“ El bibliòfil té els llibres com a objectes d’estima, a causa d’unes qualitats que permeten robar un plaer en la comtemplació i l’estudi. Hi ha llibres que ja es conceben i editen amb aquesta finalitat: són els que s’anomenen llibres de bibliòfil, llibres que es consideren no solament com un mitjà de transmissió d’idees, com un aparell utilitari, sinó especialment com una veritable obra d’art. L’amor als llibres neix del tracte freqüent amb ells, de tenir-los a l’abast. Començá normalment per l’afany de llegir, i porta aparellat el de posseir uns bona biblioteca, d’aplegar-la volum a volum. Encara que algunes vegades tingui l’rigrn en una herència o en una tradició familiar transmesa des de generacions passades, la veritable afició és estrictament personal, i neix en cada persona quan, en un moment concret, en pren consciència”.
Francesc X. Puig Rovira a “Arquitectes i editors dels llibres de bibliòfil” dins la Nadala 2001 de la Fundació Jaume I, Bibliofília a Catalunya, B, 2001.
“ La adicción por la lectura, casi siempre indiscriminada y superficial es una dependencia psicológica y, para no ser severos, en el mejor de los casos, la podríamos comparar con una manía clasificatoria o coleccionista, aunque no siempre el comprador de libros es lector consumado. ( También el libro, ya no la lectura, es un extraño fetiche: el bibliólata lo compra para verlo, no para leerlo, el bibliófilo para extasiarse…)”.
Art. “ Lectura y Literatura” de Javier Navarro a “ Lo que cada uno piensa” a www.con-versiones.com/nota0122.htm. ( 16-06-2005)
