Feeds:
Entrades
Comentaris

Bibliodiccionari XXV

21/12/2013 per biblioaprenent

Bibliodiccionari XXV

 

 

Biblioactividades: del vlok  LETRAS VOLADORAS de la biblioteca del C.P. San José de Calasanz. Posada deLlanera(Asturias).

http://blog.educastur.es/letrasvoladoras/

 

 

Biblio-Árbol de los deseos: a la biblioteca pública Francisco Schinka a Montevideo (Uruguay).

http://bibliotecafranciscoschinca.blogspot.com.es/2013/11/el-biblio-arbol-de-los-deseos.html

 

biblio-árbol de los deseos

 

 

Biblio@rgeme: biblioteca del CEP Virgen de Argeme a Coria (Cáceres) http://biblioargeme.blogspot.com.es/

 

 

Bibliobeso: del vlok  ¡ A los libros! de Daniel Heredia , que em diu: “Yo entiendo por “beso bibliófilo” el acto de tocar u oprimir con un movimiento de los labios, en señal de amistad, que se profesan las personas amantes de los libros que justamente acaban de estar hablando de libros”.

http://danielheredia.com/diez-libros-sobre-libros-iii-lecturas-inevitables-si-usted-es-bibliofilo-bibliomano-bibliopata-yo-un-enfermo-del-libro/

 

Bibliobibuli (1): El tipus de persones que llegeixen massa. El terme va ser encunyat en 1957 per HL Mencken, que va dir que “Hi ha gent que llegeix molt: la bibliobibuli”. Del grec “biblio”, és a dir, els llibres, i del llatí “esponjós”, de “bibere” (per beure).

 

Bibliobibuli (2): és un  vlok interessant. Woman battles serious book dependency problem …http://thebookaholic.blogspot.com.es/

 

Biblio-Blogazine, The: Reviews, Opinions, and More. The Biblio Blogazine is where I share my thoughts. My hope is that visitors will see a point of view or aspect new to them. Posts on this site will be about books as well as current issues affecting literacy and literature. http://thebibliobrat.net/

 

 

 Biblioboard (®) : és el PatronsFirst ™  de la llibreria mòbil. Amb Col·leccions digitals de llibres, imatges, articles, audios i videos de tot el mòn. Accesible per a qualsevol.  http://www.biblioboard.com/

 

 

BiblioBotellón:

La Biblioteca de Castilla-La Mancha, en colaboració amb Verbalina, Escuela de Escritura Creativa, ha organitzat, unBiblioBotellón per el dia 13 de desembre en elEnclave Joven de la Biblioteca amb una sèrie d’ activitats. L’objectiu d’aquesta  iniciativa es donar a conèixer i fomentar l’ús de la Biblioteca i la lectura entre els joves de 14 a 25 anys, entre d’altres coses.  Blog de Verbalina: http://verbalina-escribirliteratura.blogspot.com.es/

“Trae tu botella: Como en cualquier botellón, los jóvenes podrán traer su botella. Pero no llevará alcohol ni otras bebidas. En su interior acogerán un poema, un microrrelato o simplemente una cita del libro que más le guste al portador de la botella. También pueden traer una botella adornada, pintada,transformada en una pequeña obraartística… y dentro de la botella un «mensaje». http://www.castillalamancha.es/biblioclm/noticias_y_ultima_hora.asp?IdCTexto=609 

 

bibliobotellón

 

 

Bibliocafeando: part del vlok Bibliocafé perque es ‘pengin’ relats, poemes o reflexions. També perquè el Bibliocafenautes puguin fer comentararis d’altres com ells, o recomanar llibres llegits, consells per escriure, etc. Demanant respecte pels altres usuaris i utilitzant un llenguatge correcte.

http://www.bibliocafe.es/publicaciones.php

 

 Bibliocafear: seguir el Bibliocafé .

 Bibliocafenauta: seguidor del vlok Bibliocafé.

 

 

BiblioConnection: és una societat per a tots els amants dels llibres. Amb l’objectiu de connectar i animar a les relacions entre lectors, autors, llibreters, editors, il·lustradors i col·leccionistes de llibres. Http://www.biblioconnection.com/

biblioconnection

 

 

BiblioCook: all about food.  http://www.bibliocook.com/

 

Bibliodeviancy / Bibliodeviant: d’En Jonathan de la llibreria Adrian Harrington Rare Books.(http://bibliodeviant.wordpress.com/ ) , i del que em diu, en referència al nom de vlok ( Bibliodesviat): Em quedo amb “apartar-se de les normes habituals o acceptades”, especialment quan es refereixen  als llibres. Anormal o no conformista també funcionaria. Desviació en aquest context seria la pràctica de la qual difereix de la norma, desviada seria la persona que realitza la desviació’.

 

BiblioEteca: plataforma on es poden compartir els criteris i els gustos, tant els amants de la lectura com els de l’ escriptura, a més a més de la valoració i taxació de  les obres pels  mateixos usuaris.

BiblioEteca es una xarxa que ofereix tres maneres d’accedir a les obres literàries online, com és l’accés gratuït als eBooks, el pagament per ells d’un import inferior els 3 euros i una tercera modalitat amparada sota l’ eslògan ‘paga si te gusta’ i que ho deixa al criteri del lector, ho sigui, una vegada l’usuari s’ha descarregat i llegit el llibre, ell mateix decideix si la obra val o no el preu establert per l’autor.

http://www.kulturklik.euskadi.net/lang/es/irakurleek-liburua-gustatu-bazaie-bakarrik-ordaintzen-dute-biblioeteca-plataforman-en-biblioeteca-los-lectores-pagan-solo-si-les-han-gustado-las-obras/

 

 

BiblioExpert: Amb la missió d’oferir-vos eines de senyalització i de classificació bibliotecària, formació de bibliotecaris i serveis i consells per ajudar-vos en la voistra feina bibliotecària. 10195, rue Garnier, Montréal, Québec, Canada, http://www.biblioexpert.com/default.asp

biblioexpert

 

Bibliofilotranstornado: “Tengo un blog dedicado a mi afición por la bibliofilia y mi compulsión

coleccionista,Bibliotranstornado, en la que cuento mis aventuras con los libros, lo que compro y lo que adquiriría si pudiera.  Así que elegí este nombre como colaborador en la Wikipedia.  A los minutos de haberme registrado recibo no una bienvenida sino un aviso por nombre de usuario incorrecto.          Yo, que no entendía nada, expliqué los motivos de la elección de mi nombre y varios bibliotecarios me explicaron que entre ellos se llamaban «biblio» para acortar y que «bibliotranstornado» podía ser ofensivo. Supongo que tendrán sus más y sus menos con vándalos, gente que hace publicidad, autobombo etc. Así que como dejando comentarios se entiende la gente he cambiado por este nombre de usuario, que aunque no es el que más me gusta, no parece ofensivo”.

