Biblioaprenent

“ El moment de la plenitud del Modernisme en les arts gràfiques al nostre país crec que s’ha de col.locar pels volts del 1900. Un dels motius que més hi contribuí fou la fundació a Vilanova i la Geltrú de la impremta Oliva de Vilanova per Joan Oliva i Milà. Aquesta impremta, si no fou la primera, fou una de les millors de Barcelona i va interessar el públic amateur i bibliòfil per la seva execució acurada, pel seu esperit equilibrat i per haver-se incorporat als nous corrents d’art. Aquesta renovació anava unida a l’equilibri i al sentit de la mesura, i això va impressionar molt favorablement.

A redós d’aquesta impremta va exposar també les seves teories una gran figura de les arts i els estudis del llibre, Eudald Canibell i Masbernat. Aquest era tipògraf, per tant un home d’ofici, no un intel.lectual. L’Oliva de Vilanova també va començar essent tipògraf, també era home d’ofici, i no intel.lectual. Foren gent que arribaren a assolir una cultura molt sòlida, tant en les matèries del seu propi ofici com en d’altres de caràcter general. Canivell va influir molt en totes les impremtes que es van fundar a la darreria del segle XIX i primers anys del XX, sigui amb el seu mestratge, sigui, també amb la seva col.laboració com a dibuixant, com a projectista i després com a bibliotecari”.

    Del capítol “El llibre en el temps del Modernisme”, per Pere Bohigas en el llibre El Temps del Modernisme, Public. Abadia de Montserrat, 1985, pp.177. 

  “ Un coleccionista debutante descubrirá que necesita numerosas fuentes de abastecimiento. He aquí unas cuantas:

1.- Los libreros locales: siempre son accesibles, de fiar y no demasiados caros. Son la alegría de las ciudades de provincias y la mayoría de ellos tienen un par de estantes dedicados a primeras ediciones modernas.

2.- Los libreros especializados de Londres: no son baratos, pero saben mucho más que nosotros, así que pueden darnos buenos consejos. Al final acaban localizando prácticamente cualquier rareza, pero sin duda habrá otros bibliófilos a la espera. Es prácticamente imposible crear una colección sin estar en, al menos, la lista de envíos de catálogos de uno de ellos o sin ir a inspeccionar sus existencias. Siempre tienen un sorprendente número de libros a buen precio.

3.- Tus amigos: cada amigo tiene al menos un libro que te interesa, y un amigo de verdad se desprenderá de él, a menos que también sea un bibliófilo. Eso puede llevarle a temer tus visitas, pero es una prueba de amistad que la mayoría supera de manera satisfactoria. Las amigas son especialmente generosas y raramente aficionadas a la bibliofilia. ( Toda esposa de un coleccionista considera la obsesión de su marido ligeramente por debajo de la pasión compulsiva por el juego. Un bibliófilo inteligente se preocupa de ser siempre él quien reciba al cartero).

4.- Es esencial contar con la ayuda de un amigo o un librero en Estados Unidos, ya que muchas primeras ediciones modernas vienen de allí. De todas formas, no es tan difícil como podría pensarse encontrar libros norteamericanos raros en Inglaterra.

5.- Intercambios con otros coleccionistas: eso no tarda en implicar una contención sobrehumana y mucho tacto.

6.- Regalos inesperados: deliciosos, pero a menudo inadecuados.

7.- Hallazgo de tesoros: lotes de ocasión, altillos, subastas en pueblos, libros en anticuarios, etc.”

 “La caída de Jonathan Edax, pp.87-88. De Cyril Connolly; Grijalbo-Mondadori; B , 2000.

Read Full Post »

“ En el darrer quart del segle passat Catalunya esdevingué protagonista del ressorgiment del llibre de bibliòfil, és a dir, del naixement de la bibliofília moderna. Aquest fet sorgí íntimament lligat a la reedició dels clàssics autòctons i al desig dels mateixos col.leccionistes d’esdevenir editors de les pròpies biblioteques. L’esperit de la Renaixença, molt fort encara, féu que s’hi afegís la pretensió nacionalista d’actualitzar clàssica, tot atorgant al llibre un important paper en el procés revitalitzador iniciat per aquella. El rebuig de la incipient mecanització, fruit de la revolució industrial, afavorí el tracte artesanal que la categoria bibliofílica li concedia”. 

