“ Dintre la gradació dels artesans del llibre, el llibreter de vell és el darrer de tots. Naturalment, em refereixo al llibreter de vell vulgar, no al llibreter antiquari, que pot ser considerat com un dels elements més positius del ram, ja que ell no solament dignifica el llibre, sinó que és un dels seus més conspicus valedors. La indústria del llibre està constituïda, com tothom sap, pels autors, editors, impressors, relligadors, llibreters de nou i llibreters de vell. Aquests són els qui recullen les restes de la producció, ja sigui en forma de saldos o en forma de llibres usats o llegits. Els seus proveïdors habituals estan, doncs, completament sotmesos a la més pura eventualitat, ja que depenen de la contingència atzarosa de les probabilitats, que no poden ser previstes per tal com no tenen cap mena de relació amb la llei de l’oferta i la demanda. El més segur amb què es pot comptar és amb la misèria i la mort, dos elements més aviat repulsius, però base del negoci del llibreter de vell. El setanta-cinc per cent de llibres que compra el llibreter és mercès a la pobresa, eventual o definitiva, del venedor, però en realitat manca de diners. Quan hom té una necessitat peremptòria de numerari, el primer que pensa és a vendre’s els libres. Si la necessitat és petita, amb pocs llibres en té prou, però si és al revés, aleshores no té més remei que vendre la biblioteca, si la té, naturalment. Quantes vegades els llibres arroaconats dalt d’una golfa han salvat una situació angoixosa i fins i tot han salvat una vida! Quantes vegades han resolt els àpats d’un dia i el pagament del loguer del pis!.Els llibres són tan agraïts que, a més de delactar i facilitar cultura, quan els abandones encara et fan un servei”.
EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 387-388.
“ No sabemos si dentro de unos años inventarán el libro informático, ese que en sus bodegas podrá almacenar veinte mil volúmenes. Eso son veinte veces más de los que necesita nadie para ser culto. Decía JRJ: ‘ Para leer mucho comprar poco’. Qué duda cabe que el ordenador nos ha facilitado a todos mucho las cosas, permitiéndonos consultar cómodamente desde casa millones de datos que antes nos levaba días, incluso semanas, pesquisar. Ahora bien, leer, lo que se dice leer, seguirá haciéndolo uno con un libro en la mano, un viejo libro de viejo, uno de ese 99%, alguno de los que encierran en sus páginas amarillentas ‘el dolorido sentir’ que nos importa, uno de esos libros que ni siquiera entra en las estadísticas”.
Art. “Biblioficciones” d’ Andrés Trapiello a la revista Magazine del 15 d’octubre de 2006, a http://www.documentalistaenredado.net/432/biblioficciones-de-andres-trapiello/.
Biblioaprenent 