Bibliofloriani: del IES Pedro Floriani  a Redondela (Galicia).http://bibliofloriani.blogspot.com.es/.

 

 

BiblioGelida: vlok de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual a Gelida.  http://bibliogelida.blogspot.com.es/

bibliogelida2

 

Bibliogenial: paraula usada per Josep, del vlok Negritas y cursivas. (http://negritasycursivas.wordpress.com).

 

Biblio-Halloween: CEIP Encarnación Asensio Granados,a Cuevas de Almanzora ( Almería).Aquest any van  celebrar  el dia de la Biblioteca i Halloween, han celebrat la Biblio-Halloween. Per cursos, van acordar realitzar l’edició d’ uns quants  llibres encadenats, escrits pels alumnes de Primària, amb la temàtica central referida al Terror( zombis, bruixes, mòmies, vampirs, casa i castell encantats). http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~04005557/web/spip.php?article221

 

bibliohalloween

 

 

Biblioinfantes: Biblioteca escolar Infantes, del CEIP San José de Calasanz – La Puebla de los Infantes (Sevilla).  http://bibloinfantes.blogspot.com.es/.

biblioinfantes

 

 

 

Bibliojoven: l’espai més jove de les biblioteques municipals d’Osca. http://bibliojovenclub.wordpress.com/

bibliojoven

 

 

Biblioklept : fundat el 2006 DC pby Edwin Turner. Revisem , malparlem i fem alguna picabaralla sobre llibres (i coses que no són llibres). També ens agrada entrevistar els autors, artistes, cineastes, editors i altres persones amb alguna relació amb el món del  llibre. Publiquem contes, poemes, assaigs, i extractes de diversos autors (sobretot en el domini públic, però de vegades no). També publiquem fotos boniques (i fotos que no són tan boniques, potser). Imatges diàries de lectors i llibres. Clips de pel·lícula, pel·lícules completes, coses per l’estil. Plagi original. http://biblioklept.org/

 

BiblioLinks: Connectant llibres, autors i il·lustradors amb nens, llibreters i mestres. http://bibliolinks.wordpress.com/

 

Bibliomanic: Cobertes sobre llibres, llibreries, lectura i informació cultural. http://bibliomanic.com/

 

 

 Bibliomascota: la de la biblioteca del CEIP Virgen de Argeme, (Coria) Cáceres, es diu Pelusón.

bibliomascota

 

 

Bibliophemera: lloc on trobar “literatura” efímera.  http://bibliophemera.blogspot.com.es/

bibliophemera

 

 

BiblioPsi: És una biblioteca virtual de psicologia que apunta a reunir tots els materials (llibres, resums, parcials, apunts de curs, escrits estudiantils) relacionats amb  el mób psi de la  Universidad de Buenos Aires.  http://bibliopsi.org/index.php?option=com_content&view=article&id=306&Itemid=7

 

 

bibliopsi

 

 

Bibliorambla: nom del vlok d’una biblioteca de La Rambla (Córdoba), la    Biblioteca Biblioteca Pública Municipal “Fernando Almena”. http://www.larambla.es/biblioteca/

bibliorambla

 

 

 

Bibliorevistes, un cicle per redescobrir les publicacions en català. http://www.nuvol.com/noticies/bibliorevistes-un-cicle-per-redescobrir-les-publicacions-en-catala/.

            L’octubre comença carregat d’activitats interessants en les biblioteques catalanes per commemorar el trentè aniversari de l’associació d’editors de revistes en català. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) ha preparat un cicle de conferències i col·loquis amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat, que tindrà lloc a les biblioteques de tot el país.

 

 

BiblioServices: empresa familiar  dedicada a la venda de llibres jurídics. Amb la missió de facilitar als advocats, estudiants de Dret i d’altres carreres relacionades, la informació bibliogràfica necessària pel seu desenvolupament intel·lectual. Són a Puerto Rico.  http://www.biblioservices.com/storefront/content.aspx?idcontent=67

 

 

Bibliotarde:  moments, ratets per la lectura a la biblioteca, les tardes dels dilluns, i per ara ,per educació Infantil  en el CEIP Virgen de Argeme, (Coria)

                     

 

 Bibliothecus Rex: ¿? http://bibliothecus-rex.blogspot.com.es/

Bibliothecus

 

 

 

Bibliotossa: Vivint a la lluna ( de la biblioteca municipal de Tossa). http://bibliotossa.blogspot.com.es/, i a dalt a la dreta del vlok posen:  “Les biblioteques estan fora del món real, al capdavall. Són llocs aïllats, santuaris de pensament pur. D’aquesta manera, podré continuar vivint a la lluna la resta de la meva vida…” (Paul Auster, El palau de la lluna) .

bibliotossa

 

 

Biblioworks: organització 501c (3) per enfortir  l’educació i la lectura en comunitats rurals de Bolivia. http://biblioworks.org/es/

biblioworks

 

 

Bibliozer.Mòbil: vlok de diferents escoles: Escola Bisbe Martí de El Milà, Escola Els Til·lers de La Masó, Escola Rocabruna de Picamoixons, i Mare de Déu del Roser de Vallmoll, pertanyents a la ZER El Francolí.  http://bibliozermobil.blogspot.com/

bibliozer.mobil

 

