Biblioaprenent

Normes per tractar be a un llibreter de vell.

 Segona norma: al llibreter, generalment, no l’interessen els diners i, per tant, el molesta, i fins i tot els hi fa fàstic parlar del preu. Regatejar, aleshores, podria ser un error fatal. El regateig portarà al comprador a no trobar mai el que busca i el llibreter es complaurà fent-li pagar preus cars per llibres de saldo que guardava per regalar a un orfenat, i és molt probable que després d’escriure el nom del comprador , l’adreça i el llibre que busca tiri el paper a les escombraries abans de que surti per la porta de la llibreria. 

Tercera norma: el llibreter no té clients, té amics i enemics. És convenient ser amic seu. No pregunti mai com li va el negoci, ni per la seva família, ni d’on a tret els llibres ( això només li diu a la Guàrdia Civil quan no li queda més remei), ni perquè es dedica a això ( és una cosa que ells mateixos es pregunten cada dia). 

Quarta norma: el llibreter sap més que el client, no expliqui que aquest llibre ja el va llegir l’any 62, sigui humil i recordi la noble inscripció a l’Alhambra de Granada:” Si me dices que no sabes, te enseñaré hasta que sepas. Si me dices que sabes, te preguntaré hasta que no sepas”. 

Quinta i penúltima norma: en la mesura del possible no els hi toqui les pilotes. Fan, per aconseguir un llibre, coses que no es podrien comentar en un col.legi. Respecti el seu treball. Son alguna cosa més que una màquina on vostè posa els quartos i surten llibres. Tenen el seu cor com tothom.
 

Corol·lari: la paciència del llibreter, com la província de Cuenca, té límits. 

Extret de la pàgina http://www.bibliofilia.com//, un lloc molt interessant on es poden aprendre moltes coses sobre llibres. Com d’aquest resum traduït d’un article de Pepe Grau en l’apartat “El mundo del libro antiguo”. En aquesta web també es parla d’ex-libris, impremtes, llibreters, etc. Són els de Miseria&cia d’Alcoi que també editen la revista Hibris i més coses. Pàgina recomanada per saber coses de llibres.

Imatge de Misèria&cia