Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliofília’

Frases sobre Bibliofília 476

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 20/02/2017|

firaires2

“ Un dels firaires més notables era l’Aiguacuit. Li havia encomanat la dèria dels llibres un llibreter, veí seu, del carrer de la Palla, en explicar-li que venent llibres es guanyaven molts diners. Anava a les fires foranes, on, a més de vendre’n, comprava tots els llibres que podia. El primer que feia en arribar a un poble era acomodar-se a l’hostal. El segon, fer una crida per mitjà del nunci. Anava a la casa on volien vendre’s els llibres, els mirava i donava preu, i si aquest no agradava als qui l’havien enviat a buscar, se’n tornava a l’hostal. Si de cas els interessava, ja l’avisarien, pensava. En la majoria dels casos succeïa així. Fent-ho d’aquesta manera comprava lots importants de llibres bons per pocs diners.

Els bibliòfils del moment, que eren els Penya d’Amer, els Manyosa, els Valls, els Serra i Pinyana, els Dalmases, els Grases i alguns altres, cuitaven a comprar-li els llibres millors.

drapaire1

A certes fires acudia el Barretina, un drapaire del carrer de Sant Francesc de Paula. Com a bon drapaire que era, escampava els llibres per terra. A còpia de remenar paper havia arreplegat peces bones i havia après de conèixer-les. Així que en caçava una la duia a casa seva i cuitava a desar-la en un armari. Si algú tenia ganes de veure-la, el feia pujar al pis i l’obsequiava amb borregos i vi.

També hi anava en Quelus, que hi venia romanços, fulles populars, llibres de cuina, de felicitacions i d’enamorats, creus de Caravaca i quaderns d’històries de bandits. La seva parròquia estava constituïda, en una gran majoria, per soldats i criades”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 41.

el-libro-y-la-imprenta-beltran1

“ Del libro se puede hablar durante todo el tiempo que se quiera o que se pueda, según lo que de él se sepa, de la verbosidad del conferenciante o charlista, como ahora también se dice, y según como se oriente la disertación, pues el libro lo comprende todo, absolutamente todo; cuantas ideas surgieron de la mente del género humano, en los libros están, y las ideas nuevas a los libros se incorporan sin pérdida de tiempo.

El libro fue siempre ensalzado fervorosamente por los más selectos ingenios que el mundo ha producido en todas partes, y más especialmente en los países donde la cultura y el bienestar están más generalizados que entre nosotros. En Francia, por ejemplo, los trabajos sobre el amor al libro son constantes y numerosos, existiendo, además de los individuales a tal fin exclusivamente consagrados, recopilaciones bien extensas de trabajos sueltos de esta clase de literatura. En España las alabanzas que del libro y de la Imprenta hicieron algunos de sus más esclarecidos escritores, nunca fueron tan copiosos, pero lo bastante para nhaber formado una preciosa compilación o florilegio. Los escasos libros que sobre esto existen son individuales o contienen muy pocos trabajos de tal índole”.

“El libro y la imprenta” de Francisco Beltrán, Librería Española y Extranjera, Madrid, 1931, pp. 8-9. (Llibre amb 143 vinyetes).

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 475

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Fires i Mercats, tagged , , , on 14/02/2017|

dau-al-set-a1

“ És obvi dir que els llibreters de vell hi acudien com un sol home. Ells i les fires venien a ésser una mena de germans siamesos.

Hi compareixien amb uns carregaments de llibres sortits, per un o dos dies, o per deu a vegades, de les tenebres de llurs magatzems, on probablement restaven deixats de la mà de Déu. Molts d’aquells llibreters firaires no devien saber ben bé quina mena de llibres eren els que hi portaven. Potser els havien comprat a tant el sac, n’havien fet una tria sumària i qui sap si es pensaven que hi portaven el rebuig.

Per raó de la insuficiència en la tria, solia succeir que a les parades es trobaven incunables, primeres edicions del clàssics, executòries de noblesa, etc. Aquestes peces, que avui valen un dineral, aleshores no valien gaire moneda. Tot i això, a vegades costaven de vendre. Sempre hi havia qui les trobava cares.

fira-santa-llucia

A les fires es compraven llibres, i no pas pocs. Com que, en general, n’hi havia abundància, en sobraven. Els que no s’havien venut, hom els guardava per a una altra fira.

Una de les més concorregudes pels llibreters fou la de Santa Llúcia, que es celebrava a la Plaça Nova. Alguna vegada empalmava amb la de la Plaça d’Antoni López. En aquest cas els llibreters es veien obligats a traslladar les parades d’una plaça a l’altra sense poder reposar entremig.

La de la Plaça Nova era l’única fira a la qual acudia el Mero, amb els llibres que havia anat emmagatzemant durant tot l’any. N’hi portava molts. Llevat d’en Llordachs, era el llibreter que en comprava més. Era, per tant, un dels que tenien més probabilitats d’arreplegar peces bones. La seva arribada a la Plaça resultava un esdeveniment. Els aficionats i els bibliòfils l’esperaven amb candeletes. Mentrestant, i per tal de fer boca, furgaven per les altres parades. De bona hora ja hi acudien els carros plens de caixes. Si larribada era solemne, llur obertura encara ho era més. Els aficionats i els bibliòfils s’abraonaven damunt els llibres i triaven i remenaven les piles. A vegades, d’entremig en sortia una joia. Quin goig aleshores !