 

 

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

 

 

Arxivat a Bibliodiccionari, Paraules | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 340

08/12/2013 per biblioaprenent

 

Augustine, Saint, Bishop oh Hippo De civitate Dei Rome Sweynheym-Pannartz 1468             Bible Venice Aldo Manuzio 1497

“ És el convenciment que una vida sense llibres seria tan impensable com una vida sense amistat, amor, tendresa …   i totes les coses que augmenten la capacitat de viure , multipliquen la potència  de la vida. Perquè els llibres no són res més que els dipositaris de totes aquestes coses, i sense llibres els humans ens trobaríem sense aixopluc, sense memòria, sense plans de futur, sense cap mena de testimonis del que és i ha sigut el món i sense cap experiència ni mirall interior, sense camins per a la imaginació i la fantasia…, en fi, seríem uns perfectes desconeguts per a nosaltres mateixos, i com diu una expressió popular, hauríem perdut la carta de navegar, la geografia vital, l’atles de la vida dels humans.

En el cas dels llibres que no són estricta novetat – no diem vells perquè avui és una paraula suspecte – tot aixó encara és més evident, perquè les llibreries amb un fons són una perpetuació de la vida guardada en els llibres, una mena de temples de perennitat, de vida més enllà de l’existència efímera de les novetats, aquestes llibreries són els repositoris de la memòria, les biblioteques a l’abast i a peu de carrer, els espais que possibiliten la perpetuació de la paraula, els guardians de la història.

Tots els llibres contenen vida, i tots – nous i antics – preserven la vida passada que els lectors actuals ressusciten amb la seva nova lectura. Hi ha molts llibres que no han mort mai, són els clàssics, els immortals, els que es renoven amb cada nova lectura, amb cada nova generació de lectors”.

Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

Book of hours Ghent early 16th century             Cicero, Marcus Tullius Venice Aldo Manuzio 1513

“ 2. El Bibliómano: esto es, el bibliófilo maniático. Pesadilla de encuadernadores y restauradores, exige la perfección como si el libro hubiera sido creado ex nihilo. Devoto del papel de aguas, de las bellas pieles de antaño ( los cueros rusos, las cabras del Cabo), de los hierros con firma ( o Le Gascón, o el viril y honrado Middleton o el gran Palomino). Su coleccionismo confirma la brutal victoria del dinero.

3.- El Lector Devorador: el cubil de esta alimaña es ya una leonera en su juventud, y no ha dejado de acumular libros desde entonces. Nunca purga su biblioteca y, en consecuencia, aquello exhibe un pathos que amenaza con hundir el inmueble. Doce mil volúmenes acompañan a un solo individuo, fijándole irrevocablemente a un lugar. ¡ Que triste¡. Suelen haber perpetrado poesía en su juventud, lo que nos hace presumir una infancia triste, en la que sus compañeros les excluían sistemáticamente de los afanes balompédicos, y así fueron volcados hacia el libro, y en el están todavía. Aparte de los especímenes ya citados, existen otras variantes claramente nocivas. Podríamos alinear junto a los bibliófagos ( o seres que se alimentan del libro, xilófagos, polillas, ácaros) al mercader de láminas, criatura que aparece en los tiempos modernos”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Dante Alighieri dANTE COL SITO, ET FORMA DELL'INFERNO vENICE aLDO mANUZIO 1515                  Dante Alighieri Le terze rime di Dante Venice Aldo Manuzio 1502
1)Augustine, Saint, Bishop oh Hippo De civitate Dei Rome Sweynheym-Pannartz 1468.
2)Bible Venice Aldo Manuzio 1497.
3)Book of hours Ghent early 16th century.
4)Cicero, Marcus Tullius  Venice Aldo Manuzio 1513.
5)Dante Alighieri Dante col sito, et forma dell’inferno Venice Aldo Manuzio 1515.
6)Dante Alighieri Le terze rime di Dante Venice Aldo Manuzio 1502.
Imatges de Princeton Univ.

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 339

29/11/2013 per biblioaprenent

els XII a

 

               “ Sembla que la paraula bibliòfil suggereixi a l’esperit atrafegat de l’home del segle XX, acostumat al màxim de moviment i de guany, el mínim de pèrdua de temps i de recerques o activitats que no condueixin a una immediata utilitat o que siguin convertibles en pròxims resultats pràctics; la paraula bibliòfil, si és que la coneix, li suggereix de sobte la imatge repulsiva d’un vell egoista i malhumorat, brut, inútil a la societat, que serà qualificat benèvolament com a maniàtic, pensant interiorment en la bogeria.

               De bibliòfils n’hi ha de moltes menes: els que es pensen que ho són, els que ho són, els que per ser-ne massa deixen d¡ésser-ho; diferents graus de passió, de febre, des de la benignitat inofensiva a l¡ofuscament criminal; no cal dir que al bell mig hi ha la perfecció. De bibliòfil no se’n pot éser per vanitat, i més val no ésser-ho si s’ha d’arribar a la bibliomania engendredora de monstruositats gairebé inconcebibles.

               De temps compta Catalunya amb bibliòfils eminents, amb llibreters intel·ligents, amb relligadors i dauradors discrets, amb biblioterapeutes acurats; és a dir amb tot el que cal perquè l’escalf de la bibliofília es mantingui i no mori. Malgrat això, si alguna entitat existia, duia una vida esllanguida, i si alguna manifestació n’ha traslluït al públic, ha estat excessivament exclusivista i isolada; les figures dels homes veritablement amants del bell llibre es difuminaven ràpidament tancant-se en els gairebé impenetrables castells de llurs biblioteques, isolant-se en greu perill decaure en l’egoisme, desconeixent-se mútuament, impossibilitant qualsevol labor col·lectiva”.

 

Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, robat a Càtedra Màrius Torres.

 

els XII b

 

 

galván a

 

               “ –Veamos, don José; el libro y sus orígenes.

