Biblioaprenent

                   Gravat de Rembrandt de la edició de Gaspard la Nuit de A, Bertrand

 “ Ha estimat massa els llibres com objectes materials: llur forma, llur pes, el gra de llur paper, llur facilitat a obrir-se, la bona olor d’alguns quan són nous ( fins tenen una olor característica diferent segons el país on han estat fets). Ha arribat fins a perfumar-los i tot quan ja no feien olor, i escollir, meditant-hi la relligadura que els donava. Els cura, els mira. Aquesta forma del seu vici pot arribar a dominar-lo enterament, i a allunyar-lo i tot de la lectura. Pot esdevenir lector bibliòfil exclusiu, resignar-se a això i complaure-s’hi. Perdre de vista la funció espiritual del llibre. I acabar, amb els exemplars rars i les primeres edicions, en l’especulació pura i simple. Oh, és una passió bella i respectable; i útil: llur cura basteix i conserva petites arques de Noé literàries en les quals forces obres plenes de saviesa, de consolació i de joia, han travessat i travesseran els diluvis de la Història. Però en alguns d’entre ells, hom sent alguna cosa com el menyspreu per l’altre aspecte del llibre, per allò que en fa, als ulls nostres, tota la vera valor. Hom diria, que, per ells, els autors no han estat sinò els productors inconscients d’una primera matèria que serveix de suport a qualitats més precioses que les que ella pot tenir: la raresa o la curiositat i el fet d’ésser un pretext de desenrotllament d’un gran luxe material. Però aquest menyspreu és menyspreat pels lletrats qui no són exclusivament bibliòfils. Davant de les riqueses de certs bibliòfils hom es sorprèn de somniar en Barbres qui haurien recollit instruments complicats provinents de la Civilització, i dels quals no en coneixen exactament l’ús i la valor. Sovint, he sentit parlar d’un bibliòfil francès qui habitava Ginebra sota el SegonImperi i que col.leccionava únicament els ‘llibres ridículs’: reculls de poesies publicats per magistrats provincians, tractats de metafísica inversemblants, poemes èpics en vint mil versos, llibres de maniàtics i de dements, tot això escollit i classificat amb cura per aquest bibliòfil, qui s’havia fet, així, una reputació d’home d’esprit entre els seus familiars. I bé, no puc estar-me de pensar que guaitant de la vora la col.lecció d’aquest senyor hom hi hauria trobat Gaspard de la Nuit i Les Fleurs du Mal”.  

           Extret de “Aquest vici impune, la lectura” de Valery Larbaud en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp. 38-39.                                                              

 “ La voz bibliofilia fué empleada por primera vez por Salden ( Cristianus Liberius Germanus, pseud.) en un primoroso librito titulado Bibliophilia sive de Scribendis legendis et aestimandis exercitato paraenotica, impreso en Utrech en 1681. En dicho libro afirma que ‘el verdadero bibliófilo no busca en el libro sino un medio más directo y más rápido – no sólo para él, sino también para los demás – de perfeccionamiento moral e intelectual’”.

Read Full Post »

           “ Tot parlant del llibre,però, ¿ no caldrà que ens preguntem qué és, en realitat, un llibre?… ‘ Un llibre que s’escriu, ha dit bellament Josep Enric Rodó, o és paper inútil, o és una ànima que teixeix amb la seva pròpia substància el seu capoll’. Un llibre és, doncs, quelcom de ben viu, quelcom que, per damunt de la seva materialitat fugissera, palpita en les nostres mans, mentre l’acariciem. Un llibre és ‘una ànima’ – l’ànima de l’autor, i àdhuc diríem l’ànima del mateix lector, si sap comprendre’l i compenetrar-se amb ell – o, senzillament, no és res: ‘paper inùtil’, com diu l’aticíssim escriptor de l’Amèrica española.

            ‘El llibre amic, ha escrit un altre pensador – Joan Maria Guyau – és com un ull obert que ni la mateixa mort no el tanca, i en el qual se fa sempre visible, en un raig de llum, el pensament més pregon d’un ésser humà.’ 

           Massa sovint s’oblida aquesta alta concepció del llibre. L’autor hauria de posar-hi sempre el millor d’ell mateix. Així, sense proposar-s’ho, ennobliria el lector. I la bondat i la bellesa es fondrien en les pàgines del llibre. 

           RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre. Tallers gràfics de la casa de Misericòrdia, Girona, 1928; pp. 19.     

“ Pilas de libros amarillos e incompletos que han perdido sus hojas como un hombre viejo pierde el cabello; tristes botaderos de a 10 pesos repletos de nada, estantes desordenados, libros vaqueros descontinuados y pornografía impresa con imágenes de gente que ahora debe de tener nietos, todo apilado junto a discos de acetato de Rocío Durcal y Topo Gigio. Lugares de donde rara vez uno puede exhumar un buen libro con olor a moho y la etiqueta de precio original aún pegada en su lomo. Es el juego de azar de comprar en una librería de segunda mano en Guadalajara. Encontrar el libro buscado en una de estas tiendas requiere de muchos factores poco probables.Uno tiene que ser en parte arqueólogo, en parte lingüista y comerciante, además de afortunado, para dar con el ejemplar perfecto en las condiciones correctas al precio adecuado. La mayor parte de las veces el comprador poco avezado se lleva una fea sorpresa cuando descubre que la edición que acaba de adquirir no es la misma que le han exigido en la escuela o en el despacho, y ésta va a parar directamente a la basura, lugar de donde, probablemente, acababa de salir. La realidad es que la gente que compra libros en esta ciudad rara vez lo hace por su gusto y no por pedido, y aquellos que sí lo hacen por lo general no son sibaritas de la literatura. Prefieren las comodidades del libro nuevo y de la gran librería: plástico contra la humedad y papel amarfilado, búsqueda computarizada por ISBN, lista de títulos escolares preseleccionados, secciones de autores recomendados y demás. Pero además existen otros dos grandes motivos para que las librerías de usados de Guadalajara agonicen: falta de interés por parte de sus dueños y poca publicidad. Las grandes librerías muestran a sus compradores un brillante camino amarillo directo a la tierra de Oz a través del cual se les llena la cabeza con ideas pop sobre la literatura. La mercadotecnia ha vuelto el hecho de leer best sellers una cuestión de moda. Son, pues, los mercadólogos, no los autores ni los lectores, los que deciden qué está sin leer. Las librerías de usados, por otra parte, no cuentan con grandes campañas publicitarias ni con pilas enteras de copias del autor más vendido del momento, y por si esto fuera poco, para el lector promedio, la actitud de algunos vendedores de libros usados tampoco ayuda.” 

Extret de “El Rancio olor del aleph”, de Frida Pulido i Sergio Vicencio.

Read Full Post »