Entre les més antigues es comptava la de Sant Jordi, que tenia lloc a la Plaça de Sant Jaume. Hi paraven els Hospital, pare i fill, davant mateix de la porta de l’Ajuntament. Llur parada era la més proveïda de totes i la més concorreguda. Hi portaven molts llibres antics i moderns. Hi exhibien làmines, vistes i plànols de Barcelona, reproduccions de les obres mestres de la pintura i gravats religiosos d’artistes catalans.”

 

  Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 40-41.

rosa-vera-1

“ En los primeros años del siglo XX destacan, en Cataluña, los promotores editoriales Ramón Miquel y Planas y Gustavo Gili Roig, a quienes seguirán sus pasos Ramón de Campmany, Joaquim Horta y más cercano a nosotros el editor y grabador Jaume Pla, creador de la colección de bibliofilia titulada La Rosa Vera, de gran importancia tanto para el grabado como para la cultura española. Sin embargo España, en los años sesenta, debido a una cierta estabilidad económica, cuenta con una relativa libertad cultural que propicia una nueva clase social con un alto poder adquisitivo, generándose un nuevo perfil de coleccionista interesado en poseer obras únicas o casi únicas y originales. Aprovechando estas circunstancias, los principales editores privados, en colaboración con los intelectuales de la época, crearán una nueva expresión, a través de la renovación de los contenidos, entendiendo el libro como obra de arte, comprometiéndose a respetar los parámetros clásicos de las grandes obras de bibliofilia y siempre manteniendo los postulados de los tratadistas tradicionales catalanes de principios de siglo. Para concretar este proyecto seleccionan escritores, normalmente contemporáneos, y artistas escogidos entre las figuras más representativas del grabado en el ámbito nacional, adquiriendo estos un protagonismo significativo. Muestra de ello es la exposición titulada VisualKultur.cat  presentada en el Museum für Angewandte Kunst de Frankfurt, en el marco de la feria Internacional del Libro 2007, comisariada por Vicenç Altaió y Daniel Giralt-Miracle, donde ciento cuatro obras expuestas muestran la cultura visual y gráfica catalana a través del libro artístico, arrancando con el grupo Dau al Set hasta la producción más actual”.

 Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.-3, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista.

visualkultur-cat2

VisualKultur.cat

 

exvlokis-color

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 474

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Oficis del llibre, tagged , on 02/02/2017|

colporteurs-10

P- “En els seus darrers temps( Nicomedes Perayre) anava sol pel carrer i corria pels encants i per les llibreries carregat de papers i de xacres.

Finalment, cansat i avorrit de la vida, es va retirar a Riells. Estava malalt. Va morir a Barcelona. Féu hereus de tot el que hi havia al magatzem del carrer dels Comtes de Barcelona a uns pagesos d’aquell poble que l’havien cuidat en els seus darrers temps. Aquests s’ho varen voler treure aviat del davant. Estaven molt lluny de sospitar el valor del que hi havia entaforat allà dintre, negat de pols i tapat per les teranyines. Si s’ho haguessin pensat ! S’ho varen malvendre a en Ramoneda, un negociant de Granollers que tractava amb tot el que es presentés. Aquest ho va oferir a l’Aballaneda per vuit mil pessetes. El qual no va veure el negoci clar i va refusar-ho.

En Ramoneda va deixar entrat tothom al magatzem, va deixar triar, es va orientar respecte dels preus per allò que sentia a dir als visitants, i n’arribà a treure unes cinquanta mil. Se n’hauria pogut treure molt més.

Ben garbellat i ben apariat, varen sortir de l’antre col·leccions de periòdics catalans i totes les partitures de les òperes: gairebé un miler; autògrafs de personatges cèlebres; llibres, entre ells algun incunable; auques, romanços i goigs; imatgeria catalana, naips, vidre i ceràmica, i col·leccions de gegants en miniatura i de soldats de plom.

Tot això barrejat amb pols, teranyines i rates. La pols, les teranyines i les rates eren molt amigues d’en Perayre. Especialment les darreres bestioles. Elles li anaven rosegant els papers, i ell s’hi tornava engegant-los sermons paternals-

-Sigueu bones minyones – els predicava -,car tots ens havem d’estimar com a germans…

Era el Sant Francesc de les rates del seu soterrani.

Germà arbre, germà llop, germana rata…

I bé: tot i el grotesc de la seva vida, fórem injustos si no reconeguéssim que en Perayre, en el fons, es mogué empès pel gran amor que sentia per les coses del passat. Sobretot, per les de Barcelona, de Catalunya… Si tota la seva vida la dedicà a la recerca de les que s’hi referien i a guardar-les gelosament, no fou pas pels beneficis materials que li havia de reportar aquell constant treball de llevar-se a les sis del matí per tal d’anar als encants i a recórrer després els drapaires, llibreries, antiquaris i on fos, sinó ans bé per gaudir-ne manipulant-les. La seva fi no fou la d’un home que ha sabut apilotar moneda, sinó la d’una víctima de la seva dèria dominant. I això, per broma que s’hi faci, al capdavall mereix un respecte”.

