Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliografia’ Category

Frases sobre Bibliofília 375

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , on 11/11/2014| 2 Comments »

“ Jordi Estruga, …, encara recorda que en un dels seus viatges a Buenos Aires per motius de feina va adquirir el primer llibre, Historia del Rey Don Juan, editat el 1590. Era el 1974-75 i va començar la seva biblioteca de llibre antic amb l’objectiu de continuar la seva col·lecció de llibres menys antics dedicada a l’estudi de la història de la Corona d’Aragó. Aquell llibre, juntament amb l’incunable imprès a Barcelona el 1490 Primera Gramática de Nebrija (sic)

( crec que la Primera Grammatica, Nebrija la va editar el 1492 a Salamanca)

grammatica Nebrija 1492    grammatica nebrija 2

 

i un atlas holandès de 1612, és un dels tres llibres que més aprecia Estruga que, una vegada superat el tema de la història, s’ha interessat per altres aspectes de la bibliofília, com ara la cartografia. També li agrada l’art i és per això que va començar a comprar llibres amb iζl·lustracions o temes que li agradaven molt. Últimament busca especialment llibres il·lustrats per xilògrafs contemporanis, d’acord amb el que ja ha apuntat Casanova segons el qué la bibliofília no té per què estar associada al llibre antic”.

               Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.

 

ζ         ζ         ζ         ζ         ζ          ζ          ζ

 

              “ Muchas veces en las tiradas de libros ilustrados los cinco primeros llevan un original cada uno. Dentro de la obra de bibliofilia el papel es muy importante, los primeros ejemplares ( entre 2 y 5 ejemplares) suelen ser de papel de Japón imperial,

[Papel japón: Tipo de papel muy fino fabricado en Japón para el que se emplean cañas de bambú u hojas de morera. Es de color amarillo, satinado y por lo general muy caro. Este papel, a pesar de su extrema ligereza, ofrece una excepcional capacidad de resistencia que no posee ningún otro papel, por lo que se halla presente en todos los talleres de restauración. Destaca por su poder de absorción. Por esta razón las placas deben estar fuertemente entintadas antes de ser presionadas sobre este tipo de papel, pero merece la pena, ya que el resultado final es espectacular.]

paper japonès

 este papel es muy bello y nacarado, suelen estar destinados también a los ejemplares que contienen la obra original. Los siguientes ejemplares llevan papel vélin,

[Papel vitela o vélin: Aunque en realidad no es un tipo de papel por definición, el papel vitela es una de las primeras alternativas para encuadernar libros que encontramos en la historia. Se trata de un tipo de pergamino realizado a partir de una fina capa de piel desengrasada y tratada que ha sido usado desde la Edad Media para hacer las páginas de un libro o códice o para encuadernar. Estrictamente hablando, el papel vitela debería ser sólo hecho de piel de becerro (vitela), pero el término comenzó a ser usado para designar un pergamino de calidad muy alta, independientemente de qué animal venga la piel con la que fue hecho, por lo que hoy en día lo podemos encontrar hecho de piel de cordero o cabrito, entre otras.]

paper vitela

es marfil, imitando el satinado del pergamino. O también suelen utilizar papel Holanda

[Papel holanda: a menudo presenta una cara suave y otra más áspera. Es un papel resistente, rotundo y hecho de paño u hilo. Se trata de un tipo de papel verjurado.]

paper holanda

que es más recio, hecho de paño, de hilo. Cualquiera de estas tiradas contienen un estado de los grabados y pueden llevar, además, una Suite completa de grabados. La siguiente tirada es en papel más corriente y albergan un estado de los grabados. Por lo que hay que tener en cuenta el número de tirada, ya que no todos tienen el mismo precio. Los árabes introdujeron en la península la técnica artesanal para la fabricación del papel, utlizando fibras vegetales y después la madera ( siglo XVIII). La incorporación de las máquinas y agentes químicos bajó la calidad del papel. En la actualidad hay muy pocos sitios donde se pueda obtener estos papeles tan especiales”.

 

            Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

(definicions de paper a  http://www.iberlibro.com/libros-antiguos-raros-coleccion/guia-coleccionista-libros/tipos-papel.shtml  )

revistadearte

 

 

 

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 371

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 10/10/2014|

“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.

Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.

Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.

Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.

Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.

Parades Santa Madrona1

 

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.

En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.

Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.

parades santa Madrona 2

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.

-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar  amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.

Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.

 

ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ       ℵ

 

pell1

“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.

            De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.

            En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.

            Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.

 

            Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.

Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .

pell2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 370

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Llibres d'artista, Old books, tagged , , , on 02/10/2014| 2 Comments »

ABB

“… president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, que va ser fundada el 1947. Es reuneix cada mes en junta al Cercle del Liceu i té menbres com ara l’historiador Martí de Riquer, l’escriptor Joan Perucho i l’egiptòleg Jordi Clos. L’associació, que edita llibres en edicions limitades, prepara pel setembre de l’any que ve a Barcelona el XXI Congrés Internacional d’Editors i organitza visites guiades a biblioteques i arxius. Aprendre en companyia, perquè això de la bibliofília no té per què ser un ofici solitari.

