteques de la Diputació no, ja els hi he dit, més o menys, i m’han dit que hi ha llibres sobre enquadernació, però són en castellà, anglès i altres idiomes, però en català només hi ha tres llibres semblants, un sobre una exposició, un altre és un catàleg i l’altre és sobre enquadernació mudéjar, o sigui, res. Espero que es posin al dia.

hermenegildo

                                                     (exposició BC 2005)        
                                                       brugalla enquadernador          
                                                               (exposició BC 2001) 

ofici i art ok

                               (petit catàleg exposició a Artesania de Catalunya 2007)

        El que volia dir es que recomano aquest quatre llibres, em semblen molt bons, bé, a mi m’han agradat molt, i a part de les històries també vull dir que les enquadernacions, la presentació, el paper, la lletra i més coses estan força bé, sobretot en el tres primers, una cosa que no es normal que passi avui dia.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 320

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged , , on 13/05/2013|

infern bibliòfil 1             

infern bibliòfil 4

                “ Parlo aquí del aficionat recercador, y recercador actiu, que no’s refía sinó d’ell mateix y per a qui’l llibreter expert es un enemich natural del qual se malfia.

               Observeulo, aquest aficionat, el matí de cada sesió de subasta, com regirá, obre, fulleja ab curiositat febril cada un dels volums exposats. No se li escapa res, ni una taca, ni una mullena, ni un arnat insignificant, ni’l més petit retoch a la portada o un esbarbat excessiu de mitg milímetre. El llibreter subastador se’l mira ab mal humor, perquè sap que d’ell no hi ha lloch a esperarme cap comissió. Aquest es el veritable aficionat: y axí es com el veurèu, a l’hora de la venda, ficat dins del seu abrich, ab la solapa alçada que li arriba als bigotis, l’ala del capell abaxada cobrintli les orelles, quiet en un recó, tractanht d’amagarse tot lo posible per a no despertar l’atenció dels seus enemichs els llibreters; perquè’ls sap capaços, per esperit de confraria, de coaligarse per a pèndreli un volum.

 

 infern bibliòfil 2     infern bibliòfil 3

(Quatre composicions de J. Pey, estampades en colografia, en el capítol . “ L’infern del bibliòfil” de Asselineau, del llibre Contes de Bibliòfil, Institut Català de les Arts del Llibre, Barcelona, 1924, amb pròleg de Ramon Miquel y Planas.)

 

                Quan ve’l momento, s’entafora, tot arrupintse, darrera d’algú, y s’esmuny fins a l’orella del pregoner per a formular la seva dita. Encara se n’han vistos de més sobtilos que’s fan acompañar d’algun amich desconegut que sitúen a algunes passes de distancia, entre’ls rengles dels compradors, y al qual, posats ells d’esquena al taulell, trameten les ordres ab senyals convingudes.”

 C. Asselineau: L’infern del bibliòfil, dins del llibre Contes de Bibliòfil, Institut Català de les Arts del Llibre, 1924, pp. 151.

 

                            bouqui 2

                          bouqui 1

 

                “ Conoce, uno por uno, a todos los bouquinistes, desde los que tienen sus cajones – siempre sobre el parapeto del río – a espaldas de Nôtre Dame, hasta los que han ido a buscar la sombra protectora del Instituto. Conoce también a los libreros de tienda, a los que editan catálogos y proporcionan los libros únicos, las ediciones príncipes, los ejemplares anotados por comentaristas ilustres, los volúmenes que pertenecieron a un poeta célebre o a un gran escritor. Pero mi catedrático prefiere los baratillos del parapeto. ¿ Y saben ustedes por qué? Poe el agua. La corriente fluvial, que ve y escucha deslizarse, le sirve para contrastar la fluidez de la prosa, que está leyendo antes de comprar el libro.

bouqui 4

 

bouqui 5

               Dice que la buena prosa no puede ser comparable al mar ni al torrente, sino al río; al río que concluye en el mar. Dice – aparte esta afirmación, dulcemente arbitraria y muy francesa, pues la prosa gala es fluida y fácil, como de escritores de río – que el libro viejo necesita para ser saboreado aire, agua y luz, y que no hay lugar en el mundo donde sea tan deleitosa la lectura de un pasaje de un libro cualquiera como en los tenderetes del Sena, bajo el cielo gris del invierno, a la sombra de los álamos del estío, y pudiendo en toda estación reposar la vista en el ábside de Nuestra Señora, en la perspectiva de los puentes, en la línea armoniosa del Louvre, en todo aquel París que a cada paso describen los mismos libros que, el bouquinieur hojea y acaricia antes de concluir su compra o de renunciar a ella con un suspiro de piedad.

bouqui 6bouqui 8

             Porque hay, naturalmente, muchos libros malos, peor aún: muchos libros grises en los baratillos del Sena. Son los que un día, cansado de su permanencia en el cajón, venderá el propio bouquiniste a algún chalán del famoso ‘Mercado de las Pulgas’, de Saint-Ouen, o de algún fabricante de papel”.

