“…, ja que el terme genèric de ‘bibliomania’ es refereix a realitats molt diverses. Els podem agrupar en dues categories principals: els col·leccionistes i els lectors empedreïts.
Els propis col·leccionistes es divideixen en especialistes i en ‘amuntegadors’. Els primers es dediquen a un autor; a una època o a un gènere; a un tema, a un tipus d’enquadernació, etc. Christian Galantaris, en el seu Manuel de bibliophilie (Paris, Éditions des Cendres, 1997) cita els exemples d’ Henry C. Folger (1857-1930), un soci de John D. Rockefeller que comprava qualsevol edició antiga de Shakespeare ( fins a arribar a posseir divuit exemplars de la mateixa) i va acabar per reunir una col·lecció tan important com la del Museu Britànic. O el de James Douglas (1675-1742), un metge anglès l’admiració del qual per Horaci el va portar a posseir 450 edicions de la seva obra que anaven de la de Milà(1493) a una altra de 1739, data en què es va publicar el catàleg que ell mateix va establir. Alguns trien objectes més estranys, com aquest col·leccionista que es limitava als autors el cognom dels quals començava per la lletra B o que, com ell, es diguessin Jules”.
BONNET, Jacques: Bibliotecas llenas de fantasmas, Ed.Anagrama, B, 2010, pp. 26-27.
“ De los diversos instrumentos del hombre el más asombroso es sin duda el libro. Lo demás son extensiones de su cuerpo. El microscopio, el telescopio son extensiones de su vista; el teléfono es extensión de su voz; luego tenemos el arado y la espada, extensiones del brazo. Pero el libro es otra cosa: el libro es una extensión de la memoria y de la imaginación”.
Jorge Luis Borges.
Rogelio Cuéllar va fotografiar Borges en els “suntuosos baños del Antiguo Colegio de San Ildefonso”, a México, l’any 1973. Història de la foto a: http://nalgasylibros.com/la-verdadera-historia-de-la-foto-de-jorge-luis-borges-meando/?platform=hootsuite
Biblioaprenent 