Article de Pilar Vélez: “ El ‘revival’ neogòtic en la bibliofília vuitcentista: Marià Aguilí i Fuster”  en el Dossier dedicat a “Les arts gràfiques i el llibre a Catalunya”, de la revista L’Avenç nº 98 de novembre de 1986, pp. 38.

   “ Pasemos a nuestros libreros de viejo. El Botánico nos espera con su larga fila de casetas llenas de volúmenes. ¡ Qué agradable el ir devaneando lentamente, en estos días claros de otoño, ante uno y otro repleto anaquel¡ El libro viejo, usado, pasa por una crisis, tanto en Francia como en España. En Francia, la crisis se atribuye a la guerra, que ha motivado la suspensión de las liquidaciones testamentarias, y a la crisis de los alquileres, que reduce considerablemente el número de las mudanzas. En España, tratándose del libro antiguo de precio, se ha de contar, como factor de su escasez en el mercado español, con su exportación a América. De algunos años a esta parte se mandan a los países americanos ( y ahora a Norteamérica) importantes remesas de libros. Aparte de esto, la mayor cultura, el mayor afán de leer, la mayor estimación en que se tiene el libro hacen seguramente que los particulares se desprendan de ellos más raramente.Existen también muchos más traficantes en libros viejos que hace quince o veinte años. La cantidad de volúmenes que 1880 se repartía entre cuatro o seis comerciantes en todo Madrid, hoy se ha de repartir entre 30. Pero nuestros buenos y simpáticos amigos los libreros de viejo prosiguen incansables, animosos, su comercio, sus pesquisiciones en busca de volúmenes, sus tratos y contratos. Son modestos y tienen fe en lo porvenir. En Madrid existen tiendas de libros viejos y puestecillos al aire libre. Para los libreros al aire libre que son el consuelo de los bibliófilos modestos y volanderos, debiera existir – como en París – un paraje determinado donde poder examinar todos los puestecillos”. 

Article d’Azorín a l’ABC de 4 de octubre de 1920.

Read Full Post »

Read Full Post »

“ Dintre la gradació dels artesans del llibre, el  llibreter de vell és el darrer de tots. Naturalment, em refereixo al llibreter de vell vulgar, no al llibreter antiquari, que pot ser considerat com un dels elements més positius del ram, ja que ell no solament dignifica el llibre, sinó que és un dels seus més conspicus valedors. La indústria del llibre està constituïda, com tothom sap, pels autors, editors, impressors, relligadors, llibreters de nou i llibreters de vell. Aquests són els qui recullen les restes de la producció, ja sigui en forma de saldos o en forma de llibres usats o llegits. Els seus proveïdors habituals estan, doncs, completament sotmesos a la més pura eventualitat, ja que depenen de la contingència atzarosa de les probabilitats, que no poden ser previstes per tal com no tenen cap mena de relació amb la llei de l’oferta i la demanda. El més segur amb què es pot comptar és amb la misèria i la mort, dos elements més aviat repulsius, però base del negoci del llibreter de vell. El setanta-cinc per cent de llibres que compra el llibreter és mercès a la pobresa, eventual o definitiva, del venedor, però en realitat manca de diners. Quan hom té una necessitat peremptòria de numerari, el primer que pensa és a vendre’s els libres. Si la necessitat és petita, amb pocs llibres en té prou, però si és al revés, aleshores no té més remei que vendre la biblioteca, si la té, naturalment. Quantes vegades els llibres arroaconats dalt d’una golfa han salvat una situació angoixosa i fins i tot han salvat una vida! Quantes vegades han resolt els àpats d’un dia i el pagament del loguer del pis!.Els llibres són tan agraïts que, a més de delactar i facilitar cultura, quan els abandones encara et fan un servei”.

    EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 387-388. 