També, aprendre a partir de la lectura. La bibliofília comença amb l’afició per la lectura, indica Xavier Trias de Bes, vicesecretari de l’Associació de Bibliòfils que presideix Estruga. Trias de Bes va començar col·leccionant llibres de caça al voltant de l’any 1960 i ho ha continuat fent.

libro de Monteria

 

Libro de Monteria de D. Juan I, s. XIV.

Avui dia, el corpus de la seva biblioteca es la literatura venatòria, tot i que hi ha altres interessos que el motiven: per exemple, les monografies de pobles de Catalunya: Un tema molt atractiu que compta amb molts col·leccionistes. Com a economista que és, també li interessa l’economia dels segles XVIII i XIX. Si hi ha un llibre curiós que tracti d’alguna altra cosa, també el compra, amb precaució això sí, perquè no es tracta d’entrar qualsevol cosa a casa. Una biblioteca pot dir moltes coses, n’emana un fluid especial que determina el caràcter de tota una casa, i és la perllongació de la personalitat del seu propietari, explica Trias de Bes, i cita Marañón: ‘La librería de un hombre es tambiés su retrato’. Viure entre els seus llibres forma part de la ‘circumstància espiritual’ d’aquest bibliòfil, que calcula que té uns dos mil exemplars – la  dada és d’agrair perquè, per modèstia o el que sigui, és difícil que la confesi un bibliòfil”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.

papir2

Pentateuc Hebreu – Papir

“ Las grandes transformaciones y revoluciones de la humanidad han ido parejas a modificaciones en el objeto conocido como libro. Así, tras el imperio del rollo de  papiro de la Antigüedad, en la era Cristiana se inventa el formato códice, el que irá a ser utilizado para transmitir, convencer y convertir a más y más fieles a la nueva palabra revelada y, sobre ella, construir un nuevo orden en Occidente ( aunque, como cualquier sistema basado en los libros, hereda la tradición anterior). Más tarde, Gutenberg inventaría su imprenta de tipos móviles. Con ella se pone a disposición de la humanidad un ejército de veintiséis soldados que son uno de los causantes de ese desmoronamiento de los cimientos ideológicos en occidente, a la par que se convierten en el vehículo más rápido no sólo para la propagación de las ideas sino también para el conocimiento de ese Nuevo Mundo descubierto para Europa allende los océanos.

còdex copte

Còdex Copte – Segle IX

Hoy, las nuevas tecnologías han liberado al libro de la carga de ser el único portador de conocimientos. Ahora, la filosofía, la poesía, los avances médicos y tecnológicos, las noticias llegadas desde el confín del mundo no sólo existen en las páginas de los libros sino que además habitan, y cada día más, en la inmaterialidad luminosa del ordenador.

 

llibre electrònic

 

El libro, al ser liberado de su función, se convierte en mero objeto, al ser un simple objeto puede devenir en elemento para el culto fetichista o para la plasmación de lo que, durante siglos y siglos, hemos dado en llamar arte, es decir, para que nos sacuda por la vía del estremecimiento o la sorpresa, para que nos regale esas sensaciones que describíamos ( y sentíamos) antes.

bíblia 42 línies

 

Bíblia 42 línies

Las ediciones de bibliofilia tal como las conocemos hoy en día se remontan a la Francia de la época romántica. Fue entonces, cuando se empezó a trabajar aunando los textos con las imágenes de artistas plásticos en unas ediciones realizadas con calidades magníficas, en tiradas muy cortas y numeradas y ya nacidas con la pretensión de conformar los volúmenes más preciados de las bibliotecas de los bibliófilos”.      

Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

tragèdia de Macbeth

La Tragèdia de Macbeth, W. Shakespeare, ABB, MMVI.
Il·lustracions de Manuel Boix

 

Read Full Post »

Bibliodiccionari XXX

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Paraules, tagged on 21/09/2014|

bibliodiccionari XXX

Això del Bibliodiccionari dóna per a més del que em pensava, en aquest número  XXX hi ha definicions amb explicacions llargues, potser no era el que en principi volia, però. Tampoc creia que hi haurien tantes paraules, imaginava que en trobaria 40 o 50, però després he vist que això no s’acaba mai, van sortint paraules de tot arreu, i moltes no les poso perquè serien molt repetitives, com les de les biblioteques de col·legis i públiques, doncs molts col·legis ajunten Biblio amb el nom del col·legi i cada poble o ciutat en la seva biblioteca posa moltes vegades la paraula Biblio unida al nom del poble o ciutat; de vegades en poso algunes d’aquestes però sol ser perquè tenen alguna paraula nova més en el seu vlok o lloc on siguin.