 Article: “ El amor al libro” d’Alberto Insúa, a La Voz, diari de Madrid, el 1922.

bouqui 3

 

(Imatges del bouquinisme Parisenc)

Read Full Post »

Fires i Firetes

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 14/04/2013| 2 Comments »

XXXVI fira València

               Dies enrere vaig trobar un article (1)’ interessant’ per vàries raons, comença d’aquesta manera:

            “ La XXXVI edición de la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Valencia abrió ayer sus 37 casetas. A pesar del frío, del aire y de la lluvia, la peor combinación posible….

            El presidente de la Sociedad Bibliográfica Valenciana, Rafael Solaz, curioseaba entre los puestos. Se llevó….”. I va dir :” El cliente de libro muy caro, de precios superiores a 1.000 euros, ha caído mucho. Si antes una librería tenía una serie de clientes selectos, buenos, de diez quedan dos. Y, a la vez, se ha devaluado a la mitad el precio del libro antiguo de nivel medio”…

            “… En cualquier caso, si en algún lugar debe conservarse un punto de tradición es en una feria de libro antiguo. Nacho, desde Zaragoza, trae un volumen editado en el siglo XVI que trata sobre Valencia. Boado asegura que, a buen recaudo, ocultos tras los cuentos o los tebeos de Tintín, los libreros traen ‘ bastantes incunables y libros del XVI y del XVII’, y es que la feria valenciana es la segunda del país después del certamen que se celebra en Madrid”.

            I en diferents articles que parlen de la XXXVI Fira de València diuen: ‘ … incunables fechados antes del año 1500.’, crec que no cal afegir-hi res més.

            I per el que diu el senyor Solaz, tampoc és necessari dir més coses. Sembla que aquests senyors, anomenats llibreters ( molts d’ells), només estan interessats en ‘clientes selectos, buenos’, dels que gasten 1.000 euros o més, dels que segons diu en queden molt pocs. És possible que anys enrera els clients habituals fossin senyors rics i amb possibles, senyors bibliòfils que organitzaven associacions per a uns quants, però crec que avui hi ha molts bibliòfils diferents i com ja vaig escriure en un vlok anterior, hi ha bibliòfils de moltes menes, ‘pobres’ i rics, hi crec que tant uns com els altres tenen  molta importància en aquest món i haurien de ser tractats d’igual manera tots ells, cosa que normalment no passa.

            Fa un parell d’anys, amb motiu de la 60ª Fira de Llibres de Barcelona,  ja vaig escriure la frase que  un ‘llibreter de vell’, un venedor de llibres em va dir: ‘Los pianos están un poco más abajo, ves allí a tocar el piano’, i per descomptat que vaig anar a d’altres llocs a tocar i tinc clar que a casa d’aquest venedor de llibres, casa amb el gran nom de “Difusora de la Cultura”, no hi tornaré a tocar cap cançó encara que hi regalin llibres o pianos.

            Com diu l’article de València, la seva Fira es la segona d’aquest país, quan ho vaig llegir per primera vegada em va sorprendre una mica, però ho he mirat i veig que l’article té tota la raó, la Fireta del  Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona cada any va a menys, cada any hi ha menys venedors de llibres, no sé els motius ni les raons(2), queda clar que el clients ‘selectos, buenos..’ s’estàn acabant, de clients que compran llibres com ‘incunables fechados antes del año 1500’  ja no en queden gaires, diuen alguns llibreters, però crec que només mirant alguns catàlegs és suficient per adonar-se’n de que es venen llibres molt cars, llibres per a clients ‘ selectos, buenos’, fa uns anys en un catàleg d’una llibreria de Barcelona, d’aquelles poques llibreries que fan catàlegs que són moltes vegades millors que molts llibres i dels que s’aprenen moltes coses, n’hi havia un,

hypnerot1

 la Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna, editat per Manucio el 1499, pel que demanaven 310.000 euros, i ja no he vist que el tornin a oferir, segur que algun bibliòfil ( o no)  amb sort i diners el va comprar; i també  en alguns catàlegs moltes vegades on va el preu posen: ‘ consultar precio’. O sigui que bibliòfils rics n’hi ha, però de ‘pobres’ també, i som els ‘pobres’, moltes vegades, els que aguantem moltes llibreries, fem el que podem, comprem llibres no massa cars, de tot una mica.

