En Jesús Tibau fa un concurs interessant en el seu vlok Tens un racó dalt del món, amb aquestes quatre paraules sense les lletres i/m hi participo dient que em sembla la foto.
El setè cel
Les tres senyoretes de la foto acaben de notar els afectes, per la cara que posen, d’una cosa ben posada en el lloc correcta, una paraula ho aclara, però no puc usar una lletra que ocupa el segon lloc per la cua de la paraula.
Paraula força buscada, potser tantes vegades esperada, però poques un fet real.Està clar, sense cap dubte que la Laura, la Rosa, la Paula, encara que estan callades ho estan passant d’allò tan be.Estan en el tercer cel clar que qualsevol en el seu cas està en qualsevol cel, segon, quart, o ja posats en el dos-cents.Els tres o quatre de negre es fan els sonats per no usar una paraula que porta lletra censurada.Però el que està content a dojo és el senyoret angelet de l’esquerra, la cara que fa es la de les senyoretes però al quadrat , de les seves parts corporals que tapen la part culpable que encara ho passa be perquè està clar que la cara no està en el segon cel està en el real,en el que tots els senyors, senyores, senyoretes, senyorets, gent, persones en general volen estar tantes vegades.
Dels de negre parlaré poc, però dels altres, ho estan passant tant be que una de les senyoretes, la Pepa,ha perdut el cap.Del angelet ja he parlat, però la pèrdua del cap està clara a què es deu, de fet el cap ara no el vol per res, la cara que fa ja paga.
Aquestes coses de no posar lletres que posades el resultat del text segur que ens porta cel en dalt,Aquestes coses, aquestes cares, les d’elles, la del angelet sobretot, ens fan pensar en aquells anys en que nosaltres, les nostres cares, eran ,es posaven o pujaven cap dalt.
No parlaré dels ulls, no es veuen, però es pot pensar què senten, segur que ho que senten està, ja, no en cap cel preconcebut, no, estan en el setè cel.
Biblioaprenent 