 

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 37-38.

valoracion-y-tasacion-libro-antiguo5

“ Ninguna colección verdadera es el resultado de uno o dos golpes de suerte. Los libros que la forman hay que buscarlos y localizarlos siempre de uno en uno, a lo largo de toda una vida hecha poco a poco, día a día y libro a libro. No se adquieren por metros, ni en grandes almacenes, sino en librerías anticuarias, salas de subastas, ferias de libros antiguos o rastrillos. Para reunir esta colección serán necesarias miles y miles de horas ( para mi, gozosas y satisfactorias) de búsqueda y localización de cada uno de los ejemplares”.

 

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60 .

precio-y-valor-del-libro-antiguo-jaca-2004

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 473

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, tagged , , on 22/01/2017|

 

 

gutenberg-bible-segell

P- “… una de les figures més estrafolàries que han circulat pel món dels llibres des que a Gutenberg se li va ocórrer d’inventar la impremta. Es tracta d’en Perayre, Nicomedes Perayre, (à) el de les Aigües, mig comerciant, mig aficionat.

Havia anat a les fires i havia tingut, uns quants anys, una barraca al Mercat de llibres de Santa Madrona.

Fou un dels col·leccionistes més aferrissats de Barcelona de les darreries del segle passat. Era un enderiat dels llibres, de les antigalles i de totes les variants existents del paper imprès. Fou popular entre els antiquaris i els llibreters de vell.

Es deia Nicomedes, que és un nom que fa riure una mica, car recorda aquells guàrdies municipals xarons, de l’Achuntament, bons jans, que feren les delícies dels nostres avis a través dels acudits i de les facècies que els feien dir i fer els caricaturistes de l’època.

Si de nom es deia Nicomedes, de cognom es deia Perayre, que també sembla una broma. Encara, per acabar-ho d’adobar, i per torna, l’anomenaven el de les Aigües,  perquè havia fet de cobrador d’aquella Companyia. Els llibreters del seu temps, i encara n’hi ha algun que és ben viu, el recorden bé, amb la insígnia de cobrador d’aquella Companyia encastada sempre a la gorra.

Tant com cobrador era taquiller. Car ho havia estat a les taquilles de les places de braus quan s’hi celebraven curses, als teatres, a l’ hipòdrom i al futbol.

Tenia un caràcter variable. Tan aviat semblava que éreu molt amics com que no un coneixia de res. Si li donava per l’efusió, us convidava a dinar een un restaurant vegetarià, car ell, a les seves darreries, se’n tornà. Si no, us passava pel costat i ni us saludava.

Tenia el costum, en acomiadar-se de la gent, de dir:

-Ja ens veurem…

En dir-ho, allargava la passa, fent cantarella.

El seu rostre, igualment que el seu caràcter, era variable. Però era perquè es tenyia.

Ho feia per semblar més jove. Aleshores maniobrava perquè us adonéssiu del canvi. Us mirava i semblava que us digués:

-Eh, què tal?…

Com si vosaltres estiguéssiu en el secret de la seva joventut.

Empaitava els llibres, les estampes, música, terrissa, càntirs, porrons, gegants en miniatura, soldats de plom, romanços, goigs, etc Arribà a posseir-ne col·leccions enormes; en alguns casos, pel seu volum; en altres, molt valuoses per llur qualitat. En tenia un arsenal.

Ni ell mateix no sabia ben bé el que tenia. Tot allò que arreplegava cuitava a entaforar-ho en un magatzem, mena de soterrani, o més aviat d’antre, que tenia al carrer dels Comtes de Barcelona, i allà ho guardava tot, apilotat, en desordre i cobert amb una molsa espessa de teranyines. Al soterrani hi havia hagut les presons de la Inquisició.

Es feia relligar els llibres amb l’escut de Catalunya posat al llom, però s’oblidava de mirar abans si hi mancaven fulls.

Retallava gravats, vinyetes, retrats, etc., i els enganxava, amb aquella alegria, a les cobertes, portades i pàgines blanques interiors dels llibres per fer-los més escaients (!). Per millorar-los, vaja.

Com a venedor era un xic estrany. Si el comprador no li feia gràcia, se’l treia del davant amb una carada.

-No hi és, l’amo – deia.

O bé:

-No es ven.

Tot i que en molts dels objectes i papers que li queien a les mans anava de bòlit, estava convençut que hi entenia més que ningú.

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 36.

joaquin-gonzalez-manzanarez3

“ Así pues, un bibliófilo es aquel que tiene una biblioteca temática o una colección con uno o varios hilos conductores que la distinguen de las demás. Si falta esa condición, no hay bibliófilo, sino aficionado a los libros, con una biblioteca de aluvión, formada por lo que va leyendo. Es, diría, la clásica biblioteca por la que hay que pagar al librero para que se la lleve. Las colecciones de libros no tienen que ver con las colecciones de sellos ( filatelia), que tienen un catálogo cerrado, que llamamos álbum, con su orden y un número. Se empieza y se acaba, y entonces se abre otro álbum. Con los libros es distinto: hay principio, pero no hay final, como en el Libro de arena de Borges.

el-libro-de-arena

Cada bibliófilo define su propio tema, según los va localizando y reuniendo, sin que se sepa cómo se acaba. Los libros son como las cerezas, que se tira de uno y salen otros que no se conocían… El hecho de que los libros se agrupen en una colección también influye en su tasación. Cuanto más completa esté una colección, más se incrementa en su estimación y valoración, que incluiría el sumatorio de los precios de cada pieza, actualizados, más un coeficiente por búsqueda y localización, más el valor que se estime por colección completa. Así como una obra en varios volúmenes, a la que le falte alguno de estos, reduce automáticamente su precio en un 50%, a una colección completa o, mejor, notablemente nutrida, habría que aplicarle el 50% de incremento. Para formar una colección temática digna, son necesarios tiempo ( con paciencia) para informarse, buscar y localizar los libros, y fondos monetarios para poder procurárnoslos. En otras ocasiones me habrán oído decir que el dinero es secundario. Me desdigo. Pata tener una buena biblioteca, en cantidad y calidad ( salvo que heredes los libros), hay que acudir al mercado libresco, y eso es cuestión de dinero”.

 

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

exlibris-joaquin-gonzalez-manzanares2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 472

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, tagged , on 16/01/2017|

encantes1

P- “… el llibreter Feliu Montpart, establert a començos del nostre segle al número 41 del carrer de Sant Pau, que és allà on ja fa anys que hi ha la llibreria d’Antoni Palau.

Fa l’efecte que hi ha cases – el mateix que succeeix amb les persones – que vénen al món amb un destí prèviament assenyalat per una mà misteriosa. I aquesta a la qual ens referim n’és una. Fa de llibreria ara, en féu amb en Montpart i n’havia fet abans amb l’Albert Colom.

Aquest ja n’havia tingut una altra al mateix carrer, al 52 o 54. Quan va morir la seva dona es traslladà a l’altra. El 1898 la va traspassar a Feliu Montpart. I aquest darrer fou el que la va fer lluir, durant uns quants anys, fins que féu fallida.

Era un home molt trempat i molt eixerit, que va saber fer molte clientela. Hi féu també molts negocis de compra i venda. Era una època en què la revista madrilenya   Negro anava molt buscada pels col·leccionistes. Ell s’hi havia especialitzat, i comprant-ne i venent-ne féu bastant de negoci.

Va tenir la desgràcia que la seva dona vingués al món amb les dues mans foradades. Resultat d’això fou que tot allò que en Montpart guanyava amb els llibres es fongués en passar pel sedàs de la seva muller. I conseqüència d’aquest sedassejar femella fou que el pobre Feliu es veiés obligat a plegar les veles de la llibreria que havia sabut, per altra banda, acreditar d’allò més, posant-la després a les mans d’en Josep Fornell, el qual, com que no entenia gens ni mica el negoci del llibre, va atabalar-se, i per fugir de maldecaps i angúnies la va traspassar a en Palau.

En Feliu va marxar a Amèrica, amb la seva dona i les seves dues filles, on va tenir la desgràcia d’anar-se’n a l’altre món al cap de molt poc temps d¡haver-hi arribat.

En aquella llibreria, quan ell la tenia, es celebraven unes tertúlies molt animades de llibreters i d’aficionats als llibres.

Com a venedor, en Feliu era dels que giraven de pressa. No li agradava gens ni mica de guardar gènere.

Havia estat de sort mentre fou a la llibreria, car feia compres sovint, les quals venia ben aviat i amb un bon marge de guany.

En aquell establiment es projectà, mentre ell hi va ésser, la creació d’una societat de llibreters. Feren imprimir els estatuts, i ja no se’n va parlar més.

Abans de tenir aquella llibreria havia tingut un quiosc. També havia anat a les fires.

Pel seu aspecte, en Feliu semblava francès. El seu cognom també ho sembla. Era molt vermell de cara  – color de gavatx – , i lluïa uns grans bigotassos.

La seva vídua i les filles, de retorn d’Amèrica, varen posar una parada de llibres en una botigueta del carrer de Sant Pau. Una mica més enllà de la llibreria i cap a la Rambla. No varen tenir èxit…”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 34.

santa-madrona1

Santa Madrona

“ Si generalizamos se podría englobar a las ediciones de bibliofilia dentro del amplio concepto de libro de artista, pero sus claros parámetros tradicionales lo convierten en un género muy particular con unas premisas muy diferenciadoras. En el libro de bibliofilia el texto y la imagen deben formar una unidad indivisible. La labor de los artistas es la de acompañar y aclarar en contenido literario, prevaleciendo el carácter narrativo. En el libro de bibliofilia el grabado siempre está ligado a él y las ilustraciones tienen que estar realizadas a partir de las técnicas tradicionales del grabado, dejando este concepto abierto a las nuevas aportaciones técnicas desarrolladas por los artistas actuales. La tipografía preferiblemente debe estar formada por tipos de imprenta compuestos a la manera artesanal, teniendo en cuenta la uniformidad del entintado en cada página y entre todas las del libro, la presión justa y la justificación acertada de las líneas. En caso de existir ornamentación, esta debe ser sintonizada con la tipografía, la cual está limitada a las innovaciones tipográficas. Se tiene muy en cuenta la consonancia entre texto e ilustración por lo que la tipografía elegida siempre está en armonía con el carácter del ilustrador. La encuadernación personalizada según su contenido y la tirada de ejemplares es limitada, están numerados y firmados. Además, el libro no debe sobrepasar las dos dimensiones de la página. El libro de bibliofilia pertenece más al mundo editorial que al galerístico, su comercialización se realiza a través de los editores habituales encargados de cuidar de su arquitectura”.

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.2-3, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista.( vist a ‘red librodeartista’, però ara no hi és)

fira-llibres-frederic-ballel

Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.AFB

exvlokis-color

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 471

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, tagged , on 09/01/2017|

llibre-libreters-vell2

P- “ Al costat d’aquestes figures, senyorívoles, que actuaren dins el comerç del llibre vell d’una manera silenciosa, gairebé reservada, se’n desenvoluparen d’altres, com és ara Pau Rosés, del qual es pot dir que treballà a la vista del públic i fent molt de soroll.

En Rosés fou un dels quatre o cinc – no n’hi havia pas gaires més – que es feren dir sí senyor a les darreries del segle passat. I no afegim els comerços d’aquest perquè, en entrar-hi, la seva estrella ja va començar a decandir-se.

Fou un home que havia fet molts negocis durant la seva vida de llibreter. La majoris d’ells, bons. Havia comprat biblioteques magnífiques. De passada, havia tingut sort. Aquesta no se li mostrà esquerpa del tot, ni, àdhuc, a les seves darreries. A més, era molt actiu.

colporteur11

Tenia, però, una falla; la següent: que li agradava la bona vida. Menjar bé, fumar millor, i li feia gràcia, de tant en tant, d’estirar l’orella del pobre Jordi. A la balança, en el moment de fer el  nivell, pesaven més aquestes darreres particularitats que no pas les seves tasques de llibreter. I la balança va desnivellar-se, justament, contra ell mateix.

Encara, una altra particularitat seva. Simpàtica d’una banda, i de l’altra, contraproduent. Era generós, o esplèndid, i en desmesura.

El tot va donar, més ben dit, havia de donar com a resultat fatal que com més diners guanyava més n’eixugava el vent de les seves generositats i prodigalitats, degudament combinades.., I per tant, més pobre era.

Quan, després d’haver tingut unes quantes botigues i d’haver-li passat per les mans una infinitat de llibres de molta vàlua, va anar a parar a les barraques de Santa Madrona, ja era pobre del tot. I la seva pobresa ja no tenia remei.

Ell havia anat a les fires, com tots els llibreters del seu temps. Però tenia establiment propi. Un d’ells, el del carrer de Pelai, cantonada gairebé a la Plaça de la Universitat, en una entrada, enfront la llibreria Penella i Bosch, la qual estava situada a la Ronda de la Universitat.

penella-y-bosch2

Mentre la va tenir comptava una parròquia copiosa composta d’estudiants, a més d’una altra clientela formada per gent que cercava llibres bons, que són aquells que poden ésser adinerats i, per tant, susceptibles de fer-hi negoci.

Bé: amb la parròquia d’estudiants més aviat perdia diners que no pas en guanyava. Car a més de vendre’ls llibres, la majoria de vegades sense cobrar-los, encara afegia diners al damunt. Els estudiants li’n demanaven, i ell, empès per la seva generositat, els en deixava. Com que els estudiants són d’una manera que sabem tots de sobres, s’oblidaven de tornar-los-hi, i ell, per la seva banda, tampoc no els hi feia pensar més. Els que feien negoci, doncs eren els estudiants; no pas en Rosés.”

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 32-33.

colporteur6

“Todo libro tiene un valor subjetivo ( desde el punto de vista del comprador), acompañado de su correspondiente precio objetivo ( desde el punto de vista del vendedor). Lo segundo, que los libros antiguos ‘hay los que hay’; su oferta es limitada, y la demanda creciente, por la gran cantidad de nuevas bibliotecas, universidades, etc., que se han creado. Téngase muy en cuenta que algunos libros tan solo aparecen en el mercado cuando un coleccionista se deshace de su biblioteca, y si tienes la suerte de encontrarte con el ejemplar deseado, no debes desaprovechar ‘el lance’. Axioma del bibliófilo: el libro que  o adquieras cuando se te presente, no volverás a verlo jamás. Y si lo vuelve a ver, será mucho más caro”.

          Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

ccolporteur-13

 

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 469

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged , on 22/12/2016|

mercat-ronda-sant-antoni

P- “ En el comerç barceloní del llibre vell de les acaballes del segle passat i dels començos de l’actual destaca amb un gran relleu Salvador Babra. Sobresurt entre els de l’època – en Gual, en Llordachs, en Rosés, el mateix Andreu, etc. – perquè era el més entès en llibres.

Fou, com tants d’altres col·legues seus, un desviat o un desertor de la via que els seus pares li havien traçat. En el seu cas, amb plena consciència de la deserció. Car si de jove topà amb els llibres, en ésser pel mig s’hi aficionà i ja no va voler-los deixar.

babra-cicero-a-bc

Ciceró ( atribuït). Rhetorica ad Herennium. (Mitjans s. XVI. A BC(Top.: MS.333) adquirit al llibreter S. Babra.

