Feeds:
Entrades
Comentaris

Bibliodiccionari XXXVI

26/05/2015 per biblioaprenent

bibliodiccionari XXXVI ok

 

 

Bibliocamell: Dashdondog Jamba, escriptor, traductor, editor i bibliotecari  que porta llibres per Mongòlia. Són seus, i traduccions que ell mateix fa. És autor reconegut al seu país,i el que guanya ho inverteix en editar més obres per dur-les als llocs més amagats del seu país, i sense cobrar.

bibliocamell

 

Biblioelefant: el alguns poblets de Laos arriben els llibres mitjançant elefants, com aquest anomenat  Boom Boom i que pertany a un projecte anomenat Big Brother Mouse. Boom Boom significa Llibre en laosià.

biblioelefant

 

Bibliofarmacologia: “L’humà és un cos parlant. Una vida inspirada per l’alé (ruah) de la paraula, irrecusablement, el llenguatge atziba el món. Essent així, els llibres – mots àvids de lectura – guanyen un pes merescut. Concreció que intima colze a colze amb la bibliofarmacologia, temàtica abordada per Larrosa (1998, p.102-111). A saber: lectures en qualitat de fàrmacs. Ara bé, aquesta farmacopea pot modificar la nostra conducta per a bé (salut) i per a mal (malaltia). Una ambigüitat que funda la biblioteràpia (cura llibresca) i la bibliopatologia (descura llibresca)”.

“Pedagogia de la lectura, hermenèutica i tradició jueva: a propòsit de l’obra de Marc-Alain Ouaknin” de Josep-Lluís Rodríguez i Bosch a Temps d’Educació, núm. 47, pp.275-308, Universitat de Barcelona, 2014.

 

Biblio-filmografia: una de les Categories del vlok Audiovisión I

Inst.Univ. Nal. del Arte- Dpt. Artes Audiovisuales- Buenos Aires

 

Bibliofilòsof: és el savi amic dels llibres, que es desprèn de tota ostentació i vanitat per aquest fet. No és l’apassionat, el fogós amant que llança els diners o está enfebrat per conquerir el que desitja, és millor que cap altre lletraferit, doncs te clar i comprèn l’amor als llibres tal com ho feia Montaigne, amb discerniment i perspicàcia. ( Del llibre d’Octave Uzanne: Dictionnaire Bibliophilosophique.

dictionnaire 2

 

Bibliofilosofia: és la ciència de la felicitat íntima, una ciència adquirida en la solitud i que s’aprèn a poc a poc i deliciosament en la freqüent i constant lectura de les bones obres. (Del llibre d’Octave Uzanne: Dictionnaire Bibliophilosophique.)

dictionnaire bibliophilosophique o Uzanne 2

 

BiblioFM: La ràdio on els llibres cobren vida. En el Colegio Santa Teresa de León.

http://bibliofm.blogspot.com.es/

biblioFM

 

Bibliohéroes: de Baratz a facebook

(https://www.facebook.com/grupobaratz/photos/a.10150125994245077.399418.252643885076/10155640302190077/?type=1&theater

bibliohéroes

 

Biblio-Misteris, Llibres perduts i Cartes oblidades: Hi ha un cert tipus de novel·la històrica o misteri que comença amb un viatge a una biblioteca, un àtic, un arxiu de soterrani, una llibreria de llibres usats o antiquari que porta a les pistes i potser les respostes a un “misteri literari”. Aquest misteri llavors porta el lector i protagonistes en una recerca del tresor de classes per descobrir la veritat, trobar respostes i potser descobrir els secrets de llarg enterrats. Jo dic a aquestes històries bibliomysteries. És una llista compartida a la New York Public Library.

new york public library1

 

 

Bibliomurphyología ( o Murphyología para bibliotecarios): Del llibre La Ley de Murphy  d’Arthur Bloch, Morena Fournier , en el vlok Soy bibliotecario,  extrau unes quantes normes relacionades amb els llibres i les biblioteques. I s’inventa una nova paraula per el Bibliodiccionari.

I en el vlok El documentalista Enredado  també es poden llegir unes quantes normes més trobades en el mateix llibre.

 

Biblionevera:  a Christchurch (New Zealand), desprès d’un terratrèmol, la gent ha iniciat nous projectes comunitaris i amb  idees innovadores, han creat espais de lectura amb llibres compartits,  emmagatzemats en neveres velles apareixent per tota la ciutat. En el Mailonline (UK) http://www.dailymail.co.uk/news/article-2307011/Out-rubble-Christchurch-bears-scars-earthquake-devastation-finding-creative-ways-feet.html?utm_content=buffer4ce70&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer

biblionevera

 

BiblioNews: una de les Categories del vlok BiblioFM

biblioNews de biblioFM

 

Bibliopèdia (2): futura petita enciclopèdia dedicada a la Bibliologia.

 

 

Bibliopedia (3): en el vlok del Museo del Juego ( Las Rozas-Madrid) hi ha una part dedicada a Bibliopedia/Publicaciones, com a centre d’informació i documentació amb fons per a investigadors, docents i persones particulars interessades en el món del joc.

http://museodeljuego.org/investigaci%C3%B3n/bibliopediapublicaciones/

museo del juego

 

BiblioPlumillas:Vlok de la Biblioteca Escolar del CEIP “Santa Lucía” a Frailes (Jaén). http://biblioplumillas.blogspot.com.es/

biblioplumillas teatre

 

Biblio-Rap: rap preparat pels alumnes de 1er. d’Eso del col·legi Santísimo Sacramento de Pamplona per la inauguració de la seva Biblioteca. http://www.santisimosacramento.com/curso-escolar/novedades-y-avisos/185-dia-del-libro.html

El rap diu:

 

LA LECTURA…

UNA AVENTURA

SIEMPRE RIMA… CON CULTURA

BIBLIOTECA PUERTA ABIERTA DESCUBRIR SENTIR SOÑAR

DIVERSIÓN…ILUSIÓN

EMOCIÓN…AFICIÓN

LIBROS, CINE, MÚSICA Y LECTURA

SIEMPRE RIMAN…CON CULTURA CON CULTURA

LA LECTURA… UNA AVENTURA

SIEMPRE RIMA…CON CULTURA

LA LECTURA…UNA AVENTURA

SIEMPRE RIMA CON CULTURA.

santísimo sacramento col·legi a Pamplona

Biblio-Receptes: en el vlok Els fogons d’en Joan Carles, podreu trobar totes les receptes que s’hagin publicat al vlok i caracteritzades per tipus de plat.

http://www.jcsala.org/fogons/ca/biblio-recetas/

 

Bibliorelats: el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Reusenques de Lletres organitzen un concurs literari que forma part del programa d’activitats en commemoració de l’Any de les Biblioteques.

http://www.anybiblioteques.cat/concurs-de-relats-breus-bibliorelats/

bibliorelats

 

Bibliotricicle: que circula gràcies a la Pima County Library, a Tucson (Arizona).

bibliotricicle

 

Biblio-Vino:   ( aquest vlok s’obrirà a finals d’abril) http://biblio-wine.com/es/#

 

BibliowikiCB: vlok del Colegio de Bachilleres, a México. Amb recursos digitals ( llibres, revistes, diaris, vídeos, etc.) seleccionats perque la comunitat educativa trobi, administri y publiqui informació escaient per els seus plans d’estudi. Funciona com una plataforma que magatzema i agilitza la busca de qualsevol tipus de document ja col·locat per la seva comunitat acadèmica.

colegio de bachilleres

 

 

BiblioVOX: biblioteca ‘on line’ d’ebooks i llibres numèrics per les biblioteques municipals i departamentals.

http://www.bibliovox.com/

biblioVOX

Arxivat a Bibliodiccionari, Paraules | Etiquetat |

Frases sobre Bibliofília 398

20/05/2015 per biblioaprenent

llibre de llibretrs 5

“ Amb els llibres succeeixen coses estranyes, aparentment deseixides de tota lògica. N’hi ha, per exemple, que, essent bons, es cotitzen per sota llur vàlua intrínseca. Per tal cal entendre no solament llur mèrit literari, històric, artístic, científic o documental, sinó també llurs qualitats tipogràfiques, d’estampació, etc.

N’hi ha d’altres, en canvi, que es cotitzen a preus enlairats i no valen res. La qual cosa produeix moltes confusions al llibreter intel·lectual, però comercialment, inexpert.

No tenim la pretensió de descobrir la pólvora en dir que un llibre pot assolir les valoracions més diverses segons quines siguin les particularitats de l’edició. Com igualment si és poc o molt corrent al mercat.

Així mateix, la qualitat d’un text documental pot ésser més o menys cotitzable si les dades són de primera mà, tretes de bones fonts, o bé estisorades ça i lla. No cal dir, també, que el coneixement i el domini dels llibres antics és tota una ciència que pocs llibreters arriben a profunditzar.

De tot el qual cal treure la conclusió que l’ofici de llibreter de vell no s’adquireix així com així, i que, a més, per anys de pràctica o per experiència que hom arribi a posseir, mai no se’n sap prou. La qual cosa succeeix igualment als compradors, als bibliòfils i als aficionats.

Com sigui que tant en els uns com en els altres existeix una gradació individual de coneixements sobre la matèria, més o menys superficials, més o menys extensos, més o menys aprofundits, els tractes i pactes entre ells es converteixen sovint en una aventura plena d’incògnites i de sorpreses mútues.

 Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils  barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10-11.

 

semyr1

” ‘Los libros poseen un encanto especial. Nos deleitan, conversan con nosotros, nos dan buen consejo y viven e intiman en nuestra compañía’. Petrarca dixit. No basta con saber que cada lectura es un mundo.

No es suficiente entrar en las disquisiciones sincrónicas de la deconstrucción del texto para verificar que el lector impone el sentido y hace suya la obra que lee. No podemos contentarnos con descubrir la obra abierta, ingresar en el terreno literario, incluso en sus aspectos más susceptibles de un examen empírico.

semiótica Eco 2

Ni basta, justamente al contrario, entender que no toda semiosis es vàlida y que, como enseña Eco, la interpretación también tiene sus límites. En el ‘acto de leer’, con perdón de Wolfgang Iser, existe antes que nada, la materialidad del soporte, el objeto que se lee, y que, a su vez, está hecho a la medida del hombre.

el acto de leer

Antes de la imprenta se leía en manuscrito. Y cada manuscrito es una pieza única. Mi pieza única, tesela de toda una serie de manuscritos que establecen la tradición textual que se ha de examinar. Sí que cada lectura, la de cada manuscrito, es un uso, una conversación, un deleite, una forma de intimar, y de todo ello es consciente cada una de las instancias que colaboran en la creación de los manuscritos. Un manuscrito está hecho para tal ocasión, persona, estudio, o, lo que es lo mismo, para un uso determinado”.

 

 Extret d’un Seminari organitzat per SEMYR sobre : “ Historia del libro, I: aspectos del uso y lectura del manuscrito”, coordinat per Mª. Isabel Hernández González. 1997-98. http://campus.usal.es/~semyr/?page_id=81.

colporteur 3

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Old books | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 397

11/05/2015 per biblioaprenent

llibreters de vell 1 passarell

 Parlem una mica, ara, de l’ofici de llibreter  vist per dins. Comencem dient que no és tan planer com sembla. Hom creu que, fet i fet, només es tracta de comprar i vendre. Comprar a un preu tan baix com sigui possible, i vendre a un preu tan alt con es pugui.

No és ben bé això, de bon tros. Entremig hi ha un seguit de matisos d’ordre tècnic i altres d’un ordre imponderable, que cal conèixer i àdhuc caçar al vol per tal de reeixir. Tant és així, que molts dels que es llancen a practicar-lo atrets per la seva facilitat aparent, o bé fracassen radicalment, o només arriben a fer una trista viu-viu…

Tant els llibres per ells mateixos com fer-hi negoci, té els seus misteris.

Per a triomfar, doncs, cal posseir un coneixement el més exacte possible del llibre i del seu comerç.

En arribar aquí ja som al país, vague, dels imponderables. Situat en aquest terreny delicat, el llibreter de vell ha de conèixer a fons el seu públic i el tarannà de cada comprador o venedor per tal de tenir-los en compte i jugar-los com a elements favorables en el moment crític de les transaccions. Entre ell i el comprador hi ha una sèrie extensa d’apreciacions subjectivistes. En saber-les moure a temps és allà on radica la superciència – perdó pel terme – del llibreter de vell. Es tracta d’una mena de do natural que pot ésser afinat amb la pràctica.

La preparació cultural és un avantatge per a qui vol dedicar-se al comerç del llibre vell. No n’hi ha prou, però. Amb tot i la preparació esmentada, hom ensopega amb molt trencacolls impensats, impossibles de superar o de vèncer si no és a força d’experiència”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.

 

 

gabriel y galan 1

 

“ Las únicas ediciones objeto de culto de los bibliófilos – téngase en cuenta que la bibliofilia es un sentimiento que tiene principalmente el receptor de la obra – de las ediciones de Gabriel y Galán que conocemos son dos. La primera, las Obras completas de Gabriel y Galán de 1959 de Afrodisio Aguado que las publicó en tres tomitos ( 16º) dentro de su colección para bibliófilos ‘Más allá’.

La segunda conocida es también de Afrodisio Aguado, quien tenía los derechos de publicación. Para conmemorar la 25 edición preparó una no venal para sus amigos encuadernada en plena piel, con nervios y títulos en dorado – entre los que destaca el super-exlibris de la cubierta-, de Las obras completas de José María Gabriel y Galán.

Uno de estos ejemplares, hoy en mi poder, tiene un sello bibliotecario que indica su procedencia:’(José Mª) Gabriel y Galán’. Desconocemos el número de ejemplares de esta tirada no venal. Los bibliófilos extremeños solemos tener en el parnaso divino a los creadores extremeños sino ¿ qué nos motivaría a coleccionar sus creaciones, cómo íbamos a perder nuestro precioso tiempo y nuestros recursos en la búsqueda y localización de ejemplares raros o curiosos del autor?”.

 Article: “El poeta y la bibliofilia”, de Joaquín González Manzanares, en el diari Hoy, el 6 de gener del 2005.

 

colporteur japonès

Arxivat a Bibliofília, Llibreries, Oficis del llibre, Old books | Etiquetat , , , |

Frases sobre Bibliofília 396

03/05/2015 per biblioaprenent

el cira-botes

El cira-botes de la Col.lecció En Patufet

 

“ D’on han sortit els llibreters de vell ? De molts llocs. Els més normals i els altres. Els oficis manuals, per exemple, n’han donat qui-sap-los. Els que, sortits d’aquest estament, han anat a raure al dels llibreters, s’hi ha trobat arrossegats per diverses causes. Heus aquí alguna d’aquestes: empesos per l’esperança d’emancipar-se de llur ofici antic, o, més modestament, per fer-se un sobresou. Les parades dels encants els han servit de provatura. Val més ésser un petit amo que no pas un gros mosso. Un complement de jornal tampoc no és negligible. El més natural és que els homes tinguin aspiracions; oi?

L’enlluarnament d’uns guanys crescuts i, com qui diu, immediats, també n’hi ha fet caure alguns. Les sirenes temptadores, en parlar-los a cau d’orella, els han enlluernats.

D’altres els ha empès l’afició al llibre combinada amb una circumstància momentàniament revessa del viure. Ja posseïen, per a llur usdefruit exclusiu, una biblioteca apilada a força d’estalvis. D’aquests darrers, cal dir-ho, ha sortit algun bibliògraf i erudit notable.

396

El sector dels desaparellats dels oficis liberals també n’ha donat, de llibreters de vell. El dels torejadors i dels comediants, igualment. Àdhuc n’ha donat el dels cirabotes1. Tots ells, en un moment determinat del viure, s’han aferrat als llibres i, més tard o més d’hora, han esdevingut llibreters.

Mentrestant, els que no coneixien el llibre de prop hi ha anat fent amistat. D’aquesta en sol néixer l’afecte…

Finalment, hi ha els que ja en vénen de mena. Volem dir – no penseu mal – aquells els pares o els avis dels quals ja eren llibreters. I que de menuts ja ensumaren plors de llibre. D’aquests, al gremi, n’hi ha que han format i formen dinasties. Ho foren els avis i els pares. Doncs bé: també ho són o bé ho seran els fills i els néts. És la llei d’herència o la successió que fan de les seves entre els llibreters de vell.

Cal tenir en compte, a més, que el llibre és com un tòxic; una mena de morfina o de cocaïna. De dret a de revés. d’aquell qui l’ha ensumat o que l’ensuma, ja es pot dir que ha begut oli”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.

 1)Cirabotes (m i f). Qui té per ofici enllustrar les botes i altre calçat de cuiro.

    §          §          §          §          §          §          §

 

“ para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

la biblioteca de noche

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007.

la pasión por los libros

 

 

 

colporteur 2

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Llibreries, Oficis del llibre | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 395

23/04/2015 per biblioaprenent

llibre llibreters de vell 1

“La dels llibreters de vell és una fauna – permeteu el terme, car no és emprat en sentit pejoratiu ni molt menys – més complicada del que sembla d’antuvi.

El seu és un món tan espès com l’altre, proporcions guardades. Està alimentat de passions i de manies de tota mena; com aquell. Si el grateu una mica, veureu, però com a poc a poc en va sortint la substància veritable. La impressió que en tenim després d’haver-ho fet no és desagradable ni, menys, antipàtica; al contrari.

A aquest petit món li pot ésser perfectament aplicat el sentit equívoc que traspua d’aquella vella dita que resa així: Darrera d’una mala capa s’amaga un bon bevedor.

Hi ha, naturalment, algunes excepcions de la regla, les quals no li lleven substància. Simplement la contrasten, com succeeix amb els metalls fins. Adhuc la valoritzen”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 9-10.

llibre de llibreters 3

 

 

                         ❦     ❦     ❦     ❦     ❦      ❦      ❦

 

libro sexto euclides 1

“ El libro puede merecer nuestra Afectio et Convivencia: Por su continente. Obras bien impresas, con unos tipos bellos y limpios, hechas por impresores que saben su oficio y cuidan los detalles. Sobre un papel que no transparente el texto de la pàgina anterior/siguiente. ( Ahora añadiríamos ‘libre de ácidos’ para fomentar su duración y el respeto por el Medio Ambiente). Encuadernados sólidamente. Un libro no es un objeto de arte, para admirar desde la distancia. Está hecho para ser abierto, leído. Su robustez es un valor añadido. La encuadernación enriquece el valor estético y económico del libro, si está decorada e ilustra sobre el contenido. Por su contenido. Cada libro es una pieza única, que provoca diferentes sensaciones en los lectores. Incluso puede provocar diferentes sensaciones en los lectores. Incluso puede provocar diferentes sensaciones en el mismo lector, según la edad y el estado de ánimo. ( Le petit Prince, de Saint Exupéry y tantos otros ejemplos). Todos tenemos libros importantes en nuestras vidas: Por lo que nos deleitaron y seguimos releyendo. Por quien nos lo entregó. Por lo que pudieron influir en nuestra vida. (Santa Teresa afirma que su vida cambió por un libro)… . Por lo que contienen entre sus páginas. Un billete dentro del Libro VI de Los Elementos de Euclides. Por las huellas que han dejado sus anteriores propietarios. Un libro antiguo es como una persona que ha tenido anteriores amores. Marcas, señales, olores…”.

 Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

 

llibre amb diners 1

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 394

14/04/2015 per biblioaprenent

mercat sant antoni1

“Casanova conclou que un pot tenir una gran afició i no tenir un duro, però tot i això, ser un gran bibliòfil. ’Cada vegada que m’he fet el propòsit, després de gastar-me un dineral, que mai més em compraré un llibre, doncs mira, als tres minuts ja els tens davant i si no el compres rebentes’, confessava el xicot al mercat de Sant Antoni, a canvi d’un tallat. Allà tambè reconeixia que la seva família s’enfada cada cop que li descobreixen una nova adquisició, perquè, ‘sempre tenen alguna idea per gastar els diners que comprar llibres’. I recordava que és freqüent que els marits no expliquin  a les ‘seves senyores’ quant ha costat el llibre.’Al final, aquestes aficions de vegades estan barallades  amb el sentit comú, i per què has de donar explicacions, si a última hora tampoc passa res?’.

mercat sant antoni2

Mercat de Sant Antoni

Finalment ens quedem amb el dubte de si tot plegat és una bona inversió. ‘Al marge del seu aspecte cultural, la bibliofília com tot col·leccionisme, es una inversió segura. El temps juga a favor del llibre’, explica Trias de Bes. La col·lecció es fa amb els anys i panys i no esper jugar-hi, ni per vendre-la.

‘Els llibres, com qualsevol objecte rar i preuat, són objectes d’inversió – indica Haro i, tot seguit, matisa-. Ara bé, el llibre no el podem comprar com un objecte d’inversió; l’hem de comprar perquè ens agrada, perquè el cor ens ho demana o perquè és una peça que ens fa companyia. Quan tenim una bona biblioteca, una bona col·lecció, al llarg dels anys nosaltres mateixos o la nostra família s’adona que és una bona inversió, però no és una inversió com ho pot ser la borsa’.

‘No conec cap bibliòfil, i en conec uns quants, que ho tingui ( la bibliofília) com una forma d’invertir. En termes estrictament econòmics, no crec que sigui cap inversió’, opina Ignasi de Delàs. Aleshores… Aleshores només queda la conclusió de Casanova: ‘Són una inversió de relax o de coneixement’. I el fetitxisme?”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

mercat sant antoni3

Mercat de Sant Antoni

florons 4

 

buenos aires3

 

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires

“ ‘Los libros son testimonios muy tangibles de todos los momentos de la cultura del hombre, que van dejando huellas en ellos’. Pero el contexto no es el mismo y ahí está la fascinación entranyable que pruducen los viejos ejemplares: ‘el libro es un objeto que está compuesto no solamente por el texto que reproduce sino por la forma en que está hecho. Interviene mucho cómo se diagramó, qué tipografía se usó, que imprenta lo hizo, si tiene ilustraciones o no las tiene, qué tipo de tapas posee. Hasta casi finales del siglo XIX no existían las ilustraciones de tapa. Son cosas que se van incorporando al libro un testimonio de las distintas épocas de la cultura del hombre’.

Esta IIª Exposición del Libro Antiguo fue un placer tanto para coleccionistas y especialistas, como para los simples neófitos impulsados por una bibliofilia incurable. Ese encuentro sagrado con el pasado que llega a nuestros días en estado de preciosa conservación, se destacó por la variedad de ejemplares y temáticas.

buenos aires1

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires

Se exhibieron para la venta y deleite de los visitantes libros de diversa antigüedad, impresiones añejas, manuscritos medievales, grabados, mapas, documentos y cartas. Desde el primer libro de anatomía de 1491, pasando por un Fascículo de Medicina del año 1493, hasta cartas de San Martín y J.M. de Rosas¡.

Los libreros son parte de una legión de honor que, como los coleccionistas, bibliotecarios, anticuarios, historiadores, restauradores, con su labor silenciosa y constante, muchas veces vienen a suplir de hecho la desidia estatal, custodiando nuestro material cultural e histórico”.

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

buenos aires2

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires.

 

colporteur 2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Oficis del llibre, Old books | Etiquetat | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 393

05/04/2015 per biblioaprenent

librería ocasión maestro gozalbo vlc

 

Però la més característica de totes, tal volta també la més important, puix té tot el valor i la personalitat que li donen els hostes il·lustres que ocupen sos prestatges, és la llibreria d’ocasió.

En la nostra ciutat inquieta no en manquen, encara que no arribin a tenir la preponderància que té a l’Alemanya, per exemple, la del famós Herr  Karl Hiersemann, de Leipzig. No en manquen, certament; cal, però, saber cercar-les. Alguna, tal volta la més interessant, s’ha desplaçat, anant-se’n cap als barris nous, però no hi fa res: s’ha emportat alhora tot el seu caràcter.

Hi ha en la llibreria d’ocasió, com en gairebé tot l’antic, molt de la confusa norma dels segles passats ( males façanes i salons regis; reixes d’argent cobertes de pintura negra). Així la tenda és pobra, esquifida; el llibreter té l’aspecte insignificant, però en les prestatgeries hi ha un veritable festí d’incalculable valor per al bibliòman i l’amo porta en ell mateix un tresor de coneixements, d’erudició i… de lletra menuda, car el llibreter vell en la llibreria de vell és el volum més interessant.

spanien

L’homenet petit i gris – així mateix la botiga és petita i grisa – és psicòlec expert.

Ell coneix bé el cor humà i sap que no hi ha fiblada per al desig com la curiositat ni la glòria comparable a la de l’explorador afortunat. Per aquest motiu mai no s’aventura a ofrenar-nos els seus llibres, sinó que ens dóna la espatlla i ens deixa fer. Podem aleshores nosaltres, al nostre gust, fer tertúlia amb els demés parroquians, escalfarnos vora el braser, acaronar el gat negre que dorm en una cadira baixa, o llençarnos a l’aventura de l’exploració i el descobriment.

I quan això arriba – que arriba sempre – ell es limita a elogiar la nostra intel·ligència que ha sabut trobar un incunable sota quatre capes de pols i set generacions de teranyines… i a posar preu a la incunable, a la curiositat satisfeta, a l’orgull afalagat a la intel·ligència reconeguda, a la tertùlia, al braser, al gat i àdhuc a la pols i a les teranyines.

 Oh, sí ¡ Un tomb cap al tard per les llibreries de la ciutat inquieta, enriqueix l’esperit com un viatge. I resten encara altres llibres vells i nous, que als Encants, per Santa Madrona, per les fires populars ens barren el pas al mig del carrer.Mes aquests reclamen capítol apart. S’han de veure a ple sol, en la gràcia clara i fresca i lliure del matí.

 Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

santa madrona1

 

 

 

 

 

florons FSB 392

“ La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern está organizada por el Gremi de Llibreters de Vell y este año celebra el cincuenta aniversario con una exposición de libros modernistas en el paseo de Gràcia. En un principio esta feria se instaló en la plaza de la Universitat, más tarde pasó a la Gran Via para terminar en el paseo de Gràcia. De aquellos libreros que empezaron en la plaza de la Universitat aún quedan siete, uno de ellos la Llibreria Millá.’Esto es una feria popular. Queremos acercar el libro viejo a la gente, hacerle perder el miedo a comprar libros de segunda mano’. Millá reconoce que hace cincuenta años había más bibliófilos que ahora. También es cierto que hay muchos más en Madrid y el resto de España que no en Barcelona. Editores, profesores de universidad y escritores son los más próximos al libro de coleccionista. Las primeras ediciones de Foix, Papasseit, Carner o Espriu son las más buscadas en catalán, mientras que Lorca y Alberti siguen creando culto en castellano.

fira llibre antic 50ª barcelona 2001

Rafa Sánchez me muestra una de sus prendas: un libro de Igor Stravinsky, Le Sacre du printemps, dedicado el cuatro de abril de 1925 a Farran Mayoral, un traductor catalán. Pero el público llano busca ese libro de oferta que hace cuatro días se vendía cien veces más caro. ‘También compran monografías locales, libros de caza o libros de texto que creen más baratos y resultan más caros que en las librerías normales. Viene gente expresamente desde cualquier punto de España’.

le sacre du printemps 1

El perfil del coleccionista es un hombre culto, ya mayor, aunque cada vez hay más jóvenes que se interesan por ese tipo de libros. Muchos de ellos ni llegan a leerlos porque, normalmente, ya los han leído hace mucho tiempo; son, sencillamente, libros para coleccionar, como quien colecciona muñecas, banderines o llaveros. Hay autores fetiche, como Gil de Biedma, Lorca o García Márquez, aunque la astronómica cifra de noventa y cinco millones de pesetas no alentó ni al más loco para comprar unas galeradas con unas cuantas correcciones a mano. ¿ Y las mujeres?, me pregunto yo, ¿ tienen algún interés por coleccionar primeras ediciones? Pues la verdad es que no mucho. O más bien casi nada. Es éste un mundo masculino, como tantos mundos. La mujer, más pràctica, compra el libro y se lo lee. Su gran contribución es venderse la biblioteca de su marido al enviudar”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

ex vlokis 2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , | 1 Comment »

Frases sobre Bibliofília 392

30/03/2015 per biblioaprenent

rastro sevilla 1

Rastro Sevilla

“ Els llibreters de vell són una cosa molt seriosa. Tot i que no ho semblin al primer cop d’ull. Rieu-vos del seu aire o prescindiu-ne; és igual. Alguns d’ells, per fora semblen drapaires; oi? Doncs per dins són, en general, més llibreters que els de nou. A la seva manera, però.

rastro madrid 1

Rastro Madrid

N’hi ha, entre ells, que a l’hora de la venda fan tota la comèdia que poden per tal de reeixir. N’hi ha que, tot i el seu deseiximent aparent pels llibres, arreconen tots els papers que troben, mentre parlin – i si hi ha gravats, encara més – de les placetes barcelonines més amagades. N’hi ha que es fan relligar els llibres per en Brugalla – quins refinats, aquests manos !-, i que, per poc que puguin, els amaguen, car tenen por que llurs clients, en veurel’s, no se n’apoderin, de grat o per força, i malgrat que els paguin bé. No és sorprenent de trobar-ne algun que estigui infectat de bibliomania. I no en manquen que es mouen en un món, seu del tot, del qual no volen sortir ni a fums da sabatot, on només viuen ells, les fitxes i els llibres. Si algú els dóna a entendre que vol comprar-ne un que encara no ha estat fitxat, se’l miren de mal aire, com si es tractés d’un subjecte perillós.

Hi ha els que només pensen a vendre llibres. La qüestió és vendre’n, i per això, al capdavall, es fa la festa. Siguin bons, siguin dolents; tant és. Això no és cap mal; ans bé és llei de l’ofici. De tot hi ha d’haver a la vinya del senyor dels llibreters”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 9.

rastro VLC 1

 

Rastro València

 

florons FSB 392

 

feria libro zaragoza III 2007

“ No paséis por la Feria, ni paseéis junto a ella. Visitadla con el mismo sosiego con el que uno visita a su madre, cuando ya anciana precisa de nuestro tiempo y de nuestro cariño y pasamos una tarde a su lado. Tomad los libros en vuestras manos y escuchadlos. Ignorad el ruido de vuestras preocupaciones profesionales o personales, para escuchar su llamada, que nunca es ruidosa. Abrid vuestra mente a la belleza de sus grabados y al ingenio de sus frases. Abrid igualmente vuestros bolsillos y recordad que la compra de un buen libro. De un libro bello, es una maravillosa inversión en bienes materiales. No es una inversión especulativa, sino una inversión a largo plazo, pero con un tipo de interés fijo: la riqueza interior.

feria libro zaragoza VII 2011

Ganaréis en sosiego y en sabiduría, aunque a la vez aprenderéis la discreción que han de tener las personas sabias, para evitar la pedantería. Viviréis con su lectura las emociones que otros sintieron y escribieron, trascendiendo del Tiempo y del Espacio. Con su lectura podréis ignorar esas leyes físicas.

Y dentro de unos cuantos años – si los habéis tratado bien – podréis ofrecerlos a vuestros hijos o nietos y seréis los artífices de nuevos encuentros entre vuestros libros y sus nuevos amigos.

¿Se puede pedir algo más para ser felices durante unos instantes?”.

 Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

 

ex vlokis 2

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Old books | Etiquetat , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 391

23/03/2015 per biblioaprenent

cancionero petrarca

Il Canzoniere de Petrarca, dedicat a Laura (1470).

“ Un dels símptomes més greus de la bibliofília és precisament l’afany per la rigorosa descripció bibliogràfica. Quan Petrarca va escriure els seus sonets més embriagants a llaor de Madonna Laura mai no hauria imaginat l’èxtasi d’un bibliòfil en preparar la descripció d’un exemplar únic acabat d’adquirir. El gaudi sensual de tocar, olorar i veure una bella relligadura envaeixen tot el seu ser.

El bibliòfil-investigador també pateix fortes convulsions de notes de peu de pàgina. Es demana perdó per la interrupció d’aquesta narrativa, ja que acaba d’arribar el nostre correu que sempre porta molts catàlegs de llibreter…

biblioteca monastir Poblet

Biblioteca Monestir de Poblet

Diverses circumstàncies en el segle XX han contribuït a l’escassetat creixent de la medicina del bibliòfil: el llibre rar. A Espanya, fora de les grans biblioteques reials com les d’Alfons el Savi, Joan II o la Reina Isabel de Castella; Pere III, Joan I, Martí I, Alfons IV de Catalunya, i, en general, la tradició de reunir biblioteques privades importants ha estat notable característica aristocràtica, des del Marqués de Santillana i Miquel May, fins als Ducs d’Alba, Osuna ( T’Serclaes) o el Marqués de Jerez de los Caballeros, Dalmases, Torras Amat, Salvà, Aguiló, Font de Rubinat, Toda, Miquel y Planas, Mateu, Bonsons, Santiago Espona, Sedó, etc.

biblioteca hispanic society 2

Biblioteca de la Hispanic Society (NY)

  També algun estranger s’interessà especialment pel llibre espanyol: Thomas Bodley, Samuel Pepys, Heredia i fins els nordamericans Ticknor, Rennert, i Archer Huntington. Amb el descobriment i la difusió de la filologia romànica pels erudits alemanys del segle XIX, els bibliotecaris públics i universitaris sofriren un greu contagi amb la concupiscència del llibre espanyol que en arribar el segle XX, l’època daurada de les brillants col·leccions privades, va sofrir un col·lapse. Encara avui, els bibliotecaris d’aquestes entitats son més que mai els grans adversaris del bibliòfil.

 Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 13-15.

 

 

 

floró aldi 2

 

 

“ Personas he conocido que no pueden describir, no pueden poner palabras a aquello que les sucede ( y por tanto, no saben). Por supuesto, no se han parado a encontrar sus dudas entre las preguntas escondidas en los libros. Por el contrario, he tenido la suerte de toparme con esos pocos que, gracias a toda esa información inútil concentrada en la literatura milenaria, no sólo saben lo que está sintiendo en cada momento ( con lo que me atrevería a decir que está sintiendo doblemente) sino que además tienen en sus manos, aunque no lo parezca, el destino de sus vidas porque para ser dueño de algo, lo primero es reconocer la naturaleza de aquello que se tiene delante y se intenta poseer. Esta larga digresión que algunos pueden considerar un tanto forzada viene a propósito de lo mismo: buscamos en los libros no sólo conocimientos sino también sensaciones. Ambas cosas las ofrecen con creces los libros de bibliofilia.

1850 Carl Spitzweg El ratón de biblioteca

 

 “El ratolí de biblioteca”, de Carl Spitzweg (1850)

El debate, como los más veteranos de mis lectores saben, viene de largo porque, hoy en día, flota como una idea en el ambiente, esa que susurra que anhelar esas magníficas ediciones que se hacen en parte del mundo civilizado ( en España, también,) es poco más o menos que un síntoma de decadencia, cuando no, de debilidad. Hay un mensaje subliminal en el aire, ese que nos quiere convencer de que el conocimiento sólo viene de páginas descuidadas cuando no inserto en otros formatos ( desde la pantalla del ordenador o la tan manida Universidad de la Vida como si a la calle se pudiera salir así, sin más, a pecho descubierto, sin haber leído un buen puñado de libros)”.

          Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

hibris1

 

 

ex vlokis 2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Old books | Etiquetat |

Frases sobre Bibliofília 390

19/03/2015 per biblioaprenent

la barcelona dels nostres avis lola anglada

“ ‘El llibre no té perquè ser car. Hi ha llibres de dos, tres, quatre, cinc mil pessetes – assegura, per reconèixer tot seguit -. No són realment llibres de bibliòfil.. S´ha de tenir en compte que aquests estan fets amb un paper especial, amb una tirada especial i no poden ser de preu baix’”.

“Segur que si l’exemplar és mediocre sempre acabarà sent car’, comenta Xavier Trias de Bes, que continua explicant que un llibre és car sempre que surt inflat de preu. I és que sempre hi ha oportunistes que exploten la passió irreflexiva de més d’un col·leccionista. En aquests casos, el més higiènic és no comprar, si no es vol: ‘Això és fer el passarell i ajudar a pertorbar els preus’. Ara bé, ‘no hi ha duros a quatre pessetes’, en llibres d’alta bibliofília.

‘Com sempre, hi ha coses molt cares i molt barates i no necessàriament has d’anar a col·leccionar incunables – concreta Anna Maria Robert -. Al principi tens un pressupost relatiu. Trobes dos llibres seguits que buscaves i, després, estàs sis mesos sense comprar-ne cap’.

A Robert no el molesta parlar dels diners que es gasta en llibres. Però passa que no ho sap. En principi, la quantitat no passa de les 25.000 pessetes, tot i que reconeix que té algun exemplar que li ha costat 150.000. En va trobar un de Lola Anglada pel qual va pagar gairebé 100.000 pessetes. ‘Si tinc els diners m’ho compro i si no, no ho compro’. I un cop ha pagat, s’oblida del preu.

 

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

llibreria sánchez barcelona

Llibreria Sánchez ( Barcelona)

“ Nos acercamos a la parada de la librería Sánchez, que es una de las atracciones de la feria por haber comprado recientemente una biblioteca con primeras ediciones muy buscadas de literatura catalana: casi todas las de Salvat Papasseit, incluso Poemes en ones hertzianes,

poemes papasseit

 libro con dibujos de Torres García y uno de los más difíciles de conseguir. Enseguida reconocimos a personajes del mundo de la cultura y celebérrimos coleccionistas detrás del mostrador y agazapados ante la vitrina, donde se guardan las perlas del bibliófilo. Cuando el coleccionista encuentra lo que busca se ilusiona como un niño con un juguete nuevo’, comenta Rafa Sánchez, dueño de la librería y uno de los organizadores de la Fira. En ella uno puede encontrar desde el libro de saldo – como el de mi amigo – hasta libros antiguos del siglo XVI o XVII  o primeras ediciones modernas; por eso el público que esos días deambula por el paseo de Gràcia es tan distinto. ‘Estamos luchando mucho para conseguir mantenernos aquí. En otro sitio esta feria sería un fracaso’, comenta otro librero, Lluís Millà.

 

llibreria milla

 

A Rafa Sánchez no le gusta lo de ‘libro de saldo’. ‘Nosotros lo llamamos ‘libro de oferta’, que queda mejor’. Mi amigo pone cara de póquer y me mira resignado”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

 

ex vlokis 2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres | Etiquetat , | 2 Comments »

« Newer Posts - Older Posts »