– El origen y desarrollo del libro es lento y se ha ido manifestando a medida que la humanidad se ilustra.

-Aparece el libro impreso ¿ Qué pasó?.

-Sorprendió tanto que se consideró arte de brujería. Estimo que es un deber resaltar la importancia que ha tenido y tiene en la historia de la cultura humana. El libro es, sin duda, la creación más completa del género humano; al eternizar el saber ha sacado al hombre de su rudez indefinida y se covierte en su amigo más constante, en el consejero más sabio, en el guía más fiel… Su historia es la historia del pensamiento. Y la historia del pensamiento, como todos sabemos, es la historia de la humanidad.

-El libro, don José ¿ lo contiene todo?.

-Absolutamente todo. Como el hombre, su creador, tiene vida, cuerpo y alma. Alma, que son las ideas contenidas en sus páginas; cuerpo, que es la materia de que está formado. Y este cuerpo, com el que lo creó; tiene cabeza, frente o cara, pie, costado, lomo, nervios, espalda e incluso camisa o vestido, que es la encuadernación.”

 

Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.24.

galván b

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, Oficis del llibre | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 338

18/11/2013 per biblioaprenent

“ I és que entre el lector i el llibre es produeix una alquímia molt particular que en fa una experiència gairebé íntima i si no fixem-nos que si quan llegim algú dóna un cop d’ull des del darrera nostre a la pàgina que llegim, ens sentim incòmodes, com si ens robessin una cosa molt preuada, potser perquè el plaer de la lectura és tan personal que difícilment el podem compartir, exactament com passa amb altres experiències fonamentals que reclamen la mobilització exclusiva de tot allò que som, com si entréssim en un somni. És la trobada intensa i diferida de dos éssers gràcies a la paraula silenciosa, o com ho diu un gran autor, gràcies al silenci que no calla, l’alfabet.

En el cas del llibre d’ocasió aquesta trobada entre el lector i el llibre, és més intensa encara perquè es tracta d’un retrobament. Sigui un llibre buscat i desitjat o d’una troballa deguda a l’atzar, l’experiència és molt més personal i satisfactòria. Sovint es tracta d’un exemplar únic i difícil de trobar, cosa que no passa amb les novetats i llibres més recents, oferts a dojo. Perquè un llibre es converteixi en un bé apreciat com una obra d’art, en una propietat podríem dir-ne, cal que passi el temps, la prova del temps i dels diferents canvis de domicili, de les diverses neteges de les biblioteques domèstiques, de l’interès del propietari per conservar-lo…, tot de factors que exactament com passa amb els humans demanen temps, com per afermar una amistat o un amor. El pas del temps ens envelleix i ens fa més comprensius i fins i tot a vegades, no sempre per desgràcia, més assenyats.

Aquesta és la riquesa acumulada, el valor afegit, dels llibres vells”.

Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

encants 1932

                         Encants del Mercat de Sant Antoni, ca. 1910-1920.                               cortesia del l’Associació Sant Antoni Comerç (SAC), segurament                          procedent de l’Arxiu fotogràfic de l’AHCB. Malgrathaver estat                             datada aquesta fotografia com del 1932, és probable que                                         correspongui a la dècada de 1910.

                “ Es simplemente una captura del ánimo por las cosas, lo que nos lleva a enunciar: ‘Todo coleccionismo [bibliofilia] es monstruoso’. Tres variantes de la enfermedad. 1.- El Ganguero: es el primero de todos. Es ese individuo que visita la librería de lance y recorre detenidamente todas las secciones. Abre, hojea, mira el precio y vuelve a dejar el libro en su sitio. Después de la detenida visita, dice adiós y se va. En realidad, suele buscar el libro mal marcado por el librero, por el placer teórico de adquirir a cinco lo que vale veinte. En caso de compra, se declara regateador y cuando el precio ha bajado, todavía pide más. Es un ser abominable. Por otra parte, también existe la enfermedad en el librero. El librero ganguero es el desvalorizador por principio de los libros que le llegan, aunque por dentro arda en ansias de posesión. Ambos dos, librero y ganguero, son un alma única llena de doblez y disimulo”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries | Etiquetat , , |

Bibliodiccionari XXIV

08/11/2013 per biblioaprenent

bibliodiccionari XXIV ok

Bibliodiccionari  XXIV

 

Bibliobimbo: llibre de John Thomas. Amb la coberta ja ho diu tot.

bibliobimbo

Biblioburro (2): llibre de Jeanette WINTER-  Biblioburro: Una història real de Colòmbia 
Barcelona: Editorial Joventut, 2010

biblioburro

Bibliocimeliófilo: el col·leccionista que practica el perfeccionisme i nomès vol exemplars excepcionals per la seva raresa i perfecció. (del vlok “habitación interior”: http://isabelmena.blogspot.com/2012/01/letraheridos-filobiblos-bibliofilos.html  )( i que ella ha extret de la Tesi de Marta Aguilar Moreno: “ El grabado en las ediciones de bibliofilia. Realizadas en Madrid entre 1960-1990” (2005).

 

Bibliocoaching, un projecte innovador de la biblioteca pública municipal de Cambrils:

El setembre de 2013 la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils iniciarà un Pla de lectura, que engloba diverses accions encaminades a fomentar la lectura entre diferents segments de la població. S’intensificaran les activitats adreçades a les escoles, i començaran noves activitats, com els tallers i les sessions de lectura de llibres il·lustrats. Dintre d’aquest Pla de lectura també s’inclou un projecte innovador: el servei de Bibliocoaching.

bibliocoaching

El Bibliocoaching sorgeix de la idea d’oferir un tracte personalitzat i a la mida de cada usuari, per tal d’ajudar-lo a aconseguir un objectiu relacionat amb la lectura o amb el coneixement dels recursos que li pot oferir la biblioteca.

            Per tal de dur a terme aquest projecte el personal bibliotecari ha rebut formació d’una psicòloga-coach titulada i certificada pel COPC (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) en coaching, Sara Gallisà Mestre, creadora deCoaching a pedals. Qualsevol persona interessada en fer-ne ús es podrà posar-se en contacte amb la Biblioteca a través del telèfon, del correu electrònic o personalment.

