P- “ En el comerç barceloní del llibre vell de les acaballes del segle passat i dels començos de l’actual destaca amb un gran relleu Salvador Babra. Sobresurt entre els de l’època – en Gual, en Llordachs, en Rosés, el mateix Andreu, etc. – perquè era el més entès en llibres.
Fou, com tants d’altres col·legues seus, un desviat o un desertor de la via que els seus pares li havien traçat. En el seu cas, amb plena consciència de la deserció. Car si de jove topà amb els llibres, en ésser pel mig s’hi aficionà i ja no va voler-los deixar.
Ciceró ( atribuït). Rhetorica ad Herennium. (Mitjans s. XVI. A BC(Top.: MS.333) adquirit al llibreter S. Babra.
Era fill de Manresa. D’aquest poble va venir a Barcelona a estudiar el batxillerat. Mentre l’estudiava, entrà a la casa del bibliòfil Lambert Mata amb l’encàrrec d’ordenar la seva biblioteca. Sembla que aquell va descobris que posseïa unes condicions remarcables de bibliotecari. Li agafà confiança i l’envià a l’estranger per tal d’assistir a les subhastes i perquè li comprés llibres entre els principals llibreters d’Europa. La qual cosa li va permetre de posar-se en relació directe amb aquells i conèixer a fons, de passada, el mecanisme del negoci.
Mentre comprava llibres per al bibliòfil Mata, en comprava també per a ell. Fou aleshores que va decidir de deixar la carrera d’arquitecte de banda per dedicar-se de ple als llibres.
Manuscrit fons Lambert Mata
Va establir-se en un pis del carrer de Méndez Núñez, i allà fou on va començar a comprar pel seu compte, per bé que amb l’ajut d’en Mata.
Dels viatges per Europa passà als de la Península. On va descobrir moltes biblioteques ignorades. Expert com era, va saber-se’n aprofitar.
Viatjava d’una manera especial. Seguia uns itineraris inversemblants. Descobria llocs apartats, on encara no hi havia vies normals de comunicació. I per aquests llocs era on trobava biblioteques d’envergadura, desconegudes de tothom. Arreu es donava a conèixer com a comprador. Entre les que va descobrir hi ha la del papa Luna, la d’en Moner, etc.”
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 31. ( 2 imatges de llibreters del llibre).
“ Si definiéramos la bibliofilia simplemente como ‘amor a los libros’, casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros. La definición exacta sería ‘amor desenfrenado al libro’, ¿ y qué es esto, sino ‘’pasión’?. El propio DRAE da como definición de bibliofilia ‘ pasión o afición por el libro en razón de su valor histórico o estético, especialmente por los antiguos, raros y curiosos’. Los libros antiguos ( no confundir con los libros viejos) son los que tienen más de cien años. Los raros son aquellos de los que se imprimieron o se conservan pocos ejemplares ( o uno sólo, o ninguno, y sólo se conoce el libro por referencias), o de los que se hizo una tirada aparte con alguna característica especial… los curiosos son los más difíciles de acotar. Lo que es curioso para uno no lo será para otro; la curiosidad, realmente, está en el ojo del que mira. Es el factor más subjetivo de todos, el verdadero polo de atracción del bibliófilo. Dice Díaz Maroto en ‘La pasión por los libros’ que la Bibliofilia es ‘ la manía de coleccionar libros’, y añade que somos muy condescendientes con nosotros mismos llamándole biblio-filia, porque el sufijo latino –filia, que significa ‘hijo de’, parece que ennoblece la manía. Tendría que ser, quizá, ‘biblio-manía’, declarando con el sufijo ‘manía’ la pasión desaforada por el libro”.
Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.
Biblioaprenent 