“ Sabem com n’és de fràgil la unitat d’una biblioteca i els esforços que ha de fer el propietari per tenir-la unida, per preservar-la dels lladres, dels amics poc escrupolosos, dels desperfectes causats pel temps. La dispersió dels volums és inevitable. Per tant es busca una solució, donant o cedint la col.lecció a una biblioteca pública:’… perquè jo moro i traspasso, però tu ets rica i gloriosa i romandràs eterna’, així es dirigia a la Biblioteca Braidense de Milà el cardenal Durini, bibliòfil i erudit del segle XVIII, per tal que acollís en els seus prestatges els seus molt estimats i valuosos volums. Però l’experiència ens diu que aquesta solució no sempre preserva les col.leccions d’un destí advers. Sovint s’hi imposa una fragmentació en els diferents sectors, o arriben a la biblioteca les restes de subhastes o d’altres accions que han provocat el fraccionament, i la unitat d’un recull podrà ser reconstruïda només idealment. La relació que lliga el llibre al seu propietari està feta de molts i diferents sentiments, d’eleccions, el significat de les quals pot escapar-se als altres: interès pel contingut, admiració per l’aspecte exterior, un lligat bonic, o el record d’un regal, d’una amistat, d’un moment feliç: és una relació fràgil i delicada, un fil que en qualsevol moment es pot trencar”.
Exposició al Museu Marítim de Barcelona: “El mar, els llibres, Exposició d’ex-libris marítims”, de gener a febrer de 2007. A http://www.museumaritimbarcelona.com/default.asp?idApartado=142&idprensanota=18
” La historia es interminable. A partir de la 2ª guerra mundial, una vasta epidemia de bibliofilia se desató en Europa y de nuestro Quijote se hicieron ediciones raras, con inauditos refinamientos de ilustración, tiraje y encuadernación. No hay que decir que el libro por excelencia fue, desde su aparición, el onjeto de deseo más apreciado por coleccionistas y bibliófilos del mundo entero”.
Art. “ Algunas ediciones ilustradas del Quijote” per José Esteban, a www.jccm.es/educacion/idealamancha, el 7 de juny de 2005.