Feeds:
Entrades
Comentaris

Bibliodiccionari L

03/02/2017 per biblioaprenent

bibliodiccionari-l-a

 

Bibliocida (2): persona que usa molt els llibres, amb poca trassa o amb poc de compte i els destrossa, els “assassina”. Del diccionari  Urban Dictionary.

llibreter-assassi-de-barcelona1

Imatge del llibre de Ramon Miquel y Planas: El llibreter assassí de Barcelona.

 

Bibliocidi: fet realitzat pel Bibliocida. Mort d’un llibre. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliofecosis: necessitat inmediata de fer caca causada per la proximitat a material de lectura. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliòfon (2): invent  del professor de la Universitat de Carleton a Otawa, Jesse Stewart, que no és altre cosa que un xilòfon construït amb llibres vells. Vist a l’article: “Piedras, papel, diamantes” en el vlok “El blog de Infobibliotecas” .

bibliofon1

 

Bibliogilipollas (sic): nom donat a un senyor, “Jefe de Unidad de Actuación Bibliográfica”, que va a fitxar pel matí a la feina, se’n va  i torna 8 hores més tard per fitxar que surt. I diu aquest senyor que: “Biblio viene de libros” i la tuitera BibliotekariaRadikal inventa, crec, una nova paraula: Bibliogilipollas, que ja fa temps que hauria d’estar inventada.Paraula que no veig clara la traducció al català, alguns diuen que Bibliocarallot és el que toca, però no sona igual ni de lluny. No obstant, es veu que cobra uns 45 – 50.000 euros l’any, o sigui que potser és ‘Bibliogilipollas’, però tonto no és.

 

Biblio-Globus: llibreria  a Moscú, C/Myasnitskaya ul., 6/3, стр. 1, Moskva, Rússia, 127015. http://www.biblio-globus.ru/

biblio-globus

 

Bibliogothic: paraula que es refereix a un moment  incòmode. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliograffiti (1): graffiti que consta de versicles de la Bíblia o altres lemes cristians. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliograffiti (2): llibre de John Crombie, Paris: Les Presses de Kickshaws, 1986.

bibliograffiti2

 

Bibliographobia: temor ( fòbia)a les bibliografies. El temor de les bibliografies Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Biblioletras: una de les Categories del vlok de la Biblioteca Popular José A. Guisasola a El Perdido ( Argentina).

biblioletras

 

Bibliolfactophilia: compulsió i odi a la olor dels llibres. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliosex: acte de tenir relacions sexuals en una biblioteca. Del diccionari  Urban Dictionary.

Interessant article sobre Bibliosex a: http://salt-in-my-coffee.blogspot.com.es/2011/07/bibliosex.html .

bibliosex1

 

Bibliosexual: 1.- ratolí de biblioteca, persona tan absorta en els llibres i la literatura que no té temps per altra cosa. S’enamora dels llibres com forma d’escapisme, sense necessitat d’enfrontar-se o tractar amb el món exterior. 2.- persona profundament cautivada pels llibres que parla d’ells amb un nivel de passió que la majoria de la gent reserva per el sexe. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

BiblioSIDA: és un servei comuntari de prevenció mitjançant la informació i l’educació per recolzar els canvis en el comportament i les actituts de joves i adolescents respecte al SIDA. Organitzat per la Biblioteca Médica Nacional de Cuba. 

bibliosida

 

Bibliotecarix: En alguns llocs manera de dir Bibliotecario, canviant la o per una x. Una explicació (?) a https://www.memoryoftheworld.org/es/cat/bibliotecarix/. Es pot veure un video al·lucinant, de nom: “El cuerpo del bibliotecarix en un mundo cambiante”.

 

Arxivat a Bibliodiccionari, Oficis del llibre, Paraules | Etiquetat |

Frases sobre Bibliofília 474

02/02/2017 per biblioaprenent

colporteurs-10

P- “En els seus darrers temps( Nicomedes Perayre) anava sol pel carrer i corria pels encants i per les llibreries carregat de papers i de xacres.

Finalment, cansat i avorrit de la vida, es va retirar a Riells. Estava malalt. Va morir a Barcelona. Féu hereus de tot el que hi havia al magatzem del carrer dels Comtes de Barcelona a uns pagesos d’aquell poble que l’havien cuidat en els seus darrers temps. Aquests s’ho varen voler treure aviat del davant. Estaven molt lluny de sospitar el valor del que hi havia entaforat allà dintre, negat de pols i tapat per les teranyines. Si s’ho haguessin pensat ! S’ho varen malvendre a en Ramoneda, un negociant de Granollers que tractava amb tot el que es presentés. Aquest ho va oferir a l’Aballaneda per vuit mil pessetes. El qual no va veure el negoci clar i va refusar-ho.

En Ramoneda va deixar entrat tothom al magatzem, va deixar triar, es va orientar respecte dels preus per allò que sentia a dir als visitants, i n’arribà a treure unes cinquanta mil. Se n’hauria pogut treure molt més.

Ben garbellat i ben apariat, varen sortir de l’antre col·leccions de periòdics catalans i totes les partitures de les òperes: gairebé un miler; autògrafs de personatges cèlebres; llibres, entre ells algun incunable; auques, romanços i goigs; imatgeria catalana, naips, vidre i ceràmica, i col·leccions de gegants en miniatura i de soldats de plom.

Tot això barrejat amb pols, teranyines i rates. La pols, les teranyines i les rates eren molt amigues d’en Perayre. Especialment les darreres bestioles. Elles li anaven rosegant els papers, i ell s’hi tornava engegant-los sermons paternals-

-Sigueu bones minyones – els predicava -,car tots ens havem d’estimar com a germans…

Era el Sant Francesc de les rates del seu soterrani.

