Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliografia’

Frases sobre Bibliofília 322

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, tagged , , , on 03/06/2013| 2 Comments »

               “ Confiem, però, que res no pertorbarà l’èxit de la Fira del llibre i lliurem-nos, mal sia tres dies ( per diverses  raons amb una durada de tres dies  a principis de juny, en contes del 23 d’abril)  , a la màgia del paper imprès, a la crida irresistible dels volums afilerats als prestatges o exhibits a les parades.

mapa llibreries front

                               Mapa del desplegament de la primera època del Servei de Biblioteques del Front (FrancescTrabal. «El Servei de Biblioteques al Front.» Nova Ibèria, núm 3/4 [1937], p. 47-48).

               Enguany, – els cartells anunciadors ens ho diuen- , en comprar llibres haurem  de pensar en els soldats del front. Haurem de triar, per a ells, abans de fer la nostra compra, la flor delicada del pensament, la novel.la divertida, el bell volum de poesies que siguin, en la trista buidor dels moments d’espera dels atacs o de repòs després d’una batalla, el refugi segur per a evadir-se de la trinxera i per guarir l’enyorament que tormenta més que les privacions. A les avançades, la Generalitat ha repartit Biblioteques; uns bells mobles resistents, gairebé cuirassats, als quals un parell de centenars de volums escollits, unes revistes, uns gravats, s’arrengleren.

fira llibre 1937

               Potser no sabíeu que al llarg de tot el front d’Aragó s’escalonen aquests reductes de la intel.ligència i que unes noies coratjoses, les bibliotecàries, serveixen el llibre demanat i recepten la medicina que convé a cada instant i a cada temperament. Però aquells són els llibres de tots, els llibres per a tots els milicians, per a tots els soldats que lluiten. I cada un d’ells voldria tenir, record estimat de l’amiga o del germà, un bell volum a la motxilla, un llibre que fos d’ell i que dugués una evocació propia a cada página. Caldrà, doncs, aquesta Fira del Llibre, comprar lletres per als germans del front”.

           R.T.M., a Bibliofília. Butlletí del Club del Llibre, Barcelona,nº 2,  juny 1937, p.1-2.

la guerra i els llibres

                “ ¡Qué bellos son los libros románticos¡ Cada vez son más buscados por los coleccionistas. Yo tiemblo cuando descubro uno de estos libritos en un puesto callejero. Finjo no tener interés; pregunto despreocupadamente el precio y siento una enorme alegría cuando el librero lo pone en mis manos por una cantidad módica. Cuando el libro es muy caro, el coleccionista se encapricha y paga la cantidad a sabiendas de que se lleva una joya.

                 Alguna vez el bibliófilo coleccionista sufre la aventura del catálogo. Recibe el catálogo de libros antiguos de una librería, lo lee inmediatamente, con prisa angustiada; descubre el libro apetecido; va casi volando a la librería y cuando casi balbucea. ‘ El número 2.530 del catálogo’. El librero se cala las gafas, mira lentamente al ansioso, y dice: ‘Este libro se lo acaban de llevar hace cinco minutos’. ‘ No es posible – responde el coleccionista -. Acabo de leer el catálogo’. ‘Será así; pero un señor ha llegado antes y se lo ha llevado’.

                 El bibliófilo, desolado, mira las estanterías de la librería; trata de consolarse buscando algún ejemplar romántico, pero los tiene todos. Esa tarde se dirige a otras librerías antiguas; mira melancólicamente los escaparates pensando en el libro que pudo ser suyo y no lo es; imagina la biblioteca del afortunado que ahora estará acariciando la ringlera de libritos románticos que tiene en su estantería.

                 La persecución del libro, el placer de la bibliofilia me ha proporcionado aventuras increíbles, como la de aquel librero bibliófilo que no quería vender su mercancía, y cuando tenía el libro envuelto se volvía atrás quedándose con él.”

 Del vlok Hobbies y Aficciones ( esborrat), escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

Read Full Post »

Estic de sort

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibreries, Llibres, tagged , , , on 31/05/2013|

la librería ambulante              la librería encantada

             Estic de sort, els quatre últims llibres que he llegit m’han agradat molt, ho he passat molt bé i els he trobat molts curts.

            Sóc català i m’estimo més llegir en català que en castellà, però així i tot, malgrat tot, això del bilingüisme és una ganga, volia posar ‘txollo’, però crec que no és gaire correcte, el cas és que és una gran sort poder llegir en català i en castellà.

            Els tres últims llibres no estan traduïts al català, La librería ambulante, La librería encantada i La vida cuando era nuestra, no sé que esperant per fer-ho, estic segur que en vendrien molts, són tres grans llibres, i més si els que els lleigeix s’estima els llibres com a tals, doncs en els tres les llibreries i els llibres en general jugant un paper molt important en les històries que ens expliquen.

la vida

            Segur que els dos primers, en anglès, idioma original, encara deuen ser millors, però així i tot, estan molt molt bé. Crec que la prosa té avantatge sobre la poesia, no és tan complicat explicar les coses com inventar-les. La poesia és difícil, la majoria de vegades, i si no està escrita en el teu idioma encara ho és més. De vegades no hi ha per on agafar-la, i si es traduïda encar menys, crec que la poesia  hauria de ser llegida sempre en el idioma original, traduïda perd moltes moltes coses, crec que ho perd quasi tot, no és el mateix, no és el que les escriu vol dir, vol mostrar, vol ensenyar, vol…, vol moltes coses i en un altre idioma ho miris per on ho miris no té res a veure, la traducció de la poesia traeix tot allò que l’autor vol dir.

            El quart, el millor, el més llarg i el que se m’ha fet més curt, de Care Santos: L’aire que respires, en català. Sembla que això dels llibres en català deu ser alguna cosa molt difícil, i sembla que més cara.

l'aire que respires

            Opinió de poc llegit, d’ incult, doncs no sé res de literatura, he llegit uns quants llibres i en tinc una cua que no l’acabaré mai, i això que intento escollir-los molt, procuro llegir pocs o , ara, cap best-seller, la meva mania és aprendre coses sobre llibres en general i sobre bibliologia en particular, per aquest motiu llegeixo llibres sobre tipografia, impremta, història del llibre, enquadernació, i sobre tots els temes més o menys relacionats amb el món dels llibres.

            Aquests quatre últims són tres novel·les, però els llibres hi són tant o més que en algún manual de enquadernació, manual de enquadernació que estic buscant en català i no hi ha manera, segueixo buscant, alguna cosa hi ha, diuen ; a les biblioteques de la Diputació no, ja els hi he dit, més o menys, i m’han dit que hi ha llibres sobre enquadernació, però són en castellà, anglès i altres idiomes, però en català només hi ha tres llibres semblants, un sobre una exposició, un altre és un catàleg i l’altre és sobre enquadernació mudéjar, o sigui, res. Espero que es posin al dia.

hermenegildo

                                                     (exposició BC 2005)        
                                                       brugalla enquadernador          
                                                               (exposició BC 2001) 

ofici i art ok

                               (petit catàleg exposició a Artesania de Catalunya 2007)

        El que volia dir es que recomano aquest quatre llibres, em semblen molt bons, bé, a mi m’han agradat molt, i a part de les històries també vull dir que les enquadernacions, la presentació, el paper, la lletra i més coses estan força bé, sobretot en el tres primers, una cosa que no es normal que passi avui dia.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 321

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , on 20/05/2013|

Contes de bibliòfil 1

                “No hi ha dubte, doncs: vivim en un momento de resurrecció de les nostres arts del llibre, un temps, no fa gaires anys, hegemòniques a la Península Ibèrica, i després postergades a la categoria del més míser provincialisme.

                No ens engresquem, però. Totes aquestes bones noves bibliogràfiques són èxits d’escarràs, excepcions aconseguides anormalment – i de quina manera a precari ¡. El meritíssim Institut de les Arts del Llibre, que en defecte de tot ensenyament oficial d’aquestes arts, hauria d’estar tan amplament dotat, posem per cas, com la Facultat de Medicina, es troba reclòs en un local esquifit i malsà; sense dotació o gairebé sense; vegetant amb penes i treballs pel favor dels professors, que es sacrifiquen considerablement, i per obra i gràcia d’un grup de benefactors que es cotitzen per tal d’evitar que, àdhuc en aquestes condicions d’indigència, l’Institut no es vegi obligat a tancar les portes. Els Contes de Bibliòfil s’han pogut editar gràcies a la generositat d’alguns protectors, entre els quals destaca també per la seva activitat el Sr. Miquel i Planes, o Miquel y Planas com   ell voldria anomenar-se. D’altra banda, l’editor Gustau Gili aconsegueix els magnífics resultats que li han atorgat celebritat entre els editors catalans gràcies a treballar amb material estranger. Les altres editorials esmentades podrien encara realizar una major perfecció llibrista si no es veiessin obligades a disposar exclusivament del detestable material de tipografia, gravat, relligadura i altres que forneix el nostre país.

contes bibliòfil2

              No posseïm bons ni variats papers per a les impressions de luxe i de mig luxe. Llevat del preciós paper de fil que fabrica la casa Guarro, no crec pas que es produeixi a Catalunya cap altra mena de paper de gran luxe; no hi ha, doncs, manera d’escollir el paper de luxe que convé a cada tipus de llibre de luxe. No tenim papers de guarda: ens hem de limitar a un repertori lleig, banal o antiquat que els pocs fabricants d’aquesta materia no es cansen de repetir. No tenim teles ni pells bones i variades per a la relligadura; ni crec que tan sols existeixen a la nostra terra representants de les cases estrangeres que tantes preciositats van fabricant des de fa vint anys en papers de guarda, pells i teles. Per a les teles de relligadura estem obligats a consumir la miserable fabricació que, segons tinc entès, una gran manufactura, recolzada en l’aranzel, fabrica immutablement des del temps d’Alfons XII, i que aleshores eren teles antiquades, lletgíssimes i de repertori limitat”.

 SACS, Joan: “ Les modernes Arts del Llibre a Catalunya”, a la rvta. Arts i Bells Oficis, octubre 1931, pp.180.

fco vindel 2

               “ El conocimiento de la imprenta en España tiene una deuda de primer orden con Francisco Vindel, que hizo de su oficio de librero en la España de mediados de est5e siglo una labor de mecenazgo dedicada a la bibliofilia hasta el extremo de haber cerrado las puertas a su tienda para dedicarse exclusivamente a la investigación. La monumental obra de Francisco Vindel sobre el arte tipográfico en la España del siglo XV desgranó en diez gruesos tomos todo incunable que había pasado por sus manos durante su larga experiencia de librero, merced a que este amante de todo papel polvoriento había fotografiado pacientemente al menos las portadas.

                       fco vindel 1      pedro vindel 1

               La semilla de este profundo servicio a la cultura española la puso en realidad el padre de quien nos ocupa, Pedro Vindel Alvarez, que, según Sánchez mariana – a quien se debe la presente información – , llegó a la capital de España analfabeto y pobre, e inició a fines del XIX una labor de autorredenjción hasta convertirse en un ‘selfman’ y en ‘el librero anticuario español más notable de su tiempo’. Su nombe brilla, junto con el de los Palau, como los de las dos grandes familias patriarcales del libro antiguo en España. Antonio y Agustín Palau, por una parte, y Pedro y Francisco Vindel, por otra, pusieron las bases de lo que después ha sido una preocupación constante de determinados círculos libreros por el coleccionismo y la salvación de fuentes documentales bibliográficas.

  La novela por entregas fue el asidero al que se aferró Pedro Vindel para levantar si no un imperio editorial, como en otros casos, sí una dinastía que dio lumbre al cuidado primoroso de nuestro tesoro impreso. La bibliofilia romántica y la librería moderna se daría en la mano en su persona, que, con todo, ha pasado a la historia del libro español como quien encarnó el cultivo de la ‘bibliofilia gráfica’ “.

  En el article:”Los incunables andaluces vuelven a ver la luz en vísperas del 92”, d’Angel Pérez Guerra, en el ABC- Literario de 28 d’octubre de 1989, pp. 48.

pedro vindel 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 311

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Tipografia, tagged , , on 17/02/2013|

 

ABB 1

 

               “ Dins d’aquesta mateixa línea, la Societat Catalana de Bibliòfils, fundada a Barcelona el 1903, representà el darrer pas de la Renaixença coincidint i formant ja part del Modernisme, moviment, el tret més definitori del qual, a més de la voluntat de modernitat – d’on deriva el seu nom – , fou la integració de les arts i/o la recerca de l’obra d’art total. Amb aquest objectiu, els bibliòfils encarregaren un tipus gòtic a Eudald Canibell, el gran polígraf, el carácter més complet i de més qualitat que es fon a Catalunya en tot aquest período, el denominat avui ’Gòtic Incunable Canibell’,

 

exlibris RMP

 

Exlibris Ramon Miquel y Planas. Ex-libris dibuixat per Joaquim Figuerola, amb els motius decoratius tipogràfics del gòtic incunable Canibell

 

per dur a cap les seves edicions al més acuradament posible. Perquè els bibliòfils vuitcentistes i els primers noucentistes produeixen i editen allò que troben a faltar o consideren necessary per a la cultura del país, tot i que el ressò de la seva labor és reduït car resta cenyit, pràcticament, a llurs biblioteques.
               És important recordar com els bibliòfils, portats pel desig d’editar obres antigues catalanes, medievals o renaixentistes, és a dir, portats pel seu caprici, van arribar a encarregar a Canibell el disseny i posterior fosa d’un tipus per tal que les seves publicacions s’adiguessin plenament amb el to del seu contingut. El primer article dels estatuts de l’esmentada societat remarcava el seu propòsit de ‘publicar o reproduir obres catalanes inèdites o rares que tingan interés a Catalunya y als demés reyalmes y territoris de la llengua catalana’.
               Continent i contingut, doncs, van de bracet i arriben a constituir una obra d’art total. És realment un cas força excepcional, fins i tot, o primer que tot potser, per l’esforç econòmic que això va representar, tot i que el mateix Canibell ja havia dissenyat un Gòtic Tortis. Però pot afirmar-se que el Gòtic Incunable Canibell amb els cossos 8, 12 i 24, més unes inicials monocals de cos 24 és l’únic carácter tipogràfic autòcton del Modernisme. La tipografia neogòtica és, doncs, decisiva i contribueix a donar el to d’obra total a aquest llibre de bibliòfil, molt poc il.lustrat”.

               VÉLEZ, Pilar: “ El llibre a la darreria del Vuitcents: eina de cultura i progres i obra d’art total”, dins L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, industria i consum a Barcelona, BC-Ajunt.Barcelona, B, 2008, pp. 298.

exaltacio llibre vuitcents

 

 

               “ Esta literatura modalizada, redefinida, suscita su propia literatura: discurso aplicado ( dónde colocar la Bibliothèque curieuse de Gabriel Peignot o la Theorie des éditions elzéviriennes de Nodier) o literatura secundaria ( llamamos así a todo lo que se ha podido escribir sobre las bibliotecas: catálogos que han adquirido una existencia propia y son importantes por sí mismos, como The Rowfant Library de Frederic Locker-Lampson, autor, célebre en su época, de los London Lyrics, pero que más tarde sólo ha sobrevivido, siguiendo un ejemplo clásico, gracias al inventario de su biblioteca, convertido en un clásico de la investigación en este campo).

 

rowfant library3

 

               Los miembros de esta hermandad secreta se relacionan entre sí, por otra parte, a través del correo de los catálogos de venta que los libreros publican a intervalos regulares. Resulta fácil aislar en ellos, cuando se los examina, uno de esos signos discretos – una característica suplementaria- por medio de los cuales un grupo nunca deja de reconocerse a sí mismo. Se trata de la notable importancia que esos boletines otorgan a una literatura generalmente poco leída – desde el momento en que esta cultura tranquila ya no refleja la jerarquía de valores del hombre de bien, ya no respeta las proporciones -: la literatura medieval y renacentista.
Un gusto de esta clase – que lleva a multiplicar las ediciones ilustradas ( por mencionar sólo a los más considerables) de Rabelais y de Villon – no se contenta con expresarse de esta guisa, en un ( muy relativo) desbordamiento de pasión; por el contrario, parece que se extiende por mimetismo; y la cultura bibliófila se constela, de muy buen grado, de goticismo. El librito para principiantes de Jean Marchand – bibliotecario y bibliófilo célebre de los años cincuenta – se titula, por ejemplo, Epîtres a un ami bibliophile;

epitres

 

y en él el autor se da a sí mismo el nombre de Johannès Mercator; los capítulos van precedidos de argumentos escritos en una lengua ( y una tipografía) arcaica; el estilo se mantiene siempre igual de ‘sabroso’ (‘ y si un día hubieras de separarte de él ( lo que no te deseo) – escribe Marchand a propósito de un libro raro-, que sea al menos a cambio de tus buenos luises contantes y sonantes, de tus doblones y carolus de lealtad probada’); por último, se dedica todo un capítulo a la necesidad de restablecer la ciencia prestigiosa y en desuso de la heráldica, emblema perfecto de lo medieval.
               Así pues, el bibliófilo se parapeta tras un lenguaje ostensible y supremamente arcaico ( y castizo), tras un barniz de pureza, un vocabulario exasperado y altanero que expresa al mismo tiempo una arrogancia aristocràtica ( bien es verdad que demasiado ostentosa para ser vàlida) y el deseo de refugiarse en unpaís sin historia, anclado en unos orígenes gloriosos. Todo ello dentro del marco de una economía de la apropiación nunca lo bastante rígida y, si lo pensamos bien, de naturaleza eminentemente ficticia: ‘Una vez que se ha efectuado el descubrimiento – constata Marchand -, que el libro ha sido ya catalogado, estudiado como es debido y colocado en su anaquel, la historia ha concluido’. Hay que construirse otra, sacarle todo el jugo, y así hasta el infinito”.

               “Anatomía del bibliófilo”, de Patrick Mauriés, traduït per A. Taberna, a Revista de Occidente, nº 141, 1993, pp. 88-89. ( Original a Traverses, Paris, 1983).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 306

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, tagged , , , , on 15/12/2012| 2 Comments »

ABB1

“ Edicions de bibliòfil.

  Ja he dit abans que al segle XIX sorgeix un tipus de bibliofília de concepció més moderna basada en llibres de reconeguts autors, de curosa edició, que incorporen elements i materials d’alta qualitat. Alguns autors han arribat a significar que aquestes obres són ‘ fabricades’ expressament per als amants del llibre. Josep Porter comentava que li havien arribat notícies de que als Estats Units, a finals dels anys 40 del segle passat, ja es feien edicions de bibliòfil inclús de novel.les policíaques…

La importància de l’interès per la bibliofília al llarg del temps ha possibilitat l’establiment d’un bon nombre d’associacions de bibliòfils en les que, entre altres finalitats, hi figura l’edició de llibres de bibliofília que solen tenir com a destí principal o únic, els seus socis.

ABB2

L’any 1866 es va constituir a Espanya la Sociedad de Bibliófilos Españoles que, en les seves tres èpoques, va publicar 82 diferents volums. Quelcom més tard, ho va fer la Sociedad de Bibliófilos Andaluces que, amb tiratges de 500 exemplars, va publicar uns 40 volums. La Societat Catalana de Bibliòfils en el seu període existencial d’uns nou anys ( 1903/1912 c.) va editar 8 obres força apreciades. Actualment, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona ( ABB), edita amb regularitat llibres de bibliofília d’autors i temes significatius els quals, la major part de vegades, s’il.lustren amb gravats de reconeguts artistes. Sense comptar l’edició d’un gran nombre de publicacions considerades com a complementàries – la majoria d’una gran qualitat tant des del punt de vista del contingut com del continent – l’ABB ja s’ha superat la trentena de publicacions d’alt nivell bibliofílic. El tiratge d’aquestes edicions sol estar situat entre els 100 i 250 exemplars.

Al pertànyer moltes d’aquestes obres a edicions de qualitat estampades en un nombre limitat d’exemplars, habitualment són objecte de valoracions de consideració.”

Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

la ilustracion artistica

“ eran las últimas décadas del XIX; las imprentas catalanas vivían un momento esplendoroso. Eran los tiempos del aprecio prerrafaelita por las artes del libro inoculado desde Inglaterra por Morris o Ruskin. En Barcelona la burguesía vivía la fiebre de oro financiera que noveló Narcís Oller al modo naturalista de Zola. La pasión por la obra bien hecha impulsaba a los lectores de Ibsen y Maeterlink. Resonaba ‘Parsifal’ en el Liceo. La edición trazaba con letra dorada exlibris de Alexandre de Riquer. Hubo un momento, entre los años ochenta y noventa, en el que coincidieron en la Ciudad Condal cinco revistas ilustradas de gran formato:’La Ilustración Artística’, ‘La Ilustración Hispano-Americana’, ‘ La Ilustración Ibérica’, ‘ La Ilustración Catalana’ y ‘ La Hormiga de Oro’. Papel de buen gramaje, articulistas de postín; imágenes y tipografías grabadas en el imaginario de varias generaciones.

la ilustracion hispano americana

En la localidad ampurdanesa de Sant Feliu de Guixols la industria del corcho constituía el combustible de una burguesía ilustrada que se asomaba al paseo marítimo desde mansiones señoriales. Allí había nacido en 1864 Octavi Viader i Margarit.

quijote viader corcho

Hijo de un cartero y de temperamento inquieto retornaba a su ciudad tras pasar por Barcelona, donde aprendió el oficio de encuadernador e impresor. Como explicó en 1977 el historiador Joan Torrent i Fabregas, la actividad comercial y cultural de Sant Feliu daba para varias imprentas:’Viader sabía cómo tener permanentemente activas las cajas y la minerva. Poseía un sentido práctico y ganas de trabajar y abrirse camino; no rechazó ningún encargo y se cansó de tirar toda clase de impresos comerciales para las oficinas de fabricantes y comerciantes; pero, entre todos aquellos trabajos prosaicos, soñó siempre con imprimir algún día ‘ un libro cuya belleza provocara la admiración de los bibliófilos”.

quijote viader corcho 2

Article de Sergi Doria: “De cómo Don Quijote se hizo corcho en Sant Feliú de Guixols”, en el diari ABC de Madrid, el 9 de maig de 2005, pp. 64.

la hormiga de oro

la ilustracion iberica

Read Full Post »

Bibliodiccionari XXI

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, tagged , , , on 06/10/2012|

Biblioateneu (1): Ateneu igualadí des de 1863. Diverses activitats.http://www.ateneuigualadi.cat/.

Biblio@teneu (2): biblioteca municipal de Sant Fost de Campsentelles. http://www.santfost.cat/biblioateneu/index.php?option=com_content&view=frontpage.

Biblioavisos: part de la biblioteca de l’Escoloa de Disseny i Art Eina, per deixar notícies i avisos.

Bibliocàstia: cremar, destruir llibres. Sinònim de Biblioclàstia.

Biblioclasta: destructor de llibres.

Biblioclàstic: pertanyent o relatiu a la biblioclàstia.

Bibliodominó : ja és antic. Bé, ara el poso. ‘Unque passava’ ja fa anys que en va parlar a frikitecaris. I deia que era una moda, una mena de joc que anava creixent entre bibliotecaris per passar l’estona quan no hi ha ningú a la biblioteca. http://frikitecaris.blogspot.com.es/2008/06/frikitehobbies.html

                            

Bibliofàgic: pertanyent o relatiu a la bibliofàgia.

Bibliófilo, El: revista iniciada l’any 1945 ( 2ª época), dirigida per Federico Velilla : “ per servir als espanyols amants del llibre”.

Bibliofòbic: pertanyent o relatiu a la bibliofòbia.

Biblioforo: revista de la Biblioteca Municipal Virtual de Gregorio Albarracín Lanchipa,a Tacna ( Perú). http://www.munialbarracin.gob.pe/bmvgal/ForoPresentacion.aspx?Pag=1

Bibliofórum Sevilla: vlok sevillà que organitza conferències i actes rel.lacionats amb la literatura. Http://biblioforumsevilla.blogspot.com.es

Bibliognòstia: sinònim de bibliognòsia.

Bibliogònic: pertanyent o relatiu a la bibliogonia.

Bibliogonista: persona versada en bibliogonia i que, per tant, també pot escriure obres sobre aquesta disciplina.

Bibliografiat: es diu la persona, territorio o tema que ha sigut objecte d’una bibliografia.

Bibliografiar: el.laborar la bibliografía d’alguna cosa o d’algú.

Bibliografologia: segons el vlok EDE sinònim de Bibliografia.

 

Biblioimatges(1): secció de la biblioteca de l’Escola de Disseny i Art on es mostren diferents fotos de l’Escola.Http://img4.imageshack.us/img4/1412/muntatgen.jpg

 

Biblioimatges(2): Coordinada per l’Escola i en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, la col·lecció de vídeos Biblioimatges vol ser tant una eina per a la docència, com una fórmula per a difondre els diversos serveis bibliotecaris catalans. Els tres vídeos publicats tracten sobre el servei de bibliobús, els edificis i els serveis de la biblioteca pública.

Bibliolatrar: estimar els llibres, atenent només al seu aspecte extern.

Bibliolàtric: pertanyent o relatiu a la bibliolatria.

Bibliolèxic: paraules relacionades amb el llibre( tipografia, enquadernació, paper, il.lustració, etc.).

Bibliolític: pertanyent o relatiu a la bibliolítia.

Bibliòmac: sinònim de biblioclasta.

Bibliometria (2): 1. Part de la bibliología que tracta de la mesura o quantificació aplicats al llibre. 2. Estudi quantitatiu i eventualment estadístic de la producción de llibres i d’altres documents impresos. 3. Aplicació de mètodes matemàtics i estadístics a la utilització dels materials bibliogràfics.

Bibliomón (2) és una publicació de l’Ajuntament de Sant Cugat que dóna a conèixer llibres, contes i àlbums il·lustrats, jocs, pel·lícules, exposicions i moltes altres propostes, projectes i entitats socials que treballen, en aquest cas, pel dret a l’Habitatge digne i el dret a la Ciutat.  http://bibliomil.wordpress.com/2011/05/26/bibliomon-construir-la-pau/

Bibliomorf: que té forma o aparença de llibre.

Biblionau: biblioteca flotant: biblioteca mòbil sobre una embarcació per donar servei de lectura a illes o zones accesibles per via fluvial o  marítima, habitual a Dinamarca, Noruega i Suècia.

Bibliopega: enquadernador, relligador.

Bibliopègic: pertanyent o relatiu a la enquadernació.

Bibliopèptic: pertanyent o relatiu a la bibliopèpsia. Que practica la bibliopèpsia.

Bibliophiliana: florilegi( selecció, antologia) de casos i anècdotes relacionades amb la busca de llibres i la bibliofilia. (del grec:  philos: amic; ana: florilegi, selecció).

 

Bibliopiratejar: editar sense respectar els drets d’autor.

Bibliopirateria: 1.- Exercir de bibliopirata. 2. – Botí obtingut pel bibliopirata.

Bibliopolisme: principis de llibreria i comerç del llibre.

¿ Biblioqué?: paraules de llibre, en el vlok EDE. On es troben paraules que comencen per Biblio. http://www.documentalistaenredado.net/478/biblioque-palabras-de-libro/

 

Bibliosicologia: ( igual que bibliopsicologia)

Bibliosociologia: disciplina que estudia el llibre en relació amb la societat.

Bibliosòfic: pertanyent o relatiu a la bibliosofia.

Bibliotacta: persona entesa en bibliotàxia i que, per tant, també pot escriure obres sobre aquesta disciplina.

Bibliotaulell: escriptori virtual de la biblioteca de l’Escola de Disseny i Art Eina. http://www.netvibes.com/bibliotecaeina%23INICI

Biblioteca ( 4) Universitaria: revista de la Dirección General de Bibliotecas de la UNAM. Semestral. Http://www.revistas.unam.mx/index.php/rbu

Biblioteca(5), La: revista fundada per Paul Groussac editada per la Biblioteca Nacional de l’Argentina.

Bibliotecaltafulla: Biblioteca Municipal d’Altafulla, amb interessants articles. http://bibliotecaltafulla.blogspot.com.es

 Bibliotecofílic: pertanyent o relatiu a la bibliotecofília.

Bibliotecòfil: persona que sent bibliotecofília.

Bibliotecografia: disciplina ocupada en la descripció de les biblioteques en ho referent a la seva història, fons, serveis i altre informació que després es recull en guies.

Bibliotecogràfic: pertanyent o relatiu a la bibliotecografia.

Bibliotecològic: pertanyent  o relatiu a la bibliotecologia.

Bibliotecòleg: persona entesa o titulada en bibliotecologia i que, per tant, pot haver escrit obres sobre aquesta disciplina.

Biblioteconomia (4): Butlletí de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. 80 números des de 1944 fins 1976.

        

Biblioteconòmic: pertanyent o relatiu a la biblioteconomia.

Bibliotecònom (2): persona entesa en biblioteconomia i que, per tant, pot haver escrit obres sobre aquesta disciplina.

 Biblioteràpia (3): El 1914, Eduard Toda, va fundar, amb finalitats docents, el Laboratori de Restauració de la Biblioteca de Catalunya. Va facilitar els elements necessaris per aquesta disciplina, que va anomenar “Biblioteràpia”, i va fer de catedràdic algún temps. Més tard aquest Laboratori va anar a més i va estar possat a disposició de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona”.

 Biblioteràpic: pertanyent o relatiu a la biblioteràpia.

 Bibliotètic: pertanyent o relatiu a la bibliotàxia.

 Bibliotex: llibreria Jurídica a Tucumán ( Arg.). http://www.bibliotex.com.ar/Default.aspx.

Bibliotheca Hispana: revista de informació i orientació bibliogràfiques. Del Instituto Nicolás Antonio de Bibliografía. CSIC.

Bibliotren: biblioteca móbil en un vagó de ferrocarril.

Biblio-Yoga: comunitat pública amb continguts certificats.  http://red.gnoss.com/comunidad/byoga

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 300

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, tagged , , on 01/10/2012|

 

 

                       

               “ Amb l’aparició del volum III del Catàleg de la col.lecció cervàntica Bonsoms, resta completa aquesta obra. La gran confiança que inspirava al senyor Isidre Bonsoms la Biblioteca de Catalunya, va incitar aquest opulent cervantòfil a desprendre’s, ja en vida, de la biblioteca cervàntica que havia aplegat. Per a aquell qui conegui l’egoïsme, l’avarícia podríem dir, dels bibliòfils, aquest gest serà una prova de l’altesa d’esperit qui menava el senyor Bonsoms en la seva obra, i un elogi ( un dels millors que pugui ésser fet), de la tasca de la Biblioteca de Catalunya, i del personal qui la regeix, especialment del seu director Jordi Rubió”.

               Article:” La Història i l’Erudició” a La Revista de Catalunya, Vol. IV, Barcelona gener 1926, Any III, nº 19, pp. 71.

 

                           

 

               “ Hasta ahora, todas las posibles periodizaciones sobre el libro antiguo han prestado atención únicamente a la fecha límite a partir de la cual podemos utilizar este término, pero ¿ cuándo empieza realmente el libro antiguo? Si aceptamos incluir a los manuscritos, ¿ en qué período establecemos el corte? Y si no es así, hay que remontar los orígenes a la invención de Gutenberg, o podemos considerar ya los libros xilográficos como libros antiguos. Es evidente que existe una notable indefinición terminológica, que nos lleva a proponer una serie de recomendaciones a la hora de delimitar el campo del libro antiguo:

               Manuscritos sobre soporte animal ( vitela, pergamino), y textil ( papel), anteriores a la Revolución Industrial.

               Libros impresos producidos manualmente antes del comienzo de las técnicas industriales de producción editorial ( siglo XIX).

               Obras que en función de una tradición textual e histórica merecen tal designación. Así, en Francia se utiliza el término de libro antiguo para los libros publicados hasta 1810, pues en 1811 se publicó la Bibliographie de la France.

 

 

               Criterios normativos: en España hay varios criterios a la hora de definir un libro antiguo: las Reglas de Catalogación del Mº de Cultura establecen el año de 1801; las International Standard Bibliographical Description (ISBD)(A) sitúan la fecha en 1820; 1830 según Ariadna ( base de datos de la Biblioteca Nacional); el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español incluye como tales las obras hasta 1958, momento en que se crea el Depósito Legal, que establece la obligatoriedad de depositar las obras de las que no consta que haya más de res ejemplares conservados.

 

                            

Además, y para confundir un poco más, la Ley de Patrimonio Histórico Español (1985), y la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano (1998), señalan como integrantes del patrimonio documental y bibliográfico las obras con más de 100 años de antigüedad, apreciación ésta aplicada en la actualidad para distinguir al gremio de Anticuarios del gremio de Almonedas.

               Las obras raras y curiosas, objeto de la Bibliofilia, no tienen por qué ser antiguas y viceversa.”

                      

                        Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 103, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

 

                          

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 297

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, tagged , , on 31/08/2012|

               “ Al nostre amic Josep Pla li convenia tenir l’original manuscrit d’un treball seu ja publicat. I des de París el demanà. No ha estat possible, però, atendre el seu desig. I això per la raó de que el dit original, al cap d’algunes setmanes d’ésser compost, fou destruït junt amb molts d’altres originals.

               Naturalment, estaria millor conservar els originals per temps indefinit, i així es fa en moltes impremtes i redaccions. Però la conservació dels originals, quan són considerablement nombrosos, exigeix un arxiu i un arxiver.

               I heu’s aquí com En Pla, que dies enrera va escriure a La Publicitat un terrible article contra els arxivers i els arxius, haurà pogut comprovar que un arxiu i un arxiver poden ésser, de vegades, coses molt útils, fins per a ell mateix”.

               Revista de Catalunya, Vol. II, Barcelona mars 1925, Any II, nº9, pp.280.

 

                        

               “ Las librerías sirven de expresión – o de puesto avanzado, de bastión visible – a una construcción mucho más importante, y que suele quedar oculta; esconden un gusto, una cultura e incluso una literatura absolutamente singulares. El bibliófilo cuenta con su léxico ( ¿ quién sabe qué es una reencuadernación, un encartonado, un ejemplar con errata, una badana, un volumen en blanco?) y su onomástica ( un Grolier, un Elzévir, un Didot, un Junte, un Alde…); tiene su ética, que recuerda – previsiblemente – a la del cortesano, con sus exigencias de discreción, de ‘buena cara’ (‘después de hacer los ejercicios con los que te voy a entretener’, se lee en una obra de introducción, ‘deberás todavía acorazarte el alma de una triple armadura, y prepararte para las sorpresas, agradables o no. Esfuérzate en mantenerte frío, impasible, imperturbable tanto en caso de que descubras una perla rara como si sufres un desengaño. Es sobre todo en este segundo supuesto cuando habrás de echar mano de tu filosofía…’).

                 

               Sobre todo, el bibliófilo, más allá de sus ritos, defiende sus valores. ‘Clásicamente’, Corneille vale mucho más que Mairet; pero la Rodogune de 1760 ( impresa por Madame de Pompadour) es muy superior a cualquier otra edición antigua. De las ediciones del Télémaque, la de 1781 ( completamente ilustrada con grabados) tiene, por decirlo así, su propio peso. En la reserva de los clásicos ( adquirida, indiscutida, ‘conservadora’), el bibliófilo hace que se destaque una categoría especial, una isla de rarezas dentro de la rareza ( las Máximas de La Rochefoucauld de 1664,

 

 

 

 

                    

 

               publicadas en edición pirata; El sobrino de Rameau aparecido en 1821; los Fragmentos de la institución republicana de Saint-Just, cuya reserva de ejemplares almacenados fue destruida por el mismo editor, etc). O, todavía más, una mítica novena edición de los Caracteres de La Bruyère donde , en la página 234, precisan los especialistas, aparece ‘igmominia’ en lugar de ‘ignorancia’.

 

 

             

 

               Article “Anatomía del bibliófilo”, de Patrick Mauriés, traduït per A. Taberna, a Revista de Occidente, nº 141, 1993, pp. 87-88. ( Original a Traverses, Paris, 1983).

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Catàlegs a la bústia

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Llibres, tagged , , on 03/08/2012| 2 Comments »

 

                     

         

          Quan vaig llegir el llibre La Pasión por los Libros, d’en Mendoza Díaz-Maroto ho vaig passar en gran, feia molt del temps que no fruïa tant llegint un llibre, i sencer no he tornat a llegir-lo, però el 90% dels capítols els he tornat a llegir, al menys, una vegada.

 

 

                     

 

          En un dels capítols, el IX,  parla , entre d’altres coses, de la bústia i els carters, té tota la raó del món, diu: “… , el momento más emocionante y taquicárdico del día es el de la llegada del cartero, placer que, por desgracia, solo es dable disfrutar cinco veces por semana ( ¡ qué largo el week-end sin correo…”,  i unes ratlles després segueix: “ Y cómo nos hundimos en la miseria el día que el cartero no nos trae ni un triste catálogo de restos de edición con que engañar la bulimia¡”.

 

                    

 

          Aquestes sensacions que es senten en aquests casos són reals, jo , quan arrivo a casa miro corrents la bústia per veure si hi ha alguna cosa, qualsevol, relacionada amb els llibres, i si de lluny ja veig quelcom que quasi no hi cap el cor em batega una mica més depressa, i ràpidament obro la bústia per recollir el manà que em tindrà ocupat i entusiasmat un bon ratet, mentre repaso el catàleg o la revista.

 

                      

          Com diu en Mendoza, però amb un llàpis poso una creu petita al costat dels llibres que em semblen interessants, ja sé que no els compraré tots, però sempre és possible que en caigui algun.

 

 

                    

 

          Però avui dia la cosa ja no és igual, els catàlegs quasi no arriven, al menys com abans, moltes llibreries fa uns anys m’enviaven els seus catàlegs, però ara només sis o set llibreries ho fan.

          Dos són, crec,  els principals motius, primer Internet i segón, no comprar tant com jo o ells voldrien. Internet perquè moltes llibreries envien per ‘mail’ els seus catàlegs en PDF, de vegades,  masses i tot, no paran, i encara que veus molts llibres nous no és el mateix que un catàleg en paper, on sempre hi ha més detalls i més, de vegades, imatges.

 

 

 

 

                     

          Hi ha catàlegs que per ells sols ja són uns grans llibres, estan molt ben fets, porten molta informació i són de molta utilitat, de fet en tinc uns quants, els guardo tots, uns millors que d’altres, però tots tenen alguna cosa encara que sigui petita; els col.lecciono. I no parlo ara dels catàlegs més antics, alguns són petites joies, com els de la Llibreria Antiquària,  o els que feien  en Porter, o en Batlle, que porten alguns articles sobre el món del llibre força interessants, o amb facsímils de les obres citades que de vegades costa de veure en altres llocs. En alguns, fins i tot els anuncis són interessants.

 

                       

          Altres llibreries, veient que no compro gaires coses, ja no envíen els Catàlegs, altres envíen mails dient que tenent coses noves i que si vols pots anar al seu web i mirar-ho, però no és el mateix, a més a més hi ha pàgines de llibreries que están molt bé, amb molta i clara informació, però d’altres informen poc i sense donar facilitats per trobar les coses.

 

 

 

                      

          Volia fer un llistat del que em semblen unes quantes pàgines, de com ajudan o no a trobar llibres, però seria massa llarg. A poc a poc, cada dia s’aprenen coses noves, es troben pàgines millors i pitjors, és questió de gustos i d’interessos.

          Imagino que per a les llibreries fer Catàlegs deu ser car, i si estan ben fets encara més; és molt més fàcil enviar correus i pàgines PDF amb llistats de llibres i a corre.

 

 

 

   

          Llàstima,  perquè com deia al principi, la plaent sensació de fullejar els Catàlegs és tan gran que sap greu no poguer fer-ho més sovint.

 

 

          

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 291

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , , on 28/07/2012|

 

                         

 

              “ Per això, o potser malgrat això, el llibre vell ens torna al clima de la pacient i pausada lectura. Trobarem aquell llibre que havíem perdut, o aquell que no havíem trobat encara, o aquell altre amb l’aura de les il.lustracions que ens acompanyaven en la lectura. Imatge i paraula s’unien en els temps dels gran sil.lustradors com en les primeres novel.les miniades, síntesi que presuposa una lectura lenta, amb la parada complaent de les imatges que reprodueixen els instants de la narració: un rostre, un paisatge, un racó de cambra. Potser hauríem de pensar de nou en aquest lligam que quasi havíem perdut: paraula i imatge. Avui les imatges han canviat de textura. Ja no són aquells dibuixos a la ploma que feien les delícies dels nostres avis i que nosaltres encara vam aconseguir en les novel.les més sentimentals en el gest inimitable d’en Junceda; o en les novel.les de lladres i serenos, amb els dibuixos d’en Bosch, amb senyores de cames llarguíssimes i senyors de rostre ben tallat i frac negríssim. Les imatges avui malden per assolir la primera fila, amb els còmics, amb la pantalla petita, amb la pantalla envolcallant de la gran maquinària cinematogràfica. Però això sí, darrera de cada conjunt de seqüències hi ha un llibre. I si volem penetrar en el gran concert de les imatges, ens adonarem que no hi ha imatges mudes, que les imatges reclamen paraules i que les paraules salten de la cinta magnética i s’instalen a pler en les pàgines dels llibres”.

“Adictes a la Galàxia Gutenberg” de Maria Aurèlia Capmany en el opuscle editat pel Gremi  de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la XXVIII Fira del Llibre Vell, 1979.

               

 

               “ Dar vida á los mamotretos es la tarea del historiador, del bibliófilo, del erudito; levantar muertos, aunque la frase parezca doble sentido; sí, hacer surgir del sepulcro á los Lázaros enterrados; resucitar cadáveres y no incinerarse en vida, para embalsamarse con aromas especiosos, como hacen algunos, – y los que saben latín, que entiendan.

              Y si esto ocurre con todos en general, ¿ qué ocurriría con aquellos que ponen en la bibliofilia un placer refinado, un deseo de apagar la llama interior que busca á quien devorar, quaerens quem devoret, á quien circunvalar en su lengua de fuego, y que al fin encuentra un objeto, llámese arte, amor o bibliofilia? ´estos no hay sino respetarlos y envidiarlos, como á todos los que han sabido buscarse un medio de anulación de vida, de suicidio lento, que es la única especie de suicidio admisible ( puesto que, aunque parezca paradoja, el mejor medio de pasar la vida es renunciar á ella): sea ascetismo, arte, ciencia – ó manía coleccionista. Pues éste es el caso de los bibliófilos, que en el noble estudio han encontrado un expediente para descargar en el suelo ese peso abrumador que se llama la vida; y así lo ha comprendido el sagaz Anatolio France, cuando ha escrito de ellos en El Jardín de Epicuro: ‘ La afición á los libros es una afición laudable. Nos hemos burlado de los bibliófilos y, después de todo, quizá se presten á la burla: es el caso de todos los enamorados. Pero sería preferible envidiarlos, puesto que han llenado su vida de larga y apacible voluptuosidad”.

            Article de la revista Nuestro Tiempo, nº 71, Madrid, 1906. Parlant del llibre Orígenes de la novela, de Menéndez y Pelayo, Bailly-Baillière, M, 1905. ( sense autor).

                               

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »