Feeds:
Entrades
Comentaris

bayer-revista-anticuaria1

Pierrot i Colombina en un anunci d’aspirina Bayer

“Potser semblarà fora de lloc que una revista dedicada a bibliofília parli d’una cosa tan efímera com són els fulls i impresos de propaganda mèdica. Però el cert és que aquests papers ofereixen una sèrie de peculiaritats d’un gran interès per al col·leccionista i per a l’estudiós, ja que paper, impressió, gravat i text donen una idea molt clara de la manera de fer i de pensar en temps reculats. Ens ho diuen d’una manera tan expressiva que no és superada per les millors novel·les de costums.

Una col·lecció d’aquests fulls volants ens pot proporcionar unes belles estones de gaudi i ens depararà vertaderes sorpreses. En trobarem de molt agradables a la vista, per ésser obre de bons dibuixants o per l’acurada impressió, i uns altres curiosos pel seu contingut i la literatura usada. És clar que els més interessants són els que van començar a veure la llum en la segona meitat del segle XIX, moment en què aparegueren els primers preparats medicinals en forma d’específic, però també en trobarem que criden l’atenció entre els més recents. Una col·lecció ha de comprendre no solament els anuncis farmacèutics i mèdics, sinó també els que fan referència a ‘curanderos o sanadors’, i els bàndols de Sanitat publicats en diversos moments.

botica-central1

Alguns d’aquests fulls fan riure, com el d’un herbolari de la Rambla que l’any 1860 s’anunciava dient que venia herbes, sangoneres i ‘mechas de seguridad para barrenos’, cosa que no lligava massa. Un també de divertit és el del Dr. Font i Farrés, que tenia la Botica Central de la plaça del Pi, en el qual damunt d’un malalt allitat apareix, enmig d’un nuvolet, el Pare Etern amb un cartell a la mà, que diu:’Tomad las medicinas del Dr. Font’.

Cap als anys vint, una casa tan seriosa com la Bayer anunciava l’aspirina amb un imprès en què veiem Pierrot i Colombina en una nit de lluna plena. Al revers, un escrit ens explica que tot això de la lluna, l’amor i la nit és molt poètic però també molt propici per agafar un refredat… que podrem evitar amb aquell medicament.

Però en sembla que millor que les meves paraules il·lustrarà el lector la reproducció d’algun d’aquests fulls, avui una mica difícils de trobar.

Article: “Fulls volants que fan història”, de David Griñó i Garriga, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981; pp. 20-21.

saludador

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

biblia-de-avila2

Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.

“ Actualmente, la bibliofilia en España está cambiando, prácticamente  ya han desaparecido aquellas sociedades de bibliofilia del siglo pasado, generalmente formadas por aristócratas que se reunían para hacer ediciones numeradas. En el siglo XIX, gracias a la desamortización, que facilitó a una burguesía en ascenso la adquisición del tesoro bibliográfico de la Iglesia subastado, se consolida el fenómeno bibliofílico en España, formándose así las grandes colecciones privadas.

La labor del actual director del Tesoro Bibliográfico tiene un claro exponente en las cuatro colecciones bibliofílicas que ha dirigido: Joyas bibliográficas, Torcurum, Reimpresiones bibliográficas y Bibliofilia social. La última de las cuales, nos cuenta, ‘ me ha valido más de una discusión, ya que para algunos bibliófilos mi intento de componer una bibliofilia popular, es decir, crear cuidadas ediciones, a un precio asequible, era traicionar el espíritu de la bibliofilia’.

 Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

 

biblia-de-avila-manuscrit-entre-1001-i-1200

Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.

 

exbloguisquadrat2

guglielmo-libri-carucci-dalla-sommaja-conde-libri-florencia-1803-fiesole1869

Guglielmo Libri

“Els manuscrits tenen aquesta aura d’objecte únic a la qual anomenem  art, però també posseeixen un aura humana: la solemnitat de la seva cal·ligrafia ens parla de la persona que el va escriure, i per banal que sigui el text, la personalitat del copista es manifesta en la forma de les seves lletres, com si les paraules, signifiquin el que signifiquin, tinguessin per si mateixes l’habilitat per pensar en blanc i negre. Sostenir un manuscrit és alguna cosa més que tenir un tros d’història entre les mans, és com sostenir el cor latent d’un ésser humà desaparegut fa molt temps”.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.  Vist a: http://worrying74.rssing.com/chan-6246158/all_p1.html

biblioteca-turriana1

“ … el desvelo por el cuidado material de los libros, ha llevado a querer normatizar su uso a través – a veces – de preceptos y severas advertencias. Así, a fines del siglo XVIII, en los Catálogos de la Biblioteca Turriana  de la Catedral de México, se encuentran, manuscritas, estas indicaciones para el manejo de los libros:

I.No lo tengas por esclavo, pues es libre. Por lo tanto, no lo señales con inguna marca.

