Feeds:
Entrades
Comentaris

El setè cel

04/07/2008 per biblioaprenent

61_joc_literari.JPG

 En Jesús Tibau fa un concurs interessant en el seu vlok Tens un racó dalt del món, amb aquestes quatre paraules sense les lletres i/m hi participo dient que em sembla la foto.

 

El setè cel 

Les tres senyoretes de la foto acaben de notar els afectes, per la cara que posen, d’una cosa ben posada en el lloc correcta, una paraula ho aclara, però no puc usar una lletra que ocupa el segon lloc per la cua de la paraula.

Paraula força buscada, potser tantes vegades esperada, però poques un fet real.Està clar, sense cap dubte que la Laura, la Rosa, la Paula, encara que estan callades ho estan passant d’allò tan be.Estan en el tercer cel clar que qualsevol en el seu cas està en qualsevol cel, segon, quart, o ja posats en el dos-cents.Els tres o quatre de negre es fan els sonats per no usar una paraula que porta lletra censurada.Però el que està content a dojo és el senyoret angelet de l’esquerra, la cara que fa es la de les senyoretes però al quadrat , de les seves parts corporals que tapen la part culpable que encara ho passa be perquè està clar que la cara no està en el segon cel està en el real,en el que tots els senyors, senyores, senyoretes, senyorets, gent, persones en general volen estar tantes vegades.

Dels de negre parlaré poc, però dels altres, ho estan passant tant be que una de les senyoretes, la Pepa,ha perdut el cap.Del angelet ja he parlat, però la pèrdua del cap està clara a què es deu, de fet el cap ara no el vol per res, la cara que fa ja paga.

Aquestes coses de no posar lletres que posades el resultat del text segur que ens porta cel en dalt,Aquestes coses, aquestes cares, les d’elles, la del angelet sobretot, ens fan pensar en aquells anys en que nosaltres, les nostres cares, eran ,es posaven o pujaven cap dalt.
No parlaré dels ulls, no es veuen, però es pot pensar què senten, segur que ho que senten està, ja, no en cap cel preconcebut, no, estan en el setè cel.

Arxivat a Paraules |

Intriga literària ?

02/07/2008 per biblioaprenent

1289698677_7426c12e4b_m.jpg 

L’havia vist a la biblioteca, el coneixia perquè per Infinet buscant coses sobre llibres em va sortir un parell de vegades.
A la biblioteca el vaig arribar a fullejar, però entre ho que pesava, que estava llegint altres coses i pensant que tantes pàgines ( 726) serien un gran rotllo el tornava a deixar com a llibre impossible, tenia moltes altres coses per llegir.
 Un dia, a la presentació d’un preciós llibre: ” L’exaltació del llibre al vuit-cents“, el senyor Sergio Vila-Sanjuán va donar una conferència, tot ho que va dir i la manera de dir-ho em va agradar molt. Les seves paraules em van convença per llegir el llibre que pensava que seria un totxo i molt pesat, i vet aquí que només començar em va enganxar i l’estic llegint, no com “La sombra del viento“, en uns pocs dies, però si que quan tinc un moment lliure, entre llibre i llibre, el vaig llegint, ara només porto unes 359 pàgines, les suficients per aprendre moltíssimes coses d’una manera ràpida i agradable, i a més a més he decidit acabar-lo sense compartir la seva lectura amb altres llibres. Crec que aquest llibre haurien d’aconsellar-lo a totes les escoles, penso que per els estudiants que fan batxillerat els hi aniria molt bé.
El llibre ja te cinc anys, però estic aprenent més que quan ja fa molts anys feia el batxillerat.
Aquest llibre em posa al dia de fets, gent i coses rel.lacionades amb la literatura d’una manera senzilla i agradable, és com una novel.la quasi d’intriga, parla d’escriptors, grups multinacionals, editorials, premis, política, best-sellers, economia, agents literaris, ” sinergies”, editors, ” guerres entre editorials”, personatges, etc.
Hi ha un índex onomàstic amb més de 1950 noms, això ja dona una pista; no està tota la literatura des dels anys setanta fins avui, però gairebé.
Escriuria més coses , però crec que posant part del escrit de la contraportada ja n’hi ha prou: ” Rebosante de rigurosa información de primera mano y de múltiples anécdotas, Pasando página es un completo retrato del mundo del libro con sus interioridades, sus intrigas, sus secretos, sus polémicas, sus triunfos y sus fracasos. Una suerte de imagen en negativo de la cultura de los últimos treinta años, vista desde la cocina donde fue elaborada, desde los talleres de su industria cultural. “.
El llibre es diu “Pasando página. Autores y editores en la España democrática“, Ed. Destino, B, 2003; col.lecció Imago Mundi, vol.26; 726 pp; i l’autor Sergio Vila-Sanjuán.
Com deia aquest llibre l’haurien de llegir tots els estudiants, o al menys consultar-lo. Val la pena . Crec que aquest llibre haurien d’aconsellar-lo a totes les escoles, penso que per els estudiants que fan batxillerat els hi aniria molt bé.

