“ Un dels firaires més notables era l’Aiguacuit. Li havia encomanat la dèria dels llibres un llibreter, veí seu, del carrer de la Palla, en explicar-li que venent llibres es guanyaven molts diners. Anava a les fires foranes, on, a més de vendre’n, comprava tots els llibres que podia. El primer que feia en arribar a un poble era acomodar-se a l’hostal. El segon, fer una crida per mitjà del nunci. Anava a la casa on volien vendre’s els llibres, els mirava i donava preu, i si aquest no agradava als qui l’havien enviat a buscar, se’n tornava a l’hostal. Si de cas els interessava, ja l’avisarien, pensava. En la majoria dels casos succeïa així. Fent-ho d’aquesta manera comprava lots importants de llibres bons per pocs diners.
Els bibliòfils del moment, que eren els Penya d’Amer, els Manyosa, els Valls, els Serra i Pinyana, els Dalmases, els Grases i alguns altres, cuitaven a comprar-li els llibres millors.
A certes fires acudia el Barretina, un drapaire del carrer de Sant Francesc de Paula. Com a bon drapaire que era, escampava els llibres per terra. A còpia de remenar paper havia arreplegat peces bones i havia après de conèixer-les. Així que en caçava una la duia a casa seva i cuitava a desar-la en un armari. Si algú tenia ganes de veure-la, el feia pujar al pis i l’obsequiava amb borregos i vi.
També hi anava en Quelus, que hi venia romanços, fulles populars, llibres de cuina, de felicitacions i d’enamorats, creus de Caravaca i quaderns d’històries de bandits. La seva parròquia estava constituïda, en una gran majoria, per soldats i criades”.
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 41.
“ Del libro se puede hablar durante todo el tiempo que se quiera o que se pueda, según lo que de él se sepa, de la verbosidad del conferenciante o charlista, como ahora también se dice, y según como se oriente la disertación, pues el libro lo comprende todo, absolutamente todo; cuantas ideas surgieron de la mente del género humano, en los libros están, y las ideas nuevas a los libros se incorporan sin pérdida de tiempo.
El libro fue siempre ensalzado fervorosamente por los más selectos ingenios que el mundo ha producido en todas partes, y más especialmente en los países donde la cultura y el bienestar están más generalizados que entre nosotros. En Francia, por ejemplo, los trabajos sobre el amor al libro son constantes y numerosos, existiendo, además de los individuales a tal fin exclusivamente consagrados, recopilaciones bien extensas de trabajos sueltos de esta clase de literatura. En España las alabanzas que del libro y de la Imprenta hicieron algunos de sus más esclarecidos escritores, nunca fueron tan copiosos, pero lo bastante para nhaber formado una preciosa compilación o florilegio. Los escasos libros que sobre esto existen son individuales o contienen muy pocos trabajos de tal índole”.
“El libro y la imprenta” de Francisco Beltrán, Librería Española y Extranjera, Madrid, 1931, pp. 8-9. (Llibre amb 143 vinyetes).
Biblioaprenent 