 

Biblioarreu: l’Hospital Trueta de Girona posa a disposició dels pacients un servei de préstec de llibres, a través de  l’Associació Biblioarreu i fruit d’un conveni amb la Biblioteca Pública de Girona. Voluntaris d’aquesta associació passen per les diferents habitacions oferint la possibilitat de préstec de llibres, música, revistes i pel·lícules. Si cal, els membres de l’Associació llegeixen llibres als que ho sol·liciten. També hi ha llibres a disposició dels pacients i familiars a la planta novena, de lliure accés. Mail de Biblioarreu: biblioarreu.bpg@gencat.cat. Més informació a: http://www6.gencat.net/ics/trueta/scripts/anar.asp?pag=noticies/s132309_01.html

biblioarreu 3 ok

 

Biblioblog 4ª Edición: “ és un vlok sobre biblioteques, tecnologies, lectures i experiments amb gasosa”.  http://biblioblog.org/. Al llarg del temps ha canviat de llocs. Abans també es deia Biblioblog, però en diferents circunstàncies. En el Bibliodiccionari apareix amb dues webs més, una amb referència a la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i l’altra a la Universitat de Salamanca. I també van estar en un altre lloc: http://bibliotecas.blogspot.com

biblioblog 4ª edición

 

Bibliobloggueros: “clickeate al conocimiento”, diuen, des de la Biblioteca Público Escolar de Granizal, a Medellín (Colombia). En el correu utilitzen la paraula Bibliobloggeros: bibliobloggeros@gmail.com http://biblioblogguerosgranizal.blogspot.com.es/

 

 

Biblio-Cantina: espai preparat per una xerrada sobre ‘Spaghetti Western’ i pel·licules ‘western’ en general, amb conferències, música, etc., en el IES Pedras Rubias  a Salceda de Caselas (Pontevedra).

http://biblosvivos.blogspot.com.es/search?q=biblio-cantina

bibliocantina

 

Biblio-Creación: concurs que es fa a Orihuela, consisteix en escriure contes ( 50 x 30), fer punts de llibre i video-recomanacions de llibres, adresssat a nens, joves i adults. Organitzat per  la Concejalía de Cultura, i aquest any és el segon que fan. http://www.culturaorihuela.es/agenda2/eventos/biblio_oct_24_14.html

biblio-creación

 

BiblioInstrucción: vlok de Gerinaldo Camacho, amb informació sobre revistes, tesis, llibres electrònics, etc. ( crec que de Puerto Rico). http://biblioinstruccion.blogspot.com.es/

biblioinstrucción

 

BiblioISES: Instituto Salesiano de Estudios Superiores.  http://biblioises.com.ar/

biblioises

 

Biblioisla: lloc ( a Canarias) on arriva el protagonista del llibre: “El Libro que llegó del espacio” de Esteban Gabriel Santana Cabrera. Amb il·lustracions de Georgina Quevedo Rodríguez. Ed. Consejería de Educación, Cultura y Deportes, Gran Canaria, 2003.

el libro que llegó del espacio

 

 

Bibliolore: The RILM Blog ( Repertori Internacional de LiteraturaMusical).  http://bibliolore.org/

bibliolore

 

Bibliomanies («Blog de la Biblioteca de l’INS Frederic Martí Carreras de Palafrugell»).
http://bibliomanies.blogspot.com

 

 

[Biblio]mediablog: vlok de la biblioteca pública digital italiana.   http://bibliomediablog.com/

 

 

Biblioniños (2): un dels serveis oferts per Bibliotecas de la Comunidad de Madrid, adreçada als nens.  http://www.madrid.org/cs/Satellite?cid=1343065588619&language=es&pagename=PortalLector%2FPage%2FPLEC_distribuidora

biblioniños madrid

 

BiblioParque: a la Unidad Deportiva de Tabachines a  Zapopán ( Jalisco), inauguren un Centre Lúdic amb moltes activitats per a nens i joves.   http://www.comudezapopan.gob.mx/CGI-BIN/version%2015x/index.php

BiblioParque 1

biblioparque 2

 

 

Bibliopiedras: Lectura, Libros, Escritores, Bibliotecas, Internet. Biblioteca de Piedrasblancas (Asturias).  http://bibliopiedrasblancas.wordpress.com/

bibliopiedras

 

Biblio-Plaza: a la Plaza de la Fundación a  San Miguel de Tucumán, fomenten que joves i grans comparteixin lectura i recreació a l’aire lliure, i ho anomenen Biblio-Plaza.

biblio-plaza tucumán

 

Biblioteques.gencat: Servei de Biblioteques. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya .  http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.6ac196a374f5a5b009671410b0c0e1a0/?vgnextoid=ded81e1f0f090110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ded81e1f0f090110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

 

 

Bibliotheca (4): en el  vlok  La piedra de Sísifo, Alejandro Gamero, parla d’un projecte: “¿qué pasaría si se rediseñara por completo el formato del libro para adaptarlo al de una novela cualquiera? Esto es precisamente lo que se ha propuesto el diseñador californiano Adam Lewis Greene en su proyecto Bibliotheca,…. Para hacer la Biblia más atractiva y legible, Greene ha desechado la clásica disposición a dos columnas, utilizando una tipografía amplia y espaciosa y eliminando todas las referencias numéricas y notas a pie de página. El resultado es una Biblia en cuatro magníficos volúmenes de tapa dura, dos para el Antiguo Testamento y dos para el Nuevo. En lo referente al contenido prácticamente no hay cambios. Greene ha trabajado con una versión americana de 1901 y solo se ha limitado a sustituir arcaísmos por palabras más modernas.

Bíblia en 4 vols.

