“ Es aquesta una professió en vies d’extinció? C. creu que en un futur no massa llunyà hi haurà llibreters de vell que plegaran, però ‘ si algú té ganes de lluitar i treballar-hi com en qualsevol empresa, perquè en definitiva això és una empresa, podrà tirar endavant’.
També reconeix que el manteniment d’aquest negoci no és fàcil ‘ perquè, com a qualsevol botiga, el seu funcionament depèn del material de qualitat que tu puguis oferir i darrerament no en surt gaire’.
Segons aquest vigatà, trenta anys enrere es podien trobar exemplars extraordinaris, però actualment coincideixen dos factors; cada vegada hi ha menys material, perquè s’ha anat exhaurint – principalment perquè quan es desmunta una casa els hereus es queden amb els llibres, i no perquè hi hagi més cultura, sinó perquè han sentit a dir que es paguen bé -, i del poc que surt el venedor en vol treure el màxim guany possible.
‘Per tant, cada vegada necessitem més diners per adquirir producte. També es dóna el fenomen que qui té algun llibre vell es pensa que té un tresor – i malauradament en la majoria de vegades no és així -. I ens fem un tip d’anar a casa d’algú a comprar però no ens posem d’acord en els tractes. Tu saps el que val i li ofereixes un preu just, però qui ven sempre intenta treure el millor profit possible. I al final acaba venent-ho al qui li fa la proposta més ajustada, però mai al preu que ell demanava’.No obstant aquesta problemàtica, que afecta per igual a tots els llibreters de vell, el vicepresident del gremi creu que el sector es pot revitalitzar ‘ amb la incorporació d’una sèrie de gent nova que ha sortit dels canals habituals – de pares a fills – i que està aconseguint que la professió no es vegi tan tancada com abans’”.
La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7.
És normal que els llibreters de vell acaben com a col.leccionistes?No sé si es normal, però es freqüent. Personalment, és una cosa que he intentat defugir sempre.
Pres d’una manera apassionada, pot ser la ruïna d’un llibreter, i de fet ho ha estat en moltes ocasions.Els llibreters tenen una temptació davant tot el dia, i és una situació en la qual jo em trobe quan m’arriba una biblioteca d’una persona amb gustos semblants als meus.
Què fas? Te’n quedes amb un 30 % de la biblioteca?… Això és una ruïna.
El col.leccionisme, dut a un alt nivell, a un alt nivell de bibliofília, no es produeix al nostre món, per què no tenim suficients diners. I quan tens un llibre que val 500.000 o 1.ooo.ooo de pessetes no pots guardar-ho tranquil.lament a la teua biblioteca.
El col.leccionisme que es produeix és sobre un tema determinat, o en el cas de ser llibreter amb gustos molt amplis aquest recopila llibres interessants, no elevats de preu.
Entrevista de Romà Seguí a Robert Pérez Ibarlucea propietari de la Llibreria Auca de València, a Métodos de Información de Maig de 1998; pp. 34.
Molt encertats els dos comentaris i molt propers a la realitat.