“ Es tractava,doncs, d’una bibliofília que podem anomenar ‘erudita’, que pretenia ser útil i per tant manejable, car complia dues funcions alhora: una de caire estrictament històrico-cultural, i una altra artística. D’aquí ve també que en un principi haguem parlat dels filòlegs´bibliòfils, ja que ambdues vessants solien coincidir en una mateixa persona, l’editor, que duia a terme l’esmentada doble tasca cultural”.
Del llibre: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1919 de Pilar Vélez ( Ed. Altés-BC, B, 1989).
“… hasta que supe leer. Aprendí a hacerlo rodeada de todos aquellos libros, pero para mi no había una única lectura, sino múltiples: la itálica, la garamond, la elzevir y, sobre todo, mi preferida, la baskerville. En los libros ilustrados la tipografía desempeña un papel fundamental, del mismo modo que la maquetación y encuadernación, comunicando un contenido artístico que enriquece la edición y del que en muchas ocasiones además del editor también participa el artista ilustrador.” “…De vez en cuando acompañaba a mi abuelo en el interminable Rías Altas y nos marchábamos en coche-cama a Madrid en busca de libros. Pasábamos la semana recorriendo librerías, y al llegar el domingo bajábamos al Rastro. Cuando mi abuelo encontraba un puesto interesante, si ya no le alcanzaba el dinero, me dejaba a mí de prenda y corría al hotel en busca de las pesetas que le faltaban. La vuelta en tren era fantástica: el compartimiento repleto de cajas desbordando libros, nosotros sentados sobre un montón de ellos toda la noche y, naturalmente, leyendo.”
Artº. “ El vicio de los libros” de Rocío Santa Cruz, en Círculo del Arte: La revista: Epicentro, rvta. 30, Primavera 2003. ( www.circulodelarte.com/revista). (Nº 30 no accesible avui?)
“ Col.leccionisme de llibres i bibliofília són dos conceptes que sempre han estat units, fins al punt que ambdós tenen el mateix valor a l’hora de definir la figura del bibliòfil. Un bibliòfil pot no considerar el seu vessant col.leccionista, però els seus llibres esdevenen col.lecció”.
El
Bibliólata
“ Els bibliòfils ja no sols col.leccionaven ( s. XIX) els llibres antics, sinò que es preocupaven de publicar els anomenats ‘llibres de bibliòfil’, la característica fonamental dels quals era que tots els seus elements constitutius eren fets a mà, des del paper a la composició tipogràfica, la il.lustració, la relligadura, etc. Publicant els llibres al seu gust crearen, per tant, editorials especialitzades en la matèria, que, dissortadament en més d’una ocasió, foren un fracàs econòmic, car eren més elevats els costos que no pas els guanys”.
“ Cas de fer una síntesi de síntesis, potser seria aceptable dir que, en el nostre medi, el valor d’un llibre o d’un document podria ser el que un bibliòfil està disposat a pagar. Aixó, però, no és ben bé així perquè de no raonar res més deixariem de fer consideracions sobre qüestions tan rellevants com qui o com es fixen els preus en aquest mercat ni tampoc examinariem aquells components d’ordre intel.lectual, ideològic, artístic, sentimental i d’altra natura que, al meu entendre, són cabdals a l’hora d’efectuar valoracions en el nostre sector”.
“ Abans d’anar a la llibreria enconsulto elcatàleg per veure si hi trobaré el llibre que vull – que després el compri o en compri un altre, o tots dos i algun que hi he vist de passada, és una altra història ( sí, les llibreries són una perdició).
Trobo moltes frases en castellà, també les poso perquè algunes com la d’avui m’agraden molt i crec que és molt interessant, així com tot el bloc on la vaig trobar.
“ A mesura que passa el temps sóc més bibliòfil. El llibre esdevé on objecte entranyable amb el qual acabes mantenint una curiosa relació.