Binding by Le Gascon, Officium Beatae Mariae Virginis, Anvers, Plantin, 1622
“ El llibre està destinat a ésser relligat, molt més encara si és un exemplar valuós. Els exemplars més preats són aquells que han arribat fins a nosaltres amb una relligadura d’època, millor encara si aquesta és signada per un relligador famós, i també si és de procedència il·lustre. Fora de text reproduïm un Plató ( Venècia, 1517) relligat per Grolier, potser el nom que més es cotitza en el món de l’alta bibliofília.
Plató, Relligat per Grolier, 1517.
L’exemplar aquest posseeix encara un altre valor: el de tenir passatges anotats de mà de Grolier. L‘afortunat propietari d’aquest llibre ( potser l’únic Grolier de tota la Península), Lluís Escobet, pot posar al seu costat relligadures de Clovis Eve, Derome, Le Gascon, Bedford, Marius Michel
Relligadura de Clovis Eve
i d’altres anònimes però de valor incalculable. Realment, el gust modern no ha arribat a produir relligadures que sempre faran bonic sinó inspirant-se en les antigues.
Relligadura d’Henry Marius Michel
Perquè tot hi sigui, Ramon Miquel i Planas, bibliòfil expertíssim, coneixador com pocs de la bibliografia catalana i ensems el relligador de més to de Barcelona, ha exhibit una sèrie insuperable de relligadures modernes, tan perfectes, si més no, com les que puguin presentar els relligadors francesos”.
Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a Càtedra Màrius Torres.
“ La bibliofilia es un imperio vasto y populoso, con numerosas provincias muy distintas unas de otras. Hay devotos de los incunables, de los manuscritos medievales, de las ediciones artesanales, de los libros miniatura, de los elzevires, de la tipografía dieciochesca, de los relatos de viajes ( pensemos en los hermosos tomos de Burton y del capitán Cook). Una de las provincias más desconocidas es la de la literatura popular. De hecho, cuando se piensa en la palabra bibliofilia, la primera imagen que viene a la mente es la de un coleccionista de onerosas ediciones antiguas. Pero en el amplio territorio que va de la novela gótica a los bolsilibros ochentosos ( pasando por folletines, novelas en cuadernillos, pulps y las revistas en formato digest de los años cincuenta), se extiende el coto de caza de los eruditos de lo maravilloso. Una bibliofilia quizá nueva, pero no menos fascinante que la otra”.
Article: “Bibliofilia de la Literatura Popular” en el vlok: Museo de la Literatura Popular.
http://museodeliteraturapopular.blogspot.com.es/2010/05/bibliofilia-de-la-literatura-popular.html