            Desitjo que la 62ª Fira d’aquest any a Barcelona vagi bé, espero que vinguin moltes llibreries, com més millor, amb llibres tant per a bibliòfils rics  com per a ‘pobres’, desitjo que hi hagin molts pianos per tocar.

            No em vull allargar, ja hi haurà temps per parlar una mica més d’aquest tema, però el títol de l’article de València :’ Los bibliófilos de lujo, en peligro de extinción’, crec i espero que no arribarà a fer-se realitat, vull comprar i que es comprin molts llibres encara que només costin de 1000  ( o de 100) euros en avall .

(1)      Article “Los bibliófilos de lujo, en peligro de extinción”, de Burguera a ‘lasprovincias.es ‘ del dia 1 de març de 2013.
(2)      Alguns sí, però ja els explicaré un altre dia.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 317

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , , , on 12/04/2013|

                                    miquel plana 1

“ Si l’afició als llibres ja és tot un joiós indicador, hi ha una connotació ben categórica que s’hi ha d’afegir quan es decanta cap a col.leccionar o publicar llibres molt especials, per la seva raresa o per la seva qualitat artística. Aquest és el cas de Miquel Plana, que fa trenta anys que es dedica a l’edició de llibres de bibliofilia i ja n’ha fet cent dinou…

Cada llibre de Miquel Plana és una suma de diversos elements – el valor literari del text i la perfecció tipográfica –  que creen junts la màgia del conjunt. Les il.lustracions mantenen una equilibrada relació espiritual amb el text i material amb la tipografia. El resulta tés sempre una creació harmònica amb personalitat i carácter…

Miquel Plana ens ha mostrat la seva obra total, que – per dir-ho en un intent de classificació – va en tres direccions: llibre d’autor, llibre de col.lectiu i obra diversa, que inclou nadales, poemes, calendaris i altres.

Avui la missió del llibre modern és compartida amb altres servidors de la cultura, però el llibre de bibliòfil no admet gaires ratetes ni penjaments. És una obra que l’artista fa amb les mans i amb el cor. Com l’equilibrista que estima el repte i actua sense xarxa. La vàlua d’aquesta obra genial i forçosament escassa fa que els llibres de Miquel Plana figurin a la Biblioteca Nacional d’Espanya al costat mateix d’obres il.lustrades amb estampes del segle XVI”.

  Article. “ La joia de la bibliofília” de Jordi Dalmau, a Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002, pp. 9-10.

                          miquel plana 2

 

“ Para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿ Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007. A http://www.thecult.es/Cronicas/bibliofilia.html

                            urrero1

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 315

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged , , , , on 22/03/2013|

revista llibreria antiquaria 0

          “ Cada llibre té un comprador potencial, o molts. Cada temàtica, un grup de compradors. El llibreter ha de fer el possible per contactar el llibre o el tema amb el client o grup de clients. Això ho aconsegueix amb l’oferta directa, l’exposició de les obres en forma atractiva o la publicació de catàlegs i la seva distribució intel.ligent. El llibre que no es veu ( directament o a través del seu reflex en catàleg, o sigui de la fitxa bibliogràfica descriptiva), és llibre que no es ven. La política de vendes és complexa; hi ha títols que en un moment determinat és prudent reservar per raons diverses ( de saturació d’exemplars en mercat, per exemple) i altres títols dels quals interessa poder incrementar la venda ( previsibles reedicions millorant  les en curs). En uns i altres casos, moltes vegades la venda és poc comercial, especialment quan es mantenen els preus d’oferta; però això és un risc que cal admetre i afrontar com a tal, i que pot corregir-se a base d’altres compensacions”.

          “Uneix  i ens fa diferents”: editorial de la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2, pp. 4.

 

bas martin el cosmografo

 

 

          “ Nos movemos en un mundo sujeto a las leyes aleatorias del mercado, de la oferta y la demanda. El precio de un libro antiguo es diferente si se ha de comprar, vender, subastar, asegurar o prestar. Cualquier tasación está sujeta a múltiples variables. Para valorar y tasar un ejemplar es necesario conocer el mercado y la cultura, y si me permiten, tener unos mínimos conocimientos de relatividad. Lo que sí que hay es una cosa clara, y es que los precios del libro antiguo, en relación con hace tan sólo diez años, se han disparado. El libro antiguo se ha convertido en un paraíso para la inversión, en ocasiones para blanquear dinero negro, y ello ha significado un notable incremento en el precio de los libros, a los que se ha venido a unir el temible redondeo producido por el Euro.

