Feeds:
Entrades
Comentaris

confraria llibreters

               “Igualment es podria parlar de l’Europa de les llibreries. El negoci llibreter, que ja floria a les localitats universitàries i a les ciutats burgeses de la baixa edat mitjana, va créixer amb la invenció de la impremta i el seu desenvolupament. A Barcelona, segons recorden Madurell i Rubió, ja el 1533 el virrei de Catalunya va aprobar la constitució de la ‘Confraria de Sant Hierònim de Libraters de la Ciutat’, que agrupava un col·lectiu de venedors de paper, enquadernadors i comerciants de llibres que treballaven des de mitjan segle XIV.

confraria libraters

               A la França de la Il·lustració els llibreters – sovint desdoblats en impressors/editors – van ser clau per difondre el saber dels enciclopedistes. A Anglaterra van donar peu a un estatut ( Statute of Anne, 1709) per mantenir l’equilibri en els preus. L’evolució de les llibreries ha anat sempre lligada a l’avenç de la cultura.

stationer's anne

 

 

               

Stationer’s Company

 

En l’últim segle, les llibreries han estat espai d’exploració, de sociabilitat i de trovada. El lector busca el llibre desitjat i conversa amb el llibreter. I cada vegada més, troba possibilitats de relació: ja sigui en xerrades literàries, en clubs de lectura o en aquests cafès que algunes llibreries creen per fer més agradable l’experiència.

               El llibre viu una etapa de transformació i s’acosta a un ric univers de possibilitats tecnològiques. Alhora, el teixit de les llibreries es confirma com a element de primer ordre, que cal mantener i potenciar, en la vida cultural de ciutats i comunitats.(( La tradició del Sant Jordi, que celebrarem dimarts vinent, ho confirma”.))

 

               “Elogi de la llibreria”, a La Vanguardia Cultura, dimecres, 17 d’abril de 2013.

 

ξ               ξ               ξ             ξ               ξ

               “ ¿Cuál es la diferencia entre un bibliófilo y un bibliómano?La literatura al respecto es inmensa y, por extrañas razones, si los franceses escribieron cosas egregias en el siglo pasado, la bibliografía de los books on books es, en el siglo que acaba de terminar, característica de los anglosajones. Dado que no tengo intención de realizar una tarea erudita, me limitaré a citar, respecto a la bibliomanía, dos libros: A gentle madness, de Nicholas A. Basbanes  (Holt, 1995) y, para quien esté interesado en un sosegado y agudo discurso acerca de bibliofilia, el reciente Collezionare libri, de Hnas Tuzzi ( Edizioni Sylvestre Bonnard, 2000).

a gentle madness 1

collezionari libri hans

 

               Para establecer una línea divisoria entre bibliofilia y bibliomanía daré un ejemplo. El libro más raro del mundo, en el sentido de que probablemente no existen más copias en circulación en el mercado, es también el primero, la Biblia de Gutenberg. La última copia circulante fue vendida en 1987 a compradores japoneses por algo así como seis millones de dólares. Si apareciese una nueva copia, no valdría seis millones de dólares sino muchísimo más. Por eso, todo coleccionista tiene un sueño recurrente: encontrar a una viejita de noventa años que está tratando de vender un viejo libro que tiene en casa, sin saber qué es, contar las líneas, ver que son efectivamente cuarenta y dos, y descubrir que es una de las Biblias de Gutenberg; después, entonces, calcular que a la viejita le quedan pocos años de vida y que necesita de curas médicas, decidir ahorrarle el encuentro con un librero deshonesto que quizás le daría sólo algunos miles de dólares ( ella contentísima), ofrecerle en cambio cien mil dólares con los cuales elle, extasiada, renovaría su vestuario hasta el día de su muerte y conseguir así un tesoro para la propia casa.

               Y después, ¿ qué sucedería? Un bibliómano guardaría la copia secretamente para sí, y ojo con mostrarla, pues se pondrían en movimiento los ladrones de medio mundo; y entonces, la hojearía solo, de noche, como Tío Gilito cuando se baña en sus dólares. Un bibliófilo, en cambio, querría que todos vieran esta maravilla y supieran que es suya. Más tarde, escribiría al intendente de su ciudad, le pediría que hospedara el libro en el salón principal de la biblioteca comunal, pagando él mismo los enormes gastos de seguro y vigilancia, y reservándose para sí mismo y sus amigos, el privilegio de ir a verla cada vez que lo deseen. Pero ¿ en qué consiste el placer de poseer el libro más raro del mundo, sin la posibilidad de levantarse a las tres de la mañana para ir a hojearlo? Este es el drama: tener la Biblia de Gutenberg es como no tenerla”.

 

               Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

biblia gutenberg

 

 

“Els meus col·legues de la Universitat de Barcelona estan molt preocupats perquè els estudiants no compren llibres. Deu ser un fet, tota vegada que fa vint anys, al voltant de l’edifici central de la UB hi havia cinc o sis llibreries universitàries carregades com un ou, de llibres i de joves: la Bosch, la Castells, la Barcino, la Herder… En queda solament una, que apareix sovint deserta….”. 

