“ Si en el concepte de bibliòfil crec que, dins d’unes coordenades, s’ha de mantenir un criteri d’ampli abast, en el cas del ‘llibre de bibliofília’ soc més rectrictiu. Les denominacions de ‘llibre de bibliofília’, ‘llibre de bibliòfil’, ‘llibre d’alta bibliofília’, ‘edició de bibliòfil’, etc, s’utilitzen per a distinguir unes edicions que, com ja he esmentat, incorporen uns elevats conceptes de rigor i harmonia i que, sovint, es plasmen en edicions numerades o inclús nominades, de tiratge curt i il.lustrades o decorades per reconeguts artistes. Aquestes edicions, presenten un trets qualitatius que les diferencien clarament de les més corrents”.
D’una conferència de Jordi Estruga, president de l’ABB, al COBDC en un curs sobre Valoració dels documents escrits ( Octubre 2006).
“ Fins ara, per tant, hem vist que l’amor pels llibres que denominem bibliofília acostuma a aplegar en aquest objecte-llibre contingut i continent, interès del text i qualitat de la forma – paper, tipografia, tintes, ornamentació, etc. Però sobretot el tiratge curt, d’edicions limitades i numerades, en funció de la veritable, podríem dir-ne, demanda bibliofília, reduïda, evidenment, però alhora també útil i necessària per atorgar una aurèola especial al llibre mateix. Ja siguin títols clàssics, textos que calia recuperar, o literatura contemporània – poesia o prosa -, el nombre d’exemplars sempre és molt reduït, i sovint no arriben ni als 200 exemplars. Això era, de fet, la bibliofília del país”.
Pilar Vélez a “Llibres rars del segle XX: del llibre de bibliòfil al llibre d’artista” dins la Nadala 2001: Bibliofília a Catalunya, de la Fundació Jaume I, B, 2001.
Biblioaprenent 