Era fill de Manresa. D’aquest poble va venir a Barcelona a estudiar el batxillerat. Mentre l’estudiava, entrà  a la casa del bibliòfil Lambert Mata amb l’encàrrec d’ordenar la seva biblioteca. Sembla que aquell va descobris que posseïa unes condicions remarcables de bibliotecari. Li agafà confiança i l’envià a l’estranger per tal d’assistir a les subhastes i perquè li comprés llibres entre els principals llibreters d’Europa. La qual cosa li va permetre de posar-se en relació directe amb aquells i conèixer a fons, de passada, el mecanisme del negoci.

Mentre comprava llibres per al bibliòfil Mata, en comprava també per a ell. Fou aleshores que va decidir de deixar la carrera d’arquitecte de banda per dedicar-se de ple als llibres.

manuscrit-fons-lambert-mata1

Manuscrit fons Lambert Mata

Va establir-se en un pis del carrer de Méndez Núñez, i allà fou on va començar a comprar pel seu compte, per bé que amb l’ajut d’en Mata.

Dels viatges per Europa passà als de la Península. On va descobrir moltes biblioteques ignorades. Expert com era, va saber-se’n aprofitar.

Viatjava d’una manera especial. Seguia uns itineraris inversemblants. Descobria llocs apartats, on encara no hi havia vies normals de comunicació. I per aquests llocs era on trobava biblioteques d’envergadura, desconegudes de tothom. Arreu es donava a conèixer com a comprador. Entre les que va descobrir hi ha la del papa Luna, la d’en Moner, etc.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 31. ( 2 imatges de llibreters del llibre).

mercat-diumenger-parallel

 

la-pasion-por-los-libros-per-darrere

“ Si definiéramos la bibliofilia simplemente como ‘amor a los libros’, casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros. La definición exacta sería ‘amor desenfrenado al libro’, ¿ y qué es esto, sino ‘’pasión’?. El propio DRAE da como definición de bibliofilia ‘ pasión o afición por el libro en razón de su valor histórico o estético, especialmente por los antiguos, raros y curiosos’. Los libros antiguos ( no confundir con los libros viejos) son los que tienen más de cien años. Los raros son aquellos de los que se imprimieron o se conservan pocos ejemplares ( o uno sólo, o ninguno, y sólo se conoce el libro por referencias), o de los que se hizo una tirada aparte con alguna característica especial… los curiosos son los más difíciles de acotar. Lo que es curioso para uno no lo será para otro; la curiosidad, realmente, está en el ojo del que mira. Es el factor más subjetivo de todos, el verdadero polo de atracción del bibliófilo. Dice Díaz Maroto en ‘La pasión por los libros’ que la Bibliofilia es ‘ la manía de coleccionar libros’, y añade que somos muy condescendientes con nosotros mismos llamándole biblio-filia, porque el sufijo latino –filia, que significa ‘hijo de’, parece que ennoblece la manía. Tendría que ser, quizá, ‘biblio-manía’, declarando con el sufijo ‘manía’ la pasión desaforada por el libro”.

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

valoracion-y-tasacion-libro-antiguo5

 

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 468

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres d'artista, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 16/12/2016|

mercat-sant-antoni3

Mercat de Sant Antoni

 

P-“ Altra figura, no menys important que Jaume Andreu, fou Alfons Bonay i Carbó. Interessant, sobretot, per la nova visió que va demostrar tenir del comerç del llibre vell. Bonay fou un dandi que va brillar, amb un gran esclat, com una perla rara, al petit món barceloní dels llibres i de les antigalles, a les acaballes del segle passat.

Era fill d’un comerciant acabalat. A la seva joventut havia tirat per aristòcrata. Li quedà el séc, i en fou tota la vida. Fou un assidu dels cercles més senyors de Barcelona, i àrbitre, a més, d’elegància. El seu tracte era molt correcte i molt fi.

La frivolitat i la vida còmoda el devien cansar, i es tornà bibliòfil. Va formar una biblioteca de tot el Renaixement català.

Com que es relacionava amb tots els artistes i gent de lletres del país, els féu agafar afició a tenir llibres de preu a llurs biblioteques. Així esdevingué venedor de llibres.

Al negoci barceloní de llibres va donar-li un caire nou. Ell només volia exemplars bons. Els feia relligar amb esplendidesa. Agabellava les primeres edicions de les obres d’en Maragall, d’en Verdaguer, d’en Rusiñol, de l’ Apel·les Mestres i d’altres autors nostres de primer rengle. Els posava preus molt alts i no els volia abaixar mai. Negociejava amb llibres antics i moderns. Els antics li donaven resultat; els moderns, no.

els-encants-de-la-llotja-de-sant-sebastia

Adinerava molt els llibres.Tot i això, va abandornar-los per dedicar-se de ple a les antigalles.

Féu fer edicions en paper de fil i del Japó. I li quedaven bastants exemplars, car en tirava en excés.

Resquícies, probablement, del seu aristocratisme, ell només treballava a la nit. Generalment, es llevava a la una del migdia.