El proyecto ya ha finalizado y Greene ha cubierto sobradamente su objetivo. De los 37.000 dólares que pedía ha llegado a reunir casi un millón y medio de dólares, así que dentro de poco su sueño de convertir la Biblia en una novela al uso verá la luz”. Article sencer  a :  http://lapiedradesisifo.com/2014/07/31/y-si-se-rediseñara-la-biblia-como-una-novela-normal/  i original a:    https://www.kickstarter.com/projects/530877925/bibliotheca

 

 

Bibliotikus: audiollibres i llibres Epub.   http://bibliotikus.net/index.html

 

 

Biblio-Trivial:. Interessant joc, basat en el Trivial , amb preguntes i respostes rel·lacionades amb llibres i biblioteques, en el C.E.I.P. Virrey Morcillo, a Villarrobledo ( Albacete). Ells ho expliquen així: “Fomentar la participación de los alumnos en el diseño de actividades.

 Fundir la lectura, el uso de la biblioteca y el juego mediante el ingenio y la adaptación de un juego conocido.

 Fomentar el conocimiento sobre los aspectos relativos a la formación ydinamización de los usuarios de una biblioteca: interpretación de tejuelos,carteles de zonas, conocimiento sobre títulos y personajes clásicos, correcto uso de los recursos bibliotecarios, funciones y responsabilidades de los responsables, información de personajes y de autores, géneros literarios y textuales, secciones de una biblioteca, uso del carné, etc.” Vlok de la biblioteca: http://duendes-libronylibreta.blogspot.com.es/

Es pot descarregar a Scribd: http://www.scribd.com/doc/236259065/Biblio-Trivia

virrey morcillo 2

virrey Morcillo

bibliotrivial Diego

2 imatges del CEIP Virrey Morcillo i 1 de  CEIP D iego Requena

 

He vist després que aquest joc es practica en molts llocs: CEIP Diego Requena i CEIP Ana Soto també de Villarrobledo,  CEIP Juan de Vallejo a Valdemoro, Biblioteca de Santa Perpétua de Mogoda, Biblioteca de Villanueva de la Cañada, i a molts llocs més.

               En “El libro que llegó del espacio”, escrit per Esteban Gabriel Santana Cabrera( IES Gran Canaria de Vecindarioi), Ed. Consejería de Educación, Cultura y Deportes, Gran Canaria, 2003, apareix el Bibliotrivial i com es juga. També apareix una nova paraula per al Bibliodiccionari: Biblioisla, que poso en el seu lloc alfabètic( més amunt).

 

 

Biblio-trotter: vlok belga per a  bibliotecaris, documentalistes, arxivistes, professionals del llibre i de la informació que es coverteixen en Biblio-trotters ( una mena de rodamons dedicats als llibres i documents) , a la Biblioteca Pública de Brabant. http://biblio-trotter.blogspot.com.es/

bibliotrotter

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 365

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, tagged , on 16/08/2014|

le gascon

Binding by Le Gascon, Officium Beatae Mariae Virginis, Anvers, Plantin, 1622

“ El llibre està destinat a ésser relligat, molt més encara si és un exemplar valuós. Els  exemplars més preats són aquells que han arribat fins a nosaltres amb una relligadura d’època, millor encara si aquesta és signada per un relligador famós, i també si és de procedència il·lustre. Fora de text reproduïm un Plató ( Venècia, 1517) relligat per Grolier, potser el nom que més es cotitza en el món de l’alta bibliofília.

grolier plató 1517

Plató, Relligat per Grolier, 1517.

L’exemplar aquest posseeix encara un altre valor: el de tenir passatges anotats de mà de Grolier. L‘afortunat propietari d’aquest llibre ( potser l’únic Grolier de tota la Península), Lluís Escobet, pot posar al seu costat relligadures de Clovis Eve, Derome, Le Gascon, Bedford, Marius Michel

clovis eve enquadernació

 

Relligadura  de Clovis Eve

i d’altres anònimes però de valor incalculable. Realment, el gust modern no ha arribat a produir relligadures que sempre faran bonic sinó inspirant-se en les antigues.

Marius Michel

Relligadura d’Henry  Marius Michel

Perquè tot hi sigui, Ramon Miquel i Planas, bibliòfil expertíssim, coneixador com pocs de la bibliografia catalana i ensems el relligador de més to de Barcelona, ha exhibit una sèrie insuperable de relligadures modernes, tan perfectes, si més no, com les que puguin presentar els relligadors francesos”.

 

Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

bibliofília ramon miquel y planas

 

“ La bibliofilia es un imperio vasto y populoso, con numerosas provincias muy distintas unas de otras. Hay devotos de los incunables, de los manuscritos medievales, de las ediciones artesanales, de los libros miniatura, de los elzevires, de la tipografía dieciochesca, de los relatos de viajes ( pensemos en los hermosos tomos de Burton y del capitán Cook). Una de las provincias más desconocidas es la de la literatura popular. De hecho, cuando se piensa en la palabra bibliofilia, la primera imagen que viene a la mente es la de un coleccionista de onerosas ediciones antiguas. Pero en el amplio territorio que va de la novela gótica a los bolsilibros ochentosos ( pasando por folletines, novelas en cuadernillos, pulps y las revistas en formato digest de los años cincuenta), se extiende el coto de caza de los eruditos de lo maravilloso. Una bibliofilia quizá nueva, pero no menos fascinante que la otra”.

