Biblioaprenent

“ Ara bé, podem preguntar-nos, hi havia bibliòfils col.leccionistes, persones que sabien apreciar les bones edicions sense ser editors, erudits o bibliotecaris?. És cert que la condició d’amant dels llibres i la d’editor-impressor podien convergir fàcilment, per bé que també existien bibliòfils que procedien d’altres àmbits: pintors, arquitectes, financers, dibuixants, escriptors…. En tot cas, és clar que el denominador comú era un interès cultural que específicament prenia el nom de bibliofília. El president de la Societat ( Catalana de Bibliòfils), el reusenc Pau Font de Rubinat, per exemple, atresorà no sols una important biblioteca, sinó també una col.lecció notabilíssima d’ex-libris, un altre dels elements íntimament lligats a la bibliofília, que, gràcies també a alguns membres d’aquesta mateixa Societat, dibuixants i col.leccionistes, va assolir una gran volada”. 

Pilar Vélez a “Llibres rars del segle XX: del llibre de bibliòfil al llibre d’artista” dins la Nadala 2001: Bibliofília a Catalunya, de la Fundació Jaume I, B, 2001. 

 “ Archivero: ¿ Cuál ha sido tu último descubrimiento bibliófilo?.Andrés Trapiello: Detesto la bibliofilia tanto como me gustan los libros viejos. No entiendo a los bibliófilos. Libro que no has de leer, déjalo correr. Los libros están para leerse, no para tenerlos. Los bibliófilos sólo persiguen la posesión, los biliómanos el amor a los libros. El último libro que acabo de comprar es ‘La incógnita’ de Galdós ( para mejorar mi ejemplar) en internet”.