Arxivat a Llibreries, Llibres |

Frases sobre Bibliofília 78

01/07/2008 per biblioaprenent

images30.jpg 

“ La bibliofília que començà essent un plaer per a uns pocs, és una afició que s’estén cada dia més. Llibres rars i introbables, quan no vertaderes joies bibliogràfiques de còdex i incunables a textos fins avui inaccessibles – configuren la Col.lecció Alicorn. En acurades edicions, aquests llibres posen a l’abast del lector i el col.leccionista un àmbit que estava reservat a les més importants biblioteques del planeta. Un vertader luxe de bibliòfil en les seves mans”. 

A http://www.miquelfonteditor.com/colcat09.html  

  “No totes les fires són iguals. A més de les fires de novetats n’hi ha d’altres molt interessants que també tenen el llibre com a protagonista.Per exemple la Fira del Llibre Antic, dirigida a col.leccionistes i especialistes. Solament s’admeten llibres anteriors al 1801 que, per ser antics i rars solen ser llibres cars, però cal animar-se; sempre podem trobar alguna ganga.En l’altre extrem de l’aspecte econòmic trobem la Fira del Llibre d’Ocasió, on hi ha libres molt barats, de segona mà, fora de catàleg o d’editorials desaparegudes…”.   

          Article a la pàgina llegirenvalencià, a http://www.llegirenvalencia.org

Arxivat a Bibliofília | 2 Comments »

Compro l’Avui, però

28/06/2008 per biblioaprenent

413461759_ca321f9492_m_helga262.jpg 

Compro l’Avui perquè els altres diaris els trobo pitjors, fa un temps comprava El Punt per diverses raons, però va arribar un dia en que van començar a posar propaganda de la COPE i vaig deixar de comprar-lo.
Estic amb l’Avui, però cada dia que passa em pregunto perquè continuo amb aquest diari, hi ha “senyors” com El Salvador Sostres que em fan sentir vergonya aliena, personatges com aquest desllueixen l’Avui, però hi ha més coses, com que cada dia es més semblant a El Periódico,i quasi hi ha més fotos que lletres, etc.
Un altre exemple és el suplement Cultura, el d’aquesta setmana te unes 19 pàgines i també amb més fotos que lletres i aquestes força grans; les crítiques que fan dels llibres no m’agraden perquè posen una nota del 1 al 5 que crec no és la millor manera de criticar un llibre, moltes vegades en veure un dos o un tres ja no “perds” el temps llegint la crítica i les raons del crític per posar una nota baixa, penso que seria millor una crítica com les que fan a quasi tots els diaris, on opinen i cadascú es fa la seva idea.
Però en el suplement de Cultura d’avui hi ha un article, a la pàgina 17: Cultura en imatges amb el títol ” Videoscòpia… i la caqueta de vidre”, del senyor Ricard Mas en el que parla del carrer on viu, Vidre cantonada Escudellers on, explica, hi ha càmeres de vídeo per vigilar. Es queixa de que algú defeca a la porta de casa seva cada dia i que els Mossos diuen que no hi poden fer res, després parla dels llogaters ocasionals que fan “festa cada nit” i els veïns no poden dormir. Els llogaters beuen, embruten, criden, etc. Diu que haurien de gravar algunes de les coses que fan , però que algú podria considerar que això és “feixisme high tech” i que avui dia trobem càmeres a molts llocs ( bancs, carrers, parkings, etc.).
Després parla de que moltes filmacions caseres surten a la tele i tenen molt d’èxit, etc., etc. I acava dient que ell i els seus veïns estan pensant en posar càmeres en el edifici on viuen.
M’estic allargant, però crec que en un pàgina sencera del suplement Cultura del diari Avui posar un “article” d’aquesta mena és una vergonya pel diari i pels que el comprem.

Arxivat a Llibres, Paraules | 1 Comment »

Frases sobre Bibliofília 77

25/06/2008 per biblioaprenent

veer10.jpg 

“A diferència d’altres fires de col.leccionisme, només s’hi trobaran llibres antics i altres llibres curiosos pel seu valor bibliòfil. Es podran trobar així mateix, gravats antics i manuscrits, essent d’aquesta manera només el paper protagonista d’aquesta diada.L’organització assegura que es tracta d’una gran oportunitat perquè aficionats, col.leccionistes i experts, i també el públic en general, trobin en aquest punt un apropament al món del llibre antic, podent adquirir peces de gran vàlua o simplement petites joies a un preu accesible per tothom. Paral.lelament s’està organitzant pel maig, coincidint amb Temps de Flors, una fira que se celebraria cada any, on hi asistiran llibreters de vell de tot Catalunya”.

    Noticia a Diaridigitaldegirona.cat, a http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2806_2_217438_Girona-Rambla-acull-primera-edicio-duna-nova-fira-mensual-llibre-antic      

  “ Conviene insistir, porque lo que se ha perdido nos afecta a todos, no sólo a los iraquíes, con ser ellos los que han visto su pasado histórico amputado de la forma más trágica. En la cultura arabe-islámica, el amor a los libros, la bibliofilia, es una característica constante”. 

Art. “ Libros bajo el fuego” per Carpanta en el blog: www.zonalibre.org/blog/Carpanta/archives/2004_10.html, del 12 d’octubre de 2004.

Arxivat a Bibliodiccionari |

Sona(r)t 2008 vegades o més

20/06/2008 per biblioaprenent

1753.jpg

Una de les imatges d’Art Multimèdia¡¡¡

 

 

 

Sona(r)t 2008 vegades o més

 

Vaig veure a la tele un anunci, apareix una mena de guineu amb cap de persona, potser d’una dona, és desproporcionat i molt lleig, camina, salta i va a parar a una cervesa. Veure’l no em va agradar gens em va semblar una cosa fastigosa, aquesta deu ser la intenció segurament. Però ho millor va ser quan vaig veure unes coses, “icones”, no sé si quadres, fotos, o quina cosa, una mena de caps de gent amb el cos d’animals i estirats en una mena de llit, suposo que el més lleig que van trobar , el que semble cert és que aquestes coses són “Art Multimèdia” tal com anuncien a Sona( r )t 2008 ( + -).

Em semblen unes coses fastigoses per dir alguna cosa, segurament els que estan al dia ( ¡¿ ) i els crítics que hi entenen ( ¡¿) d’aquestes coses diran que són “creacions” magnífiques, originals (¿), que és l’últim, etc., etc.Certament d’Art Multimèdia no en sé gaire, be no en sé gens, però les coses agraden o no agraden diguin el que diguin els crítics i els entesos i de “Música Avançada” tampoc estic al dia, ara que si els que saben d’aquestes coses pensen que Miguel Bosé i Madness fan “Música Avançada” crec que anem llestos, crec que és una mica agosarat considerar aquesta música com alguna cosa avançada, parlant clar, crec que és una cagada de collons.

Música avançada ja la feien fa molts anys, i moltes músiques que es feien crec que encara no les han superat ni com originals, ni com modernes, ni com avançades ni com res de res. No tinc temps per escoltar tot el que voldria, però de vegades poso coses de Pink Floyd, de Emerson, Lake &Palmer, Mozart, Tangerine Dream, Jimi Hendrix, Mike Oldfield, Triana, Flock i molts més que avui dia serien considerats més que avançats, un senyor, John Lee Hooker amb una guitarra i un peu fent de bateria feia coses millors i més modernes que moltes de les coses que es fan ara, fins i tot un grup que vaig escoltar una vegada a Barcelona, en un lloc que crec que avui seria modern i l’últim crit en locals de música avançada que es deia Zeleste, els Toreros Muertos, feien coses avançades i divertides.

En el diari Avui  hi ha dos articles sobre el Sona(r)t 2008, un d’en David Broc, molt interessant, parla, entre d’altres coses, de “fauna diversa” dedicada a la “vegetació urbana” i d’una “banda britànica que fusiona pop, electrònica i experimentació còsmica i que va omplir el Hall de sons lisèrgics i meditacions avant –pop elegants”, i parlant d’un grup de rap català diu :”tenien més ganes de gresca que el mateix públic, encara endormiscat o en ple procés de familiarització amb l’entorn, i només per això, per aquesta empenta i groove , ja mereixen l’aprovat”, això del “groove” pot ser moltes coses, suposo que ve de l’anglès To be in the groove, que és alguna cosa així com ,estar en forma, estar de moda, ser l’últim, etc. crec que utilitzar mots com groove o avant-pop i més, deu ser important, deu ser groove , peró per exemple en una ciutat del Baix Llobregat, fa més de trenta anys hi havia un “pub” que es deia Groovy i per suposat era un lloc modern, “tope” , “guay” i “marvellous”, estava en forma, de moda i al dia en molts coses ; l’altre article és de Pep Blay i diu: …” Imagineu-vos una ciutat on ningú sigui estranger o on tots ho siguin, on tots vesteixin estrambòtics i el més estrany és el ‘normal’ “, i afegeix ” un espai on l’intel.lectual de la Bonanova balli al costat del rapat de Cornellà, on les diferències socials es trenquin al servei d’un estat de trànsit per una música hipnotitzant, on els DJ de ballaruca comparteixin escenari amb els artistes més intel.lectuals. Imagineu-vos una ciutat plena de joves que durant hores no treguin el somriure de la boca.Imagineu-vos el Sónar“.
Entre els dos articles hi ha una foto molt gran on si poden veure uns joves ( 5-6 noies i un parell de nois ballant ( + -), quants d’ells estan somrient?, cap. Quants semblen intel.lectuals de la Bonanova i quants porten el cap rapat ?, cap.

            Be, el Sona(r)t 2008 : Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia ( Sónar 2008) ha començat,

que vagi be.

Arxivat a Fires i Mercats, Paraules | 1 Comment »

Bibliodiccionari III

17/06/2008 per biblioaprenent

2087071465_59379c5786_m1.jpg

 

Bibliodiccionari III


 

Biblioactiva: “el blog para lectores lunáticos” de Murcia. http://www.biblioactiva.com/.

 

 

Bibliobulímia: paraula del llibre “Firmin” de Sam Savage ( Ed. Seix-Barral, B, 2007), es refereix a la gran forta gana que pateix el protagonista la rata Firmin.

 

  Bibliocausto: Massiva destrucció de llibres, trobat a l’article ” Obras de arte para marcar la posesión de los libros”, de Isidro Sánchez Sánchez i Esther Almarcha ( Centro de Estudios de Castilla – La Mancha). 

 Bibliocromos: àlbums de cromos citats a Tekateka i on hi ha un comentari de

Bibliogirl que diu: ” anys enrere les biblioteques de Barcelona oferien 50 cromos als nens que hi anaven per omplir un àlbum on s’explicava el funcionament de la biblioteca.

  

Bibliodiversitat: a Bibliodiccionari II va sortir Bibliodiversidad, ara gràcies a El Llibreter puc afegir alguna cosa més  que m’ha explicat: ” grau de llibertat en la circulació de llibres en un determinat territori. Un nombre elevat d’editorials independents junt a una xarxa forta de llibreries independents que en garanteixi la visibilitat són els dos símptomes d’un nivell elevat de bibliodiversitat”.

  

Bibliodoc: Anuari de biblioteconomia, documentació i informació. Magda Lorente ( coord.). Col.legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Barcelona, 2007.

  

Bibliofer: vagó biblioteca destinat a proporcionar llibres als funcionaris i als seus familiars, així com als habitants de poblets que no tenen biblioteca. El primer es va inaugurar a França el 1957.

  

Bibliòfor: També anomenat Estacionari, és l’empleat d’una biblioteca encarregat del seu interior i s’encarrega d’entregar els llibres.

  

Bibliolobotomia: en el Tesauro Frikitecario compara per ex. Biblioteconomía y Documentación amb Bibliolobotomía y Docudesesperación.

  

Bibliocio: una de les categories del Vlok Frikitecari.

  

Bibliophrasis ( llibret de frases cèlebres sobre el llibre), Gremi Llibreters de Barcelona, B, 1957. VII Fira del Llibre. 16 pp.

  

Bibliopola ( Libros, libros y … mas libros), de Sempronio, Imp. S.A.D.A.G., B, 1959; 61 pp.

  

Biblioprecario: vlok del “sublibrarian of the year”.

  

Bibliosexualitat: Breu història de la bibliosexualitat en el vlok dels Frikitecaris.

  

Bibliopsicologia: Ciencia que, partint de la idea de que el llibre és un reactiu de l’esperit, estudia la lectura des de el punt de vista de la influencia que aquesta exerceix sobre el lector ( Lasso de la Vega dixit).

  

Bibliosistema: també gràcies al Llibreter, que diu: “ conjunt de variables que determinen la bibliodiversitat d’un territori. Les variables principals serian: regulació de preu únic, concentració editorial, concentració en la distribució i xarxa de llibreries independents…”.

  

Bibliosort : biblioteca municipal de Sort. http://bibliosort.cat.

  

Bibliotaxia: part de la biblioteconomia, que tracte del art o tècnica de classificar i ordenar els llibres.

  

Bibliotecadocole : blog del col.legi de Quintela_Moaña ( Galicia).http://www.bibliotecadocole.com/.

  

Bibliotecis ( De): Ho vaig trobar a Biblioteca Informacions ( una molt bona revista ) de la UAB, era el títol d’uns quants articles de M. José Borràs. Ignorant de mi no sabia què volia dir “Bibliotecis” i des de la UAB m’ho van aclarir, em van dir que volia dir Biblioteca. Després ho vaig buscar i no ho trobava, vaig buscar mes, em van ajudar i al final vaig arribar a saber que vol dir alguna cosa així com : De o des de la biblioteca, més o menys. Jo buscava “bibliotecis” i no apareixia per enlloc, apareixia en llatí Bibliotheca-ae, i recordant molts anys enrere quan a 4t. de batxillerat s’estudiava llatí, allò de les declinacions i allò del rosa-ae, ho vaig veure tot una mica mes clar.

  

Bibliotekaro: blog bibliotecòloga xilena.//bibliotecomo.blogspot.com.

  

‘Bibliotecosofía’: ciència de les biblioteques. ( Es un neologisme castellà inventat per Juan Túmburu.

  Biblioticando (con humor): blog argentí dedicat a Notícies, recursos, etc. sobre bibliotecas. http://biblioticando.blogspot.com/.

Arxivat a Bibliodiccionari | 5 Comments »

Ho que el llibreter de vell mai li dirà

12/06/2008 per biblioaprenent

cortestintadosmiseriacia1.jpg 

Normes per tractar be a un llibreter de vell.

Primera norma: el té de tractar amb la generositat d’un príncep napolità, perquè aquestes llibreries de vell no son entrada sino barrera, frontera i terra de ningú dissenyada, precisament, per impedir que trobem ho que busquem, perquè travessar aquest camp minat de llibres no resultarà gens fàcil.

 Segona norma: al llibreter, generalment, no l’interessen els diners i, per tant, el molesta, i fins i tot els hi fa fàstic parlar del preu. Regatejar, aleshores, podria ser un error fatal. El regateig portarà al comprador a no trobar mai el que busca i el llibreter es complaurà fent-li pagar preus cars per llibres de saldo que guardava per regalar a un orfenat, i és molt probable que després d’escriure el nom del comprador , l’adreça i el llibre que busca tiri el paper a les escombraries abans de que surti per la porta de la llibreria. 

Tercera norma: el llibreter no té clients, té amics i enemics. És convenient ser amic seu. No pregunti mai com li va el negoci, ni per la seva família, ni d’on a tret els llibres ( això només li diu a la Guàrdia Civil quan no li queda més remei), ni perquè es dedica a això ( és una cosa que ells mateixos es pregunten cada dia). 

Quarta norma: el llibreter sap més que el client, no expliqui que aquest llibre ja el va llegir l’any 62, sigui humil i recordi la noble inscripció a l’Alhambra de Granada:” Si me dices que no sabes, te enseñaré hasta que sepas. Si me dices que sabes, te preguntaré hasta que no sepas”. 

Quinta i penúltima norma: en la mesura del possible no els hi toqui les pilotes. Fan, per aconseguir un llibre, coses que no es podrien comentar en un col.legi. Respecti el seu treball. Son alguna cosa més que una màquina on vostè posa els quartos i surten llibres. Tenen el seu cor com tothom.
 

Corol·lari: la paciència del llibreter, com la província de Cuenca, té límits. 

Extret de la pàgina http://www.bibliofilia.com//, un lloc molt interessant on es poden aprendre moltes coses sobre llibres. Com d’aquest resum traduït d’un article de Pepe Grau en l’apartat “El mundo del libro antiguo”. En aquesta web també es parla d’ex-libris, impremtes, llibreters, etc. Són els de Miseria&cia d’Alcoi que també editen la revista Hibris i més coses. Pàgina recomanada per saber coses de llibres.

Imatge de Misèria&cia

Arxivat a Llibreries |

Frases sobre Bibliofília 76

09/06/2008 per biblioaprenent

soozika7 

“ Sabem com n’és de fràgil la unitat d’una biblioteca i els esforços que ha de fer el propietari per tenir-la unida, per preservar-la dels lladres, dels amics poc escrupolosos, dels desperfectes causats pel temps. La dispersió dels volums és inevitable.   Per tant es busca una solució, donant o cedint la col.lecció a una biblioteca pública:’… perquè jo moro i traspasso, però tu ets rica i gloriosa i romandràs eterna’, així es dirigia a la Biblioteca Braidense de Milà el cardenal Durini, bibliòfil i erudit del segle XVIII, per tal que acollís en els seus prestatges els seus molt estimats i valuosos volums.   Però l’experiència ens diu que aquesta solució no sempre preserva les col.leccions d’un destí advers. Sovint s’hi imposa una fragmentació en els diferents sectors, o arriben a la biblioteca les restes de subhastes o d’altres accions que han provocat el fraccionament, i la unitat d’un recull podrà ser reconstruïda només idealment.   La relació que lliga el llibre al seu propietari està feta de molts i diferents sentiments, d’eleccions, el significat de les quals pot escapar-se als altres: interès pel contingut, admiració per l’aspecte exterior, un lligat bonic, o el record d’un regal, d’una amistat, d’un moment feliç: és una relació fràgil i delicada, un fil que en qualsevol moment es pot trencar”.  

  Exposició al Museu Marítim de Barcelona: “El mar, els llibres, Exposició d’ex-libris marítims”, de gener a febrer de 2007. A http://www.museumaritimbarcelona.com/default.asp?idApartado=142&idprensanota=18   

 ” La historia es interminable. A partir de la 2ª guerra mundial, una vasta epidemia de bibliofilia se desató en Europa y de nuestro Quijote se hicieron ediciones raras, con inauditos refinamientos de ilustración, tiraje y encuadernación. No hay que decir que el libro por excelencia fue, desde su aparición, el onjeto de deseo más apreciado por coleccionistas y bibliófilos del mundo entero”. 

Art. “ Algunas ediciones ilustradas del Quijote” per José Esteban, a www.jccm.es/educacion/idealamancha, el 7 de juny de 2005.

Arxivat a Bibliofília |

Frases sobre Bibliofília 75

02/06/2008 per biblioaprenent

pelploma2.gif

“ No cal pas dirho: l’amor a la lectura està en rahó directa del grau de civilisació d’un poble. Un poble ahont abunden els llegidors es un poble civilisat en el bon sentit de la paraula.   L’amor a la lectura porta l’amor a l’estudi; un poble que llegeix y estudia pos seheis idees, y les idees són la forá generadora dels grans actes.

   Ahont hi ha llegidors no triga gayre a haverhi bibliòfils. El bibliòfil, si val a dirho, es el llegidor perfeccionat, l’enamorat del llibre. L’amor a la lectura genera l’amor al llibre; comença’l llegidor a aymar els llibres per lo que diuen, per son esperit, y poch a poch se va agradant de la forma qu’enclou el signe que gràficament representa la idea, del paper ahont el signe està estampat, del relligat dels quaderns ab les tapes que’ls estotxen defensantlos en lo possible de sos naturals enemichs; les mans barroeres, la polç, la llum, la humitat, els corchs…

   Un cop el llegidor ha esdevingut bibliòfil, difícilment se manté en un just medi en son amor a la part exterior o material del llibre; sovint sa afició agafa ayres de mania: mania noble y respectable, com totes les que no són més que la exageració d’un enlayrat sentiment”.    Article “Bibliofília” de Sebastiá Junyent a Revista Joventut, maig de 1905.

  

Articles d’aquesta revista i moltes més des de 1761 : “La Caxón de Sastre Cathalán”, com L’Avens, Pel&Ploma, Art, Butlletí de l’Ateneu Barcelonés, Catalana, Cuca fera, Dau al Set, Garba, Gent Nova, Revista dels Llibres, etc, etc, fins l’any 1952: “Aplec”, els podeu trobar a ARCA: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) , lloc molt interessant per consultar revistes antigues difícils de localitzar i que a poc a poc incorporaràn més revistes com: ¡ Cu-cut¡, Destino, Papitu, Vell i Nou i moltes més.

Arxivat a Bibliofília | 1 Comment »

« Newer Posts - Older Posts »