“ El gust que a finals del segle passat regnava en les arts plàstiques i en la decoració, tingué també ressò en el llibre, i si parlem de cases i de mobles modernistes, és just parlar també de llibres modernistes. El llibre és un producte susceptible d’ésser decorat i com a tal rep les influències de l’ambient artístic en què viu, la qual cosa es manifesta no solament en la il.lustració pròpiament dita, sinó també en els elements decoratius, com vinyetes, guardes, relligadures, etc.
La Bibliofília modernista omple els primers anys del nostre segle i és el resultat de la fusió de dos corrents: un de filiació romàntica, que es compongué principalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres. Entre ells hi havia estretes relacions, la qual cosa originà una producció eclèctica, barreja d’arqueologisme i d’invenció, molt d’acord amb l’estètica que aleshores regnava a Catalunya. Uns i altres comptaren amb la cooperació de valuosos artesans, que donaren forma als seus projectes editorials”.
Article de pere Bohigas: “ La bibliofília modernista”, a Serra d’Or, nº 135 de desembre de 1970, pp. 60-62
“ En un país tan llegit com ha sigut – i encara és, en certa manera – Catalunya, és sorprenent que les llibreries de vell estiguin tan deixades de la mà de Déu. No sóc un col.leccionista de primeres edicions ni em desvic per posseir peces rarísimes – fet que potser em donaria una altra perspectiva – , però fa anys que m’agrada remenar en tota mena de locals, del del magatzem a l’engròs on no saben què tenen fins a la catacumba selecta on et fan pagar el gust i les ganes.
Al llarg d’aquestes visites, he entès que aquí – sobretot a Barcelona ciutat – l’aficionat al llibre vell ha de superar dues pegues notables, qui sap si complementàries.En primer lloc hi ha la desconfiança del llibreter. Conec casos de gran simpatia i eficiència, esclar ( com en X dels LL del M, la M del BF, en C de V, en R de M i algun altre que me’n descuido), però sovint, quan entres a la llibreria, et trobes amb mirades de recel i grans escrúpols per part dels venedors, com si d’entrada temessin que els aixequis, tu, la camisa. No descarto que es guardin l’entregent per quan van a fires i mercats. La segona dificultat solen ser les llibreries mateixes: desangelades, desafectades, no conviden a passar-hi un parell d’hores emboscat entre prestatgeries”.
Jordi Puntí, article “ Llibreries de vell” a L’Avenç nº 339 d’octubre de 2008.
Biblioaprenent 