 

llibreria dipuració'

Llibreria ? rere la Universitat de Barcelona. Es refereix l’autor a una com aquesta?

“Més que confiar que els nois i noies d’ara – que, per cert, deixaran de ser-ho – llegeixin llibres a través d’Internet, hem de confiar que continuïn existint els bibliòfils i els bibliomaníacs, éssers capaços de no menjar per aconseguir una peça desitjada que han vist en un catàleg, homes que fins i tot estàn disposats a matar per aconseguir un volum que suposen únic a tot el món”.

“Bibliomanies”, de Jordi Llovet a El País de l’1 de juliol de 2010.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘

quixote suro 2

“ los beneficios de la industria del corcho sustentaron el poder económico de familias como la del editor Vergès o la del escritor y periodista Agustí Calvet, ‘Gaziel’. El que fuera director de ‘La Vanguardia’ siempre recalcó la vocación de élite liberal de la burguesía ampurdanesa: el olor de la industria taponera conjugado con el mecenazgo cultural. Volvamos con Octavi Viader. El impresor treintañero era concienzudo en su trabajo. La vida contemplativa no iba con él; prefería el tráfago de la imprenta. En la Rambla Vidal 37, las trepidantes minervas de Viader se mezclaban con el piano del compositor Mariano Vinyas; el olr a tinta y papel con el confortable y sutil vaho de la corteza de corcho requemada. Con semejante microclima, no es extraño que Josep Pla se preguntara si se podía hacer con el corcho algo más que tapones para champán. Viader ya se lo había planteado antes, cuando lo usó para calendarios y tarjetas de visita.

El impresor estaba empeñado en maridar el corcho que enriquecía su ciudad con la bibliofilia. Alguien lo tachó de iluminado cuando aseguró que la rugosa corteza del ‘quercus suber’ podría convertirse en hojas similares a las de papel para imprimir nada menos que el Quijote. Se acercaba el tercer Centenario del clásico cervantino y Viader, el 30 de diciembre de 1903, ponía el ‘imprimatur’ a la primera parte y el 6 de mayo de 1906, a la segunda: los textos reproducidos correspondían a las ediciones de 1608 y 1615. También intervino en la edición el bibliotecario y tipógrafo Eudald Canibell, mientras que la cubierta de corcho esgrafiada al fuego la diseñó el arquitecto modernista Lluís Domènech i Montaner. El corcho lo manufacturó la casa Bender de Sant Feliú.

quixote suro 1

Y en los dorados del volumen Viader sustituía ‘la falsedad de las purpurinas por panes de oro de ley’. Se lanzaron 52 ejemplares, el primero dedicado al Rey Alfonso XIII y el segundo encuadernado en cuero repujado a mano. Cada ejemplar costaba entre 500 y 700 pesetas de la época. El Quijote de corcho se agotó y no tardó en cotizarse a precios elevados: en 1942, según el librero Palau, se tasaba en unas tres mil pesetas”.

      

Article de Sergi Doria: “De cómo Don Quijote se hizo corcho en Sant Feliú de Guixols”, en el diari ABC de Madrid, el 9 de maig de 2005, pp. 64.

 

 

tecnicas grabado jaume pla

 

               “ En l’obra de bibliòfil, la imatge no és tan sols un complement de la paraula que augmenta i clarifica la informació del text, sinó que li aporta una nova vessant. El llibre de bibliòfil, per la seva manera d’ésser concebut i elaborat, no és només un transmissor d’idees del seu autor, sinó que – a més a més – és una obra d’art.

               Jaume Pla tenia unes idees molt concretes de com havia de ser un llibre de bibliòfil i quins eren els requisits essencials perquè un llibre esdevingués objecte d’art. Aquestes idees quedarien recollides en l’apartat titulat ‘Notas sobre bibliofilia’ que va incloure en el llibre Técnicas del grabado calcográfico y su estampación   editat  per Gustau Gili el 1956.

               És evident que la tasca desenvolupada en aquests anys des que va publicar el seu primer llibre el 1945 fins avui. JaumePla s’ha anat nodrint d’una experiència que l’ha empès a un ‘savoir faire’ molt particular i digne de remarcar.

              Anem a veure quins són els aspectes que segons ell ha de tenir un llibre per ser considerat un llibre de bibliòfil i com La Rosa vera ha procurat ser fidel a aquestes premises”.

 

                “La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

els gravats de xavier nogues

 

Jaume Pla, Ed. de La Rosa Vera. Barcelona, 1960.

ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          

              “ ¿Libros nuevos o libros viejos?. El planteamiento de este interrogante puede parecer absurdo, ya que desde el momento en que suponemos que una biblioteca, no es una disculpa para rellenar unos metros de pared con bellos tomos intercalados de figuritas y cerámicas, sino el resultado de un constante esfuerzo por reunir esos libros útiles, amenos, llenos de recuerdos, etc., no puede haber controversia entre nuevo y viejo, sino todo lo contrario. Ese libro que ha pasado de mano en mano a lo largo de años y conserva sus calidades, es forzosamente una joya de papel y de encuadernación. Quizá en ese momento entren en juego otros valores que los puramente contenidos en el libro. ¿ A quién ha pertenecido? ¿ Es una primera edición? ¿ Está dedicado por el autor? Todos esos factores inciden a la hora de valorar el volumen y a la hora de prestigiar una biblioteca. Pero ¿ dónde se encuentran esas joyas? Es realmente difícil en un mundo tan ‘informado’ como el que nos ha tocado vivir, pero siempre surgen las sorpresas si se es un buscador ávido.

libros-en-la-calle_500

               Para ello es necesario estar en permanente estado de alerta y no sólo recorrer los diferentes puntos de venta de libros de segunda mano, las librerías de lance, o  los puestos callejeros, que en casi todas las ciudades suelen existir. Es necesario estar atento a las testamentarías, a las ‘limpiezas’ de algunas casas en las que hay tanto papel y libros viejos, dormidos en el olvido y que nadie quiere, ni apenas sabe de su existencia, como a menudo sucede en zonas rurales. Por conductos más ortodoxos, se pueden adquirir en subastas o ventas directas de libreros especializados, si bien a precios realmente elevados. Un buen consejo puede ser la búsqueda de libros que no estén de moda ¡ algún día lo estarán¡ mientras, los precios son más razonables y su adquisición menos competitiva”.

 

               Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com/2009_05_01_archive.html

Mapa1

 

 

               Avui, més de 30.000 visualitzacions porta el Mapa de Llibreries de Vell a Catalunya, estic content i espero que tots aquells que li han  donat una ullada hagin tret profit i els hagi servit per trobar més llibres i coses velles.

               Volia fer el Mapa més ampli, o un altre mapa amb altres llocs fóra de Catalunya, però de moment és massa feina, doncs, per sort, sembla que llibreries de vell i similars n’hi ha moltes per tot arreu.

            Demano, si us plau, que si veieu errors o canvis fets darrerament en alguns llocs m’ho feu saber per corregir-ho i si coneixeu llibreries de vell que no hi són m´ho dieu i les posaré.

Gràcies.

 

mapa2

 

la ilustracio catalana 1

               “ Barcelona conserva encara la primacia a Catalunya i a Espanya en l’art de la impressió i formació el llibre. N’hi ha prou per a demostrar-ho en esmentar les publicacions senzilles però perfectes de la ‘Il·lustració Catalana’, les artístiques dels Oliva, de Vilanova i les pulcres i ben concebudes de la casa Miquel-Rius.

iriarte

               N’hi ha d’altres i aquestes les esmenta l’articulista com a mostra. Cal reconèixer, però, que són excepcions i que Barcelona temps per temps no está al nivell que estava al segle XIX. Hi ha a Barcelona intel·ligència i elements per a fer-ho millor i això és el que deu voler dir Joan Sacs i en això hi estic del tot conforme.

               També en la fabricació del paper de guardes i teles es pot fer a Barcelona el que no es fa. Les millors teles vénen de fora. La dels papers de guardes i tapes feta a mà a Catalunya en els segles XVIII i XIX imitant amb fortuna els vinguts d’Itàlia i de França s’ha estacionat del tot davant la invasió del paper fet a màquina que vé principalment d’Alemanya. A França, però, es torna a pintar el paper a mà per a relligadures de bibliòfil i si a Catalunya no es pot competir en el paper pintat a màquina, es pot ben fer el paper pintat a mà.

paper de guardes llibre amades

Paper de guardes de Joan Amades (1971)

 

               I resta demostrat que es pot fer pels assaigs practicats amb èxit a la casa Miquel-Rius. I això seria de gran utilitat perquè es prenen per a pintar papers de bona qualitat i de fibra forta com papers de fil japonesos, que són de gran durada i no es pelen dels cantells. Ara, els millors papers per a tapes vénen del Japó.

anuari oliva 1

               Diu Joan Sacs ‘pells i pastes per a relligadura estan a Catalunya a l’edat de pedra’. No, això no. A Reus i Valls es fan pells ben bones per a l’enquadernació. Badanes brunyides excel·lents per a llibres de petit format, xagrins ( pell de cabra) de gran resistència per a llibres grossos. Els pergamins ( pell de moltó) no es fan a Catalunya, però els millors del món són els de Madrid i Barbastro que es gasten aquí. Les vitelles ( pell de vedella) de menys resistència que el pergamí, i més a propòsit per a escriure que per a enquadernar vénen de França. Els marroquins, un dia del Marroc i avui de l’Asia, són sempre importats perquè la seva gran resistència no es troba sinó en pells de cabra de país càlid.

               Amb pells d’aquí i amb pells de fora es fan avui a Barcelona relligadures de bibliòfil com mai s’havien fet”.

                Article: “De l’Art del Llibre. Pells i relligadures”, de F. a  Revista del Centre de Lectura de Reus , nº 184, agost 1928.

 

revista lecura reus agost 1928

š

š

šš  š š š  š     ℑ           ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

š

pells xagri, marroquí, valenciana, oasi, pergami badana

Pells: Xagrí, marroquí, valenciana, oasi, pergamí i badana.

 

               “ Entre los siglos XV y XVIII predominaron los escudos, símbolos de las familias nobles que podían ser reconocidos hasta por quienes no sabían leer. Más tarde se popularizaron los que hacían referencia a la temática del libro, a la profesión del dueño o a su corriente filosófica. En muchos de los diseños participaron grandes artistas de la talla de Durero, Holbein o Cranach.

               La época dorada del ex libris se produjo durante el Modernismo ( finales del XIX y comienzos del XX), con el auge de la bibliofilia y el coleccionismo ( exlibrismo). En 1880, J. Leicester Warren publicó su ‘ Guide to the study of Book-plates’, y once años después se fundó la primera asociación de coleccionistas, la Sociedad de Ex Libris de Londres. En la actualidad existen cerca de 10.000 coleccionistas, 40 asociaciones repartidas por todo el mundo y un organismo internacional, FISAE ( international Federation of Societies of Exlibris Collectors), que organiza un congreso cada dos años.

exlibris per FSB352

Exlibris del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas.

 

               La técnica empleada a lo  largo de los siglos ha sido muy variada: desde la xilografía y la calcografía, a la litografía, la serigrafía y el fotograbado. Aunque hoy día y gracias a los avances informáticos cualquiera puede fabricar su propio ex libris, todavía existen profesionales dedicados a ellos en cuerpo y alma que cumplen a rajatabla ciertas normas básicas: la imagen debe ser una alegoría de la personalidad del propietario, debe incluirla expresión ‘ ex libris’, no puede estar dedicado a una persona fallecida, ni medir más de 13 x 13 cm… .

               El ex libris, en realidad, es mucho más que una marca de propiedad, más bien se trata de un pequeño acto de amor por los libros cuyo estudio nos permite bucear a través de la Historia, del Arte y de las sociedades”.

                Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20.

šššexlibris rmp 2

 

Exlibris del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas.

arts libris 4

 

                        Room Edicions (Barcelona)

 

               Entrada normal: 4 euros. Inclou un Catàleg, diuen ells. És una mena de llibret petit ( 6,5 x 4,5 cm.) , amb la lletra molt petita, difícil de llegir, quasi  no és pot obrir, i si ho fas hi ha perill de que es trenqui, , amb 482 pàgines + 26 pàgines o més amb Organitzadors, Patrocinadors, Col·laboradors, etc.,  no és precisament un Arts Libris.

arts libris 6

 

                                                                                             Fundació SETBA (Barcelona)

 

               L’any passat no vaig poder anar-hi, però l’Arts Libris del 2012 em va semblar molt millor, amb més gent, més llibres, més francesos i millor Catàleg.

               Està molt bé això d’Arts Libris, però crec que la paraula Libris haurien de canviar-la .

arts libris 14

Escola Superior de Disseny i Art Llotja (Barcelona)

 

               He vist llibres, llibres d’artista, escultures , papers, papers  pintats i guixats, papers en blanc, llaunes, i algunes coses més.

               Crec que més que Llibres d’Art (Arts Libris), molts són Art fet amb Llibres, Art fet amb paper, Art imitant llibres, Art Variat i art.

arts libris 9

Ximena Pérez Grobet

 

 

        El que sí que és veritat és que molts dels llibres i dels pseudollibres me’ls volia endur cap a casa, però per raons de diners i d’espai ho vaig deixar per a més endavant.

 

arts libris 10

Edicions Poncianes

 

               Els llibres llibres d’Edicions Poncianes i les xilografies i exlibris de Frederic Girós em van agradar.

arts libris 15

Fusta gravada per Frederic Girós.

catàlegTirant

“ Per a un bibliòfil, la millor ressenya, el compte-rendu  ideal de l’exposició, fóra un catàleg, simplement. Un catàleg amb totes les precisions exigibles i amb facsímils de les peces més curioses o de més vàlua. Pot semblar, al no iniciat, que és fatigant de llegir títols, llocs i dates d’impressió, descripcions minucioses amb el nombre de folis o de pàgines, incipits i explicits, colofons, etc. Res d’això, ans al contrari”.

 Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

hypno2

I com a mostra  que de vegades un Catàleg és important aquí us en poso part d’un, amb el qual es poden aprendre moltes coses:

 

El Sueño del Bibliófilo, 9

Colonna, Francesco.

HYPNEROTOMACHIA POLIPHILI.

Venecia:Aldo Manucio por Leonardo Crasso, 1499, diciembre.

            Folio (30 x 20,5 cm). 234 hojas en signaturas 4, a-y8, z10,A-E8, F4. Letra romana del tamaño 115 para el texto; ocasionalmente aparece tipografía griega y hebrea. Ilustrado con 172 xilografías atribuidas a Benedetto Bordon: 11 de ellas a plena página.También 39 iniciales xilográficas. El papel está sin lavar, sin prensar, sin restaurar y sin facsímiles, esto es, en su condición original.

            Pequeña pérdida de papel en el margen inferior de una hoja. La errata SANEQVE ha sidocorregida borrando la última letra e imprimiendo a mano la desinencia AM. Encuadernación francesa de principios del siglo XVII en piel, con las armas (Olivier lámina 252) de Gaspard III Fieubert de Naulac, señor de Ligny (1626-1694) en ambos planos: el lomo está restaurado conservando grandes partes de la piel original, algunos pliegos han sido cosidos de nuevo sin afectar al cosido original ni al papel.

            Primera edición. Para muchos, el libro más fascinante y moderno de la época incunable y unade las cimas de la tipográfia y de la ilustración antiguas; para otros, un proyecto literario menor, una literatura oscura; para casi todos, una fantasía inexplicable llevada a la maravilla tipogràfica de la mano de Manucio, que fue quien convirtió el libro en objeto insuperable. Sea como fuere, ahora es buscado como una joya entre las antigüedades librescas, cuya erótica ha sido resumida por G. Painter: “Gutenberg’s Forty-two-lines Bible of 1455 and the Hypnerotomachia of 1499 confront one another from opposite ends of the incunable period with equal and contrasting pre-eminence. The Gutenberg Bible is sombrely and sternly German, gothic, Christiana, and medieval;The Hypnerotomachia is radiantly and graciously Italian, classic, pagan, and renascent.

hipno3

These are the two supreme masterpieces of the art of printing, and stand at the two poles ofhuman endeavour and desire”.

            No es un libro raro, sí lo es acaso, sin lavar y con encuadernación antigua, pues suele aparecer en el mercado tamizado por el gusto de los coleccionistas ingleses y franceses del siglo XIX, esto es, manipulado, lavado, prensado y con la última hoja facsímil.

            BIBLIOGRAFÍA: Hain & Copinger 5501*. Goff C-767. BMC V 561. BSB-Ink C-471. GW 7223 (+ Accurti, Aliae Editiones página 117). Pellechet 3867. Hillard 649. Polain, Belgique 1126. IGI 3062. Essling 1198; Sander 2056. Renouard, páginas 21 y 22.

            Del Sueño de Polifilo se han hecho facsímiles, así la edición Methuen, Londres: 1904, ediciones modernas canónicas como la de G. Painter, The Hypnerotomachia Poliphili of 1499:An Introductionto the Dream, the Dreamer, the Artist and the Printer. 2 volúmenes. Londres: Eugrammia Press 1963.

            Ensayos sobre la autoría de las ilustraciones y aun del texto. Para esta parte véase la opinión de P. Scapecchi, quien en sendos artículos publicados en la Accademie e biblioteche d’Italia 51 (1983)páginas 286-98 y 53 (1985) páginas 68-73, argumenta que Colonna es el receptor de la dedicatoriay que el autor es Fra Eliseo de Treviso.Asimismo, el libro ha suscitado monografías fallidas tales la de H. Barolini, Helen Aldus and his Dream Book: An Illustrated Essay. New York: Italica

Press, 1992 y experimentos universitarios sin ningún eco como el de L. Lefaivre, Leon Battista Alberti’s Hypnerotomachia Poliphili. Recognizing the Architectural Body in the Early Italian Renaissance,Cambridge-Londres:The MIT Press, 1997, atribuyendo la autoría a Alberti.

            La autoría en favor de Colonna se sostiene porque a) las iniciales xilográficas forman un acróstico con el nombre de “Poliam Frater Franciscus Colomna Peramavit”; b) el ejemplar conservadoen Berlín lleva manuscrito, del siglo XV, en la hoja pi4 un verso de Matteo Visconti de Brescia:Francisco alta columna i per cui phama inmortal de voi [Polia] risonna; c) un documento de la orden de los dominicos instruye que Colonna “should be comelled to repay expenses which the

Provincial of the Order had incurred ‘on account of the printed book”; d) el ejemplar procedentede la colección Beck (vendido el año 2002 en 60.000.000 de pesetas, también en encuadernaciónantigua) lleva en la hoja F3r una anotación de principios del siglo XVI atribuyendo la autoría a F. Colonna.

            Para la tradición española, ver la solvente edición de Pilar Pedraza, Murcia: 1981, con traducción directa del texto, introducción, comentarios y notas, reeditada en 1999 y en 2005 en Barcelona: El Acantilado.

            PROCEDENCIA: 1) Guillermus Marlius, comentarista del siglo XVI, con su firma en la portada.

2) Gaspard III Fieubert de Naulac, sieur de Ligny, del Parlamento de París en 1649, recaudador,consejero de estado, canciller de la reina María Teresa.

3) Vignier, académico e historiador francés, hagiógrafo de Henri IV, con su firma del siglo XVIIIen la portada.

4) Myron, firma del siglo XVIII en la portada.

5) White,

6) Michael Wodhull, con su nota de compra el 6 de marzo de 1775 procedente de la subasta de 5) White.

7) Vendido en Londres en 1886 a Philip Hofer, con exlibris

8) John M. Crawford Jr, coleccionista estadounidense

9) H. Bradley Martin, vendido en 1990 a un coleccionista privado.

            Precio: 310000

 (En el Catàleg 12 de la llibreria Els Llibres del Tirant   —http://elsllibresdeltirant.barce.mobi/catalegs/Cataleg_12.pdf ), on recomano que hi feu una ullada)

hypno1

 

 

 

❦          ❦          ❦

 

 

exonario

“ Para el Bibliobóltico*, un viaje, una cola o una cronocléptica* sala de espera son lugares a los que hay que ir precavido. Por ello, carga su bolso de pesados libros y trata de buscar un momento o un lugar donde leerlos. Sin embargo, descubre que el viaje es frenético e incómodo, la cola avanza muy rápido o el médico lo atiende pronto. Luego de esas peripecias, vuelve a su casa con el mismo bolso cargado, sin haver echado siquiera un ojo a los pesados libros.

            El Bibliobóltico compulsivo, aun a sabiendas de que no podrá ejercer la lectura, lleva de paseo una mochila llena de libros. Tiene la secreta esperanza de que quedará atrapado en alguna burocracia interminable en la cual sólo podrá recurrir a su extensa bibliografía. Sin embargo, la cantidad de material que traslada supera el tiempo de lectura que proporcionan las más burocráticas esperas o el más largo viaje. Por eso, aun en la cola más larga, se siente frustrado pues sólo puede leer unas pocas páginas y no dos o tres libros como esperaba.

            Lo curioso del Bibliobóltico es que, cuando llega a su casa y dispone de tiempo libre, jamás lo emplearía leyendo.

            El Bibliobóltico tiene cierta cercanía con el hadicadruso*. La diferencia es que el hadicadruso no necesariamente debe crearse la falsa ilusión de que leerá una docena de libros, y no se frustrará si sólo lee media página o nada”.

           Del vlok Exonario: definicions i termes que no figuren en el diccionari, però si que hi són en el Exonario, de Jorge Mux (Argentina).

[* : i del Exonario tenim:
Bibliobóltico: es diu de la persona que s’emporta material de lectura i estudi a llocs i situacions en els que no troba l’ocasió ni el temps per llegir.
Cronoclèpsia: robatori  del temps aliè.
Hadicadruso: persona que nomès es pot concentrar per llegir o estudiar en llocs públics i sorollossos.]

Http://exonario.blogspot.com.

bibliodiccionari XXVII a

 

Biblioart (3): Art fet amb llibres. Llibres per fer art. Llibres i Art. Un exemple, les imatges a sota,  són obra i les podeu veure a: http://www.luzinterruptus.com/?p=1357.

melbourne2

melbourne3

melbourne4

 

Bibliobandido: “es un proyecto que estuvo formando parte de una exposición que se llevó a cabo en The Studio Museum in Harlem, en Nueva York. ‘Caribe: encrucijada del mundo’ ( Caribbean Crossroads of the World).

Junto a otras imágenes, incluía este vídeo que también se encuentra en Internet. El proyecto se llevó a cabo en un pueblecito de Honduras. El Bibliobandido – creado por la artista chinoecuatoriana Marisa Jahn – se montaba en un burro y aterrorizaba a los niños, exigiéndoles un tributo para dejarlos en paz. Cada niño debía entregarle un cuento semanal al Bibliobandido tan pronto como el volviese a visitarles en su burro”. Ho podeu veure en el vlok on ho he trovat, de Manuel Mora Morales:

http://manuelmoramorales.com/libros-y-literatura/el-bibliobandido-de-honduras/

bibliobandido

 

 

BibliObs: vlok de Le Nouvel Observateur.

http://bibliobs.nouvelobs.com/

 

BiblioCole: vlok de la biblioteca de primària del col·legi San Ignacio de Loyola a Torrelodones.

http://bibliosanignaciodeloyola.wordpress.com/

 

bibliocole

 

Biblioconcentrado: trobat en el vlok Enlalistanegra: Raro, bonito y barato: libros que no encontrarás en tu librería habitual.

 (http://enlalistanegra.wordpress.com/en-pildora/).  on diuen: “ En píldora: Biblioconcentrado genérico en la hispànica lengua. Notas breves sobre libros y otras cosas publicadas en español. Rápido e indoloro. Efecto inmediato”.

 

Bibliodem: vlok dela Fundacción Diego Echavarría Misas – Centro Cultural y Educativo, a Itagüí  ( Colombia). http://www.bibliodem.org/

 

Biblioelzeviromania: dedicació i amor pels llibres impressos per els Elzevir, trobat en el vlok :“Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?”. http://corso.balprod.net/

 

Biblioemplois: vlok recomanat (1) per Olga Pala , que diu:” us deixo un enllaç interessant sobre un blog d’ofertes de feina a la France. Es tracta de B. , un blog molt actualitzat i molt útil per a tots aquells que esteu buscant feina a l’estranger”.

Http://biblioemplois.wordpress.com

(1)En l’interessant vlok Mòbils BiD(http://mobilsbid.blogspot.com.es/) .

 

Biblio-Escuelas:  “ Un lugar para aprender, imaginar, crear y también divertirse”. A San Miguel (BuenosAires).

http://bibliotecadelaesbn18ydelaepbn47.blogspot.com.es/

 

Bibliofiliosis: he preguntat a Hongopolis sobre aquesta paraula, doncs és el lloc on la he vist i m’ha dit: “Gusto, preferencia empedernida por los libros”

http://hongopolis.wordpress.com/about/#comment-17

 

 Bibliofilosis Letrae: vlok d’una estudiant de medicina a qui li agraden els llibres.

http://bibliofilosisletrae.blogspot.com.es/.

bibliofilosis letrae

 

 

Bibliolocura: vlok de dos amics.

http://www.bibliolocura.com/

bibliolocura

 

Biblionauta, El (3): vlok de Daniel Genís.

http://danielgenis.com/elbiblionauta/

 

Bibliomófilo: La Marisa G. contestant en un vlok , parlant  de bibliomania i bibliofilia  diu: “ Me encanta y entre bibliómano y bibliófilo yo me decanto por bibliomófilo, es decir, una mezcla de ambos”. Ella te un vlok que es diu: Books&Co.

 

Bibliomorphic: les coses que tenen forma de llibre, però no són llibres. Trobat en alguns llocs escrit en anglès. En el vlok SevenRoads hi ha un apartat dedicat a etiquetes amb forma de llibre o imitant llibres .

http://sevenroads.org/Labels/Books.html . En català potser ‘ bibliomòrfic’(?).

bibliomòrfic porter1   bibliomòrfic porter2  bibliomòrfic porter3

 

Bibliomotocarro: Els llibres es posen les rodes i el bibliomotocarro posa les ales. En un programa de la RAI2 a Italia.

http://www.ilbibliomotocarro.com/

bibliomotorcarro

bibliomotocarro2

 

                          Mr. Doi   a Japó. Photo: greenz.jp a http://www.treehugger.com/corporate-                                                    responsibility/bicycle-library.html

bibliomotocarro3

 

                                                                                            Tricicle a l’Europa de l’Est.

 

 

 

                                                                                bibliomotocarro4                                                                                                                                                    Kordestán, Irán, 1970

 

                                                        bibliomotocarro India 1931
                                                                                                                           India, 1931
Exemples de Llibremòbils.  Imatges trobades a http://www.bookpatrol.net/2014/03/books-wheels-global-jaunt.html utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+BookPatrol+%28Book+Patrol%29. A  BookPatrol.

 

Biblioreport:  vlok de les Biblioteques escolars del Delta Mitjà del Llobregat: Cervelló, Corbera de Llobregat, Pallejà, La Palma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana.

http://biblioreport1.blogspot.com/

biblioreport

 

 

 

BiblioRock: “La Biblioteca del Rock recién está naciendo. Queremos construirla con el aporte de todos los fans, por lo que te invitamos a formar parteblioteca del Rock de esta comunidad, colaborando con el material que puedas. Tickets, afiches, libros, revistas o cualquier elemento relacionado de alguna forma con la música popular”.

https://www.facebook.com/labibliorock  i https://www.lollapaloozacl.com/bibliorock/

 

bibliorock

 

 

BiblioSEK:  International Schools ( Est. 1892). Escoles a diferents llocs , un dells Catalunya: Biblioteca Escolar Camilo José Cela-Colegio Internacional SEK Catalunya.

http://bibliosekcat.wordpress.com

 

Bibliotecari (2): vlok de l’Amadeu Pons, professor a Biblioteconomia i Documentació, que diu: “La finalitat d’aquest blog és donar a conèixer notícies i comentaris relacionats amb el present i el futur de la professió de bibliotecari-documentalista”.

http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/07/presentacio.html .

 

Bibliotaringa:   una mena de bibliografia per usuaris de Taringa.         Taringa: és una comunitat virtual on els usuaris comparteixen tot tipus d’ informació mitjançant un sistema colaboratiu d’ interacció. http://www.taringa.net/

 

Bibliotari: crec que sinònim de bibliotecari, usat a sudamèrica.

 

Bibliotercaria: sinònim de bibliotecària (Argentina) (?).

“Una altra víctima del llibre fou l’auster filòsof catòlic Bordas Demoulin (1798-1859), que vivia pobrement, amb moltes privacions, per tal de poder adquirir llibres. Un dia va baixar de les seves golfes per a comprar, amb els darrers cèntims que li quedaven, un bocí de pa; però, en passar davant d’una llibreria, va veure un llibre que l’interessava. Si el comprava, es quedava sense pa. El bon filòsof no va pas dubtar: comprà el llibre i tornà content a les seves golfes, d’on va sortir pocs dies després cap a l’hospital i el cementiri. Proudhon, un altre gran amic del llibre, confessava haver plorat davant el cas de Bordas Demoulin – tant allunyat ideològicament d’ell – i haver vist en la vida d’aquest pensador el reflex de la seva pròpia vida.

Citarem, finalment, el cas sentimental de l’ilustre periodiste Armand Bertin (1801-1854), director del Journal des Débats de París, que va morir en la seva biblioteca, en mig dels seus llibres estimats, poc després de la mort de la seva muller, mentre acariciava un dels llibres predilectes d’ella…

journal des debats

Si hem esmentat aquestes víctimes del llibre, entre moltes altres, no s’ha pas de creure, tanmateix, que sigui precís portar fins a tals extrems la bibliofília. Potser alguns d’aquests personatges eren, més que bibliòfils, bibliòmans; i el bibliòman tots sabeu que és un ésser rar, que col.lecciona volums només per l’afany, per la ‘mania’ de col.leccionar-los, o per vanitat pueril, com podria aplegar qualsevuga altres coses, i sols els conserva per a ell, avarament.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 16-17.

 

                      &          &         &

 

 

“ Después del excepcional pregón con el que José Manuel Caballero Bonald inauguró una nueva edición de la Feria, esta cita libresca ha abierto sus puertas acogiendo a bibliófilos, bibliómanos, bibliópatas y hasta bibliófagos, que todo hay en toda esta extravagante familia.

Rodríguez-Moñino, que tanto lloró con la pérdida de la biblioteca del marqués de Jerez de los Caballeros, vendida al millonario norteamericano Archer Huntinngton, decía de esta saga de letra heridos: ‘ Mundo curioso, pintoresco, sutil, éste de los libros viejos¡’.

llibreria hispanic society

 

                                                                                 Biblioteca Hispanic Society

 

Y es curioso pensar que muchos libros viejos son fruto del azar y los milagros, pues se salvaron del fuego, de los derribos y hasta de las guerras, los pogroms o las revoluciones. Ejemplo de libros salvados son los ejemplares de las bibliotecas de la Ciudad Universitaria que sirvieron como parapeto de trincheras en la Guerra Civil. Aún se ven ejemplares atravesados por balas asesinas”.

 Article: “Cuentos de bibliófilos” en el vlok Bibliotecario Argentino ( abans Puntodeencuentroasociativo)  

hispanic society sorolla

                                                                             Hispanic Society – Sala Sorolla

 

arts i bells oficis1

 

“ I el més sensible d’aquest panorama desolat és que la decadencia de les Arts del Llibre catalanes pateix de la manca de bons materials ultra la manca d’esperit d’empresa, i per regla general els nostres editors, impressors i gravadors no es senten emulats per l’empenta que àdhuc a les terres properes al pol porten les Arts Gràfiques. Arreu floreixen meravelles i encisos de tipografia, de gravat i de relligadura excepte a Barcelona. Vint o trenta anys enrera, els Aguiló, els Miquel i Rius, ‘L’Avenç’, iniciaren una depuració de l’art del relligat, i Barcelona pogué fer-

L'Avenç 1891

se veure amb les relligadures de luxe que produí sobretot la casa Vda. de Miquel i Rius. Avui aquesta relligadura d’alta condició deu haver minvat tant, si és que no ha mort del tot, que ja no se’n parla. No existeix cap revista dedicada a les arts gràfiques pròpiament dites, sinó algún butlletí de carácter rutinàriament profesional; no tenim cap revista d’art on les arts gràfiques es puguin manifestar en tota llur perfecció i varietat; i quan en teniem cap d’elles no es dignava fer una mica de lloc a la divulgació i enaltiment de tan important materia.

viuda miquel y rius

A aquest pas ho perdrem tot: mercats i dignitat, i els corredors de les cases editorials de Coïmbra i de Cuenca envaïran, amb mostraris perfectes de tipografia i gravats, aquesta Catalunya ja per tants altres cantons envaïda.

¿ Qui podría posar remei a aquesta degeneració de les nostres arts gràfiques si no ho fa la Cambra del llibre, tan ben dotada de diner i prerrogatives; segons es sent dir, tan copiosament organitzada, tan assentada i docta? Si la Cambra del Llibre no serveix per a posar remei a aquesta davallada d’agonitzant, qui, doncs, podrá fer-ho?. I si al capdavall hom troba el redemptor de les nostres Arts Gràfiques, aleshores ¿ arribarà a temps per a poder redimir…?. El món roda tan de pressa d’ençà de la guerra gran; els conqueridors són ja tants i tan destres; els pobles apetents esdevenen tan voraços i tan dintre la legalitat, que en un tres i no res els pobles mandrosos o baixos de sostre es poden trovar captant fora del mapa”.

 SACS, Joan: “ Les modernes Arts del Llibre a Catalunya”, a la rvta. Arts i Bells Oficis, octubre 1931, pp.182.

 

 

                       ♃        ♃        ♃

 

 

 

jun francisco pons leon

                                                                                   Juan F. Pons, llibreter a Zaragoza.

“ Un aviso para los bibliófilos que se empeñan en buscar las ‘perlas negras’. Creo que el libro antiguo – como el Buen Amor – no se busca; se encuentra. Mejor dicho, son los libros quienes nos encuentran, si los sabemos merecer.”

I quan diu ‘Perlas negras’, es refereix a llibres únics, llibres molt buscats, llibres que els bibliòfils buscan afanyadament. Jo no ho havia sentit mai, per aixó ho poso aquí perquè és possible que a més gent li passi igual.

 

Frase extreta d’una conferència de Juan F. Pons León, llibreter de Zaragoza, en el Curs sobre “Valoración y tasación del libro antiguo” fet a Jaca el 2009.

curso Jaca 2005

 

 

 

 

 

exbloguisquadrat2