            Article: “Bibliofilia de la Literatura Popular” en el vlok: Museo de la Literatura Popular.

http://museodeliteraturapopular.blogspot.com.es/2010/05/bibliofilia-de-la-literatura-popular.peruchohtml

literatura popular Pucky

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 357

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged , , on 16/06/2014|

càtedra Màrius Torres

 

“ I parlem del que és matèria bibliofílica per excel·lència, el llibre. Distingim primer el llibre antic i el llibre modern, perquè, encara que en l’art d’imprimir les innovacions no han afectat mai fonamentalment el llibre, els principis que inspiren el llibre vell i els que inspiren el llibre modern de bibliòfil són del tot diferents.

Potser l’impressor antic no es preocupava més que de fer obra ben feta. El modern, a més a més de voler fer obra ben feta, vol fer obra d’art, i, com tot l’art modern, ha volgut cercar solucions noves. Compareu els exemplars sortits de les velles premses amb els llibres il·lustrats moderns, fets amb gran suma de pretensions i veureu la diferència. La voga actual del llibre de luxe ha provocat una allau d’edicions per a tots els gustos. En les edicions il·lustrades és allà on s’ha vessat més fantasia. Sembla iniciar-se un retorn a la tipografia pura i, quant a les obres il·lustrades, una major exigència, fins a reputar antitipogràfics determinats procediments d’il·lustració”.

Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

 

margarita 1

Breviari de Margarita d’Angulema

“ Desde los tiempos rudos, ideológicamente semibárbaros, del siglo XVI nos muestra la Historia, especialmente en Francia, destacados ejemplos de mujeres bibliófilas, amigas de los libros, enamoradas de su bella presencia, aficionadas a su refinamiento y a su posesión. La palabra de ‘Gaziel’ las evoca con precisión y delicadeza de bellas miniaturas. Es Margarita de Angulema, hermana de Francisco I, la ‘ Margarita de las margaritas’, que puso en el ambiente hosco de su hora un anhelo de suavidad y de cultura; es Diana de Poitiers,

diana poitiers

que reunió en torno suyo una sociedad exquisita y floreciente; Catalina de Médicis,

catalina de medicis

en cuya biblioteca se contaban más de 4.000 volúmenes; María Estuardo, Reina de Escocia;

 

breviario maria estuardoBreviari Maria Estuardo

Delfina de Francia, mujer seductora de patético destino, precoz latinista y apasionada bibliófila. Y luego, en el XVII, Ana de Austria, la princesa española esposa de Luis XIII de francia, la Reina del Collar y de los herretes famosos,

ana de austria

en cuya biblioteca se reunían las joyas más maravillosas… Y otra española, María Teresa, fugaz esposa del Rey Sol,

maria teresa de austria

y Luisa Isabel de Orleans – mademoiselle de Montpensier- y la esposa de Luis XV,

luisa isabel de orleans

a quien la sociedad de Versalles parecía tan espantosa, que de no haber sido por sus libros no hubiera podido soportarla y que tenía instalada una pequeña imprenta en sus habitaciones. La noble madame de Irammont, la interesante princesa de Lamballe, figuran entre las más ilustres bibliófilas de Francia. Por sobre todas destaca madame de Pompadour,

madame pompadour

 cuya biblioteca incluía más de 4.000 títulos, entre los que se encontraban desde obras de teología a las de la más leve y banal literatura; madame de Pompadour, criatura de belleza y de amor, que no halló contradicción entre la feminidad más exquisita, sugestiva y… peligrosa y el cultivo de las artes y la pasión de las letras”.

 

Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 355

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 26/05/2014| 1 Comment »

confraria llibreters

               “Igualment es podria parlar de l’Europa de les llibreries. El negoci llibreter, que ja floria a les localitats universitàries i a les ciutats burgeses de la baixa edat mitjana, va créixer amb la invenció de la impremta i el seu desenvolupament. A Barcelona, segons recorden Madurell i Rubió, ja el 1533 el virrei de Catalunya va aprobar la constitució de la ‘Confraria de Sant Hierònim de Libraters de la Ciutat’, que agrupava un col·lectiu de venedors de paper, enquadernadors i comerciants de llibres que treballaven des de mitjan segle XIV.

confraria libraters

               A la França de la Il·lustració els llibreters – sovint desdoblats en impressors/editors – van ser clau per difondre el saber dels enciclopedistes. A Anglaterra van donar peu a un estatut ( Statute of Anne, 1709) per mantenir l’equilibri en els preus. L’evolució de les llibreries ha anat sempre lligada a l’avenç de la cultura.

stationer's anne

 

 

               

Stationer’s Company

 

En l’últim segle, les llibreries han estat espai d’exploració, de sociabilitat i de trovada. El lector busca el llibre desitjat i conversa amb el llibreter. I cada vegada més, troba possibilitats de relació: ja sigui en xerrades literàries, en clubs de lectura o en aquests cafès que algunes llibreries creen per fer més agradable l’experiència.