Bibliodicha: “ … ¡  muy bien¡ Le enseñaron el verdadero espíritu de lo que los amantes de los libros llaman Bibliodicha”, a La librería encantada, de Christopher Morley, Ed. Periférica, Cáceres, 2013. Magnífic llibre.

 

Bibliofas: una mena de diable, en el llibre de Jorge Ordaz: “Diabolicón”, de propera aparició ( Ed. Trea) i explicat així:

“En Diabolicón hay un diablo, Bibliofas. Dice así: “Diablo tipógrafo, que se confunde con los duendes de imprenta. Desde los tiempos de Gutenberg, anda enredando entre prensas, linotipias y minervas, cambiando letras y trastocando palabras.

            A él se le deben comprometidas erratas, como aquella que salió en un texto piadoso del mercedario Maximino de Uclés titulado Rosa Mystica, o primaveral jardín de femeniles flores en loor de la Santísima Virgen María, y que en vez de “mujeres puras que podían a veces, púdicamente…” apareció “mujeres putas que jodían a peces, públicamente…”. Cuando la censura se dio cuenta ya era tarde y se habían vendido no pocos ejemplares. Los que quedaban en depósito fueron destruidos. En 1897 un ejemplar de este raro libro, impreso en Tarazona en 1689 por los herederos de Gabriel Sobrino, y que había pertenecido al erudito y urdidor de fraudes bibliográficos José Sancho Rayón, fue adquirido por Juan Pérez de Guzmán, marqués de T’Serclaes de Tilly, a precio de incunable. 
Recientemente el Bibliofas se ha visto obligado a renunciar a los tipos móviles y a aprender las nuevas tecnologías, para así poder entrometerse como virus informático y seguir haciendo de las suyas.”

            I realment aquest diable no ha desaparegut, hi ha llibres actuals amb moltes errates, moltes, cosa que em sembla vergonyosa.Jorge Ordaz vlok  http://jorgeordaz.blogspot.com.es/2013/10/primicia.html?showComment=1381089119353#c2552358811410983586

 

Biblioficha: imatges usades en el vlok Neotrópicos, fundació ecològica privada, a Colombia, des de 1987, per promoure i divulgar el coneixement, la investigació, la recuperació, la restauració, la conservació i la utilització racional dels ecosistemes neotropicals.

http://wiki.neotropicos.org/index.php?tittle=Portada.

 

 

Bibliófilos (2):El Blog del Café Literario de los Usuarios de la Biblioteca Pública Virgilio Barco, Bogotá. http://cafedelosaboresbibliofilos.blogspot.com.es/

 

 

Bibliofilistins ( del francès Bibliophilistines- del llibre de O. Uzanne: Dictionnaire bibliophilosophique, typologique, iconophilesque, bibliopégique et bibliotechnique à l’usage des bibliognostes, des bibliomanes et des bibliophilistins.

 

 

BiblioJunior: una de les categories del vlok Una mar de lletres, de la biblioteca Armand Cardona Torrandell a Vilanova i la Geltrú.

 

 

Biblio-list: llista privada per el personal de la biblioteca de la UPC. Http://www.bib.upct.es

 

 

Bibliolista: recopilació de les millors llistes de Warhammer Fantasy (joc). Http://www.warhammerfantasy.es

warhammer

Bibliolocalització: del article de Màrius Serra, el 14 d’octubre de 2013, a  La Vanguardia:”Llibres localitzats”. Diu:”… La bibliolocalització neix com a reacció contra un fenomen de deslocalització editorial molt centrat en les publicacions infantils: el llibre infantil il·lustrat, pensat, dissenyat, imprès i enquadernat a països asiàtics situats a milers de quilòmetres del lector català.”

 

 

Bibliomaníablogs: vloks dins el vlok Bibliomania  de la biblioteca del IES Sanxenxo a Pontevedra.http://bibliotecaiesanxenxo.blogspot.com.es

 

 

Bibliomaníawikis: en el vlok Bibliomanía de la biblioteca del  IES Sanxenxo llistat dels vloks amb els que col·laboren.http://bibliotecaiesanxenxo.blogspot.com.es

 

 

Biblioparcs: com el de La Linera, ofert per la biblioteca Can Rajoler de Parets del Vallès. N’hi ha més a llocs com Manresa, Arenys de Munt, Martorelles, Cambrils, Sant Sadurní, …

 

 

Bibliopègic: ( del francès Bibliopegique, en el llibre de O. Uzanne: Dictionnaire bibliophilosophique, typologique, iconophilesque, bibliopégique et bibliotechnique à l’usage des bibliognostes, des bibliomanes et des bibliophilistins.

 

 

Bibliopepsia (2): “Los depósitos de las bibliotecas sufren con frecuencia de bibliopepsia, esto es, de querer atesorar más libros de los que su público necesita utilizar”, LASSO de la VEGA en el seu llibre Manual de Documentación, Labor, Barcelona, 1969, p. 637.

 

 

 Bibliopetits: una de les categories, amb activitats i tallers petits dedicats  als petits,  en el vlok Fora del Prestatge de la biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú.http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?cat=31.

 

 

BiblioSystem ( Grupo Integra): especialitzats en desenvolupaments tecnològics, principalment per a la integració de biblioteques digitals, propietaris de la tecnologia KENVO, amb 6 mòduls orientats a facilitar més i millors serveis als usuaris.  Av. Insurgentes Sur 1898-12. Col. Florida- México, D.F.

http://www.gintegra.com.mx/

Arxivat a Bibliodiccionari, Bibliologia, Paraules | Etiquetat , | 6 Comments »

Frases sobre Bibliofília 337

30/10/2013 per biblioaprenent

kama sutra persa 2                kama sutra persa 3

 

               “ El Kamasutra no és només un llibre de postures sexuals, és tot un acte social.

