“ L’olor de paper, de pols, de piles de llibres, els cromos de picar i de col.lecció, els documents antics, les postals, les monedes, tot plegat forma una mena de món molt especial, intemporal, etern. De vegades compro alguna revista antiga, de cinema, de moda, del que sigui. Comprovo, amb pena, que el paper és un material difícil de conservar en bon estat. De tant en tant hi ha fons de llibres que provenen, es veu prou, d’algun pis que s’ha buidat, llibres amb dates, dedicatòries, noms, ex-libris. I allà medito sobre l’efímera glòria de paraules que han estat escrites amb il.lusió, que potser, en algun moment, com els actors i les actrius, han triomfat, i que ara esperen, com l’arpa de Bécquer, una mà que els arrenqui, altra vegada, els sons de la imaginació”.
“Llibres vells i gent famosa” de JCosta a la panxa del bou el 12 de setembre de 2005.
“ Parlar de la repercussió del Modernisme en el llibre vol dir, en aquest cas, fer-ho tot considerant el llibre en el seu aspecte artístic. El llibre, encara que sigui un objecte utilitari, és susceptible de bellesa, com tots els objectes utilitaris. Els mobles poden tenir un valor artístic; hi ha una ceràmica d’art. En el llibre també hi ha un llibre d’art i un altre llibre que, sense ser d’art, està influït pels corrents artístics o és d’execució tan acurada que, de fet, resulta un objecte artístic”.
Del capítol “El llibre en el temps del Modernisme”, per Pere Bohigas en el llibre El Temps del Modernisme, Public. Abadia de Montserrat, 1985, pp.174.
Dos comentaris molt atinats i intel·ligents.