Compro l’Avui perquè els altres diaris els trobo pitjors, fa un temps comprava El Punt per diverses raons, però va arribar un dia en que van començar a posar propaganda de la COPE i vaig deixar de comprar-lo.
Estic amb l’Avui, però cada dia que passa em pregunto perquè continuo amb aquest diari, hi ha “senyors” com El Salvador Sostres que em fan sentir vergonya aliena, personatges com aquest desllueixen l’Avui, però hi ha més coses, com que cada dia es més semblant a El Periódico,i quasi hi ha més fotos que lletres, etc.
Un altre exemple és el suplement Cultura, el d’aquesta setmana te unes 19 pàgines i també amb més fotos que lletres i aquestes força grans; les crítiques que fan dels llibres no m’agraden perquè posen una nota del 1 al 5 que crec no és la millor manera de criticar un llibre, moltes vegades en veure un dos o un tres ja no “perds” el temps llegint la crítica i les raons del crític per posar una nota baixa, penso que seria millor una crítica com les que fan a quasi tots els diaris, on opinen i cadascú es fa la seva idea.
Però en el suplement de Cultura d’avui hi ha un article, a la pàgina 17: Cultura en imatges amb el títol ” Videoscòpia… i la caqueta de vidre”, del senyor Ricard Mas en el que parla del carrer on viu, Vidre cantonada Escudellers on, explica, hi ha càmeres de vídeo per vigilar. Es queixa de que algú defeca a la porta de casa seva cada dia i que els Mossos diuen que no hi poden fer res, després parla dels llogaters ocasionals que fan “festa cada nit” i els veïns no poden dormir. Els llogaters beuen, embruten, criden, etc. Diu que haurien de gravar algunes de les coses que fan , però que algú podria considerar que això és “feixisme high tech” i que avui dia trobem càmeres a molts llocs ( bancs, carrers, parkings, etc.).
Després parla de que moltes filmacions caseres surten a la tele i tenen molt d’èxit, etc., etc. I acava dient que ell i els seus veïns estan pensant en posar càmeres en el edifici on viuen.
M’estic allargant, però crec que en un pàgina sencera del suplement Cultura del diari Avui posar un “article” d’aquesta mena és una vergonya pel diari i pels que el comprem.
navegant, gràcies a l’insomni, em trobo aquesta referència a un antic article meu. Lamento que et desagradés, o el trobessis indigne. Penso que no vas entendre el fons, tan sols la forma. Però el que tu pensis és cosa teva. És clar! Espero, també, que algun altre dia hagis llegit algun article meu que pagui la pena, ni que sigui per compensar l’euro que val el diari.
una abraçada,
Ricard