               I és així. Miguel Huguet, el creador d’aquesta empresa-concepte, tal com diu ell, és un bibliòfil. I resulta que a Espanya n’hi ha més, de bibliòfils. Uns 2.000. I els molt entremaliats formen un mercat ‘petit, selecte i elevat’. Huguet ho sap perquè ja elaborat un estudi de mercat i ha arribat a la conclusió que hi ha una gran concentració de llibres religiosos, simbòlics, amb il.lustracions molt boniques però… menys ‘artístiques’. La menció de la paraula artística en aquell moment em duu a la memòria, no sé perquè, quan en les pel.lícules a una noia la porten a un estudi de fotografía i li diuen que si vol ser actriu, ja que val, s’ha de fer unes fotos ‘artístiques’. I així acaba la protagonista, com en la página 15 del volum que tinc davant dels meus ulls.

kama sutra persa 4

 

               El llibre en qüestió és una edició facsímil del Kamasutra persa, acuradíssima, una edició d’uns quants exemplars, tal com ens explica Xavier Hernández, profesor de persa i especialista en Pròxim Orient a la Universitat de Barcelona. ‘Que no és un mer llibre de postures sexuals’, asegura. Parla de tantrisme, d’elements paisatgístics, de l’expressió de les cares, de la humitat… De la humitat? Ara va de bo, penso. Palau i cortinatges vermells, jo sabia que això no podía fallar. Que no, que la humitat és important per a la conservació dels manuscrits, que no s’han de banalitzar aquestes coses, i Hernández parla de la invasió mongola, del govern de l’Iran, de l’imperi persa i, sobretot, que no es tracta d’un llibre de meres postures sexuals.

               I què és, aleshores? Doncs un acte social. Sexual? No, no, social. Es tracta d’’un llibre que parla de la pietat religiosa, de l’art de viure, de com tractar una dona…’ . Doncs jo pensaba que sobretot anava de sexe. ‘… I del plaer sexual’. Per fi, ara sí que va de bo, pensó jo.

              Mínim 5.000 euros.

              I és just llavors quan torna Miguel Huguet i ens explica que el tiratge de l’obra és de 300 exemplars per a l’estranger i 300 exemplars per a Espanya. Que hi ha una edició gravada en or pur i que costa molta pasta. Que els principals col.leccionistes de llibres antics s’hi gasten de 5.000 euros cap amunt. I llavors ens fa una explicació sobre el sistema de subvencions a les quals ha accedit per a la creació de l’empresa. I tot això a l’hora de l’aperitiu.

kama sutra persa 1

 

 

               Després torna a parlar de l’Apocalipsi de Sant Joan, de les cent unitats dels facsímil gravat  en or pur i de la demanda que necesita ser coberta. impressiona, i més entre les volutes cassetonades de l’amfiteatre del palau en el qual ens trobem.

                Llavors ens passen el llibre i ens sentim com Moisès amb les taules de la llei, en plena revelació. ‘Cada exemplar està signat davant acta notarial’, ens expliquen. ‘És la millor impressió i la millor termoestampació’, ens segueixen dient. El paper està envellit, la pell, tractada… és gairebé un acte de fetitxisme, penso.

               Però llavors el bibliòfil se’ns acosta i fa una confessió. ‘A mi, per la meva edat, la il.lustració que més m’agrada és l’última’. Es tracta d’un senyor gran, amb els cabells blancs, en una elegant i explícita postura amb una jove persa. Tots riem.

               Quan surto del palau és migdia. Feina i plaer. Coses que et passen quan fas cròniques”.

 

              “Llibres que són objecte de fetitxisme”, per Lucía Lijtmaer a Público.es del 24 de març de 2011.

 

——-

 

               “ La mística del libro, sobre todo del libro viejo, se revela como una de estas sutiles formas de estupidez militante y disfrazada, como no, de sabiduría. Ya la palabra ¡’bibliófilo’ es una palabra fea; es como decir perrófilo o gatófilo, son palabras monstruosas, deformes, mostrencas. Pero es lo que hay para designar al amante de los libros, es decir, al que mantiene con ellos una seria relación, más allá del uso y disfrute razonable; el que los ama y posee, y quiere más de eso mismo. Una vez inoculado el virus, la enfermedad se desarrolla como ‘bibliophilia perennis’. Es incurable. No hay exorcismo que pueda con este demonio. Realmente, el individuo no ha sido afectado más que de mitomanía pero, esta vez, relacionada con uno de los objetos para los que toda fabulación es poca: el libro”.

              Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

 

 

Arxivat a Bibliofília, Llibres | Etiquetat , , , | 3 Comments »

Frases sobre Bibliofília 336

20/10/2013 per biblioaprenent

cercle librairie1

               “Los nostres llibreters-estampers, des de la introducció de la Estampa en nostra ciutat, no volgueren anar a la rera-çaga de sos confrares de París en lo de posar marca própria en sos llibres.

               Una ullada donada al benemèrit Cercle de la Llibrería Francesa acompanyats de la obra de Monsieur Delalain ‘Inventaire des Marques d’Imprimeurs et de Libraires de la Collection du Cercle de la Librairie’, nos posa en antecedents per a poder-nos orientar en aquest afer bon xich interessant per la nostra terra.

cercle librairie2

               Lo dit Cercle té arxivades unes 2798 Marques. D’elles, la més antiga es la de Cristòfol Arnold, de Venecia en 1478. Segueix en antiguitat la d’Ulrich Géring, de París, en 1480. Nosaltres demanàm des d’ací lo tercer lloch per a Barcelona, ja que pot presentar la Marca d’en Pere Miquel, en 1494. Li segueix Lyó en 1500, Rouen en 1505, etc., etc.