 “ No sabemos si dentro de unos años inventarán el libro informático, ese que en sus bodegas podrá almacenar veinte mil volúmenes. Eso son veinte veces más de los que necesita nadie para ser culto. Decía JRJ: ‘ Para leer mucho comprar poco’. Qué duda cabe que el ordenador nos ha facilitado a todos mucho las cosas, permitiéndonos consultar cómodamente desde casa millones de datos que antes nos levaba días, incluso semanas, pesquisar. Ahora bien, leer, lo que se dice leer, seguirá haciéndolo uno con un libro en la mano, un viejo libro de viejo, uno de ese 99%, alguno de los que encierran en sus páginas amarillentas ‘el dolorido sentir’ que nos importa, uno de esos libros que ni siquiera entra en las estadísticas”. 

Art. “Biblioficciones” d’ Andrés Trapiello a la revista Magazine del 15 d’octubre de 2006, a http://www.documentalistaenredado.net/432/biblioficciones-de-andres-trapiello/.

Read Full Post »

“ Un de nostres dalers ha sigut sempre la Bibliografia Barcelonina, sentint en l’ànima que nostra ciutat no haja tingut un bibliograf que s’haja interessat per ella, essent axí que les principals ciutats d’Espanya ja tenen lo seu Corpus bibliogràfich publicat, nos hem convençut de que lo motíu de no haverse intentat encara n’es la causa sa molta extensió.

            De totes maneres no hem perdut lo temps. Ja que no’ns veyam ab forces per a fer la Bibliografia complerta de la estampat a Barcelona, nos hem proposat de ferne una petita part, y hem obtat per la catalogació de les obres que en la portada façan relació a la vida íntima de la ciutat, y al efecte hem copiat la Portada íntegra de les que han passat per nostres mans sobre festes, història, bullangues y desenrotllament ciutadà de Barcelona, indicantne les pàgines, format, y últim possesor de les metexes.

            Y per a recort de nostre treball, que consta ja d’unes 4000 Cèdules, avuy inclohèm aquí lo facsímil reduhit d’una cinquantena d’obres, de les més rares y importants sobre Barcelona per a que servesca de tast als Bibliòfils, y que’ls esperone a treballar per a completar aquesta bibliografia que ha d’ésser obra de tots.            A tots los devots del llibre qui’ns han ajudat a aguantar y engrandir la nostra llibreria l’Arxíu, al donar a llum aquest petit assaig volèm ferlos coparticipants de nostra satisfacció y alegría. Reban, donchs, la més afectuosa encaxada de mà de son reconegut amich”.             “Assaig de Bibliografia Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed, Joan Bta. Batlle, Impremta Altés, Barcelona, 1920, pp. 8-9. 

“ La idea d’editar llibres de bibliòfil i art d’excepcional bellesa gràfica i textual va sorgir de la necesitat de democratitzar els tresors bibliogràfics més importants de l’Edat Mitjana. Aquests llibres es caracteritzen per tenir un contingut i continent realment exquisits. Els seus primers propietaris van ser emperadors, reis i papes. Aquests documents solament estaven al seu abast ja que es consideren grans tresors. Actualment es troben a les biblioteques i museus més importants del món, i són tant inaccesibles o més que en aquell temps, degut al seu enorme valor econòmic i artístic, ja que només existeixen en un sol exemplar.  Aquests fets, units a un desig d’evitar que un accident imprevisible pugui privar que aquestes joies bibliogràfiques arribin a les generacions futures, van fer possible convertir la idea en un projecte  que permet que allò que ha perdurat 1000 anys, perduri com a mínim 1000 anys més”.Article a B innova¡ de l’Ajuntament de Barcelona sobre Moleiro Editor, a //w3.bcn.es/V01/Serveis/Subpresentacio/V01SubpresentacioIniciCtl/

0,2155,

83057194_83070528_1_84263107,00.html?accio=detall  i a www.moleiro.com.

Read Full Post »

“ La tasca principal d’un llibreter de vell és la recerca d’aquell llibre o document que pugui ser interessant de cara a historiadors o col.leccionistes i una vegada trobat, posar-lo a disposició de la persona que hi pugui estar interessada. Qui ho explica és el vigatà Josep Costa, que des de fa quatre anys es dedica professionalment a aquest negoci. Costa feia 12 anys que comprava i venia llibres afeccionadament, fins que va decidir deixar la seva antiga feina i obrir una llibreria de vell a la capital de l’Osona. Dins la seva llibreria, Costa té un apartat de llibre vell ‘és un llibre adreçat a l’estudiant, al lector que no es vol gastar gaire diners en llibres i que per una tercera part del preu de nous, marxen carregats de llibres’.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 5. 

 “ Els llibreters de vell es proveiexen del gènere a vendre bàsicament de dues formes: comprant biblioteques senceres de particulars o adquirint a altres marxants de llibres aquells que els li han encarregat o que creuen que poden tenir assegurada una clientela… Ambdós llibreters coincideixen en la importància del boca a boca ‘ moltes vegades és qüestió d’inèrcia. Com que saben que et dediques a la venda d’aquest tipus d’article, quan un dia tenen alguna cosa interessant te l’ofereixen o si saben que busques un llibre sobre une temàtica determinada i el troben, te’l venen a vendre’, afirma C.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 5.

Read Full Post »

“ L’olor de paper, de pols, de piles de llibres, els cromos de picar i de col.lecció, els documents antics, les postals, les monedes, tot plegat forma una mena de món molt especial, intemporal, etern. De vegades compro alguna revista antiga, de cinema, de moda, del que sigui. Comprovo, amb pena, que el paper és un material difícil de conservar en bon estat. De tant en tant hi ha fons de llibres que provenen, es veu prou, d’algun pis que s’ha buidat, llibres amb dates, dedicatòries, noms, ex-libris. I allà medito sobre l’efímera glòria de paraules que han estat escrites amb il.lusió, que potser, en algun moment, com els actors i les actrius, han triomfat, i que ara esperen, com l’arpa de Bécquer, una mà que els arrenqui, altra vegada, els sons de la imaginació”.

   “Llibres vells i gent famosa” de JCosta a la panxa del bou el 12 de setembre de 2005.

“ Parlar de la repercussió del Modernisme en el llibre vol dir, en aquest cas, fer-ho tot considerant el llibre en el seu aspecte artístic. El llibre, encara que sigui un objecte utilitari, és susceptible de bellesa, com tots els objectes utilitaris. Els mobles poden tenir un valor artístic; hi ha una ceràmica d’art. En el llibre també hi ha un llibre d’art i un altre llibre que, sense ser d’art, està influït pels corrents artístics o és d’execució tan acurada que, de fet, resulta un objecte artístic”.

     Del capítol “El llibre en el temps del Modernisme”, per Pere Bohigas en el llibre El Temps del Modernisme, Public. Abadia de Montserrat, 1985, pp.174.

Read Full Post »

“ El gust que a finals del segle passat regnava en les arts plàstiques i en la decoració, tingué també ressò en el llibre, i si parlem de cases i de mobles modernistes, és just parlar també de llibres modernistes. El llibre és un producte susceptible d’ésser decorat i com a tal rep les influències de l’ambient artístic en què viu, la qual cosa es manifesta no solament en la il.lustració pròpiament dita, sinó també en els elements decoratius, com vinyetes, guardes, relligadures, etc.

La Bibliofília modernista omple els primers anys del nostre segle i és el resultat de la fusió de dos corrents: un de filiació romàntica, que es compongué principalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres. Entre ells hi havia estretes relacions, la qual cosa originà una producció eclèctica, barreja d’arqueologisme i d’invenció, molt d’acord amb l’estètica que aleshores regnava a Catalunya. Uns i altres comptaren amb la cooperació de valuosos artesans, que donaren forma als seus projectes editorials”. 

Article de pere Bohigas: “ La bibliofília modernista”, a Serra d’Or, nº 135 de desembre de 1970, pp. 60-62 

   “ En un país tan llegit com ha sigut – i encara és, en certa manera – Catalunya, és sorprenent que les llibreries de  vell estiguin tan deixades de la mà de Déu. No sóc un col.leccionista de primeres edicions ni em desvic per posseir peces rarísimes – fet que potser em donaria una altra perspectiva – , però fa anys que m’agrada remenar en tota mena de locals, del del magatzem a l’engròs on no saben què tenen fins a la catacumba selecta on et fan pagar el gust i les ganes.