Germà arbre, germà llop, germana rata…

I bé: tot i el grotesc de la seva vida, fórem injustos si no reconeguéssim que en Perayre, en el fons, es mogué empès pel gran amor que sentia per les coses del passat. Sobretot, per les de Barcelona, de Catalunya… Si tota la seva vida la dedicà a la recerca de les que s’hi referien i a guardar-les gelosament, no fou pas pels beneficis materials que li havia de reportar aquell constant treball de llevar-se a les sis del matí per tal d’anar als encants i a recórrer després els drapaires, llibreries, antiquaris i on fos, sinó ans bé per gaudir-ne manipulant-les. La seva fi no fou la d’un home que ha sabut apilotar moneda, sinó la d’una víctima de la seva dèria dominant. I això, per broma que s’hi faci, al capdavall mereix un respecte”.

 

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 37-38.

valoracion-y-tasacion-libro-antiguo5

“ Ninguna colección verdadera es el resultado de uno o dos golpes de suerte. Los libros que la forman hay que buscarlos y localizarlos siempre de uno en uno, a lo largo de toda una vida hecha poco a poco, día a día y libro a libro. No se adquieren por metros, ni en grandes almacenes, sino en librerías anticuarias, salas de subastas, ferias de libros antiguos o rastrillos. Para reunir esta colección serán necesarias miles y miles de horas ( para mi, gozosas y satisfactorias) de búsqueda y localización de cada uno de los ejemplares”.

 

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60 .

precio-y-valor-del-libro-antiguo-jaca-2004

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Oficis del llibre | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 473

22/01/2017 per biblioaprenent

 

 

gutenberg-bible-segell

P- “… una de les figures més estrafolàries que han circulat pel món dels llibres des que a Gutenberg se li va ocórrer d’inventar la impremta. Es tracta d’en Perayre, Nicomedes Perayre, (à) el de les Aigües, mig comerciant, mig aficionat.

Havia anat a les fires i havia tingut, uns quants anys, una barraca al Mercat de llibres de Santa Madrona.

Fou un dels col·leccionistes més aferrissats de Barcelona de les darreries del segle passat. Era un enderiat dels llibres, de les antigalles i de totes les variants existents del paper imprès. Fou popular entre els antiquaris i els llibreters de vell.

Es deia Nicomedes, que és un nom que fa riure una mica, car recorda aquells guàrdies municipals xarons, de l’Achuntament, bons jans, que feren les delícies dels nostres avis a través dels acudits i de les facècies que els feien dir i fer els caricaturistes de l’època.

Si de nom es deia Nicomedes, de cognom es deia Perayre, que també sembla una broma. Encara, per acabar-ho d’adobar, i per torna, l’anomenaven el de les Aigües,  perquè havia fet de cobrador d’aquella Companyia. Els llibreters del seu temps, i encara n’hi ha algun que és ben viu, el recorden bé, amb la insígnia de cobrador d’aquella Companyia encastada sempre a la gorra.

Tant com cobrador era taquiller. Car ho havia estat a les taquilles de les places de braus quan s’hi celebraven curses, als teatres, a l’ hipòdrom i al futbol.

Tenia un caràcter variable. Tan aviat semblava que éreu molt amics com que no un coneixia de res. Si li donava per l’efusió, us convidava a dinar een un restaurant vegetarià, car ell, a les seves darreries, se’n tornà. Si no, us passava pel costat i ni us saludava.

Tenia el costum, en acomiadar-se de la gent, de dir:

-Ja ens veurem…

En dir-ho, allargava la passa, fent cantarella.

El seu rostre, igualment que el seu caràcter, era variable. Però era perquè es tenyia.

Ho feia per semblar més jove. Aleshores maniobrava perquè us adonéssiu del canvi. Us mirava i semblava que us digués:

-Eh, què tal?…

Com si vosaltres estiguéssiu en el secret de la seva joventut.

Empaitava els llibres, les estampes, música, terrissa, càntirs, porrons, gegants en miniatura, soldats de plom, romanços, goigs, etc Arribà a posseir-ne col·leccions enormes; en alguns casos, pel seu volum; en altres, molt valuoses per llur qualitat. En tenia un arsenal.

Ni ell mateix no sabia ben bé el que tenia. Tot allò que arreplegava cuitava a entaforar-ho en un magatzem, mena de soterrani, o més aviat d’antre, que tenia al carrer dels Comtes de Barcelona, i allà ho guardava tot, apilotat, en desordre i cobert amb una molsa espessa de teranyines. Al soterrani hi havia hagut les presons de la Inquisició.

Es feia relligar els llibres amb l’escut de Catalunya posat al llom, però s’oblidava de mirar abans si hi mancaven fulls.

Retallava gravats, vinyetes, retrats, etc., i els enganxava, amb aquella alegria, a les cobertes, portades i pàgines blanques interiors dels llibres per fer-los més escaients (!). Per millorar-los, vaja.

Com a venedor era un xic estrany. Si el comprador no li feia gràcia, se’l treia del davant amb una carada.

-No hi és, l’amo – deia.

O bé:

-No es ven.

Tot i que en molts dels objectes i papers que li queien a les mans anava de bòlit, estava convençut que hi entenia més que ningú.

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 36.

joaquin-gonzalez-manzanarez3

“ Así pues, un bibliófilo es aquel que tiene una biblioteca temática o una colección con uno o varios hilos conductores que la distinguen de las demás. Si falta esa condición, no hay bibliófilo, sino aficionado a los libros, con una biblioteca de aluvión, formada por lo que va leyendo. Es, diría, la clásica biblioteca por la que hay que pagar al librero para que se la lleve. Las colecciones de libros no tienen que ver con las colecciones de sellos ( filatelia), que tienen un catálogo cerrado, que llamamos álbum, con su orden y un número. Se empieza y se acaba, y entonces se abre otro álbum. Con los libros es distinto: hay principio, pero no hay final, como en el Libro de arena de Borges.

el-libro-de-arena

Cada bibliófilo define su propio tema, según los va localizando y reuniendo, sin que se sepa cómo se acaba. Los libros son como las cerezas, que se tira de uno y salen otros que no se conocían… El hecho de que los libros se agrupen en una colección también influye en su tasación. Cuanto más completa esté una colección, más se incrementa en su estimación y valoración, que incluiría el sumatorio de los precios de cada pieza, actualizados, más un coeficiente por búsqueda y localización, más el valor que se estime por colección completa. Así como una obra en varios volúmenes, a la que le falte alguno de estos, reduce automáticamente su precio en un 50%, a una colección completa o, mejor, notablemente nutrida, habría que aplicarle el 50% de incremento. Para formar una colección temática digna, son necesarios tiempo ( con paciencia) para informarse, buscar y localizar los libros, y fondos monetarios para poder procurárnoslos. En otras ocasiones me habrán oído decir que el dinero es secundario. Me desdigo. Pata tener una buena biblioteca, en cantidad y calidad ( salvo que heredes los libros), hay que acudir al mercado libresco, y eso es cuestión de dinero”.

 

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

exlibris-joaquin-gonzalez-manzanares2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 472

16/01/2017 per biblioaprenent

encantes1

P- “… el llibreter Feliu Montpart, establert a començos del nostre segle al número 41 del carrer de Sant Pau, que és allà on ja fa anys que hi ha la llibreria d’Antoni Palau.

Fa l’efecte que hi ha cases – el mateix que succeeix amb les persones – que vénen al món amb un destí prèviament assenyalat per una mà misteriosa. I aquesta a la qual ens referim n’és una. Fa de llibreria ara, en féu amb en Montpart i n’havia fet abans amb l’Albert Colom.

Aquest ja n’havia tingut una altra al mateix carrer, al 52 o 54. Quan va morir la seva dona es traslladà a l’altra. El 1898 la va traspassar a Feliu Montpart. I aquest darrer fou el que la va fer lluir, durant uns quants anys, fins que féu fallida.

Era un home molt trempat i molt eixerit, que va saber fer molte clientela. Hi féu també molts negocis de compra i venda. Era una època en què la revista madrilenya   Negro anava molt buscada pels col·leccionistes. Ell s’hi havia especialitzat, i comprant-ne i venent-ne féu bastant de negoci.

Va tenir la desgràcia que la seva dona vingués al món amb les dues mans foradades. Resultat d’això fou que tot allò que en Montpart guanyava amb els llibres es fongués en passar pel sedàs de la seva muller. I conseqüència d’aquest sedassejar femella fou que el pobre Feliu es veiés obligat a plegar les veles de la llibreria que havia sabut, per altra banda, acreditar d’allò més, posant-la després a les mans d’en Josep Fornell, el qual, com que no entenia gens ni mica el negoci del llibre, va atabalar-se, i per fugir de maldecaps i angúnies la va traspassar a en Palau.

En Feliu va marxar a Amèrica, amb la seva dona i les seves dues filles, on va tenir la desgràcia d’anar-se’n a l’altre món al cap de molt poc temps d¡haver-hi arribat.

En aquella llibreria, quan ell la tenia, es celebraven unes tertúlies molt animades de llibreters i d’aficionats als llibres.

Com a venedor, en Feliu era dels que giraven de pressa. No li agradava gens ni mica de guardar gènere.

Havia estat de sort mentre fou a la llibreria, car feia compres sovint, les quals venia ben aviat i amb un bon marge de guany.

En aquell establiment es projectà, mentre ell hi va ésser, la creació d’una societat de llibreters. Feren imprimir els estatuts, i ja no se’n va parlar més.

Abans de tenir aquella llibreria havia tingut un quiosc. També havia anat a les fires.

Pel seu aspecte, en Feliu semblava francès. El seu cognom també ho sembla. Era molt vermell de cara  – color de gavatx – , i lluïa uns grans bigotassos.

La seva vídua i les filles, de retorn d’Amèrica, varen posar una parada de llibres en una botigueta del carrer de Sant Pau. Una mica més enllà de la llibreria i cap a la Rambla. No varen tenir èxit…”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 34.

santa-madrona1

Santa Madrona

“ Si generalizamos se podría englobar a las ediciones de bibliofilia dentro del amplio concepto de libro de artista, pero sus claros parámetros tradicionales lo convierten en un género muy particular con unas premisas muy diferenciadoras. En el libro de bibliofilia el texto y la imagen deben formar una unidad indivisible. La labor de los artistas es la de acompañar y aclarar en contenido literario, prevaleciendo el carácter narrativo. En el libro de bibliofilia el grabado siempre está ligado a él y las ilustraciones tienen que estar realizadas a partir de las técnicas tradicionales del grabado, dejando este concepto abierto a las nuevas aportaciones técnicas desarrolladas por los artistas actuales. La tipografía preferiblemente debe estar formada por tipos de imprenta compuestos a la manera artesanal, teniendo en cuenta la uniformidad del entintado en cada página y entre todas las del libro, la presión justa y la justificación acertada de las líneas. En caso de existir ornamentación, esta debe ser sintonizada con la tipografía, la cual está limitada a las innovaciones tipográficas. Se tiene muy en cuenta la consonancia entre texto e ilustración por lo que la tipografía elegida siempre está en armonía con el carácter del ilustrador. La encuadernación personalizada según su contenido y la tirada de ejemplares es limitada, están numerados y firmados. Además, el libro no debe sobrepasar las dos dimensiones de la página. El libro de bibliofilia pertenece más al mundo editorial que al galerístico, su comercialización se realiza a través de los editores habituales encargados de cuidar de su arquitectura”.

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.2-3, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista.( vist a ‘red librodeartista’, però ara no hi és)

fira-llibres-frederic-ballel

Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.AFB

exvlokis-color

 

 

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 471

09/01/2017 per biblioaprenent

llibre-libreters-vell2

P- “ Al costat d’aquestes figures, senyorívoles, que actuaren dins el comerç del llibre vell d’una manera silenciosa, gairebé reservada, se’n desenvoluparen d’altres, com és ara Pau Rosés, del qual es pot dir que treballà a la vista del públic i fent molt de soroll.

En Rosés fou un dels quatre o cinc – no n’hi havia pas gaires més – que es feren dir sí senyor a les darreries del segle passat. I no afegim els comerços d’aquest perquè, en entrar-hi, la seva estrella ja va començar a decandir-se.

Fou un home que havia fet molts negocis durant la seva vida de llibreter. La majoris d’ells, bons. Havia comprat biblioteques magnífiques. De passada, havia tingut sort. Aquesta no se li mostrà esquerpa del tot, ni, àdhuc, a les seves darreries. A més, era molt actiu.

colporteur11

Tenia, però, una falla; la següent: que li agradava la bona vida. Menjar bé, fumar millor, i li feia gràcia, de tant en tant, d’estirar l’orella del pobre Jordi. A la balança, en el moment de fer el  nivell, pesaven més aquestes darreres particularitats que no pas les seves tasques de llibreter. I la balança va desnivellar-se, justament, contra ell mateix.

Encara, una altra particularitat seva. Simpàtica d’una banda, i de l’altra, contraproduent. Era generós, o esplèndid, i en desmesura.

El tot va donar, més ben dit, havia de donar com a resultat fatal que com més diners guanyava més n’eixugava el vent de les seves generositats i prodigalitats, degudament combinades.., I per tant, més pobre era.

Quan, després d’haver tingut unes quantes botigues i d’haver-li passat per les mans una infinitat de llibres de molta vàlua, va anar a parar a les barraques de Santa Madrona, ja era pobre del tot. I la seva pobresa ja no tenia remei.

Ell havia anat a les fires, com tots els llibreters del seu temps. Però tenia establiment propi. Un d’ells, el del carrer de Pelai, cantonada gairebé a la Plaça de la Universitat, en una entrada, enfront la llibreria Penella i Bosch, la qual estava situada a la Ronda de la Universitat.

penella-y-bosch2

Mentre la va tenir comptava una parròquia copiosa composta d’estudiants, a més d’una altra clientela formada per gent que cercava llibres bons, que són aquells que poden ésser adinerats i, per tant, susceptibles de fer-hi negoci.

Bé: amb la parròquia d’estudiants més aviat perdia diners que no pas en guanyava. Car a més de vendre’ls llibres, la majoria de vegades sense cobrar-los, encara afegia diners al damunt. Els estudiants li’n demanaven, i ell, empès per la seva generositat, els en deixava. Com que els estudiants són d’una manera que sabem tots de sobres, s’oblidaven de tornar-los-hi, i ell, per la seva banda, tampoc no els hi feia pensar més. Els que feien negoci, doncs eren els estudiants; no pas en Rosés.”

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 32-33.

colporteur6

“Todo libro tiene un valor subjetivo ( desde el punto de vista del comprador), acompañado de su correspondiente precio objetivo ( desde el punto de vista del vendedor). Lo segundo, que los libros antiguos ‘hay los que hay’; su oferta es limitada, y la demanda creciente, por la gran cantidad de nuevas bibliotecas, universidades, etc., que se han creado. Téngase muy en cuenta que algunos libros tan solo aparecen en el mercado cuando un coleccionista se deshace de su biblioteca, y si tienes la suerte de encontrarte con el ejemplar deseado, no debes desaprovechar ‘el lance’. Axioma del bibliófilo: el libro que  o adquieras cuando se te presente, no volverás a verlo jamás. Y si lo vuelve a ver, será mucho más caro”.

          Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

ccolporteur-13

 

exvlokis-color

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 470

04/01/2017 per biblioaprenent

mercat-llibres-santa-madrona

P- “ Va rodejar-se (Babra) d’una aurèola de misteri. Al pis del carrer de Méndez Núñez feia de comprador més que no pas de venedor. Rebia els visitants al dintell de la porta. Al pis del carrer del Beat Oriol feia exactament el mateix.

Es vanava d’haver posseït els llibres més introbables. Els havia vistos tots o els havia tingut tots. Així ho assegurava ell mateix.

L’any 1915 va associar-se amb Joan Baptista Batlle. Acte seguit inauguraren la ‘Llibreria Babra’, al carrer de la Canuda. Treballaren plegats dos anys. A poc a poc, la llegenda de misteri que rodejava en Babra es va anar esvaint.

Un cop separats, Babra negociejava amb llibres de poc preu. Féu d’editor .Agabellava saldos. Va quedar-se el fons de ‘L’Avenç’. Començà d’agabellar com en Llordachs.

exlibris-batlle2

Pagava bé, unes vegades, per càlcul. Després feia per manera de rescabalar-se. A fer això i en l’art d’enlluernar els clients tenia molta traça.

No féu mai catàlegs, i fou una llàstima. Perquè havia tingut, i tenia, llibres de molta vàlua. Una vegada, l’Apa acompanyà l’erudit francès Pelliot, que havia vingut a Barcelona a donar una conferència, a la llibreria d’en Babra. No n’hi va descobrir pas poques, de coses bones, allà! L’home estava entusiasmat. S’hi havia gastat els diners que portava i molts d’altres. Li demanava un llibre rar, i en Babra feia memòria. Al cap d’uns moments l’anava a buscar. I així un enfilall. Aquell home va sortir meravellat de la llibreria.

Si hagués volgut, hauria pogut explicar moltes coses interesants.

Va morir l’1 de febrer del 1930. La vídua i el fill posaren a la venda la llibreria per un milió de pessetes. Quatre bibliòfils barcelonins – els germans Tolrà, en Patxot i en Mateu – la compraren per set.centes mil.

Mentre va durar la liquidació de la llibreria, va regentar-la en Pere Monge, el dels segells. En Palau i en Vindel també hi van intervenir.

Hi havia, realment, moltes coses bones en aquella llibreria. Possiblement, ni en Babra mateix no sabia el que hi tenia”.

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 32. (a dalt, imatge del llibre).

pliegos-de-bibliofilia

“ El desconocimiento que a menudo existe de la labor de los bibliófilos, se debe a que, en muchos casos se trata de ágrafos, aficionados a los libros que no escriben. Como mucho, redactan notas apresuradas en fuchas o catálogos de subastas. Su pasión es el libro, no la escritura. Sólo los bibliófilos que han sido al mismo tiempo bibliógrafos han conseguido trascender, publicando repertorios, memorias o estudios de los temas de su especialidad. A este respecto, escuchen a José María Serret, fundador de la revista ‘Pliegos de Bibliofilia’ y bibliófilo él mismo: ‘La bibliofilia alcanza pujanza, no por la existencia de nombres señeros y emblemáticos sino por la existencia de una gran minoría bibliófila. Y somos nosotros los bibliófilos, esa gran minoría, los que salvamos ejemplares que, salvo excepciones ( que las hay importantes), desdeñan los investigadores, porque no dan prestigio, y los anticuarios, porque no dan dinero’. El profesor Pedraza nos dice que los bibliófilos son a veces como la avanzada de los bibliotecarios: señalan lo valioso, persiguen lo olvidado, clasifican lo que otros han dejado de lado, o descubren nuevas conexiones entre temas o autores que parecían distantes. Ponen, en fin, en valor y en circulación las publicaciones que les interesan”.

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.https://www.tasacionyvaloracionlibros.com/

 

exvlokis-color

Arxivat a Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Oficis del llibre | Etiquetat , |

Bibliodiccionari XLIX

29/12/2016 per biblioaprenent

 

bibliodiccionari-xlixa

 

Biblioactivitats: vlok de la Biblioteca de Cocentaina.http://biblioactivitats.blogspot.com.es/

  

 

 Biblio-ayudante: A la Biblioteca del IES Parque Goya de Zaragoza: Entregades les targetes identificadores de l’alumnat ‘Biblio-ayudante’ a aquells alumnes del centre, que de forma voluntària des d’inici de curs col·laboren en les feines de la biblioteca.http://iesparquegoya.es/index.php/normas/2800-alumnado-biblio-ayudante

biblio-ayudante

 

Bibliobizarro: creación del hashtag #bibliobizarro : “para que bibliotecarios, usuarios, o quien quiera sumarse: compartan portadas de libros, carátulas de películas,discos, cómics, postales, pósteres u objetos extraídos de los fondos de una biblioteca que entrarían dentro de la categoría de bizarros y los compartan con la etiqueta #bibliobizarra. Vist en El blog de Infobibliotecas.http://www.infobibliotecas.com/es/blog/biblioteca-bizarra-bibliobizarro/

bibliobizarro2

Lo kitsch, lo camp, lo bizarro está a la vuelta de cualquier estantería de cualquier biblioteca. Búscalo y compártelo con #bibliobizarro

 

 

Biblioexcusas: #hashtag utilitzat per Yordi Biblioteca per escriure frases dites per usuaris de biblioteques per excusar-se d’algun retard en la entrega d’alguna cosa de la biblioteca, o alguna cosa així. A Twitter @Yordi Biblioteca.

biblio-excuses

 

 

Bibliofarra: mena de festa que organitzaven  a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona. L’any 2012 deien: “Enguany els estudiants del grau d’Informació i Documentació han decidit recuperar la tradicional Bibliofarra i han organitzat una festassa al Boulevard Culture Club (La Rambla, 27) on tenen un espai reservat per al proper dijous, 23 de febrer”. Una font ben informada, de quan a les bibliofarres en deien: “F**k The Biblio”, em diu que aquest any sí que en fan, organitzada pels estudiants de 2on del Graud’ID, però em falta més informació, no la trobo. http://bd.ub.edu/noticies/categoria/bibliofarra

bibliofarra-2007

 

 

Bibliomil: vaig veure aquesta paraula en la pàgina web de les Biblioteques de Sant Cugat  (  https://bibliomil.wordpress.com/  ), en la seva URL. No sabent d’on venia aquesta paraula vaig fer una consulta a la Xarxa de Biblioteques Municipals  ( http://www.diba.cat/web/biblioteques/xarxa-de-biblioteques-municipals  )  i , ràpida i amablement, em van dir: “La paraula “Bibliomil”  té el seu origen en l’antic nom de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès. Es va inaugurar l’any 1993 amb el nom de Biblioteca del Mil·lenari (de Catalunya) d’aquí ve que es faci servir l’abreviació Bibliomil al web de les biblioteques de Sant Cugat: Biblioteca Central Gabriel Ferrater – Biblioteca Mira-sol Marta Pessarrodona – Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori. Mitjançant Twitter. BibliotequesSantCugat ( @bibliomil) també m’han dit:” La biblioteca Central abans es deia biblioteca del Mil·lenari, abreviat bibliomil. Ara hem crescut com a xarxa, però conservem el nom”. (ampliació)

biblioteques de sant cugat.jpg

 

Bibliomúsica: una de les activitats que realitzen a l’Escola deMúsica de Calonge Adrià Sardó  (  http://escolamusicacalonge.com/ca/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=6579d32cb08575f969322e68f7018fb69748dbcf9647b9e4c2aa432464dcf77e5d9a2475854b867f0912232fd0068429  ). De la Biblioteca Pública de Calonge Pere Caner  (  http://www.bibgirona.cat/biblioteca/calonge   )

bibliomúsica1.jpg

 

bibliomusica2

 

 

Biblionostrum: és una biblioteca virtual que centralitza els informes dels actors econòmics i institucionals sobre qüestions mediterrànies. http://www.econostrum.info/actualite-rapport-economique-mediterranee/

Biblionostrum permet als investigadors, economistes i institucions posar les seves obres a disposició dels seus companys, estudiants, mitjans de comunicació, els usuaris d’Internet.

http://www.econostrum.info/Biblionostrum-mode-d-emploi_a19975.html?preview=1#tag_fonctionnement

biblionostrum1

 

 

BiblioNotas:vlok de la Biblioteca Columbia Centro Universitario (CCU).A Puerto Rico.

Diuen:”es un espacio creado por los Bibliotecarios de COLUMBIA Centro Universitario para la enseñanza y aprendizaje de nuestros usuarios. El mismo, intenta recopilar información para el crecimiento personal y profesional”. http://biblionotas-ccu.blogspot.com.es/

biblionotas

 

 

BIBLIONOTAS: un fullet  de divulgació de novetats bibliogràfiques en ciències de la terra. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/151678/biblo_ago03.pdf

biblionotas2

 

 

Biblior: en el vlok “El blog de Infobibliotecas”  ( http://www.infobibliotecas.com/es/blog/little-big-data-bibliotecas/  )  deien el novembre passat: “ si las grandes empresas (Facebook, Google, Twitter, Amazon, etc…) comercian con nuestros datos para hacernos previsibles y vendernos mejor, sin entrar en otro tipo de espionajes: ¿por qué las bibliotecas no podrían hacer lo mismo para dar servicios personalizados a sus usuarios? Ya lo hacen esos bibliotecarios de barrio o pueblo en analógico, simplemente charlando con ellos a pie de mostrador”. I proposen en un post  ( http://www.infobibliotecas.com/es/blog/biblior-la-cultura-esta-en-el-aire/  ) de desembre: “ desarrollar una app tipo Tinder o Grindr desde la biblioteca que permita conectar (ligar) a nuestros usuarios en base a sus intereses culturales. ¿Tal vez Biblior?  ; i continuen: “habría que explotar más en detalle los datos que atesoran en sus bases de datos las bibliotecas. Debería ver a luz: Biblior, la aplicación para conectar gracias a gustos culturales: una app que combinase geolocalización con los gustos que delata el historial de usos que tenga el carné de los usuarios de la biblioteca. I a Twitter ho anuncien així:. Biblior, la app soñada para ligar “culturalmente” en la #biblioteca.

Més detalls en els vloks citats.

biblior

 

 

Bibliopares: una de les Categories del Biblioinformatiu del BiblioTIC del Col·legi Sant Andreu de Badalona.

bibliopares

 

 

BiblioRadioPLC.CL: de la Biblioteca Pablo Neruda de Padre Las Casas-Novena Región de la Araucanía–Chile. http://biblioradioplc.cl/2016/11/24/biblionotas-jose-mardones-lopez-del-club-deportivo-francisco-pleiteado/

biblioradioplc

 

 

 

Biblioressenyes: vlok dins de la pàgina BiblioTIC del Col·legi Sant Andreu de Badalona, on posen ressenyes i opinions sobre llibres per infants.http://biblioressenyes.standreu.org/

biblioressenyes

 

 

BILIO-TEA: secció del vlok A-Trastorn de l’Espectre Autista (Asperger, dedicada a llibres, de l’Associació Asperger-TEA de la Catalunya Central (  http://www.teasperger-catcentral.com/qui-som  ) Llibres com : Guía del Síndrome de Asperger de Tony Atwood. Aquest Llibre de capçalera de qualsevol persona interessada en la Síndrome d’Asperger.

tea-manresa

guia-sindrome-asperger

 

 

Biblioteva: una de les Categories del vlok BiblioTIC del Col·legi Sant Andreu de Badalona. I usat també com el #hashtag del seu Twitter.

bibliopares

 

 

BiblioTIC Times: revista de la biblioteca del col·legi Sant Andreu de Badalona.http://standreu.org/bibliotic-times-la-revista-de-la-biblio/

bibliotictimes

 

 

Bibliotwitter: categoria en el vlok BiblioTIC del Col·legi Sant Andreu de Badalona. On posen coses del seu Tuit: Biblioteva: @bibstandreu.

bibliopares

 

 

Biblio-vídeo-teca: secció  del vlok del Instituto de Derechos Humanos Joaquín Herrera Flores  ( Sevilla) ( http://joaquinherreraflores.org/content/biblio-video-teca  )   on es troben una sèrie de recursos en diferents formats relacionats amb la seva activitat.

instituto-joaquin-herrera-flores

 

 

Arxivat a Bibliodiccionari, Bibliologia, Paraules | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 469

22/12/2016 per biblioaprenent

mercat-ronda-sant-antoni

P- “ En el comerç barceloní del llibre vell de les acaballes del segle passat i dels començos de l’actual destaca amb un gran relleu Salvador Babra. Sobresurt entre els de l’època – en Gual, en Llordachs, en Rosés, el mateix Andreu, etc. – perquè era el més entès en llibres.

Fou, com tants d’altres col·legues seus, un desviat o un desertor de la via que els seus pares li havien traçat. En el seu cas, amb plena consciència de la deserció. Car si de jove topà amb els llibres, en ésser pel mig s’hi aficionà i ja no va voler-los deixar.

babra-cicero-a-bc

Ciceró ( atribuït). Rhetorica ad Herennium. (Mitjans s. XVI. A BC(Top.: MS.333) adquirit al llibreter S. Babra.

Era fill de Manresa. D’aquest poble va venir a Barcelona a estudiar el batxillerat. Mentre l’estudiava, entrà  a la casa del bibliòfil Lambert Mata amb l’encàrrec d’ordenar la seva biblioteca. Sembla que aquell va descobris que posseïa unes condicions remarcables de bibliotecari. Li agafà confiança i l’envià a l’estranger per tal d’assistir a les subhastes i perquè li comprés llibres entre els principals llibreters d’Europa. La qual cosa li va permetre de posar-se en relació directe amb aquells i conèixer a fons, de passada, el mecanisme del negoci.

Mentre comprava llibres per al bibliòfil Mata, en comprava també per a ell. Fou aleshores que va decidir de deixar la carrera d’arquitecte de banda per dedicar-se de ple als llibres.

manuscrit-fons-lambert-mata1

Manuscrit fons Lambert Mata

Va establir-se en un pis del carrer de Méndez Núñez, i allà fou on va començar a comprar pel seu compte, per bé que amb l’ajut d’en Mata.

Dels viatges per Europa passà als de la Península. On va descobrir moltes biblioteques ignorades. Expert com era, va saber-se’n aprofitar.

Viatjava d’una manera especial. Seguia uns itineraris inversemblants. Descobria llocs apartats, on encara no hi havia vies normals de comunicació. I per aquests llocs era on trobava biblioteques d’envergadura, desconegudes de tothom. Arreu es donava a conèixer com a comprador. Entre les que va descobrir hi ha la del papa Luna, la d’en Moner, etc.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 31. ( 2 imatges de llibreters del llibre).

mercat-diumenger-parallel

 

la-pasion-por-los-libros-per-darrere

“ Si definiéramos la bibliofilia simplemente como ‘amor a los libros’, casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros. La definición exacta sería ‘amor desenfrenado al libro’, ¿ y qué es esto, sino ‘’pasión’?. El propio DRAE da como definición de bibliofilia ‘ pasión o afición por el libro en razón de su valor histórico o estético, especialmente por los antiguos, raros y curiosos’. Los libros antiguos ( no confundir con los libros viejos) son los que tienen más de cien años. Los raros son aquellos de los que se imprimieron o se conservan pocos ejemplares ( o uno sólo, o ninguno, y sólo se conoce el libro por referencias), o de los que se hizo una tirada aparte con alguna característica especial… los curiosos son los más difíciles de acotar. Lo que es curioso para uno no lo será para otro; la curiosidad, realmente, está en el ojo del que mira. Es el factor más subjetivo de todos, el verdadero polo de atracción del bibliófilo. Dice Díaz Maroto en ‘La pasión por los libros’ que la Bibliofilia es ‘ la manía de coleccionar libros’, y añade que somos muy condescendientes con nosotros mismos llamándole biblio-filia, porque el sufijo latino –filia, que significa ‘hijo de’, parece que ennoblece la manía. Tendría que ser, quizá, ‘biblio-manía’, declarando con el sufijo ‘manía’ la pasión desaforada por el libro”.

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60.

valoracion-y-tasacion-libro-antiguo5

 

exvlokis-color

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 468

16/12/2016 per biblioaprenent

mercat-sant-antoni3

Mercat de Sant Antoni

 

P-“ Altra figura, no menys important que Jaume Andreu, fou Alfons Bonay i Carbó. Interessant, sobretot, per la nova visió que va demostrar tenir del comerç del llibre vell. Bonay fou un dandi que va brillar, amb un gran esclat, com una perla rara, al petit món barceloní dels llibres i de les antigalles, a les acaballes del segle passat.

Era fill d’un comerciant acabalat. A la seva joventut havia tirat per aristòcrata. Li quedà el séc, i en fou tota la vida. Fou un assidu dels cercles més senyors de Barcelona, i àrbitre, a més, d’elegància. El seu tracte era molt correcte i molt fi.

La frivolitat i la vida còmoda el devien cansar, i es tornà bibliòfil. Va formar una biblioteca de tot el Renaixement català.

Com que es relacionava amb tots els artistes i gent de lletres del país, els féu agafar afició a tenir llibres de preu a llurs biblioteques. Així esdevingué venedor de llibres.

Al negoci barceloní de llibres va donar-li un caire nou. Ell només volia exemplars bons. Els feia relligar amb esplendidesa. Agabellava les primeres edicions de les obres d’en Maragall, d’en Verdaguer, d’en Rusiñol, de l’ Apel·les Mestres i d’altres autors nostres de primer rengle. Els posava preus molt alts i no els volia abaixar mai. Negociejava amb llibres antics i moderns. Els antics li donaven resultat; els moderns, no.

els-encants-de-la-llotja-de-sant-sebastia

Adinerava molt els llibres.Tot i això, va abandornar-los per dedicar-se de ple a les antigalles.

Féu fer edicions en paper de fil i del Japó. I li quedaven bastants exemplars, car en tirava en excés.

Resquícies, probablement, del seu aristocratisme, ell només treballava a la nit. Generalment, es llevava a la una del migdia.

Era molt primmirat, i només seleccionava allò que era bo. Amb molts dels seus clients de diners tenia carta blanca per a muntar-los biblioteques.

Quan parlava dels llibreters deia que era un ofici de pobre.

-Mentre venia llibres, només manejava rals.

Ara faig operacions grosses i cobro en bitllets de banc…- explicava.

Vivia sol, amb una minyona, al pis de la Rambla on hi hagué la redacció de La Veu de Catalunya.

Bonay, comerciant primerament amb llibres i després amb antigalles, s’nà fent vell. Home elegant, dandi, i aristòcrata a més, patia d’una certa coqueteria. Per tant, no podia deixar d’ésser tot allò. En caure-li la dentadura es tancà a casa seva i ja no en va sorti més. És a dir, que va prendre el determini heroic d’enclaustrar-se.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p30-31. ( 3 imatges del llibre).

fira-llibres-placa-universitat

 

“ …, libro de artista, como la propia palabra indica, son los libros realizados por los artistas desde el mundo de la plástica y corresponde a un concepto muy amplio por motivo de formas y contenido. Abarca libros-objeto, libro-escritura, libros manipulados, libros correspondientes a arte efímero, arte correo, cuadernos de apuntes, libros pintados o manuscritos, libros que combinan texto con ilustraciones, bien elaborados con fotocopias, grabados, estampas, impresos en offset y demás medios de la tecnología moderna. Los libros de artista son obras de arte visuales, libros en los cuales todos sus componentes están dirigidos por artistas; unos están realizados con materiales sencillos y baratos, frente a otros de lujosas encuadernaciones, papeles gruesos, obras más caras y duraderas.

Su contenido es limitado, va desde lo más personal a lo más sociológico y filosófico. De lo espiritual a lo erótico, de lo religioso a lo caprichoso, siendo el artista el responsable de la idea y su ejecución. El libro de artista está enfocado principalmente a difundir estilos e ideas. En el libro de artista se combina texto, imagen, música, vídeo o voz; se trata de un  nuevo concepto de expresión a través del libro. El libro de artista no tiene porque ser legible y no es indispensable que está acompañado de obra gráfica. En cuanto a la difusión y distribución del libro de artista, las principales encargadas son las galerías de arte”.

 

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.2, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista,

http://www.redlibrodeartista.org/Situacion-actual-de-la-bibliofilia ( lloc on actualment no es pot entrar)

redlibrodeartista

 

exvlokis-color

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres d'artista, Oficis del llibre, Old books | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 467

09/12/2016 per biblioaprenent

llibre-de-llibreters-de-vell1

P – “ Una de les figures més interessants entre els llibreters de vell de les darreries del segle passat fou la  d’en Jaume Andreu. Figura curiosa, perquè no va procedir, com tants d’altres llibreters d’aleshores, del drapairisme, sinó del periodisme. D’aquest passà al col·leccionisme, i acabà fent de llibreter. Com a tal, un dels més importants de l’   època.

Era fill de Cervera, i a Barcelona féu de periodista. Havia estat redactor de La Vanguardia, La Opinión i El Suplement, i després en fou director.

Mentre feia de periodista li entrà la dèria del col·leccionisme, a través dels gravats. Tot col·leccionant-ne, començà de negociejar amb llibres. Tenia un àlbums els quals omplia de portades, d’inicials, d’orles, de capçaleres, de vinyetes, de culs-de-llàntia, de marques d’impressors… Feia malbé els llibres per treure’n els materials que necessitava per omplir els àlbums. En va arribar a posseir una col·lecció magnífica. Aquesta col·lecció fou venuda a l’Ajuntament per quatre mil duros.

Pels volts del 1891 començà de fer de llibreter. Era un assidu de les tertúlies que es celebraven a les llibreries del Mero, de ‘L’Arxiu’ i de can Llordachs. En aquestes tertúlies va conèixer l’ Isidre Bonsoms.

isidre-bonsoms1

Era molt bon home. Com a tal podia ésser posat al costat d’en Rosés.

Era dels que pagaven bé, i tenia moltes consideracions pels llibreters de vell. A més, es fiava de tothom.

Als qui entraven a la seva llibreria els deixava remenar tot. No donava gaire importància a l’estat d’un llibre, ni tampoc si hi mancaven fulls. Tant era així, que s’havia donat el cas que algun desaprensiu havia abusat d’aquesta confiança i li n’arrencava algun. La maniobra era efectuada de la manera següent.

Li comprava un llibre, bo, naturalment, i se l’emportava a casa. L’hi tornava l’endemà dient-li que l’havia repassat i que hi mancava un full. L’Andreu que no era malpensat, s’ho creia i li tornava els diners. El llibre ja era invendible. Al cap d’un quant temps aquell subjecte li proposava de comprar-lo, si de cas el donava per pocs diners.

-Doneu-me’n el que volgueu – deia l’Andreu.

-Us va bé un duro?

Tant li feia, clar.

Aquell fresc s’emportava el llibre, i en ésser a casa seva hi engaxava el full que teia guardat.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 29.

larxiu1

“ Otro intento, más cercano, de protección del libro, es el Decálogo Libresco, del ya citado Arturo Xalambrí, bibliófilo y bibliógrafo de fecunda acción entre nosotros. Transcribimos a continuación algunos de sus consejos ‘para defensa y amor del Hermano Libro’:

  1. Cuando se lleve el libro en la mano, no asirlo por el lomo, sino por el lado de abrir, puesto que la transpiración lo empaña y descolora, deteriorando sus títulos.
  2. Nunca se le tirará. Si hay que colocarlo en un lugar, se pondrá con suave moderación, que el libro ni es pelota, ni se ha hecho para juegos malabares.
  3. Las hojas no se darán la vuelta humedeciendo los dedos con agua,y, mucho menos, con saliva; la boca no es un mojador, ni el libro un registro de impresiones digitales…

xalambri1

 

¿A quién, si no es de torpe mano, se le ocurre doblar sobre su lomo el libro a la rústica, forzar las tapas del encuadernado e intercalar papeles, tarjetas y enseres en las páginas del volumen donde obran a modo de cuñas? Si el libro tuviera alma, por Dios, que entonces le oiríamos quejarse de que proceder así, es como descoyuntarle en un potro…

7.- El libro prestado nadie tiene derecho a escribirlo y menos a mancharlo. Abochorna y mucho, parezcan algunos libros garabateado pizarrón de colegial o manoseada libreta de almacén…

  1. El libro ha de merecer la consideración que se guarda con el maestro y el amigo.”

 

Article del Alvarez ( vlok biblioenba), parlant del llibre: Libricidas y bibliomaníacos. Menosprecio y culto del libro, de Diego N. González, vist en el vlok  Letraherido.

 

exvlokis-color

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre | Etiquetat , |

« Newer Posts - Older Posts »