          Por todo ello, el coleccionista, inversionista e interesado en el libro antiguo deberá manejar diferentes fuentes a la hora de realizar una compra. Una de ellas es tener unos conocimientos culturales de la época y del autor del ejemplar/es en cuestión. También sería interesante conocer, puesto que existía la obligación desde el siglo XVI, la cantidad fijada por la tasa o precio del libro, que en último lugar, y pese a los siglos de diferencia, nos puede ayudar a comprender el valor que otorgó el librero a esa obra. Por supuesto manejar los repertorios bibliográficos clásicos, caso de Palau o Vindel, que aunque incluyen precios de hace años nos pueden servir también como referencia inicial. En suma el ‘fondo de armario’ de cualquier interesado en el libro antiguo, deberá contar con las siguientes obras de referencia, básicas para evitar cualquier engaño y fraude:

Repertorios bibliográficos.

Bibliografías de incunables e impresos antiguos.

Tipobibliografías.

Biobibliografías.

Topobibliografías.

Bibliografías especializadas.

Catálogos Colectivos.

Catálogos de librerías anticuarias y subastas.

Recopilaciones de libros tasados.”

 

          Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 115-116, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

nicolas bas martin orga

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 310

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , on 09/02/2013|

arts i oficis

               “ Els antics llibreters no es dedicaven com avui a la venda de llibres. Feien llibretes de paper blanc destinades a copiar llibres manuscrits, o sia tal com es feien els llibres abans de la descoberta de la impremta. Com a record que venien llibretes encara són anomenats llibreters, i no llibrers, com lògicament hauria d’ésser. Eren establerts al carrer de la Llibreteria, on abans hi havia els herbolaris i apotecaris”.

            Joan Amades: Arts i oficis, Ed. El Mèdol, Tarragona, 2004, pp. 32-33.

ronsard

               “ La diferencia entre una librería anticuaria y el resto lo constituye el fondo. Además, y por lo general, a la antigüedad de la colección se une la vejez y experiencia de la librería, oficio que en muchos casos pasa de padres a hijos. Esta característica dota a estos lugares de un aura casi mágica, un lugar entrañable donde uno puede encontrar, como le ocurrió al poeta Rainer Maria Rilke en París, ediciones como el Ronsard de 1867, obras raras y curiosas, piezas únicas o descatalogadas, ediciones piratas, clandestinas y prohibidas, entre otras.

               Lugares muy distantes a aquellos anaqueles hexagonales que encerraban libros preciosos e inaccesibles que nos narran magistralmente las páginas de Borges en su Biblioteca de Babel, cuando trabajaba al frente de la Biblioteca Nacional de Buenos Aires, pero donde el curioso, investigador y coleccionista ha de conocer las artes del comercio de antigüedades, en este caso libros, por lo que resulta fundamental la discreción, la confidencialidad: que no sepa tu mano izquierda lo que hace la derecha, según el consejo evangélico.

biblioteca babel

               El comercio de libros antiguos por Internet ha significado la pérdida de una serie de elementos clave a la hora de concretar una compra-venta, que permitían al librero una cierta horquilla de movimientos a la hora de determinar el precio de un libro. Entre ellos los aspectos emocionales del comprador, su apariencia física, insignificante pero importante, su forma de hablar y sus conocimientos sobre la obra y el libro antiguo en general. Todo ello se ha desvanecido, dando paso a una transacción informal, sin presencia física alguna, con el riesgo que ello conlleva, en la que el precio muy raramente se llega a modificar, salvo por cuestiones de conservación del ejemplar ( afectado por polillas, manchas de humedad, márgenes cortados, falto de portada, ejemplar mútilo), que no siempre aqarecen indicados por el librero”.

Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 113, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

documentacion

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 309

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, tagged , , , on 02/02/2013| 1 Comment »

la paraula figurada

          “ Quan el llibre esdevé un objecte personal, un veritable llibre de butxaca, és alhora un objecte estimat, un company inseparable. Aquest fet, propi de la revolució industrial i burgesa del segle XIX, és producte d’una sèrie de coincidències, socioculturals i tècniques, estretament relacionades, que donen pas al llibre modern i a la divulgació de l’ús privat del llibre, ús que en fem avui encara, tot i que ja és possible una altra manera d’accedir-hi, de llegir-lo, mitjançant la nova tecnología digital. Tanmateix, la relació amb el llibre ‘virtual’ està molt lluny del gust i el plaer de la lectura tradicional de l’objecte-llibre que, a les mans, es llegeix al tren, o es porta a la butxaca de l’abric o a la cartera”.

           VÉLEZ, Pilar: “El llibre vuitcentista, llibre enriquit: il.lustracions, relligats, exlibris i punts de llibre”, dins el llibre: La paraula figurada. La presencia del llibre a les col.leccions del MNAC, Mnac, Barcelona, 2005, ( Narcís Comadira, dir.), pp. 45.

 

desvan don quijote

“ Javier Valadez, dueño de la librería ‘El desván de Don Quijote’, ubicada en López Cotilla 813, nos confesó que lleva 20 años dedicándose a la venta de libros usados, ‘por amor al libro’, y que su tienda ha estado abierta a su cargo por 14. Añade que en su negocio no hay épocas buenas o malas, que no teme a la competencia de librerías nuevas y que por lo general las ventas son parejas todo el año, ‘excepto cuando la gente quiere libros de texto escolares, porque aquí no tenemos muchos de esos’. Nos dice también que la gente busca más que nada libros técnicos especializados que ya no se consiguen en otras partes, y que eso, más que la literatura, es el pilar de su negocio. Todo suena muy bien hasta que decidimos ponerlo a prueba pidiéndole un par de libros técnicos cuyos títulos no sólo no reconoció, sino que además decidió no buscar a razón de contestar una llamada telefónica en su auricular de Bluetooth.

libreria cervantes avenida juarez

          Situación semejante se nos presenta en la ‘Librería Cervantes’, situada en la Avenida Júarez, a menos de dos cuadras de Federalismo. Su dueño, Alberto Cervantes, nos relata una situación similar con respecto al mercado de los libros usados. Nos dice que se dedica al negocio por gusto y que considera que la competencia de librerías nuevas no es su peor enemigo, sino la falta de lectores cultos. Nuevamente el problema viene con la consulta, pues cuando preguntamos por la existencia de algunas ediciones raras que podrían interesar a un par de lectores entendidos, nos contesta que él no maneja nada parecido a excepción de una edición de poemas firmada por Elías Nandino que no tiene a la venta, sino enmarcada entre cristales detrás del mostrador para que nadie la toque. Pero a pesar de los problemas que algunas librerías de usados tienen en Guadalajara no todo está perdido. 

libreria romo lopez cotilla 667

          Negocios como la ‘Librería Romo’, que encontramos tambén en López Cotilla 667, o la librería ‘Ítaca’, situada en Marsella a media cuadra de la calle antes mencionada, salvan a las demás de su especie. Sus dueños, verdaderos amantes de los libros, no sólo conocen su negocio a la perfección, sino que aprecian lo que las buenas ediciones de antaño pueden aportar al mundo de los libros. La ‘Librería Romo’, así como ‘Ítaca’, conjugan la venta de libros nuevos con la de usados y ostentan algunas ediciones raras o descontinuadas dignas de adquirirse. Sus dueños, además de cordiales, tienen bien organizados sus libros, acomodados por temáticas y en buen estado, al grado de que al estar entre sus estantes no pudimos evitar adquirir algunos títulos por demás útiles, como una edición en pasta blanda de la novela Mona Lisa acelerada, de William Gibson ( hace años descontinuada en México por Minotauro), cuyo precio en lista triplica lo que pagamos por ella.

 Extret de “El Rancio olor del aleph”, de Frida Pulido i Sergio Vicencio, a

http://www.gaceta.udg.mx/Hemeroteca/paginas/542/G542_O2%206.pdf.

libreria itaca ok maqrsella

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 307

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, tagged , , on 26/12/2012| 2 Comments »

               “ En Tom també era  un bibliòfil consagrat, encara que els seus intents de reunir una col.lecció pròpia d’edicions escollides es veien severament restringits pels seus mitjans sempre limitats. Amb tot, tenia un coneixement i una perícia considerables en aquesta àrea, i va ser ell qui em va ensenyar sobre incunables i colofons, enquadernacions i orles, edicions i tiratges, i totes les altres minúcies tan estimades pels estudiosos bibliogràfics”.

               COX, Michael: El significat de la nit,Una confesió. Ed. 62, , 2007. 686 pp. ( The Meaning of Night- Trad. Librada Piñero).

el significat de la nit

               “ Se puede frecuentar asiduamente, a lo largo de toda una vida, las librerías sin llegar a darse cuenta de la existencia de una red de negocios, paralela y secreta, reservada al disfrute de una clientela escogida, de gustos oscuros, que – cual si se tratara de una de las subclases de Fourier – no se interesa más que en un tipo de objetos ( de libros) muy concreto. Estas librerías están especializadas en el comercio con lo que está fuera del comercio, con lo raro y lo original; ocurre con frecuencia que libros publicados en tales condiciones, para la mencionada red, no crucen nunca la frontera, y queden aisladas en esta tierra silenciosa.