               El llibre viu una etapa de transformació i s’acosta a un ric univers de possibilitats tecnològiques. Alhora, el teixit de les llibreries es confirma com a element de primer ordre, que cal mantener i potenciar, en la vida cultural de ciutats i comunitats.(( La tradició del Sant Jordi, que celebrarem dimarts vinent, ho confirma”.))

 

               “Elogi de la llibreria”, a La Vanguardia Cultura, dimecres, 17 d’abril de 2013.

 

ξ               ξ               ξ             ξ               ξ

               “ ¿Cuál es la diferencia entre un bibliófilo y un bibliómano?La literatura al respecto es inmensa y, por extrañas razones, si los franceses escribieron cosas egregias en el siglo pasado, la bibliografía de los books on books es, en el siglo que acaba de terminar, característica de los anglosajones. Dado que no tengo intención de realizar una tarea erudita, me limitaré a citar, respecto a la bibliomanía, dos libros: A gentle madness, de Nicholas A. Basbanes  (Holt, 1995) y, para quien esté interesado en un sosegado y agudo discurso acerca de bibliofilia, el reciente Collezionare libri, de Hnas Tuzzi ( Edizioni Sylvestre Bonnard, 2000).

a gentle madness 1

collezionari libri hans

 

               Para establecer una línea divisoria entre bibliofilia y bibliomanía daré un ejemplo. El libro más raro del mundo, en el sentido de que probablemente no existen más copias en circulación en el mercado, es también el primero, la Biblia de Gutenberg. La última copia circulante fue vendida en 1987 a compradores japoneses por algo así como seis millones de dólares. Si apareciese una nueva copia, no valdría seis millones de dólares sino muchísimo más. Por eso, todo coleccionista tiene un sueño recurrente: encontrar a una viejita de noventa años que está tratando de vender un viejo libro que tiene en casa, sin saber qué es, contar las líneas, ver que son efectivamente cuarenta y dos, y descubrir que es una de las Biblias de Gutenberg; después, entonces, calcular que a la viejita le quedan pocos años de vida y que necesita de curas médicas, decidir ahorrarle el encuentro con un librero deshonesto que quizás le daría sólo algunos miles de dólares ( ella contentísima), ofrecerle en cambio cien mil dólares con los cuales elle, extasiada, renovaría su vestuario hasta el día de su muerte y conseguir así un tesoro para la propia casa.

               Y después, ¿ qué sucedería? Un bibliómano guardaría la copia secretamente para sí, y ojo con mostrarla, pues se pondrían en movimiento los ladrones de medio mundo; y entonces, la hojearía solo, de noche, como Tío Gilito cuando se baña en sus dólares. Un bibliófilo, en cambio, querría que todos vieran esta maravilla y supieran que es suya. Más tarde, escribiría al intendente de su ciudad, le pediría que hospedara el libro en el salón principal de la biblioteca comunal, pagando él mismo los enormes gastos de seguro y vigilancia, y reservándose para sí mismo y sus amigos, el privilegio de ir a verla cada vez que lo deseen. Pero ¿ en qué consiste el placer de poseer el libro más raro del mundo, sin la posibilidad de levantarse a las tres de la mañana para ir a hojearlo? Este es el drama: tener la Biblia de Gutenberg es como no tenerla”.

 

               Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

biblia gutenberg

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 350

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged , , on 04/04/2014|

“Una altra víctima del llibre fou l’auster filòsof catòlic Bordas Demoulin (1798-1859), que vivia pobrement, amb moltes privacions, per tal de poder adquirir llibres. Un dia va baixar de les seves golfes per a comprar, amb els darrers cèntims que li quedaven, un bocí de pa; però, en passar davant d’una llibreria, va veure un llibre que l’interessava. Si el comprava, es quedava sense pa. El bon filòsof no va pas dubtar: comprà el llibre i tornà content a les seves golfes, d’on va sortir pocs dies després cap a l’hospital i el cementiri. Proudhon, un altre gran amic del llibre, confessava haver plorat davant el cas de Bordas Demoulin – tant allunyat ideològicament d’ell – i haver vist en la vida d’aquest pensador el reflex de la seva pròpia vida.

Citarem, finalment, el cas sentimental de l’ilustre periodiste Armand Bertin (1801-1854), director del Journal des Débats de París, que va morir en la seva biblioteca, en mig dels seus llibres estimats, poc després de la mort de la seva muller, mentre acariciava un dels llibres predilectes d’ella…

journal des debats

Si hem esmentat aquestes víctimes del llibre, entre moltes altres, no s’ha pas de creure, tanmateix, que sigui precís portar fins a tals extrems la bibliofília. Potser alguns d’aquests personatges eren, més que bibliòfils, bibliòmans; i el bibliòman tots sabeu que és un ésser rar, que col.lecciona volums només per l’afany, per la ‘mania’ de col.leccionar-los, o per vanitat pueril, com podria aplegar qualsevuga altres coses, i sols els conserva per a ell, avarament.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 16-17.

 

                      &          &         &

 

 

“ Después del excepcional pregón con el que José Manuel Caballero Bonald inauguró una nueva edición de la Feria, esta cita libresca ha abierto sus puertas acogiendo a bibliófilos, bibliómanos, bibliópatas y hasta bibliófagos, que todo hay en toda esta extravagante familia.