              En la obra de Mr. Delalain, al parlar d’Espanya no més n’inventaría 36, tocantne a Barcelona 7. Avuy sols donarèm la llista dels llibreters y estampers dels quals tením noticia d’haver usat Marques, guardant per altyra oportunitat lo donarne les que tením ja fotogravades apunt d’estampar.”

cercle librairie3

               Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

l'arxiu batlle

lucano1

               “ Dice la leyenda que un día Gerbert d’Aurillac, o sea Silvestre II, el Papa del año Mil, consumido por su amor por los libros, compró un inhallable códice de la Farsalia, de Lucano, a cambio de una esfera armilar de cuero. Gerbert no sabía que Lucano no pudo terminar su poema por culpa de Nerón, que le había invitado a cortarse las venas. De tal manera que, al recibir el precioso manuscrito, lo halló incompleto. Todo buen amante de los libros, después de haber cotejado un códice, si lo encuentra incompleto, no hace sino devolverlo al librero. Gerbert, para no privarse al menos de la mitad de su tesoro, decidió mandarle a quien le había entregado el códice, no la esfera entera, sino la mitad.

esfera armilar

               Para mi esta historia es admirable, pues nos dice claramente qué es la bibliofilia. Gerbert, por cierto, quería leer el poema de Lucano – y esto ya nos dice mucho del amor por la cultura clásica en esos siglos que nos empeñamos en considerar oscuros-. Pero si ése hubiese sido su único deseo, habría pedido prestado el libro; él, en cambio, quería poseer esos folios, tocarlos, olerlos quizás cada día y sentirlos como algo propio. Y cuando un bibliófilo, tras haber tocado  y olido, se percata de que su libro es manco, por más que le falte sólo el colofón o una simple hoja de errata, tiene la sensación de un coitus incorruptus. Que el librero le mande de vuelta el dinero ( o acepte la mitad de la esfera armilar) no remedia, sin embargo, su dolor; él sabe que podría haber tenido en sus manos la primera edición, con márgenes amplios y sin manchas ni hojas apolilladas; su sueño se desvanece; sus manos sostienen un libro discapacitado, mutilado; ninguna indulgencia al politically correct podrá convencerlo de que debe amar a esa criatura desventurada. La bibliofilia es ciertamente el amor por los libros, aunque no necesariamente por su contenido. Claro que hay bibliófilos que coleccionan por temas e incluso leen los libros que adquieren. Pero para leer todos esos libros hay que ser un ratón de biblioteca. El bibliófilo, aun cuando se interese por el contenido, desea ante todo el objeto y, si es posible, el primero que haya salido de los tórculos de la imprenta. Hasta tal punto que hay bibliófilo que, teniendo en sus manos un libro intonso, no cortan sus hojas para no violar el objeto que han conquistado”.

 

Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

intonso1

   Imatge a Mediavueltahttp://www.mediavueltadigital.com/2012/04/novedades-libros-intonsos.html

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Llibres | Etiquetat , , , | 3 Comments »

Frases sobre Bibliofília 335

07/10/2013 per biblioaprenent

barraques1sta mònica

               “  En sortir un altre llibre la gent, en quantitats gairebé sempre ridícules, entra en possessió d’un dels més complexos i heterogenis productes de la intel·ligència i el treball humà sense fer-ne com qui diu esment, sense que li passi pel cap de meditar, abans d’obrir les pàgines, ço que suposa la realització espiritual i material de l’obra que té a les mans. El llibre comença a llegir-se, s’acaba o no i l’oblit novament l’arrecona en algun polsós prestatge de biblioteca particular, sense cap altre mèrit que el purament fisiològic hereditari, o en la indiferència absoluta d’una amplíssima biblioteca pública plena de bustos de ‘senyors donants’ que gairebé sempre varen fer la donació per tenir dret al bust, o en veïnatge repulsiu entre pamflets i publicacions pornogràfiques es perd en les barraques de Santa Mònica,

barraques2 sta mònica

               Del cultiu gairebé espontani dels fustatges canadencs a les complicadíssimes destil·lacions de les anilines; de la gestació espiritual, a voltes també dolorosa, de l’autor, al treball fastigosament mecànic de doblegar les planes; de l’adaptació acurada de l’il·lustrador en emmotllament i compenetració intensa amb la literatura, al guillotinat i escantellat dels fulls; del relligador al repartidor, si n’hi ha de distàncies i de diferències ¡ Totes aquestes activitats, tots aquests treballs, totes aquestes intel·ligències i especialitzacions han d’ésser posades en joc, s’han de combinar i ajudar per crear al llibre més insignificant, aquestes i moltes d’altres: essent impossible la perfecció summa, és perfectament comprensible que quan la plasmació arriba a un grau màxim d’interès i es crea un bell llibre, neixi la passió amb tots els seus defectes i qualitats, amb tots els vicis i totes les virtuts, i amb la passió al bell llibre neix el bibliòfil ¡

               Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.

sunyol a La Nova Revista abril 1927

                                            Dibuix de Sunyol a La Nova Revista d’abril de 1927.

               “ En casi la mayoría de los casos, el comienzo de una biblioteca que con el paso de los años llegará o no a estar especializada, en el tema objeto de la profesión de su dueño o materias diferentes pero muy queridas, es la infancia. En ese período de nuestras vidas, quedan nítidamente grabadas las líneas maestras de nuestro comportamiento futuro, y si durante esos años el amor por los libros ha sido inculcado con cariño y buenas orientaciones, el resultado será muy obvio, no sólo por los inmediatas resultados académicos, sino por el deseo de conservar los libros, los tebeos, los recortes de revistas y en general todo el material impreso. De todos es conocida la tendencia infantil a coleccionar cuanto cae en sus manos. Pero como todo, requiere un esfuerzo y ciertas orientaciones, en este caso de los mayores.

               Hace años estas consideraciones hubieran resultado inoperantes, pero hoy es perfectamente posible ir haciendo una biblioteca desde muy niño. La edición de libros infantiles y juveniles coleccionables, es una realidad en cualquier país. El fomento de esta actividad, se ve reforzado por la necesidad académica de superar unos estudios mínimos cada vez más avanzados y si bien algunos, pesimistas piensan que la cultura de la imagen eliminará a la impresa, lo cierto es que se complementan”.

                Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com.es/2009/05/los-principios.html

(fotos Sta. Mònica a Barcelofília)

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , , , | 2 Comments »

62ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona?

20/09/2013 per biblioaprenent

Dibuix2b

És veritat què avui s’inicia la 62ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona ?.

            Ningú ho diria.

            A la web del Gremi de Llibreters de Vell no diuen ni piu, a La Vanguardia no he vist cap anunci ni res de res.

Dibuix3unllibre

            En El Periódico surt alguna cosa, no gaire, i a Timeout i en una pàgina de l’Ajuntament i a Quèllegeixes surt el mateix, que es fa una Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, sense Cartell, ni quines llibreries hi ha. En alguns llocs sembla que surt perquè coincideix amb la Merçé i  ho afegeixen com un acte més de la Festa Major de Barcelona.

            Ens indiquen dies, horari i lloc i poca cosa més.

Dibuix4llibreria

            En alguns dels llocs que donen la notícia crec que no hi van gaire, perquè quasi tots repeteixen el mateix i diuen que entre d’altres coses es pot “remenar”, “tocar el piano” que diuen alguns llibreters de vell a  qui no els hi agrada massa això del tria i remena.

            Crec que hi ha entre 35 i 36 parades, menys que a la Fira de València passada y menys que a la de Madrid.

Dibuix1b2

            Escriuen que hi ha llibreries catalanes i d’altres llocs d’España convidades, crec que això de convidades ho haurien de confirmar perquè crec que una de les causes de que quasi cada any el número de llibreries vagi baixant és perquè, diuen els llibreters, cobren molt per les parades, que els hi surt molt car vendre llibres en aquesta Fireta.

            Malgrat tot hi aniré ,al menys dues vegades, i intentaré triar i remenar mentre em deixin tocar el piano i segur que trobaré alguna cosa per comprar.

            Sort.

Dibuix5senyora

Arxivat a Bibliografia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , , | 5 Comments »

Frases sobre Bibliofília 334

16/09/2013 per biblioaprenent

enquadernador1

 

 

               “L’ofici d’enquadernador pren nom de la juxtaposició dels plechs ajuntats de quatre en quatre formant quadern. Per a facilitar la tría dels llibres, fou necessari nominar-los, y a més de la ratlla: Lo Catolicon, Lo Cartoxà, Aristòtil, etc, que encapsalava lo plà del llibre, quan l’enquadernador hagué de marcar-los en lo llom, ho féu seguint l’ordre natural de la seva col-locació en les llibreríes, y com que era costúm de posar-los de plà, la inscripció fou posada de dalt a baix, o sía del cap al peu. 

quarern2

 

               Mes tart ab motíu del apilament de llibres y en busca d’aprofitar lo lloch per a que n’hi capiguessen més, fos més fácil sa consulta, y que per trauren un no s’hagués de desmuntar tota la pila, se posaren los llibres drets, l’un al costat del altre. A mitjà, segle XVI començàm a veure lloms ab inscripció de baix a dalt, sens dupte per crèurela més avinent a la vista, y per fí, la última innovació, la corrent, es posar lo títol en petit texol o badana sobreposada al llom vers lo cap del llibre.

teixell1

 

               Mentres l’ofici estigué en mans de persones intel.ligents no calgué foliar os quaderns, puix los copistes-librarii sabían lo que se feyan al relligarlos. Mes al multiplicar-se les còpies y per lo tant los enquadernadors, se féu necessari posar ordre en les fulles per evitar confusions lamentables. Axò sols resava per los enquadernadors, y a utilitat d’ells y per a que sabessen com habían de plegar lo full, se començà per signar-los per A. B. C. 

quadern3

 

               Encara que segons una disquisició que hem vist sobre aquest asumpte, lo foliar los plechs dels llibres començà per allà al 1472, no obstant devèm fer constar que la nostra Gramàtica d’en Mates del 1468 ja porta signatura en la primera y quarta página de cada plech, sense cap més indicació, lo que li dóna un segell d’incunable primitiu.

                Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibrreria L’Arxiu de juliol de 1925.

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

 

               “ El ladrón de libros, ese tipo sobre el que es difícil depositar sospecha, bien vestido, educado, culto y de buen gusto, se ha dejado caer por la Feria. Además hay bandas de manguis organizadas que compilan a petición: este año los títulos más robados son El asedio, de Arturo Pérez-Reverte,

el asedio perez reverte1

 

El tiempo entre costuras, de María Dueñas 

el tiempo entre costuras dueñas

 

o la saga de Stieg Larson. Pero también hay editoriales fetiche, como El Acantilado, que causa furor entre los chorizos bibliófilos, y colecciones clásicas como los títulos de Tusquets y Anagrama.

               Robar libros es una mala costumbre que va dejando su halo romántico para convertirse en un negocio. El ladrón de obra literaria delinquía por vicio propio, para puro disfrute personal. ‘Ahora les pagan para revenderlos en algunas librerías o en puestos’, aseguran Boris y Luis, de la librería Antonio Machado.

librería AM

 

               Todavía varios ejercen por vicio. ‘Como aquel hombre que volvió un buen día a la librería a devolvernos una maleta con todo lo que nos había robado. Le encantaba la literatura erótica. La devolución se la impuso el médico como terapia para su cleptomanía. Nos dio tanta pena que le dijimos:’anda, quédate con ello’, recuerda Boris.

hai excomunion2

 

               Al ladrón, los libreros, le tienen catalogado. ‘Alguno hasta ya te saluda’, comenta Luis. El método más habitual es cubrir el muestrario con un periódico y llevárselo de abajo. Otro es echárselo a la mano y colocarle un separador. Algunos llegan a la firma y te salen con el típico: ‘Lo traía de casa’, comenta Chus Visor. ‘Pero, ¿qué les vas a decir…?, añade.

                Article: “El furor de los ‘chorizos’ bibliófilos, de Jesús Ruiz Mantilla, a El País.com, el 11 de juny de 2010.

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Oficis del llibre | Etiquetat , , , |

« Newer Posts - Older Posts »