            Estos negocios se distinguen por algunos rasgos invariables: los escaparates quedan enmascarados, a ciertas horas del día, por un celofán coloreado – de color azafrán -, o velados por un estor echado; habitualmente se ve en ellos poca gente, y tienen una atmósfera acogedora ( protegida, cabe suponer, por el alto precio que alcanzan sus productos), que en los menos agradables linda con lo polvoriento; allí pueden verse todavía mostradores o escritorios de madera, muchas veces en roble claro, pero también en una madera mate y sin gracia alguna; alfombras y moquetas, y en ocasiones parqués.

            Tienen sus pobladores y sus mitos, clientes acomodados ( ejecutivos y profesionales liberales, con un predominio notorio, que siempre me ha llamado la atención, de médicos), en general de cierta edad – por definición, el bibliófilo es un jubilado -, que se conocen ( relacionados como están por las reglas de un mercado restringido) y, es de suponer, se envidian entre ellos.

roussel

               El gran mito del bibliófilo gravita alrededor de esta paradoja pasional: se trata de alguien que no lee. Las ediciones originales, que, como es sabido, siguen la costumbre antigua y no son guillotinadas, se devalúan una vez se han abierto sus páginas ( irónicamente o no, Roussel hizo representar en uno de los grabados con que mandó ilustrar las Nouvelles impresions d’Afrique el protocolo mínimo de todo bibliófilo: leer un libro colocado horizontalmente sobre una mesa separando sus hojas, sin cortarlas). Un mito cuya virulencia deberíamos atenuar sin duda – el bibliófilo no tendría posibilidades de ejercer una intransigencia absoluta -, pero que cuenta con su parte de verdad.”

            Article “Anatomía del bibliófilo”, de Patrick Mauriés, traduït per A. Taberna, a Revista de Occidente, nº 141, 1993, pp. 83-84. ( Original a Traverses, Paris, 1983).

nouvelles afrique

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 306

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, tagged , , , , on 15/12/2012| 2 Comments »

ABB1

“ Edicions de bibliòfil.

  Ja he dit abans que al segle XIX sorgeix un tipus de bibliofília de concepció més moderna basada en llibres de reconeguts autors, de curosa edició, que incorporen elements i materials d’alta qualitat. Alguns autors han arribat a significar que aquestes obres són ‘ fabricades’ expressament per als amants del llibre. Josep Porter comentava que li havien arribat notícies de que als Estats Units, a finals dels anys 40 del segle passat, ja es feien edicions de bibliòfil inclús de novel.les policíaques…

La importància de l’interès per la bibliofília al llarg del temps ha possibilitat l’establiment d’un bon nombre d’associacions de bibliòfils en les que, entre altres finalitats, hi figura l’edició de llibres de bibliofília que solen tenir com a destí principal o únic, els seus socis.

ABB2

L’any 1866 es va constituir a Espanya la Sociedad de Bibliófilos Españoles que, en les seves tres èpoques, va publicar 82 diferents volums. Quelcom més tard, ho va fer la Sociedad de Bibliófilos Andaluces que, amb tiratges de 500 exemplars, va publicar uns 40 volums. La Societat Catalana de Bibliòfils en el seu període existencial d’uns nou anys ( 1903/1912 c.) va editar 8 obres força apreciades. Actualment, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona ( ABB), edita amb regularitat llibres de bibliofília d’autors i temes significatius els quals, la major part de vegades, s’il.lustren amb gravats de reconeguts artistes. Sense comptar l’edició d’un gran nombre de publicacions considerades com a complementàries – la majoria d’una gran qualitat tant des del punt de vista del contingut com del continent – l’ABB ja s’ha superat la trentena de publicacions d’alt nivell bibliofílic. El tiratge d’aquestes edicions sol estar situat entre els 100 i 250 exemplars.

Al pertànyer moltes d’aquestes obres a edicions de qualitat estampades en un nombre limitat d’exemplars, habitualment són objecte de valoracions de consideració.”

Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

la ilustracion artistica

“ eran las últimas décadas del XIX; las imprentas catalanas vivían un momento esplendoroso. Eran los tiempos del aprecio prerrafaelita por las artes del libro inoculado desde Inglaterra por Morris o Ruskin. En Barcelona la burguesía vivía la fiebre de oro financiera que noveló Narcís Oller al modo naturalista de Zola. La pasión por la obra bien hecha impulsaba a los lectores de Ibsen y Maeterlink. Resonaba ‘Parsifal’ en el Liceo. La edición trazaba con letra dorada exlibris de Alexandre de Riquer. Hubo un momento, entre los años ochenta y noventa, en el que coincidieron en la Ciudad Condal cinco revistas ilustradas de gran formato:’La Ilustración Artística’, ‘La Ilustración Hispano-Americana’, ‘ La Ilustración Ibérica’, ‘ La Ilustración Catalana’ y ‘ La Hormiga de Oro’. Papel de buen gramaje, articulistas de postín; imágenes y tipografías grabadas en el imaginario de varias generaciones.

la ilustracion hispano americana

En la localidad ampurdanesa de Sant Feliu de Guixols la industria del corcho constituía el combustible de una burguesía ilustrada que se asomaba al paseo marítimo desde mansiones señoriales. Allí había nacido en 1864 Octavi Viader i Margarit.

quijote viader corcho

Hijo de un cartero y de temperamento inquieto retornaba a su ciudad tras pasar por Barcelona, donde aprendió el oficio de encuadernador e impresor. Como explicó en 1977 el historiador Joan Torrent i Fabregas, la actividad comercial y cultural de Sant Feliu daba para varias imprentas:’Viader sabía cómo tener permanentemente activas las cajas y la minerva. Poseía un sentido práctico y ganas de trabajar y abrirse camino; no rechazó ningún encargo y se cansó de tirar toda clase de impresos comerciales para las oficinas de fabricantes y comerciantes; pero, entre todos aquellos trabajos prosaicos, soñó siempre con imprimir algún día ‘ un libro cuya belleza provocara la admiración de los bibliófilos”.

quijote viader corcho 2

Article de Sergi Doria: “De cómo Don Quijote se hizo corcho en Sant Feliú de Guixols”, en el diari ABC de Madrid, el 9 de maig de 2005, pp. 64.

la hormiga de oro

la ilustracion iberica

Read Full Post »

Bibliodiccionari XXI

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, tagged , , , on 06/10/2012|

Biblioateneu (1): Ateneu igualadí des de 1863. Diverses activitats.http://www.ateneuigualadi.cat/.

Biblio@teneu (2): biblioteca municipal de Sant Fost de Campsentelles. http://www.santfost.cat/biblioateneu/index.php?option=com_content&view=frontpage.

Biblioavisos: part de la biblioteca de l’Escoloa de Disseny i Art Eina, per deixar notícies i avisos.

Bibliocàstia: cremar, destruir llibres. Sinònim de Biblioclàstia.

Biblioclasta: destructor de llibres.

Biblioclàstic: pertanyent o relatiu a la biblioclàstia.

Bibliodominó : ja és antic. Bé, ara el poso. ‘Unque passava’ ja fa anys que en va parlar a frikitecaris. I deia que era una moda, una mena de joc que anava creixent entre bibliotecaris per passar l’estona quan no hi ha ningú a la biblioteca. http://frikitecaris.blogspot.com.es/2008/06/frikitehobbies.html

                            

Bibliofàgic: pertanyent o relatiu a la bibliofàgia.

Bibliófilo, El: revista iniciada l’any 1945 ( 2ª época), dirigida per Federico Velilla : “ per servir als espanyols amants del llibre”.

Bibliofòbic: pertanyent o relatiu a la bibliofòbia.

Biblioforo: revista de la Biblioteca Municipal Virtual de Gregorio Albarracín Lanchipa,a Tacna ( Perú). http://www.munialbarracin.gob.pe/bmvgal/ForoPresentacion.aspx?Pag=1

Bibliofórum Sevilla: vlok sevillà que organitza conferències i actes rel.lacionats amb la literatura. Http://biblioforumsevilla.blogspot.com.es

Bibliognòstia: sinònim de bibliognòsia.

Bibliogònic: pertanyent o relatiu a la bibliogonia.

Bibliogonista: persona versada en bibliogonia i que, per tant, també pot escriure obres sobre aquesta disciplina.

Bibliografiat: es diu la persona, territorio o tema que ha sigut objecte d’una bibliografia.

Bibliografiar: el.laborar la bibliografía d’alguna cosa o d’algú.

Bibliografologia: segons el vlok EDE sinònim de Bibliografia.

 

Biblioimatges(1): secció de la biblioteca de l’Escola de Disseny i Art on es mostren diferents fotos de l’Escola.Http://img4.imageshack.us/img4/1412/muntatgen.jpg

 

Biblioimatges(2): Coordinada per l’Escola i en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, la col·lecció de vídeos Biblioimatges vol ser tant una eina per a la docència, com una fórmula per a difondre els diversos serveis bibliotecaris catalans. Els tres vídeos publicats tracten sobre el servei de bibliobús, els edificis i els serveis de la biblioteca pública.

Bibliolatrar: estimar els llibres, atenent només al seu aspecte extern.

Bibliolàtric: pertanyent o relatiu a la bibliolatria.

Bibliolèxic: paraules relacionades amb el llibre( tipografia, enquadernació, paper, il.lustració, etc.).

Bibliolític: pertanyent o relatiu a la bibliolítia.

Bibliòmac: sinònim de biblioclasta.

Bibliometria (2): 1. Part de la bibliología que tracta de la mesura o quantificació aplicats al llibre. 2. Estudi quantitatiu i eventualment estadístic de la producción de llibres i d’altres documents impresos. 3. Aplicació de mètodes matemàtics i estadístics a la utilització dels materials bibliogràfics.

Bibliomón (2) és una publicació de l’Ajuntament de Sant Cugat que dóna a conèixer llibres, contes i àlbums il·lustrats, jocs, pel·lícules, exposicions i moltes altres propostes, projectes i entitats socials que treballen, en aquest cas, pel dret a l’Habitatge digne i el dret a la Ciutat.  http://bibliomil.wordpress.com/2011/05/26/bibliomon-construir-la-pau/

Bibliomorf: que té forma o aparença de llibre.

Biblionau: biblioteca flotant: biblioteca mòbil sobre una embarcació per donar servei de lectura a illes o zones accesibles per via fluvial o  marítima, habitual a Dinamarca, Noruega i Suècia.

Bibliopega: enquadernador, relligador.

Bibliopègic: pertanyent o relatiu a la enquadernació.

Bibliopèptic: pertanyent o relatiu a la bibliopèpsia. Que practica la bibliopèpsia.

Bibliophiliana: florilegi( selecció, antologia) de casos i anècdotes relacionades amb la busca de llibres i la bibliofilia. (del grec:  philos: amic; ana: florilegi, selecció).

 

Bibliopiratejar: editar sense respectar els drets d’autor.

Bibliopirateria: 1.- Exercir de bibliopirata. 2. – Botí obtingut pel bibliopirata.

Bibliopolisme: principis de llibreria i comerç del llibre.

¿ Biblioqué?: paraules de llibre, en el vlok EDE. On es troben paraules que comencen per Biblio. http://www.documentalistaenredado.net/478/biblioque-palabras-de-libro/

 

Bibliosicologia: ( igual que bibliopsicologia)

Bibliosociologia: disciplina que estudia el llibre en relació amb la societat.

Bibliosòfic: pertanyent o relatiu a la bibliosofia.

Bibliotacta: persona entesa en bibliotàxia i que, per tant, també pot escriure obres sobre aquesta disciplina.

Bibliotaulell: escriptori virtual de la biblioteca de l’Escola de Disseny i Art Eina. http://www.netvibes.com/bibliotecaeina%23INICI

Biblioteca ( 4) Universitaria: revista de la Dirección General de Bibliotecas de la UNAM. Semestral. Http://www.revistas.unam.mx/index.php/rbu

Biblioteca(5), La: revista fundada per Paul Groussac editada per la Biblioteca Nacional de l’Argentina.

Bibliotecaltafulla: Biblioteca Municipal d’Altafulla, amb interessants articles. http://bibliotecaltafulla.blogspot.com.es

 Bibliotecofílic: pertanyent o relatiu a la bibliotecofília.

Bibliotecòfil: persona que sent bibliotecofília.

Bibliotecografia: disciplina ocupada en la descripció de les biblioteques en ho referent a la seva història, fons, serveis i altre informació que després es recull en guies.

Bibliotecogràfic: pertanyent o relatiu a la bibliotecografia.

Bibliotecològic: pertanyent  o relatiu a la bibliotecologia.

Bibliotecòleg: persona entesa o titulada en bibliotecologia i que, per tant, pot haver escrit obres sobre aquesta disciplina.

Biblioteconomia (4): Butlletí de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. 80 números des de 1944 fins 1976.

        

Biblioteconòmic: pertanyent o relatiu a la biblioteconomia.

Bibliotecònom (2): persona entesa en biblioteconomia i que, per tant, pot haver escrit obres sobre aquesta disciplina.

 Biblioteràpia (3): El 1914, Eduard Toda, va fundar, amb finalitats docents, el Laboratori de Restauració de la Biblioteca de Catalunya. Va facilitar els elements necessaris per aquesta disciplina, que va anomenar “Biblioteràpia”, i va fer de catedràdic algún temps. Més tard aquest Laboratori va anar a més i va estar possat a disposició de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona”.

 Biblioteràpic: pertanyent o relatiu a la biblioteràpia.

 Bibliotètic: pertanyent o relatiu a la bibliotàxia.

 Bibliotex: llibreria Jurídica a Tucumán ( Arg.). http://www.bibliotex.com.ar/Default.aspx.

Bibliotheca Hispana: revista de informació i orientació bibliogràfiques. Del Instituto Nicolás Antonio de Bibliografía. CSIC.

Bibliotren: biblioteca móbil en un vagó de ferrocarril.

Biblio-Yoga: comunitat pública amb continguts certificats.  http://red.gnoss.com/comunidad/byoga

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »