“ Sembla que la paraula bibliòfil suggereixi a l’esperit atrafegat de l’home del segle XX, acostumat al màxim de moviment i de guany, el mínim de pèrdua de temps i de recerques o activitats que no condueixin a una immediata utilitat o que siguin convertibles en pròxims resultats pràctics; la paraula bibliòfil, si és que la coneix, li suggereix de sobte la imatge repulsiva d’un vell egoista i malhumorat, brut, inútil a la societat, que serà qualificat benèvolament com a maniàtic, pensant interiorment en la bogeria.
De bibliòfils n’hi ha de moltes menes: els que es pensen que ho són, els que ho són, els que per ser-ne massa deixen d¡ésser-ho; diferents graus de passió, de febre, des de la benignitat inofensiva a l¡ofuscament criminal; no cal dir que al bell mig hi ha la perfecció. De bibliòfil no se’n pot éser per vanitat, i més val no ésser-ho si s’ha d’arribar a la bibliomania engendredora de monstruositats gairebé inconcebibles.
De temps compta Catalunya amb bibliòfils eminents, amb llibreters intel·ligents, amb relligadors i dauradors discrets, amb biblioterapeutes acurats; és a dir amb tot el que cal perquè l’escalf de la bibliofília es mantingui i no mori. Malgrat això, si alguna entitat existia, duia una vida esllanguida, i si alguna manifestació n’ha traslluït al públic, ha estat excessivament exclusivista i isolada; les figures dels homes veritablement amants del bell llibre es difuminaven ràpidament tancant-se en els gairebé impenetrables castells de llurs biblioteques, isolant-se en greu perill decaure en l’egoisme, desconeixent-se mútuament, impossibilitant qualsevol labor col·lectiva”.
Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, robat a Càtedra Màrius Torres.
“ –Veamos, don José; el libro y sus orígenes.
– El origen y desarrollo del libro es lento y se ha ido manifestando a medida que la humanidad se ilustra.
-Aparece el libro impreso ¿ Qué pasó?.
-Sorprendió tanto que se consideró arte de brujería. Estimo que es un deber resaltar la importancia que ha tenido y tiene en la historia de la cultura humana. El libro es, sin duda, la creación más completa del género humano; al eternizar el saber ha sacado al hombre de su rudez indefinida y se covierte en su amigo más constante, en el consejero más sabio, en el guía más fiel… Su historia es la historia del pensamiento. Y la historia del pensamiento, como todos sabemos, es la historia de la humanidad.
-El libro, don José ¿ lo contiene todo?.
-Absolutamente todo. Como el hombre, su creador, tiene vida, cuerpo y alma. Alma, que son las ideas contenidas en sus páginas; cuerpo, que es la materia de que está formado. Y este cuerpo, com el que lo creó; tiene cabeza, frente o cara, pie, costado, lomo, nervios, espalda e incluso camisa o vestido, que es la encuadernación.”
Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.24.
Biblioaprenent 