II.No lo hieras ni de corte ni de punta. No es un enemigo.

III. Abstente de trazar rayas en cualquier dirección. Ni por dentro ni por fuera.

IV. No pliegues ni dobles las hojas. Ni dejes que se arruguen.

V. Guárdate de garabatear en las márgenes.

VI. Retira la tinta a más de una milla. Prefiere morir a mancharse.

biblioteca-turriana2

VII. No intercales sino hojas de limpio papiro.

VIII. No se lo prestes a otros…

IX. Aleja de él los ratones, la polilla, las moscas y los ladronzuelos.

X. Apártalo del agua, del aceite, del fuego, del moho y de toda suciedad.

XI.Usa, no abuses de él.

XII. Te es lícito leerlo y hacer los extractos que quieras…

XIII. Una vez leído no lo retengas indefinidamente.

XIV. Devuélvelo como lo recibiste, sin maltratarlo ni menoscabo alguno.

XV. Quien obrare así, aunque sea desconocido, estará en el álbum de los amigos.

Quien obrare de otra manera, será borrado.

 Article d’Álvarez , parlant del llibre: Libricidas y bibliomaníacos. Menosprecio y culto del libro, de Diego N. González, vist en el vlok  Letraherido.

letraherido3

 

exbloguisquadrat2

elogio-del-libro1

“ Els Manaments de la Llei del Llibre són deu:
El primer: Estimaràs el llibre sobre tots els objectes, i no reconeixeràs altres llibres que els veritables llibres.
El segon: No juraràs, ni blasfemaràs contra el llibre, ni maleiràs del llibre, que tan gran bé espiritual et fa.
El tercer: Consagraràs una bona part de les festes a la lectura, i tots els dies de l’any el temps que malgastes en coses inútils, en els vicis o en l’oci.
El quart: Honraràs el llibre, esforçant-te a triar, estudiar,comprendre el seu text; admirant-ho, donant-li una enquadernació bella o digna i formant la teva modesta o important biblioteca.
El cinquè: No destruiràs el llibre. Al costat del llibre que ja has llegit, posa el que estàs llegint i, al costat d’aquest, el que acabes d’adquirir. Demà aporta noves adquisicions. Així s’inicien les col·leccions i es creen les biblioteques, base de la cultura, de la bondat i de la saviesa dels homes.
El sisè: No llegiràs llibres immorals, repugnants, obscens.
El setè: No furtaràs llibres; ni demanaràs llibres prestats, cosa que equival a un furt. En canvi, el millor obsequi que pots fer a tota persona que estimis és un llibre.
El vuitè: No mentiràs, dient o propagant que un llibre és dolent perquè la matèria, que no entens, no t’agradi; perquè l’autor no t’és simpàtic; perquè et cansen les descripcions d’una novel·la les belleses de la qual, apassionat més per la intriga, no descobreixes; o perquè la teva escassa cultura, que has d’acréixer i consolidar davant els llibres oberts, es fatigui o s’avorreixi amb la lectura dels autors clàssics.
El novè: No desitjaràs el llibre que no sigui teu. Si ho desitges, posa els mitjans per adquirir-ho en legítima propietat.
El dècim: No cobdiciaràs els llibres estrangers amb preferència als de la teva Pàtria. Preferiràs els llibres escrits en el teu propi idioma i els estrangers d’un valor universal.
Aquests deu manaments es resumeixen en dos: en estimar el llibre sobretot un altre objecte i a honrar-lo, posseint-lo i conservant-lo com el més preuat i sublim tresor de l’esperit”.

          DURAN de VALENCIA, Miguel: Elogio del Libro, Publicaciones del Archivo Municipal. Fiesta del Libro 1935. València, 1935, pp.73-74

 

llibreria-mundus-libri-salamanca

Llibreria Mundus Libri a Salamanca

“ Los libreros constatan que desde hace 7 u 8 años se está haciendo cada vez más patente esa falta de relevo generacional en el comprador y coleccionista de libros antiguos. Ahora la mayor parte de los clientes de estas librerías vienen a por algún libro de su niñez, un tebeo o algún cuento ‘pero se trata de cosas muy concretas, sin continuidad en el tiempo, en la mayor parte de los casos’, según comenta Ana Fortes de Mundos Libri de Salamanca.

Vetusta explica que ‘siempre había coleccionistas muy especiales que buscaban una pieza que querían donde fuera y no paraban hasta conseguirla, y ahora esta está desapareciendo’ y no sólo por la actual crisis económica, ‘que también ha afectado’ teniendo en cuenta  que algunas obras maestras pueden llegar a precios de miles de euros.

libreria-vetusta-santiago-de-compostela-tino

Llibreria Vetusta a Santiago de Compostela

Poder individual. El librero asturiano confiesa que éste siempre ha sido un negocio que ha vivido de la minoría, romántico ‘lo podríamos definir así, en el sentido de que una de las esencias de este movimiento fue el individualismo’. Pero el romanticismo en los negocios no perdura mucho tiempo, aunque los libreros de Viejo, matizan que ‘esto no se hace ya por negocio, sino por una afición y un sentir hacia los libros que es muy especial’.

La particularidad de este tipo de librerías, que las diferencian del resto, es que el cliente ‘elige y ese es el poder del individuo, ya que aquí no funcionan los best-sellers, esto es otra cosa más particular, muy particular’, destaca Tino.

A pesar de existir una amplia variedad de libros englobados dentro de este tipo de librerías, todos los libreros coinciden en destacar  que no existe ‘uno especial, porque para cada uno lo es aquel que busca, por encima de que sea una primera edición, un original o lo que sea, siempre lo que tú buscas es especial’, destaca Fortes.

Esta sorpresa en la búsqueda y en lo que se va a encontrar es uno de los atractivos de este tipo de ferias, ‘y es una forma también de enganchar a nuevos compradores que comienzan a partir de aquí a hacer sus pequeñas colecciones”.

Article: La alternativa al ‘best-seller’ de Rocío Bláquez, parlant de la Feria del Libro Antiguo de Salamanca, el novembre de 2010 en el diari ABC de Salamanca.

feria-libro-salamanca-2010a

 

exbloguisquadrat2

bibliodiccionari-xlvib

 

Biblioárbol: En la plaza de armas de nuestra ciudad (CombarbaláChile) se lanzó ésta innovadora iniciativa, el “Biblioárbol” para promover la lectura en la comunidad combarbalina. Mario Vega diu: “Esta iniciativa del Biblioárbol está pensada para los lectores de todas las edades, no solamente para los más jóvenes, con el fin de promover y fomentar el hábito lector.

http://www.diarioelcombarbalito.cl/index.php?option=com_content&view=article&id=8663:2016-09-08-12-11-50&catid=42:comunal&Itemid=58

biblioarbol1

 

Bibliobattle: és un joc en que es fa una ressenya d’un llibre i que es va desenvolupar a l’Escola Superior d’Informàtica de la Universitat de Kyoto al Japó.

Vostè (presentador) pot portar el seu llibre preferit per a l’esdeveniment.

Es pot parlar de l’obra a l’audiència durant 5 minuts com : Bibliobattler.

El llibre més popular serà elegit com el “Llibre Campió del dia” pel públic i presentadors.

http://en.bibliobattle.jp/ . Rules for Bibliobattle  (  http://en.bibliobattle.jp/rule-of-bibliobattle  )

bibliobattle1

 

Biblio-camión: Bubisher   és un projecte posat en marxa el 2008 per crear una xarxa de biblioteques i bibliobusos per la població dels campaments de refugiats saharauis pels voltants de Tinduf-Argèlia, i situats a la part més inhóspita del desert del Sahara. El ‘bubisher’ és un petit ocell del desert que anuncia, la seva arribada, bones notícies. I així li diuen al projecte que els hi porta llibres.

El nom de Biblio-camión ve perquè el primer bibliobús en realitat era un camió. A més a més aquest camió és molt vell i necessiten un altre medi de transport per poder seguir la seva feina de bibliobús. En la seva pàgina ho expliquen (   http://www.bubisher.org/2016/08/sos.html  )

biblio-camion2

biblio-camion3

 

Biblio-cavall : d’en Ridwan, porta els llibres per regions aïllades d’Indonèsia. Vist en el vlok: http://lecourrier.vn/le-biblio-cheval-de-ridwan-des-livres-pour-regions-isolees-dindonesie/311084.html .

bibliocavall1

Ridwan Sururi a cavall de Germanis, seguit per Luna, en ruta cap a l’aldea de Serang, al sud de l’illa Java ( Indonèsia).Foto: AFP/VNA/CVN. «La bibliothèque à cheval !», criden molt contents els nens quan arriba.

bibliocavall2

 

Biblio-Frigo: A Piton-Saint-Leu-laVien(illa Reunió en l’Oceà Índic),l’ associació Zot presenta la seva Biblio-nevera; cultura fresca com va dir el seu manager M Georges-Henri Indianna. Recollir una vella nevera i fer una biblioteca sagrada … No està malament com una idea !!

http://amicale.des.damistes.reunionnais.over-blog.com/2016/09/le-biblio-frigo-de-vaz.html.

biblio-frigo

 

Biblio-mòbil: del Circ Bover . És, diuen en el seu vlok, un carromat en forma de biblioteca mòbil que arriba al poble amb una llibreria atapeïda de llibres i un entranyable personatge que endinsarà als nins i nines en un món de la fantasia i el coneixement. Hi hauran conta-contes, tallers de lectura i activitats didàctiques per a desenvolupar la creativitat i la imaginació dels infants. Tot amb una posada en escena completament original i espectacular, amb les característiques pròpies de Circ Bover. Aquest any 2016 les activitats aniran dedicades a la difusió de l’obra de Ramon Llull. http://www.circbover.com . 

biblio-mobil-circ1

 

Biblioproxy: accés als recursos bibliogràfics (revistes electròniques, bases de dades, iBooks) adquirits de forma centralitzada pel CNR ( Consiglio Nazionale delle Ricerche). https://biblioproxy.cnr.it/login .

consiglio

 

 

Biblio-psicología: a la pàgina 37 del llibre: “Manual de Documentación. Las técnicass pra la investigación y redacción de los trabajos científicos y de ingeniería”, de Javier LASSO de la VEGA. Ed. Labor, Barcelona, 1969; 829p., podem llegir: “ rama de la ciencia que reclama de día en día la atención del lector. La creación y produccióndel libro debe desenvolverse y regularizarsse con sujeción al orden lógico de los fenómenos de naturaleza pssicofísica de la Humanidad dentro del curso de la evolución general de la vida social e histórica… Estudia el libro no bajo el aspecto de su importancia cultural y de su valor intrínseco, sino como una especie de aparato, ingenio o instrumento psicológico que sirve para provocar en el ser psíquico del lector ciertas experiencias determinadas y complejas. En la biblio-psicología el lector lo es todo… la biblio-psicología estudia las relaciones psíquicas entre los hombres, de “un cerebro sobre otro cerebro”, las relaciones entre el autor, su obra y el lector”. Més informació pàgines 37 a 39.

manual-de-documentacion-1-lasso-de-la-vega

 

 

Biblioruta: #biblioruta: lloc d’Instagram amb fotos de biblioteques i llocs relacionats amb llibres. https://www.instagram.com/explore/tags/biblioruta/

 

BiblioRutas: lloc a Twitter per estar al dia de les activitats i esdeveniments realitzats a les diferents biblioteques de Lima. @bibliorutas. https://twitter.com/bibliorutas .

bibliorutas

 

Biblio-ruta: Vist a LaPatria.com (Noticias de Manizales, capital de Caldas, departament de Colombia ) (  http://www.lapatria.com/biblio-ruta-0  ). A Manizales van dissenyar un programa cultural per a totes les edats amb tallers, ‘conversatorios’, grups de lectura, etc. i també visites a diferents llocs d’interés cultural i educatiu, i li van dir Biblio-ruta.

 

Biblio’Steak: restaurant solidari a Montmorillon, ciutat de l’escriptura i dels oficis del llibre.

http://www.mjcmontmorillon.fr/index.php/vie-sociale/de s-services-de-proximite/75-la-biblio-steak-restaurant-solidaire

bibliosteak

 

Bibliotecariperundia: tag posat en marxa per Biblioteques Municipals de Sabadell  perquè qui vulgui enviï recomanacions de llibres.

biblioteques-sabadell1

 

¿Biblioteque? : vlok de la bibliotecària Yolanda González, on diu: ¿Bibliotequé?:¿Cuántas veces te han hecho esta pregunta cuando has comentado tus estudios?…Este blog nace con la idea de desmitificar una profesión que va más allá de la custodia de libros y las cuatro paredes de una sala de estudio. http://bibliotq.blogspot.com.es/ .

 

 

Bibliotequero: a la pàgina 115 del Manual de Documentación de Javier LASSO de la VEGA, diu: “ Por ello hemos propuesto en otras ocasiones el título de bibliólogo, más culto y más expresivo, para designar con él a los que dominan la ciencia de los libros y están en posesión del título facultativo pertinente. El término actual de bibliotecario podría quedar para el que, sin la competencia adecuada ni dominio en materia de biblioteconomía está al cuidado de una biblioteca, y aun todavía reservaría el de “bibliotequero” para los que, con desprecio de una técnica complicada, juegan a ordenar bibliotecas conforme a reglas que de improviso se sacan del portentoso magín con que, a su juicio, les ha dotado la Divina Providencia”.

 

BibliotequesXBM :  és l’aplicació desenvolupada per la Diputació de Barcelona que t’indica quines biblioteques  i bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals  de la província tens més a prop i les activitats que t’ofereixen. Troba i situa en el mapa  les activitats i biblioteques més properes al punt on et trobes o respecte la localització que indiquis. Aplicació per a dispositius mòbils.

Per descarregar-la: http://bibliotecavirtual.diba.cat/app

bibliotequesxbm

 

Biblio.wine: La primera xarxa de vi francès! Descobreix, compra, ven, bescanvia, vota, comenta i comparteix les millors collites de les teves degustacions amb la teva comunitat. Llista de tots els dominis i castells de vi de tot el món.  https://biblio.wine/

bibliowine2

 

una-historia-de-la-lectura

“ L’amor per la lectura és alguna cosa que s’aprèn però no s’ensenya. De la mateixa forma que ningú pot obligar-nos a enamorar-nos, ningú pot obligar-nos a estimar un llibre. Són coses que ocorren per raons misterioses, però del que si estic convençut és que a cadascun de nosaltres hi ha un llibre que ens espera. En algun lloc de la biblioteca hi ha una pàgina que ha estat escrita per a nosaltres”.

            Alberto Manguel. Llegit a: http://elpais.com/diario/2007/01/13/cultura/1168642803_850215.html

 

llibreria-lello-a-oporto

Llibreria Lello (Porto)

“ Creo que amar los libros, amar la literatura es, ante todo, amar las palabras, amar los textos, lo que los libros nos cuentan y cómo nos lo cuenta.

Sin embargo, no son infrecuentes, entre los amantes de la literatura, la aparición de otros amores secundarios, de una especie de efectos colaterales.

Uno de ellos, sería el amor por las librerías y por lo que de placer tiene la experiencia de búsqueda y compra de libros: pasearse por el interior de librerías con encanto, bucear entre estantes sin un destino fijo esperando descubrir joyas ocultas, recibir el consejo de un buen librero, ojear volúmenes, examinar contraportadas, leer párrafos al azar…”.

Article: “Efectos colaterales del amor a la literatura”, per Ignacio G.R. Gavilan  (  http://bluechip.ignaciogavilan.com/2016/08/doce-sectores-donde-blockchain-se.html#.V6d9e_mLTIU  )  , en el vlok  http://elcielodelgavilan.ignaciogavilan.com/2009_06_01_archive.html

 

exbloguisquadrat2

 

biblioteca-bany1

“ I no una d’aquestes biblioteques de bibliòfil amb llibres tan valuosos que el propietari no els obre mai per temor a espatllar-los, sinó una biblioteca de treball els exemplars de la qual no dubtàvem a anotar, a llegir en la banyera i en la qual conservàvem tot el que havíem llegit – inclosos llibres de butxaca i múltiples edicions d’una mateixa obra – o tot el que teníem la intenció de llegir més endavant. Una biblioteca no especialitzada, o millor dit especialitzada en tants camps que va acabar sent generalista. Vam dissertar durant tot el menjar sobre la felicitat i la maledicció de la nostra sort: els llibres són cars quan es compren, no valen gens quan es revenen, aconsegueixen preus astronòmics quan cal trobar-los una vegada que s’han esgotat, són pesats, s’empolsen, són víctimes de la humitat i dels ratolins, són, a partir de cert nombre, pràcticament impossibles de traslladar, necessiten ser ordenats d’una manera específica per poder ser utilitzats i, sobretot, devorant l’espai. ( He arribat a tenir un bany amb parets entapissades de prestatgeries, la qual cosa impossibilitava l’ús de la dutxa i obligava a banyar-se amb la finestra oberta per evitar la condensació; i també lleixes a la cuina, per la qual cosa certs aliments d’olor particularment penetrant estaven prohibits. Com a molts dels meus confrares, no vaig tenir sinó fins tard una situació immobiliària que em permetés satisfer les meves ambicions bibliòfagues). Només la paret del meu dormitori en la qual es troba la capçalera del llit ha quedat sempre lliure a causa d’un vell trauma: em vaig assabentar, fa molts anys, de les circumstàncies en les quals va morir el compositor Charles-Valentin Alkan, sobrenomenat el ‘Berlioz del piano’; el van trobar mort el 30 de març de 1888, aixafat per la seva biblioteca. Cada germanor té el seu sant màrtir i el major dels Alkan, pianista virtuós admirat per Liszt i que va heretar els alumnes de Chopin a la seva mort, és sens dubte el dels bojos per les biblioteques. Com de les llegendes gregues, existeixen diverses versions del seu tràgic final; hi ha qui diu que va ser un pesat paraigüer el que li va caure damunt, però davant el dubte…”.

          BONNET, Jacques: Bibliotecas llenas de fantasmas, Ed.Anagrama, B, 2010, pp. 16-17.

bibliotecas-llenas-de-fantasmas2

“ Hay homicidios conscientes, voluntarios, ejecutados con plena conciencia. Crímenes que pueden resultar, tal vez, explicables o discutibles en un momento de pasión, de ignorancia, de ira, de patriotismo, de odio, de celos, de utopía. Pero rara vez la muerte de un libro, la destrucción de una biblioteca, puede beneficiarse de atenuante o explicación alguna. Por el contrario, éste suele ser un acto voluntario, consciente y cruel, cargado de simbolismo y maldad. Ningún asesinato de libros es casual. Ningún asesino de libros es inocente”.

“Asesinos de libros” de Arturo Pérez-Reverte  dins Patente de corso (1993-1998), Ed. Suma de letras, M, 2001, pp. 50-53.

patente-de-corso

 

65a-fira-del-llibre-docaasio-antic-i-modern-barcelona-2016a

65ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

          Des de fa uns quants anys escric quatre coses sobre la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, normalment la critico i la comparo amb altres, quedant la de la Ciutat Literària de la Unesco en quarta posició l’any passat i en tercer lloc aquest 2016, si tenim en compte el número de llibreries presents a cada fira. Però un llibreter ‘viatger’ de Barcelona em diu que per qualitat es pot considerar la segona i jo m’alegro.

He estat avui a Barcelona, a la fira, unes 7 hores. He parlat amb uns i altres, he passat una molt bona estona malgrat no haver comprat cap llibre, queden més dies per fer-ho i, sortosament, aquest any  hi ha 35 llibreries, 2 més que l’any passat.

I , com ja els he dit a uns coneguts, llibreters del Mercat de Sant Antoni , no vull criticar gaire la fira, però el Gremi de Llibreters de Vell hauria d’esforçar-se una miqueta més, segur que tant els llibreters com els que comprem llibres els hi agrairíem.

Per no allargar-me, només vull deixar escrit que el millor que he vist a la fira d’avui han estat el 5 punts de llibre que el llibreter Carlos, de Badalona, ens ofereix amablement.

 

punts-llibre-llibreria-carlos1

(De la vergonya de no tenir a Barcelona, Ciutat Literària de la Unesco,un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques com cal, ja en parlarem un altre dia.)

 

exbloguisquadrat2

el-poeta-pobre

“El poeta pobre”, de Carl Spitzweg (1839)

“ Del sublim al ridícul, no hi ha més que un pas. Del bibliòfil al bibliòman, no hi ha més que una crisi. Sovint el bibliòfil es converteix en bibliòman, quan la seva raó decreix o la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients als quals la gent més honesta es troba exposada; encara que el primer és molt més comú que el segon.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 197-198.

 

la-jirafa-de-zapotlan

“ La bibliofilia, añade, ‘es una cosa que crece en forma casi geométrica. Uno no se da cuenta hasta que ya está abrumado por los libros, los intereses y la curiosidad casi insaciable para conocer muchos temas al mismo tiempo’.

Para Trabulse, el bibliófilo ‘se acerca a los libros, antiguos y modernos, con el interés no sólo de leerlos y conocerlos, sino también de conservarlos, rescatarlos y releerlos una y otra vez’. El valor, afirma, lo da la persona: ‘Un libro antiguo puede ser un trasto sin interés para algunos, y para otros puede ser una fuente importantísima de conocimiento. El bibliófilo ama los libros por sí mismos y cada quien ama de una forma distinta. La bibliofilia es un arte eminentemente subjetivo.”

En el vlok La Jirafa de Zapotlan de México, parlant de l’autor Elías Trabulse, guardonat amb el desé Homenatge al Bibliófil i amb el títol de ‘La bibliofilia es un arte subjetivo’.  http://lajirafazapotlan.blogspot.com.es/search?q=trabulse

la-bibliofilia-una-pasion

 

exbloguisquadrat2

delfin luis de francia

“ Hi ha col·leccions de valor incalculable, entre elles són famoses vàries que posseeixen totes o gran nombre de les infinites edicions de la Bíblia; les que estan formades per edicions d’un sol clàssic, com, per exemple, les de Ciceró i Horaci, que posseeix la biblioteca de Leipzig; la de les edicions ad usum Delphini; les col·leccions dels volums impresos pels Aldos, Comino, Bodoni, i els ja citats Elzevirios i, últimament, els Didot; les dels clàssics de Maittaire, Foulis, Barbón, etc. Són així mateix molt buscats els llibres que pertanyen a la infància de la tipografia, anomenats incunables, principalment, les primeres edicions dels clàssics antics, aquestes edicions prínceps. També es dóna gran valor a les edicions adornades amb miniatures o lletres inicials miniades, o impreses en pergamí o un altre de matèria poc usual, com la Història de l’amiant”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 26-27.

aldos1

bodoni1

elzevir1

 

 

 

la escalinata2

Libreria La Escalinata (Madrid)

“  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

 

librería Bardón 1

En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

librería del prado 1

 

Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge continuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Por el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo que por un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujando cerca de las 5.000’.

 

Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

la escalinata Madrid

 

exbloguisquadrat2

manuaal bibliofilia gaalantaris1

“…, ja que el terme genèric de ‘bibliomania’ es refereix a realitats molt diverses. Els podem agrupar en dues categories principals: els col·leccionistes i els lectors empedreïts.
Els propis col·leccionistes es divideixen en especialistes i en ‘amuntegadors’. Els primers es dediquen a un autor; a una època o a un gènere; a un tema, a un tipus d’enquadernació, etc. Christian Galantaris, en el seu Manuel de bibliophilie (Paris, Éditions des Cendres, 1997) cita els exemples d’ Henry C. Folger (1857-1930), un soci de John D. Rockefeller que comprava qualsevol edició antiga de Shakespeare ( fins a arribar a posseir divuit exemplars de la mateixa) i va acabar per reunir una col·lecció tan important com la del Museu Britànic. O el de James Douglas (1675-1742), un metge anglès l’admiració del qual per Horaci el va portar a posseir 450 edicions de la seva obra que anaven de la de Milà(1493) a una altra de 1739, data en què es va publicar el catàleg que ell mateix va establir. Alguns trien objectes més estranys, com aquest col·leccionista que es limitava als autors el cognom dels quals començava per la lletra B o que, com ell, es diguessin Jules”.

BONNET, Jacques: Bibliotecas llenas de fantasmas, Ed.Anagrama, B, 2010, pp. 26-27.

biblioteca llena de fantasmas

“ De los diversos instrumentos del hombre el más asombroso es sin duda el libro. Lo demás son extensiones de su cuerpo. El microscopio, el telescopio son extensiones de su vista; el teléfono es extensión de su voz; luego tenemos el arado y la espada, extensiones del brazo. Pero el libro es otra cosa: el libro es una extensión de la memoria y de la imaginación”.

Jorge Luis Borges.

jorge luis borges1

Rogelio Cuéllar va fotografiar Borges en els “suntuosos baños del Antiguo Colegio de San Ildefonso”, a México, l’any 1973. Història de la foto a: http://nalgasylibros.com/la-verdadera-historia-de-la-foto-de-jorge-luis-borges-meando/?platform=hootsuite

 

exbloguisquadrat2