Feeds:
Entrades
Comentaris

413468864_0ecec802ee_mdjaef.jpg“ Si en el concepte de bibliòfil crec que, dins d’unes coordenades, s’ha de mantenir un criteri d’ampli abast, en el cas del ‘llibre de bibliofília’ soc més rectrictiu. Les denominacions de ‘llibre de bibliofília’, ‘llibre de bibliòfil’, ‘llibre d’alta bibliofília’, ‘edició de bibliòfil’, etc, s’utilitzen per a distinguir unes edicions que, com ja he esmentat, incorporen uns elevats conceptes de rigor i harmonia i que, sovint, es plasmen en edicions numerades o inclús nominades, de tiratge curt i il.lustrades o decorades per reconeguts artistes. Aquestes edicions, presenten un trets qualitatius que les diferencien clarament de les més corrents”.

 D’una conferència de Jordi Estruga, president de l’ABB, al COBDC en un curs sobre Valoració dels documents escrits ( Octubre 2006).  

“ Fins ara, per tant, hem vist que l’amor pels llibres que denominem bibliofília acostuma a aplegar en aquest objecte-llibre contingut i continent, interès del text i qualitat de la forma – paper, tipografia, tintes, ornamentació, etc. Però sobretot el tiratge curt, d’edicions limitades i numerades, en funció de la veritable, podríem dir-ne, demanda bibliofília, reduïda, evidenment, però alhora també útil i necessària per atorgar una aurèola especial al llibre mateix. Ja siguin títols clàssics, textos que calia recuperar, o literatura contemporània – poesia o prosa -, el nombre d’exemplars sempre és molt reduït, i sovint no arriben ni als 200 exemplars. Això era, de fet, la bibliofília del país”. 

Pilar Vélez a “Llibres rars del segle XX: del llibre de bibliòfil al llibre d’artista” dins la Nadala 2001: Bibliofília a Catalunya, de la Fundació Jaume I, B, 2001.

360391882_6dc54f82b8_mkipin.jpg“ Ara bé, podem preguntar-nos, hi havia bibliòfils col.leccionistes, persones que sabien apreciar les bones edicions sense ser editors, erudits o bibliotecaris?. És cert que la condició d’amant dels llibres i la d’editor-impressor podien convergir fàcilment, per bé que també existien bibliòfils que procedien d’altres àmbits: pintors, arquitectes, financers, dibuixants, escriptors…. En tot cas, és clar que el denominador comú era un interès cultural que específicament prenia el nom de bibliofília. El president de la Societat ( Catalana de Bibliòfils), el reusenc Pau Font de Rubinat, per exemple, atresorà no sols una important biblioteca, sinó també una col.lecció notabilíssima d’ex-libris, un altre dels elements íntimament lligats a la bibliofília, que, gràcies també a alguns membres d’aquesta mateixa Societat, dibuixants i col.leccionistes, va assolir una gran volada”. 

Pilar Vélez a “Llibres rars del segle XX: del llibre de bibliòfil al llibre d’artista” dins la Nadala 2001: Bibliofília a Catalunya, de la Fundació Jaume I, B, 2001. 

 “ Archivero: ¿ Cuál ha sido tu último descubrimiento bibliófilo?.Andrés Trapiello: Detesto la bibliofilia tanto como me gustan los libros viejos. No entiendo a los bibliófilos. Libro que no has de leer, déjalo correr. Los libros están para leerse, no para tenerlos. Los bibliófilos sólo persiguen la posesión, los biliómanos el amor a los libros. El último libro que acabo de comprar es ‘La incógnita’ de Galdós ( para mejorar mi ejemplar) en internet”. 



Transcripción de la entrevista ( y tertulia) a Andrés Trapiello realizada a modo de “chat” en //

es.geocities.com/ciber_123/entrevistas/andres_trapiello/15_11/2000.htm. 

 


Exemple de Bibliofília contemporània.
Ahir vaig descobrir més coses sobre Bibliofília,

quan vaig començar a interessar-me només veia i mirava 

llibres vells i antics.
La Bibliofília Contemporània crec que consisteix més en obres

d’art que en llibres , encara que no ho deixen de ser, però algún

diccionari, normalment, diu que un llibre té al menys 49

pàgines i moltes d’aquestes obres no hi arriben. La definició la

deixarem per una altra ocasió.
Aquesta obra té només 44 pàgines, feta  per Chema Madoz
amb

  poesies d’en Brossa, que més es pot demanar a un llibre?.
Buscant, internetjant, mirant em va aperèixer  aquesta web:
 

laRara.biz, on hi han llibres, obres d’art, fotografies, gràfics i

coses, moltes d’elles considerades Bibliofília. Amb la foto

d’aquí potser no s’aprecia bé l’obra, pero entrant a la web es

poden veure coses interessants d’aquest món.Tindré que llegir

 alguna cosa més, o parlar amb algú que estigui al dia.

“Fotopoemario”, de  Chema Madoz amb poesies de

 Joan Brossa , 25 exemplars.

 

 

imgllibre1131.jpg“Entrar en una llibreria és un perill. Si més no per a la butxaca d’un bibliòpata com jo. La bibliopatia, a manca d’una definició científica autoritzada (i si existeix la desconec), és una patologia que solen patir tots aquells que han passat per una facultat de lletres, i especialment aguda entre els que han estudiat filologia. Tot i estar-hi emparentada, no té res a veure amb la bibliofília (activitat lloable i grata) ni amb l’amor a la lectura. No, tot i que l’agreugen.

La bibliopatia és difícil de diagnosticar, perquè no té uns símptomes clars ni fàcilment distingibles a simple vista, i els que la pateixen tampoc no en són conscients fins a estats molt avançats de la malaltia, sovint quan ja és incurable. Tot es posa al descobert aquell dia que el malalt entra en una llibreria a buscar un llibre concret i en surt amb un llibre que no necessitava i que ni tan sols buscava, però ja que l’havia trobat… no era qüestió de deixar-lo allà abandonat, no? Ell no ho faria… Una altra manifestació, típica en alguns estudiants de filologia, és entrar en una llibreria en un clar estat d’excitació (suor freda, mirada perduda, tremolors, quequeig a l’hora de parlar) i, en no trobar el llibre que busquen, amb clars símptomes d’ofec anar a encarregar-lo. Quan l’amatent llibreter li diu: «Pot venir-lo a buscar d’aquí a una setmana», la reacció habitual del malalt és caure defallit a terra mentre exclama «El necessito avui mateix! Avui mateix!».                                   

Art. El perill de les llibreries aparegut a Unquepassava  l’agost de 2003.

ExposicióVirreina3“ La paraula bibliòfil és molt equívoca. En principi vol dir senzillament, com ho definia en 1839 el Labèrnia, el nostre diccionari clàssic, ‘ qui ama los llibres’. Bibliòfils eren, doncs, aquells senyors que, enduts pel seu interès per la cultura, reunien el major nombre possible d’aquells instruments que la contenen, els llibres.

Aviat, però, com sol ocórrer sovint, l’interés de molts bibliòfils es desplaçà del contingut al continent i, com més rar aquest, més valuós resultava per als seus col.leccionistes: el llibre esdevenia aleshores més important que allò que deia…       La situació extrema arriba en el moment en què, al segle XIX madur, davant l’escassedat d’exemplars veritablement rars, uns anomenats bibliòfils decideixen produir ells mateixos les rareses bibliogràfiques dignes de ser col.leccionades, i inventen l’edició limitada i numerada, sovint fins i tot de contingut intranscendent, i en tot cas d’efectivitat problemàtica a causa de la raresa congènita del producte, cosa que fa que la riquesa que pugui contenir no arribi veritablement allà on més útil podria ser”. 

Francesc Fontbona a “La bibliofília vuitcentista”, dins de la Nadala de l’any 2001: Bibliofília a Catalunya, de la Fundació Jaume I, B, 2001. pp. 12 

  “ Si fem cas als diccionaris, bibliofília etimològicament significa afició o estima pels llibres, però alhora gust per col.leccionar i fins i tot publicar llibres preciosos o rars. No s’ha de confoncre, evidenment, amb la denominada bibliolatria o veneració excessiva i malaltissa envers els llibres, o amb la bibliomania o desig immoderat de posseir-ne molts, sobretot rars, fet que pot portar fins i tot al seu robatori.       Així doncs, observem un doble vessant de la bibliofília, que fa referència, d’una banda, al gust pels llibres i, per tant, al fet d’atresorar-los, de col.leccionar-los, i de l’altra, a conseqüencia d’aquest mateix desig, al fet concret de publicar-los, d’editar-ne sempre, és clar, que es tracti d’una edició d’interès especial i d’un tiratge limitat”. 

Pilar Vélez a “Llibres rars del segle XX: del libre de bibliòfil al llibre d’artista” dins la Nadala 2001 : Bibliofília a Catalunya, de la Fundació Jaume I, B, 2001.

Foto d’Abelardo Morell d’una exposció al Palau de la Virreina de Barcelona

imgllibre1361.jpg“ El bibliòfil té els llibres com a objectes d’estima, a causa d’unes qualitats que permeten robar un plaer en la comtemplació i l’estudi. Hi ha llibres que ja es conceben i editen amb aquesta finalitat: són els que s’anomenen llibres de bibliòfil, llibres que es consideren no solament com un mitjà de transmissió d’idees, com un aparell utilitari, sinó especialment com una veritable obra d’art.                 L’amor als llibres neix del tracte freqüent amb ells, de tenir-los a l’abast. Començá normalment per l’afany de llegir, i porta aparellat el de posseir uns bona biblioteca, d’aplegar-la volum a volum. Encara que algunes vegades tingui l’rigrn en una herència o en una tradició familiar transmesa des de generacions passades, la veritable afició és estrictament personal, i neix en cada persona quan, en un moment concret, en pren consciència”. 

Francesc X. Puig Rovira a “Arquitectes i editors dels llibres de bibliòfil” dins la Nadala 2001 de la Fundació Jaume I, Bibliofília a Catalunya, B, 2001. 

  “ La adicción por la lectura, casi siempre indiscriminada y superficial es una dependencia psicológica y, para no ser severos, en el mejor de los casos, la podríamos comparar con una manía clasificatoria o coleccionista, aunque no siempre el comprador de libros es lector consumado. ( También el libro, ya no la lectura, es un extraño fetiche: el bibliólata lo compra para verlo, no para leerlo, el bibliófilo para extasiarse…)”. 

Art. “ Lectura y Literatura” de Javier Navarro a “ Lo que cada uno piensa” a www.con-versiones.com/nota0122.htm. ( 16-06-2005)

edp524.jpg  

BIBLIODICCIONARI – BIBLIODICCIONARIO – BIBLIO?¡?¡XYZ

  Paraules que comencen per Biblio, trobades a diferents llocs:” Caudx ( Carlos Pino)” , Enciclopedia de la Encuadernación ( Ollero&Ramos, M, 1998), Gran Enciclopedia Espasa ( M, 2002), Llibreria Mimolibros ( Jaén), “El Documentalista Enredado”, Manual de Conocimientos Técnicos y Culturales para profesionales del libro ( Fco. Vindel, I.N.L.E., M, 1943), Libros, Libros y …, más libros ( Sempronio, SADAG, B, 1959), Gran Diccionari Llengua CatalanaDiccionario Histórico del Libro  d’ Emili Eroles ( Ed. Millà, B, 1981), Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas de José Martínez de Sousa ( Ed. Trea, Gijón, 2001). 

He intentat posar-les en català, però no estic segur de que el resultat hagi estat el millor, algunes paraules les deixo en castellà ( entre cometes) tal com les he trobat perquè la traducció no la tinc clara, si algú pot ajudar, gràcies.

Altres paraules ( també entre cometes) crec que no són de cap idioma en particular, són inventades per uns i altres. Necessito ajuda. 

També poso Blocs amb el títol Biblio…, entre cometes dobles. Més endavant intentaré buscar tots els blocs relacionats amb Biblio… ( en català, castellà, anglés, etc.), ja ho veurem. 

En alguns llocs poso 😦 buscant), perquè són paraules que les he vist en diferents llocs, però sense saber el significat exacta i amb el temps i espero que amb ajudes pugui saber, més o menys, la definició. 

     Biblio-, bibl-: Del gr. Biblíon. Prefix que significa Llibre. 

‘Biblioalgia’: dolor experimentat pel bibliòfil quan descobreix la desaparició d’un llibre o la impossibilitat d’adquirir-ne un.

 ‘Biblioapnea’: contenció de la respiració que experimenta el bibliòfil en una subasta entre el “ …a las dues i a les tres, adjudicat a…”.

 « Biblioaprenent »: intent de bloc sobre Biblio-… 

Bibliobiografia : vida d’un escriptor recopilada mitjançant la llista de les seves obres. Biografia literaria d’un determinat autor, o sigui, l’enunciació demostrativa de l’obra d’un escriptor que serveix per traçar literàriament la seva vida. 

Bibliobloc: bloc dedicat a la Bibliofília, la Biblioteconomia, la Bibliologia, la Bibliografia, la Documentació, en general dedicat al món del llibre i els documents, i més coses. 

“Biblioblog” : Bibliobloc de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. http://www.interreg-eet.info/weblogs/biblioblog/index.html 

« Biblioblog, El » : Bibliobloc amb comentaris i críticas de llibres. Biblos.blogalia.com

 ‘Biblioblogosfera’: un dels noms que volen posar a aquest  món dels Biblioblocs. A Wikilearning hi ha una explicació molt acurada: “Anàlisi de la ‘biblioblogosfera’ hispana” de El Documentalista Enredado.

 ‘Bibliobloguer’ : aquell que practica o  pertany al món de la ‘Biblioblogosfera’. 
 

Bibliobús: vehicle en el que hi ha instal.lada una biblioteca ambulant.

 ‘Bibliocapelo’: paraula antiga que significava venedor o mercader de llibres entre els antics grecs.

 Bibliocefàlia: mal de cap experimentat per la dona del bibliòfil quan ja no pot més. 

Bibliocicle: llibre que acava quan comença i comença quan acava, n’hi ha de carretera i de muntanya.

 ‘Biblioclasmo’: ( de Fdo. R. De la Flor). (buscant)

 Biblioclasta: destructor de llibres; el qui els destrueix sistemàticament, o mutila els d’una biblioteca pública.

 Biblioclàstia: destrucció, odi ferotge cap els llibres. 

Bibliocleptòman: persona que, víctima d’un impuls neuròtic persistent, roba llibres en llibreries o en biblioteques, sense cap motivació d’ordre econòmic. És sinònim de Bibliopirata, persona que roba llibres, documents i altres peçes de biblioteques i arxius.

  Bibliocleptomania: propensió morbosa cap al vici de robar llibres. Bibliocràcia: forma de gobern en el qual els llibres ho són tot, apte només per biliòmans.

 Bibliòcrata: bibliòman superior d’una Bibliocràcia.

 ‘Bibliocriso’: llibre estampat i decorat amb lletres d’or.

 ‘Bibliodocublogosfera’: un altre nom introduït en els Biblioblocs.

 ‘Bibliodocumental’: ídem anterior. 

Bibliodocus : es un rèptil gegantí que té molta gana. Sobreviu a les biblioteques d’alguns monestirs on cataloga i descataloga llibres esotèrics i incunables. ( Podria ser sinònim de Bibliotecari). ( A Bestiario amb il.lustracions de Ops, Alfaguara, M, 1989.).

 “BibliOdyssey”: Bibliobloc en anglés, però amb traducció al castellà.//bibliodyssey.blogspot.com 

‘Biblioesfera’: com deia, un altre de les propostes per aquest món.

 Bibliòfag: el que s’alimenta de llibres.

 Bibliofàgia: la bibliofàgia és especialment animal. Però s’ha donat el cas de persones que han consumit pergamins ( per ex. a Italia durant el segle XVI, i a l’Àssia es va arrivar a ingerir paper per causes supersticioses. Buonocore conte que el 1370 Barnabó Visconti, príncep de Milano, va imposar als enviats pel Papa Nicolau V, que portaven una Bula d’excomunió, la pena de menjarse devant d’ell el pergamí en que estaba escrita; i que molts individus pertanyents al poble Tartar tenien la costum de menjar-se els fulls de paper dels llibres per així impregnar-se de la sabiduría contenida en ells. 

Biblioficció: ( buscant) 

Bibliòfil: persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos; Enquadernació de Bibliòfil: tipus decoratiu en enquadernació artística que data de la segona meitat del segle XIX fonamentalment. 

 ‘Bibliofilacio’: que guarda els llibres. Sin. de biblioteca i bibliotecari.

 Bibliofília: 1 afecció als llibres, especialment la que consisteix a col.leccionar-ne o a publicar o adquirir edicions dites de bibliòfil. 2. Bloc “Bibliofilia” www.bibliofilia.com excel.lent web dedicada al món dels llibres 

  “Biblio File”. Bibliobloc d’EUA. D’una Librarian and Femme Fatale diu,//tushuguan.blogspot.com

 ‘Bibliofiliana’: conjunt de pensament, anècdotes, dides, etc., referents al llibre. 

Bibliofílic: ( apareix a la pàgina 46 del llibre: Libro, libros y…, más libros”.)(buscant)

 Bibliofilisme: sinònim de Bibliofília.

 Bibliofilm: pel.lícula reproduint les pàgines d’un llibre.

 Bibliòfob: el que no pot viure sense destruir llibres.

 Bibliofilisme: sinònim de Bibliofília. Bibliofilm: microfilm per fotografiar llibres.

 Bibliofòbia: odi o fàstic cap els llibres.

 Bibliofòlia: ( buscant).

 Bibliòfon: llibre molt sonat.

 Bibliofoto : 1.nom d’un llibre obtingut per projecció. 2. Es dona també aquest nom al aparell mitjançant el qual s’obtenen aquestes projeccions.

 Bibliofotografia: fotografia microscópica d’un llibre o document i la seva reproducció ampliada a voluntat en forma de projecció o fotograma.

 Bibliofotograma: proba de la reproducció obtinguda amb el Bibliofoto.

 Bibliofotorregistrador: aparell utilitzat per reproduir llibres i documents en els Bibliofilms.

 ‘Bibliogafe’ : bibliòfil que mai troba el que busca.

 Bibliògam : es diu del bibliòfil que es casa per posseir la biblioteca de la seva dona.

 Bibliognata: versat en tot allò que és refereix als llibres i en bibliografia. 

Bibliognòsia: coneixement del llibre.

 Bibliognosta: persona que té un coneixement aprofundit de tot el que fa referencia als llibres. Persona entesa en llibres.

 Bibliognóstica: ciència que dona a conèixer tots els aspectes materials del llibre: producció, història, estat, mèrit intrínsec, valor material, etc.

 Bibliognòstic: el que està versat en la història del llibre i coneix tots els títols, las dates de les diferents edicions, el lloc on les han fetes, el nom dels editors i dels impressors, etc.

 Bibliògraf: persona versada en llibres, en especial antics, dedicada a localitzar-los, historiar les seves vicisituds y descriurel’s, per facil.litar el seu estudi als interessats. Persona versada especialment en llibres, monografies, articles, etc., que tracten sobre una qüestió determinada.

 Bibliografia: descripció, coneixement de llibres, de les seves edicions. Relació o catàleg de llibres o escrits referents a matèria determinada. Relació ordenada de publicacions d’un determinat autor. Relació de publicacions ordenades segons un determinat criteri. També Bibliografologia. Bibliogràfic: que pertany o està relacionat amb la bibliografia.

 ‘Bibliogsfera’: també del món dels blocs.

 ‘Biblioitis’: inflamació de les parts baixes del bibliòfil que es produeix quan no li tornen un llibre que havia deixat.

 ‘Bibliojátrica’: restauració de llibres antics trencats.

 Bibliòlata: persona que sense coneixer els llibres els atesora en grans quantitats.

 Bibliòlatre: persona que sent veneració excesiva els llibres.

 Bibliolatria: veneració excesiva envers els llibres, com una mena de culte religiós.

 ‘Bibliolatro’: pocavergonya que roba un llibre.

 Bibliòleg: persona versada en bibliologia.

 ‘Biblioleta’: equival a desmemoriat, que oblida. Es diu de la persona que té una rica i voluminosa biblioteca i ignora el que conté. També s’aplica a aquell que llegint un llibre, no s’enrecorda en absolut del contingut de les pàgines anteriors.

 ‘Bibliolita’: individu destructor de llibres.

 Bibliolit: 1.  papir manuscrit descovert a Herculano, petrificat per l’acció d’una erupció volcánica. 

Bibliolits: 2. les pedres que li creixen en el ronyó al bibliòfil per llegir massa i caminar poc.

 Bibliolítia: destrucció deliberada de llibres per part d’editors, autors o altres persones.

 Bibliologia: ciència dels llibres en el sentit més ampli.  “Bibliología”: Bibliobloc sobre Bibliología.//http://www.bibliologia.info/ 
 

Bibliològic: relatiu o pertanyent a la bibliologia.

 Bibliòman: persona afectada de bibliomanía. A Caudex: bibliòfil amb la mà llarga.

 Bibliomància: l’adivinació per mitjà d’un llibre obert. A Caudex consisteix en obrir el llibre per qualsevol pàgina i deduir el futur d’ho escrit allà.

 Bibliomania: desig intens i immoderat de posseir llibres, especialment rars. Passió per tenir molts llibres rars o de tal o qual ram, més per mania que per instruir-se.

  « ‘Bibliómano, El’  »: bloc sobre Biblio… molt interessant.

 Bibliomàntic : pertanyent a la bibliomància.

 Bibliomapa : llibre compost de mapes geogràfics, acompanyats d’un text explicatiu. Sin. d ‘Atles 

‘Bibliomensor’: bibliòfil que contempla diariament la seva llibreria, només per constatar que la seva col.lecció va en augment.

 Bibliòmetre: regla per mesurar llibres per la seva catalogació.

 Bibliometria: 1.aplicació dels mètodes estadístics i matemàtics per definir els processos de la comunicació escrita, la naturaleza i el desenvolupament de les disciplines científiques mitjançant tècniques de reconte i anàlisi de la comunicació. 2. Tècnica usada per a calcular l’extensió o mesura dels llibres prenent com a base diversos coeficients; format, tipus, cos de lletra, quantitat de paraules i espais, pes del paper, etc. 

“Bibliometría”: Bibliobloc./http://www.bibliometria.com/ 

Bibliomite: empleat d’una llibreria antiquària. 

Bibliomorfisme: (buscant)

 ‘Biblión’: diminutiu que en un temps va tenir el significat de ‘libellus’, llibre de poca importancia, de poca extensió, però després es va convertir en sinònim de Biblos.

 ‘Biblio-oblivioso’: persona a la que li deixes un llibre i fa veure que ja te la tornat.

 Bibliopatia: afecció que pateix el bibliòfil quan no troba l’exemplar desitjat.

 Bibliopatologia: estudi dels símptomes i causes de les enfermetats i els mals dels llibres considerats com a objectes materials.

 ‘Bibliopea’: art de fer un llibre, d’estructurar-lo, de conseguir la máxima perfecció en el seu acabat.

 ‘Bibliopege’: relligador de llibres.

 ‘Bibliopégia’: relligadura. Art d’enquadernar llibres.

 Bibliopèpsia: propensió a la lectura amb presses, fragmentada i sense aprofitament.

 ‘Bibliopet’: borratxera agafada mentre es llegeix un llibre. 

“Bibliophile Bullpen”. Bibliobloc en anglés. //bibliophilebullpen.blogspot.com 

‘Bibliophrasis’: col.lecció de frases relatives al llibre. Aforismes, sentencies, locucions de caràcter bibliogràfic.

 Bibliopirata: persona que té com a vici el robar llibres o quedar-se els que li deixen. Persona que per raons dineràries edita un llibre sense l’autorització del autor o dels seus hereders.

 Biblioplasta : ( buscant)

 Biblioplàstia : ( buscant) Bibliòpode: el que no dona un pas sense un llibre.

 Bibliòpola: venedor de llibres. Llibreter. Segons Vossio, en un comentari sobre Càtulo, el llibreter ho era tot: era a la vegada ‘bibliographus’, copista i escriptor de llibres; ‘bibliopegus’, relligador; ‘bibliopola’, venedor.

 Bibliópolis : ciutat en el llibre preciós :La ciudad de los libros soñadores de Walter MOERS ( Ed. MAEVA, M, 2006). A Caudx agents del ordre en una Bibliocràcia.

 ‘Bibliopufo’: a la Rússia del segle XVIII, durant el reinat de Caterina la Gran, un personatge dit Klostermann es va enriquir venent llargues fileres de enquadernacions que només contenien paper per tirar, ho que permetia als cortesans crear la il.lusió d’una biblioteca i guanyar-se el favor de la emperadriu, gran afeccionada als llibres. ( a CAUDEX). 

Biblioquinesia : ( buscant)

 ‘Bibliorapto’: coberta solta i móvil, espècie de carpeta per guardar o arxivar fascicles, fulles volants, manuscrits, etc.

 Bibliorasta : (buscant)

 ‘Bibliorato’: Amèr. Arxivador, carpeta per arxivar documents.

 Bibliorràgia ( de plaer): emisió de flüits corporals del bibliòfil produïda quan es troba un exemplar únic.

 Bibliorritmia: alteració del ritme cardíac del bibliòfil quan, ja trobat l’exemplar desitjat, demana el preu al llibreter, aparentant falta d’interés.

 « Biblio’s »: Bibliobloc. Libiblios.blogspot.com « Biblio’s bloggins ». Bibliobloc d’EUA.//bibliobloggin.blogspot.com 

Bibliòscop: segons Uzanne, pseudobibliòfil, aquell que coneix els llibres només veient-los, pel seus lloms i no pas pel seu contingut. El bibliòscop és el fals bibliòfil.No es un aficionat sincer, sinò un simulador.

 Biblioscopi: aparell utilitzat per comprobar l’autenticitat d’un exemplar únic. 

Bibliòsof: 1.secretari o tenedor de llibres. 2. aquell que és expertr en materia de llibres i els col.lecciona amb evident bon gust i discerniment. 

Bibliosofia: doctrina, ciencia, coneixement del llibre.

 ‘Bibliotacta’: el que s’ocupa especialment de la classificació i catalogació de llibres. Sin. de bibliotecari. 

 ‘Bibliotafia’: 1.és literalment, sepulcre de llibres, que en  bibliofília es tractaria del bibliòfil que no permet la consulta de la biblioteca ni mostre els seus llibres guardant-los amb molta cura. 2.m lloc reservat en una biblioteca on es guarden els llibres que no estàn a disposició del públic, els quals es consideren enterrats. 3. A Caudx: llibre de formigó armat que es col.loca sobre la tombe del bibliòfil perque no aixequi el cap.

 ‘Bibliotafio’: traduit textualment: sepulcre de llibres. Lloc on els bibliòfils avars i gelosos guarden les seves joies bibliogràfiques perquè ningú pugui veure-les ni tocar-les.

 ‘Bibliótafo’: Bibliòman que no vol que ningú lleigeixi el llibre rar que ell poseeix. 

‘Bibliótata’: s’ocupa amb particular competència de la classificació i catalogació de llibres.

 Biblioteca: local on es tenen un considerable número de llibres ordenats per a la seva lectura. Col.lecció de llibres o tractats anàlegs o semblants entre ells, tan per les matèries de que tracten com per la època i nació o autors a la que pertany. A Caudx llibre de fusta. Enquadernació de biblioteca: tipus de enquadernació destinada a biblioteques d’ús públic i que normalment es fan a mitja tela, tela o mitja pasta. 

« Biblioteca de Babel, La »: Bibliobloc. 

Bibliotecari : 1. Persona que té al seu càrrec la direcció i conservació d’una biblioteca. 2.Persona que té al seu càrrec el cuidar i el servei d’una biblioteca.

 Bibliotècnia: el coneixement de les arts d’imprimir, compondre i relligar un llibre. Sinònim de bibliotecologia. 

Bibliotècnic: coneixedor de la tècnica de l’ordenació de llibres i de la seva classificació.

 Bibliotecofília: passió, mecenatge per el sosteniment, conservació y augment dels fons d’una biblioteca. 

Bibliotecografia: descripció i estudi de les biblioteques. Ciència bibliogràfica en la seva més lata accepció.

 Bibliotecologia: ciència que estudia les biblioteques en tots els seus aspectes, a bibliotecologia s’estudien sistemes d’ordenament i disposició dels llibres.

 Bibliotecològic: Pertanyent o relatiu a la bibliotecologia.

 Bibliotecòleg: Persona que professa la bibliotecologia o que en té especial coneixement d’ella.

 Biblioteconomia: Art de conservar, ordenar i administrar una biblioteca, Aquest antic art coneix avui un gran “auge” per la necessitat de profesionalitzar la gestió de la creixent informació, utilitzant medis telemàtics.

 « Bibliotecosas » :  ex Bibliobloc interessant sobre Biblio… 

« Bibliotekarios » : Bibliobloc. Ara es diu www.infogestores.cl 

Biblioterapeútica: Medicina dels llibres. Por ser ‘preventiva’ o ‘curativa’. La ‘preventiva’ consisteix en col.locar els llibres en llocs airejats, però no molt; treure’ls-hi la pols quatre o cinc vegades l’any, netejant-los amb una camussa. La ‘curativa’ consisteix en la reparació de tots els defectes que puguin tenir els llibres, tals com trencaments, forats produits pels insectes, cremades, humitats, etc., i les avaries accidentals, com taques, rigidesa de la pell, decoloració, etc.

 Biblioteràpia: Utilització de llibres, revistes, etc., com a medi per distreure i fins i tot gaudir a certs malalts mentals per aquestes dolències prolongades i perseverants. A Caudx : tractament de les bibliopaties, normalment consisteix en una Visa Or sense límit de crèdit. 

 ‘Bibliótica’ : ciència de l’anàlisi caligràfic, especialment la que estudia els documents i els manuscrits per determinar la seva autenticitat o el seu autor. Que pertany a aquesta ciència. 

“Biblioticando”. Bibliobloc amb humor.

 ‘Bibliotista’: persona que es dedica a la ciència de la Bibliótica.

 Bibliòtof: aquell que és avar dels seus llibres i no els deixa veure ni tocar a ningú.

 Bibliotomia : extirpació del gust pels llibres. Pot deixar a la persona tonta de per vida.

 Bibliòtrop: creixement experimentat pel bibliòfil per arrivar a la part superior de les prestatgeries de les llibreries de vell.

 Bibliòvor : el mateix que bibliòfag, però no fa servir ganivet ni forquilla.     

imgimp432.jpg“ Perquè la bibliofília és realment una passió, una mena d’adicció irresistible, que pot conduir, i de fet tot sovint condueix els qui la patim, a conductes tan poc regulars com són, per exemple, dedicar totes les hores lliures i altres no tan lliures a freqüentar, fins i tot els diumenges al matí amb total abandonament de la familia, – el Mercat de Sant Antoni i altres indrets tan poc acollidors com les golfes polsoses de les masies i els soterranis humits de rectories rurals”. 

A “Elogi de la bibliofília” ( pàg.4) de José Ignacio Montobbio Jover a la Nadala de l’any 2001, editada per la Fundació Jaume I a Barcelona.  

       “ Hernando Colón… es uno de los mejores bibliófilos de la historia. Bibliófilo y bibliógrafo, ya que no sólo tenía la pasión por poseer y coleccionar libros de ediciones raras y hermosas, sino que además los conocía, los catalogaba, estudiaba y describía,…”. 

Art. de Manuel Pimentel a ABC el 25-11-1999 recollit d’ internet a Yoescribo.com.Publica tu obra: En busca de la verdad, cap. 39: “ Hernando Colón: la pasión por los libros”. (//nuevo.yoescribo.com/publica/especiales/buscaverdad.aspx?cod=39 ). 

Un altre article molt interessant és un que inicia així: “ ¿ Se ha preguntado usted en qué consiste un libro de bibliófilo?…, és un article de Juan Carvajal a biblional.bibliog.UNAM.mx/iib/gaceta/abrjun2000/gac13.html, val la pena tot sencer.

imgllibre147.jpg“ De bibliòfils, com sol passar en totes les grans famílies, n’hi ha de característiques i sensibilitats ben diferents. Voldria assenyalar, però, que els meus contactes amb diverses associacions del nostre àmbit m’ha permés constatar que, afortunadament, són molts els que junt a l’exaltació del llibre per la qualitat d’un text, d’un autor, d’un paper, d’una tipografia, d’unes il.lustracions o d’una relligadura, dediquen bona part del seu temps a interessants tasques d’estudi i d’investigació. No es pot oblidar que al dedicarse a rescatar llibres, documents, gravats, mapes, etc., contribueixen de forma remarcable en la recuperació de la nostra història cultural”.

 De la conferència que Jordi Estruga va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya l’octubre de 2006, en el curs Valoració dels documents escrits.  

 “ Creemos que es sustancioso para los libroamantes que rebusquemos en los recovecos de las librerías y en las repisas frescas y de allí os traigamos a hombres y mujeres que estéis en el oficio de la literatura, … La bibliofilia no tiene tiempo, ni espacio, hurga, escudriña y también desempolva y revive. Si que es bueno repasar páginas antes leídas. Reencontrarse con autores amados. Que dejamos reposar sin causas. Que a lo mejor injustamente olvidamos. La biblio-filia no mata. No hiere. No humilla. No ofende. Nos alegra la vida. Nos sostiene en ella. Cuando tenemos un libro en las manos hasta creemos en instantes de felicidad.”                 “ Me entregué de lleno al incomparable sentimiento de placer que suelo experimentar al estar entre libros. Me gustaría bañarme en ellos, chapotear, respirar el olor a polvo de los viejos tomos, acercarme a los libros con todos los sentidos.” Art-Crítica ( Septembre 2002) :“ La Leyenda de los Pendragon-Libro para atrevidos y sabios” del Dr. Oswaldo Paz y Miño (La Leyenda de los Pendragon de Antal SZERB ( 1901-1945), Ed. Siruela, (sl), Col. Libros del Tiempo, 273 pp.) a La Hora: Revista Artes a:www.dlh.lahora.com.ec/paginas/temas/plumas322.htm  

Volia posar unes frases, però crec que val la pena llegir-lo sencer, és una crítica d’un llibre de José Luis Melero: Leer para contarlo ( Memorias de un bibliófilo aragonés), per Antón Castro a El sembrador de prodigios , amb el títol “La tribu de Pepe Melero” a http://www.unizar.es/cce/vjuan/la_tribu_de_pepe_melero.htm .

  Tot l’article es interessant i el llibre també, anomena moltes llibreries de tota España, la qual cosa va molt bé quan  viatjem ; encara que algunes ja no hi són i d’altres les ha oblidat o no les ha volgut posar.

imgimp161.jpg“ La bibliofília no és una perversió sexual que involucri llibres, tot i que sense dubte, hi ha gent per tot, algú haurà explorat aquest camí. Jo prefereixo lligar amb bibliotecàries ( pràctica que, si bé no pot ser considerada bibliofília, segur que rep un nom familiar). Però millor que em centri en el tema: del que parlem és d’estar apassionat per l’objecte llibre, de col.leccionar exemplars rars o significatius, mimar els llibres, saber un munt de dades sobre les edicions… És a dir, una cosa força semblant al hooliganisme d’alguns seguidors de futbol, però orientat a llibres, editors i escriptors”. 

Art. “Jo he vingut a parlar de llibres!!, de Salva a http://www.lafastfideua.com/2005/12/01/jo-he-vingut-a-parlar-dels-meus-llibres meus-llibres 

 “ Qué le motivó a coleccionar?                 La persona que me guió hacia el coleccionismo fue un viejo librero,…, y él me empezó a meter el bichito de poder conseguir el libro, no solamente de lectura, sino como objeto precioso por su antigüedad y poco a poco me fui interiorizando cada vez más en ese tema y uno después sin darse cuenta está totalmente adentro, en ese camino de ida.”         “¿ La tradición de los bibliófilos se ve reforzada por la pasión de los coleccionistas?      Sí, hay un raport muy estrecho entre lo que es el coleccionista y el bibliófilo. La bibliofilia es el amor por los libros. El coleccionista es en cierto modo un bibliófilo, tal vez éste tiene un status más elevado desde el punto de vista intelectual en el conocimiento del libro, porque uno puede ser coleccionista de libros, pero para llegar a ser bibliófilo, hay que saber mucho de un tema, de la encuadernación, de la obra, de su esencia”.         “ ¿ Una reflexión final?      ¿ Sabe Ud. cuál es la mejor librería del mundo?, la que tiene el libro que Ud. busca. 

Entrevista de Maresa Álvarez al propietario de la librería anticuaria Imago Mundi ( Argentina) en Arte al Día internacional ( //argentina.artealdia.com).   (28-06-2005).