 Al llarg d’aquestes visites, he entès que aquí – sobretot a Barcelona ciutat – l’aficionat al llibre vell ha de superar dues pegues notables, qui sap si complementàries.En primer lloc hi ha la desconfiança del llibreter. Conec casos de gran simpatia i eficiència, esclar ( com en X dels LL del M, la M del BF, en C de V, en R de M i algun altre que me’n descuido), però sovint, quan entres a la llibreria, et trobes amb mirades de recel i grans escrúpols per part dels venedors, com si d’entrada temessin que els aixequis, tu, la camisa. No descarto que es guardin l’entregent per quan van a fires i mercats. La segona dificultat solen ser les llibreries mateixes: desangelades, desafectades, no conviden a passar-hi un parell d’hores emboscat entre prestatgeries”. 

               Jordi Puntí, article “ Llibreries de vell” a L’Avenç nº 339 d’octubre de 2008.

Read Full Post »

“ Es aquesta una professió en vies d’extinció? C. creu que en un futur no massa llunyà hi haurà llibreters de vell que plegaran, però ‘ si algú té ganes de lluitar i treballar-hi com en qualsevol empresa, perquè en definitiva això és una empresa, podrà tirar endavant’.

 També reconeix que el manteniment d’aquest negoci no és fàcil ‘ perquè, com a qualsevol botiga, el seu funcionament depèn del material de qualitat que tu puguis oferir i darrerament no en surt gaire’.

Segons aquest vigatà, trenta anys enrere es podien trobar exemplars extraordinaris, però actualment coincideixen dos factors; cada vegada hi ha menys material, perquè s’ha anat exhaurint – principalment perquè quan es desmunta una casa els hereus es queden amb els llibres, i no perquè hi hagi més cultura, sinó perquè han sentit a dir que es paguen bé -, i del poc que surt el venedor en vol treure el màxim guany possible.

 ‘Per tant, cada vegada necessitem més diners per adquirir producte. També es dóna el fenomen que qui té algun llibre vell es pensa que té un tresor – i malauradament en la majoria de vegades no és així -. I ens fem un tip d’anar a casa d’algú a comprar però no ens posem d’acord en els tractes. Tu saps el que val i li ofereixes un preu just, però qui ven sempre intenta treure el millor profit possible. I al final acaba venent-ho al qui li fa la proposta més ajustada, però mai al preu que ell demanava’.No obstant aquesta problemàtica, que afecta per igual a tots els llibreters de vell, el vicepresident del gremi creu que el sector es pot revitalitzar ‘ amb la incorporació d’una sèrie de gent nova que ha sortit dels canals habituals – de pares a fills – i que està aconseguint que la professió no es vegi tan tancada com abans’”.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7.  

  És normal que els llibreters de vell acaben com a col.leccionistes?No sé si es normal, però es freqüent. Personalment, és una cosa que he intentat defugir sempre.

Pres d’una manera apassionada, pot ser la ruïna d’un llibreter, i de fet ho ha estat en moltes ocasions.Els llibreters tenen una temptació davant tot el dia, i és una situació en la qual jo em trobe quan m’arriba una biblioteca d’una persona amb gustos semblants als meus.

 Què fas? Te’n quedes amb un 30 % de la biblioteca?… Això és una ruïna.

El col.leccionisme, dut a un alt nivell, a un alt nivell de bibliofília, no es produeix al nostre món, per què no tenim suficients diners. I quan tens un llibre que val 500.000 o 1.ooo.ooo de pessetes no pots guardar-ho tranquil.lament a la teua biblioteca.

El col.leccionisme que es produeix és sobre un tema determinat, o en el cas de ser llibreter amb gustos molt amplis aquest recopila  llibres interessants, no elevats de preu.

 Entrevista de Romà Seguí a Robert Pérez Ibarlucea propietari de la Llibreria Auca de València, a Métodos de Información de Maig de 1998; pp. 34.

Read Full Post »