Era molt primmirat, i només seleccionava allò que era bo. Amb molts dels seus clients de diners tenia carta blanca per a muntar-los biblioteques.

Quan parlava dels llibreters deia que era un ofici de pobre.

-Mentre venia llibres, només manejava rals.

Ara faig operacions grosses i cobro en bitllets de banc…- explicava.

Vivia sol, amb una minyona, al pis de la Rambla on hi hagué la redacció de La Veu de Catalunya.

Bonay, comerciant primerament amb llibres i després amb antigalles, s’nà fent vell. Home elegant, dandi, i aristòcrata a més, patia d’una certa coqueteria. Per tant, no podia deixar d’ésser tot allò. En caure-li la dentadura es tancà a casa seva i ja no en va sorti més. És a dir, que va prendre el determini heroic d’enclaustrar-se.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p30-31. ( 3 imatges del llibre).

fira-llibres-placa-universitat

 

“ …, libro de artista, como la propia palabra indica, son los libros realizados por los artistas desde el mundo de la plástica y corresponde a un concepto muy amplio por motivo de formas y contenido. Abarca libros-objeto, libro-escritura, libros manipulados, libros correspondientes a arte efímero, arte correo, cuadernos de apuntes, libros pintados o manuscritos, libros que combinan texto con ilustraciones, bien elaborados con fotocopias, grabados, estampas, impresos en offset y demás medios de la tecnología moderna. Los libros de artista son obras de arte visuales, libros en los cuales todos sus componentes están dirigidos por artistas; unos están realizados con materiales sencillos y baratos, frente a otros de lujosas encuadernaciones, papeles gruesos, obras más caras y duraderas.

Su contenido es limitado, va desde lo más personal a lo más sociológico y filosófico. De lo espiritual a lo erótico, de lo religioso a lo caprichoso, siendo el artista el responsable de la idea y su ejecución. El libro de artista está enfocado principalmente a difundir estilos e ideas. En el libro de artista se combina texto, imagen, música, vídeo o voz; se trata de un  nuevo concepto de expresión a través del libro. El libro de artista no tiene porque ser legible y no es indispensable que está acompañado de obra gráfica. En cuanto a la difusión y distribución del libro de artista, las principales encargadas son las galerías de arte”.

 

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.2, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista,

http://www.redlibrodeartista.org/Situacion-actual-de-la-bibliofilia ( lloc on actualment no es pot entrar)

redlibrodeartista

 

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 466

Posted in Bibliofília, Llibres, tagged , , on 04/12/2016|

lesprit-de-lois-montesquieu-1

“ La major part dels afeccionats als llibres saben que quan entren a casa seva han de fer esforços per tal de dissimular sota l’abric o dins la cartera els exemplars que han comprat, per por a l’escàndol que organitza la seva muller cada cop que se n’adona.

-Un altre llibre? Però, és que no en tens prou? Si ja no caben a casa !

I el pitjor del cas és que tenen raó. Aquest vici impune, la lectura – que deia Valery Larbaud -, ocupa molt d’espai i acumula molta pols. Però, què voleu fer-hi? La set de llibres és inesgotable, cada dia es troben exemplars temptadors i cada dia es cau en la temptació, però més val tenir aquest vici que no pas d’altres.

Però no totes les dones són enemigues dels llibres. Recordo ara a l’emperedriu Caterina II de Rússia (1729-1796), gran aficionada als llibres i a la lectura. Deia que el seu llibre preferit era L’esprit des Loix, de Montesquieu, llibre que ara s’ha posat de moda citar en l’àmbit polític espanyol. Llegia també a Tàcit, Plutarc, Bayle, Voltaire i era anomenada la Semiramis del Nord. Va cridar a Rússia el filòsof Diderot, el qual va protegir comprant-li la biblioteca per 15.000 francs – francs-or, naturalment – , però amb la condició que ell la guardaria durant tota la seva vida, i el nomenà bibliotecari de la seva pròpia biblioteca amb el sou de mil francs anuals. Per acabar d’arrodonir el gest li abonà per endavant cinquanta anys de salari, és a dir 50.000francs. Això és generositat i amor a les lletres !

madame-pompadour1

Madame Pompadour

Altra lletraferida fou Mme. de Pompadour, més coneguda per altres activitats que no pas per la seva bibliofília. Va protegir els artistes, els escriptors, el savis, els investigadors i va ésser l’ànima de l’ Enciclopèdia. La seva biblioteca, molt valuosa, fou enquadernada per Biziaux i els exemplars que surten al mercat són molt, però molt, estimats. Per cert que alguns porten la inscripció Menus plaisirs du roi, la qual cosa fa somriure quan es pensa en una impremta al seu palau, on va fer imprimir el Càntic dels Càntics, comentat per Voltaire. Els germans Goncourt, en el seu llibre sobre la Marquesa, conten que va fer tirar uns pocs exemplars de Radegonde, princesse des Parthes. Porta el peu d’impremta Au Nord 1760, és un in quart del qual només conec l’exemplar de la Bibliothèque Nationale, de Paris”.

Article:”Els llibres i les dones”, de Carles Fisas, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº10 d’octubre de 1985; pp. 32-33.

encyclopedie1

“ Algunas veces se confunde al bibliófilo, con el bibliómano, con el bibliógrafo o con el bibliótafo, por los puntos de contacto de sus parecidas aficiones pero, de uno a otro hay grandes distancias que los separan y que deberíamos con precisión clasificar ya que cada uno tiene su bien determinado objetivo e importancia que como la del bibliógrafo presta su gran servicio al arte del libro”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 27.

del-amor-y-cuidado-del-libro-2

 

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 464

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Old books, tagged , , , on 20/11/2016|

el-llibre-de-les-dones-deiximenis

“ El llibre a la humanitat

és com el sol a la terra,

que les tenebres desterra

i al seny dóna claredat”.

“El tracte amb els llibres dóna,

cert relleu a la persona”.

“La bella relligadura

és del llibre clau segura”.

“D’Eiximenis, Metge i Llull,

n’aprofitaràs tot full”.

“El llibre és capsa tancada

que’l mateix hi pots trobar

una història singular

que una ciència emmetzimada”.

          5 aforismes de Joan Bta. Batlle, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 4 d’octubre de 1982, p. 17.

 

lo-somni-de-bernat-metge-2

Lo somi de Bernat Metge (1396-99)

 

ars-magna-llull

Imatges de l’obra Ars Magna de Llull.

 

manuscrit-voynich3

Manuscrit Voynich

 

          “¿ Qué clases de libros generalmente no son raros?.

Biblias y otros religiosos. No se ha impreso ningún tipo de obras más a menudo que la Biblia y los libros religiosos en general: por lo tanto, solamente un porcentaje extremadamente pequeño de los mismos tienen valor comercial. Las biblias, devocionarios y libros de rezos en general, son atesorados por sus dueños y muchas veces tienen un valor sentimental considerable. El valor sentimental, sin embargo, no tiene nada que ver con el económico.

Sermones e instrucción religiosa. Los principios establecidos arriba para las biblias impresas se aplican a otros libros religiosos también. Mucho de este material fue pensado para la circulación masiva y se imprimieron grandes cantidades. Por otra parte, se guardaron muchos, con el resultado de que sobreviven multitud de ejemplares. Los textos religiosos se produjeron a menudo por los sistemas de impresión más baratos, lo cual, sumado a la restringida demanda actual de este tipo de obras, supone unas cotizaciones muy bajas. Las obras o sermones religiosos escritos por figuras importantes en la historia de la religión, o que se relacionen con acontecimientos históricos, o gente significativa, o que son las impresiones más tempranas para una ciudad o una región, son excepciones posibles.

codex-gigas-o-biblia-del-diable

Codex Gigas o Bíblia del Diable (ca. 1204-1230)

          Ediciones completas de las obras de un autor. Después de que los autores acreditan firmemente la calidad de su obra, los editores aprovechan a menudo su éxito editando las obras completas. Estas ediciones son a menudo de lujo y pueden, incluso, ser limitadas, pero normalmente no son raras. Estas ediciones de obras completas muchas veces se prepararon sin la atención inmediata del autor y por lo tanto tienen poca importancia textual. Si son ediciones limitadas, bien encuadernadas en piel, y en buenas condiciones de conservación, pueden alcanzar sumas considerables. Recientemente, las ediciones de obras completas incorporan los resultados de comparaciones textuales cuidadosas. En estos casos los textos son importantes, y el precio en novedad de la edición completa puede ser alto, pero los volúmenes son textos de estudio, más que libros raros.

Enciclopedias. Las enciclopedias se compran generalmente por su información actual. Las ediciones obsoletas de las enciclopedias contemporáneas tienen poco o ningún valor monetario. Enciclopedias antiguas como pueda ser la primera edición ( 1768-1771) de la Enciclopedia Britannica, o la Encyclopedie de Diderot son excepciones ( no la de la Espasa, para España, mucho más tardía).

Libros de texto. Un libro de texto viejo tiene normalmente un bajo valor monetario, aunque los anteriores a 1850 pueden alcanzar mejores precios, dependiendo mucho de su estado. Los libros de texto impresos antes de 1850 se buscan, en particular los ilustrados.

Reimpresiones y facsímiles. La reimpresión de los textos importantes en facsímil tipográfico o fotográfico es un medio barato de reproducir un texto previamente impreso, y una pràctica común. A excepción de algunas pocas reproducciones de alta calidad de los manuscritos medievales, del renacimiento y de los libros impresos tempranos, los facsímiles raramente alcanzan buenas cotizaciones en el mercado del libro viejo y antiguo, por más que muchas veces se venden con el argumento de que son ‘inversión’.

hypnerotomachia-poliphili5

Hypnerotomachia Poliphili, 1499

 

Periódicos, revistas, y libros cómicos. Mientras que ciertos títulos, años y ediciones especiales dentro de estas categorías son buscados por los bibliófilos y comerciantes, este material muchas veces tiene poco o ningún interés, con excepciones. En el caso de los periódicos, algunas ediciones tienen gran significación, pero se han reimpreso muy a menudo.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

Les 4 imatges de llibres rars són del vlok: http://www.todolibroantiguo.es/libros-raros/menu-libros-raros.html , on podeu trobar molta informació sobre llibres.

exvlokis-color

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »