P- “… el llibreter Feliu Montpart, establert a començos del nostre segle al número 41 del carrer de Sant Pau, que és allà on ja fa anys que hi ha la llibreria d’Antoni Palau.
Fa l’efecte que hi ha cases – el mateix que succeeix amb les persones – que vénen al món amb un destí prèviament assenyalat per una mà misteriosa. I aquesta a la qual ens referim n’és una. Fa de llibreria ara, en féu amb en Montpart i n’havia fet abans amb l’Albert Colom.
Aquest ja n’havia tingut una altra al mateix carrer, al 52 o 54. Quan va morir la seva dona es traslladà a l’altra. El 1898 la va traspassar a Feliu Montpart. I aquest darrer fou el que la va fer lluir, durant uns quants anys, fins que féu fallida.
Era un home molt trempat i molt eixerit, que va saber fer molte clientela. Hi féu també molts negocis de compra i venda. Era una època en què la revista madrilenya Negro anava molt buscada pels col·leccionistes. Ell s’hi havia especialitzat, i comprant-ne i venent-ne féu bastant de negoci.
Va tenir la desgràcia que la seva dona vingués al món amb les dues mans foradades. Resultat d’això fou que tot allò que en Montpart guanyava amb els llibres es fongués en passar pel sedàs de la seva muller. I conseqüència d’aquest sedassejar femella fou que el pobre Feliu es veiés obligat a plegar les veles de la llibreria que havia sabut, per altra banda, acreditar d’allò més, posant-la després a les mans d’en Josep Fornell, el qual, com que no entenia gens ni mica el negoci del llibre, va atabalar-se, i per fugir de maldecaps i angúnies la va traspassar a en Palau.
En Feliu va marxar a Amèrica, amb la seva dona i les seves dues filles, on va tenir la desgràcia d’anar-se’n a l’altre món al cap de molt poc temps d¡haver-hi arribat.
En aquella llibreria, quan ell la tenia, es celebraven unes tertúlies molt animades de llibreters i d’aficionats als llibres.
Com a venedor, en Feliu era dels que giraven de pressa. No li agradava gens ni mica de guardar gènere.
Havia estat de sort mentre fou a la llibreria, car feia compres sovint, les quals venia ben aviat i amb un bon marge de guany.
En aquell establiment es projectà, mentre ell hi va ésser, la creació d’una societat de llibreters. Feren imprimir els estatuts, i ja no se’n va parlar més.
Abans de tenir aquella llibreria havia tingut un quiosc. També havia anat a les fires.
Pel seu aspecte, en Feliu semblava francès. El seu cognom també ho sembla. Era molt vermell de cara – color de gavatx – , i lluïa uns grans bigotassos.
La seva vídua i les filles, de retorn d’Amèrica, varen posar una parada de llibres en una botigueta del carrer de Sant Pau. Una mica més enllà de la llibreria i cap a la Rambla. No varen tenir èxit…”.
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 34.
Santa Madrona
“ Si generalizamos se podría englobar a las ediciones de bibliofilia dentro del amplio concepto de libro de artista, pero sus claros parámetros tradicionales lo convierten en un género muy particular con unas premisas muy diferenciadoras. En el libro de bibliofilia el texto y la imagen deben formar una unidad indivisible. La labor de los artistas es la de acompañar y aclarar en contenido literario, prevaleciendo el carácter narrativo. En el libro de bibliofilia el grabado siempre está ligado a él y las ilustraciones tienen que estar realizadas a partir de las técnicas tradicionales del grabado, dejando este concepto abierto a las nuevas aportaciones técnicas desarrolladas por los artistas actuales. La tipografía preferiblemente debe estar formada por tipos de imprenta compuestos a la manera artesanal, teniendo en cuenta la uniformidad del entintado en cada página y entre todas las del libro, la presión justa y la justificación acertada de las líneas. En caso de existir ornamentación, esta debe ser sintonizada con la tipografía, la cual está limitada a las innovaciones tipográficas. Se tiene muy en cuenta la consonancia entre texto e ilustración por lo que la tipografía elegida siempre está en armonía con el carácter del ilustrador. La encuadernación personalizada según su contenido y la tirada de ejemplares es limitada, están numerados y firmados. Además, el libro no debe sobrepasar las dos dimensiones de la página. El libro de bibliofilia pertenece más al mundo editorial que al galerístico, su comercialización se realiza a través de los editores habituales encargados de cuidar de su arquitectura”.
Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.2-3, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista.( vist a ‘red librodeartista’, però ara no hi és)
Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.AFB