Biblioaprenent

“ No cal pas dirho: l’amor a la lectura està en rahó directa del grau de civilisació d’un poble. Un poble ahont abunden els llegidors es un poble civilisat en el bon sentit de la paraula.   L’amor a la lectura porta l’amor a l’estudi; un poble que llegeix y estudia pos seheis idees, y les idees són la forá generadora dels grans actes.

   Ahont hi ha llegidors no triga gayre a haverhi bibliòfils. El bibliòfil, si val a dirho, es el llegidor perfeccionat, l’enamorat del llibre. L’amor a la lectura genera l’amor al llibre; comença’l llegidor a aymar els llibres per lo que diuen, per son esperit, y poch a poch se va agradant de la forma qu’enclou el signe que gràficament representa la idea, del paper ahont el signe està estampat, del relligat dels quaderns ab les tapes que’ls estotxen defensantlos en lo possible de sos naturals enemichs; les mans barroeres, la polç, la llum, la humitat, els corchs…

   Un cop el llegidor ha esdevingut bibliòfil, difícilment se manté en un just medi en son amor a la part exterior o material del llibre; sovint sa afició agafa ayres de mania: mania noble y respectable, com totes les que no són més que la exageració d’un enlayrat sentiment”.    Article “Bibliofília” de Sebastiá Junyent a Revista Joventut, maig de 1905.

Articles d’aquesta revista i moltes més des de 1761 : “La Caxón de Sastre Cathalán”, com L’Avens, Pel&Ploma, Art, Butlletí de l’Ateneu Barcelonés, Catalana, Cuca fera, Dau al Set, Garba, Gent Nova, Revista dels Llibres, etc, etc, fins l’any 1952: “Aplec”, els podeu trobar a ARCA: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) , lloc molt interessant per consultar revistes antigues difícils de localitzar i que a poc a poc incorporaràn més revistes com: ¡ Cu-cut¡, Destino, Papitu, Vell i Nou i moltes més.