Rodríguez-Moñino, que tanto lloró con la pérdida de la biblioteca del marqués de Jerez de los Caballeros, vendida al millonario norteamericano Archer Huntinngton, decía de esta saga de letra heridos: ‘ Mundo curioso, pintoresco, sutil, éste de los libros viejos¡’.

llibreria hispanic society

 

                                                                                 Biblioteca Hispanic Society

 

Y es curioso pensar que muchos libros viejos son fruto del azar y los milagros, pues se salvaron del fuego, de los derribos y hasta de las guerras, los pogroms o las revoluciones. Ejemplo de libros salvados son los ejemplares de las bibliotecas de la Ciudad Universitaria que sirvieron como parapeto de trincheras en la Guerra Civil. Aún se ven ejemplares atravesados por balas asesinas”.

 Article: “Cuentos de bibliófilos” en el vlok Bibliotecario Argentino ( abans Puntodeencuentroasociativo)  

hispanic society sorolla

                                                                             Hispanic Society – Sala Sorolla

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 345

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, tagged , , on 16/02/2014|

“ La innocent i deliciosa febre del bibliòfil és, en el bibliòman, una malaltia aguda portada fins al deliri, ha escrit Charles Nodier… Del sublim al ridícul només hi ha un pas. Del bibliòfil al bibliòman només hi ha una crisi. El bibliòfil es torna sovint bibliòman quan el seu ‘esprit’ decreix o quan la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients als quals les persones més decents són exposades; però el primer és molt més comú que l’altre”.

nodier el bibliómano

 

El col·leccionista en general ( i el bibliòfil per tant) és individualista, almenys mentre constitueix la col·lecció. En casos extrems, el seu goig fóra tenir un exemplar que fos ell sol a posseir. Però sense arribar a aquest exclusivisme, persisteix, en el bibliòfil de pura sang, un cert egoisme que costa molt de desarrelar. Si uns quants bibliòfils s’asocien és per millorar cada un la seva col·lecció. Tard o d’hora, però, els millors d’entre ells tenen un gest magnífic: el de cedir a una biblioteca de la seva col·lecció, formada en llargs anys de sacrificis i de recerques, amb una vigilància alerta a totes les subhastes i tots els catàlegs i freqüents visites a les llibreries de vell, les més a propòsit per a la tertúlia. Així la seva tasca abnegada esdevé útil a tots. Quan aquesta donació és feta en vida, no hi ha potser altre sacrifici tan heroic.

A despit de tot, el sol fet de preservar uns quants bells llibres de la destrucció és prou meritori per passar per alt totes les febleses inherents a la bibliofília, ja que aquesta per ella mateixa pren categoria elevada i eleva el seu adepte”.

 Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

la nova revista nº 1

 

“ ¿Es necesario subrayar, aunque más no sea al margen, los libros raros? En teoría, una copia perfecta, si no es intonsa, debe tener márgenes amplios, debe ser blanca y las hojas deben crujir entre los dedos. Una vez, sin embargo, compré un Paracelso de escaso valor como objeto de anticuario, porque se trataba de un solo volumen de la primera edición de la ópera omnia compilada por Huser entre 1589 y 1591. Si la obra no está completa, ¿ dónde está el placer?

paracelsi

 

 Se trata de un libro cosido y encuadernado en cuero de época, con el lomo en relieve, con un color uniforme de las hojas no obstante su edad, con firma manuscrita en el frontispicio, atravesado desde la primera hasta la última página por un subrayado rojo y uno negro, con notas al margen contemporáneas al texto, con títulos en mayúsculas rojas y florilegio latino del original alemán. El objeto es bellísimo: las notas se confunden con el texto impreso y a veces lo hojeo por el placer de volver a vivir la aventura intelectual de quien, en calidad actual de testigo, lo ha marcado con sus propias manos.

Todo ello es signo, entonces, de que la bibliofilia es amor del obejto-libro, pero también de su historia, como atestiguan los precios de los catálogos que privilegian algunas copias que, aunque imperfectas, llevan la marca de la posesión. Quienquiera que se precie de bibliófilo desea el libro más bello que jamás haya sido impreso, la Hypnerotomachia Poliphili, de Francesco Colonna, 

hypnerotomachia 1

 

y la desea perfecta, sin manchas y sin apolilladuras, con márgenes amplios y, si fuese posible, con tablas que se desdoblan, como me aseguran que existe todavía en algún lugar. ¿ Pero qué no haríamos nosotros y los anticuarios si supiésemos que circula una copia con densas notas de James Joyce escritas en gaélico? No vayan a creer ahora que, confiando en la futura valoración durante los próximos siglos de mi copia de la Hypnerotomachia, ha de agitarme una hybris tan descabellada como para querer arruinarla con un simple bolígrafo. Pero admito que, si me toca estudiar con un libro raro, me atrevo a hacer anotaciones al margen y con lápiz, lo bastante delicadas como para que un día puedan borrarse con la goma, y eso me ayuda a sentir el libro como una cosa mía. ¿ soy, por lo tanto, un bibliófilo o un bibliómano?.”

 Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 342

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Oficis del llibre, tagged , , on 07/01/2014| 4 Comments »

               “En les primeres Marques seguexen los nostres estampers la metexa ideología de les extrangeres: l’òval, la creu ab més o menys travessers, qual interpretació encara està en lo terreny de les suposicions, y en plè segle XVI ja les alegoríes y representacions vives se manifestan netament. La àliga d’en Jaume Cortey

Cortey

posada demunt del seu cor, símbol de ses aspiracions ad etera; la àliga d’en Claudi Bornat surmontada per la alegoría del Jesuset de benehir la terra, lema de la seva tenda Sub Aquila forti, volent indicar que sos pensaments o aspiracions van més enllà encara.

Bornat

La d’en Jaume Cendrat glossant lo seu nom ab l’au fénix que renaix de les cendres, com si psalmegés lo Nom omnis moriar, noa atràu y fà dalir per a trobarne de noves.

cendrat ok

En Joan Rosenbach nos dóna en una de les seves quatre marques típiques una filigrana que sembla dels temps dels illuminadors de caplletres, circunvalada ab lo lema ‘ Cor mundum crea in me Deus, et spiritum rectum innove in visceribus meis’, lo qual indica lo selecte del seu esperit.

rosembach

En Diego Gumiel hi entrellaça lo seu nom fentlo ben ovirador. 

gumiel

En Joan Carles Amorós, qui en tots los Colofons nos assabenta de que era provençal, en contraposició de sos antecessors que tots posan alemany, sembla que vulga dir: la patria ja s’ha assimilat la nova art, catalans seguíume. 

amoros

Y verdaderament no tardan a seguirlo Cavallers y gent adinerada qui patrocinan la nova art, y fan estampar a ses despeses un bell estoch de llibres la major part dels quals no han arribat fins a nosaltres per dissort. ¡Qui pogués fruir de les belles estampacions de les obres en plà devallants de la Bíblia, desaparegudes en gran nombre per sempre mes en l’auto de fè celebrat en la Plaça del Rey de nostra ciutat, en 1498 ¡

La marca del pelicà, ‘ Similis factus sum pellicano solitudinis’, de Mossèn Pere Posa qui s’alía ab los primers estampers per a dotar a Barcelona d’una estampa permanent… L’amgel y lo fris d’en Pere Mompezat… Los llibreters, ja d’abans de la Imprempta establerts en aquesta ciutat, llambregan en la nova art un món nou comercial, y cridan a ses cases als estampers qui anavan desbandats per Europa.

D’en Pere Miquel es la primera Marca que conexèm, Spindeler perpetua la seva Marca rematada en orla en la cèlebre obra de Tirant lo Blanch. E, totes elles s’hi veu la amor ab que segellan los llibres que estampan.

spindeler1

                  Museo de la Comunicación(Infoamérica-Univ. Málaga)

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

Marques: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació: Marques d’Impressor. UB.

               “Suelen caer los volúmenes más esquinados….. . En esas malas artes no se empieza precoz.’Los niños no roban’, comentan Belén y David en el puesto de la infantil Kalandraka. ‘Aquí les dejamos cogerlos y se los llevan sin ser conscientes de que hay que pasar por caja. El problema son los padres. Algunos no vuelven…’. O ese señor mayor que con tembleque en la mano se los metía en el bolsillo. Era tan descarado que daba apuro afearle la conducta. Hasta que a la tercera, Belén le advirtió:¡Eso está en gallego’. El ladrón respondió:’Anda…¡. Y lo volvió a poner en su sitio’.

En la caseta de Contexto, lo que vuelan son las biografías musicales de Global Rhythm Press, 

contexto keith richards           contexto duke contexto woody

comenta Lola barroso. Ella tiene buena experiencia con los ladrones por haber trabajado años en la Casa del Libro.’Los pasaban por encima de las barras magnéticas. Robaban tochos de medicina y ciencia y muchos CD de 130 euros’. Alguno era habitual: ‘había un señor al que llamábamos el de la camisa granate. Un día se la cambió de color y le pillamos’.

Ninguno de los conocidos es bienvenido. Su presencia provoca tensión. Alerta. Los guardias de seguridad que este año se pasean por la feria están más pendientes de los tirones. Son los libreros quienes deben andar más atentos. Aunque todavía no han hecho los recuentos totales, sospechan que vuelven a estar en boga los más vendidos de las listas.

Pero quedan los fetiches también:’Cualquier cosa de El Acantilado. Luego los puedes encontrar en un puesto callejero que hay en la calle Génova. Y entre los del sello catalán del editor Jaume Vallcorba destacan los títulos del vienés Stefan Zweig. Con un protagonismo especial para el clásico 24 horas en la vida de una mujer, comentan en la caseta de la editorial.

stefan ok

También Tusquets y Anagrama quedan entre los más robados. Esta año se ha notado algún agujero de más en el último de Murakami, ‘De qué hablo cuando hablo de correr’. En cuanto al sello de Jorge Herralde, según dicen ellos mismos:’En cualquier feria solemos sufrir un saqueo general’ “.

 Article: “El furor de los ‘chorizos’ bibliófilos, de Jesús Ruiz Mantilla, a El País.com, el 11 de juny de 2010.
                                  haruki ok

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »