Feeds:
Entrades
Comentaris

Oficis del Llibre 4

22/12/2008 per biblioaprenent


ts22.jpg

“ La presència, entre els barcelonins, de la cultura escrita en totes les seves manifestacions era, òbviament, més àmplia que la simple possessió del llibre. Amb l’arribada de la impremta, les possibilitats d’accés al text escrit augmentaren; el llibre o qualsevol tipus d’impressos es trobaven disponibles a diversos espais públics de la ciutat. El carrer de Llibreteria i la plaça de Sant Jaume suportaven el gruix fonamental del comerç de llibres en el seu vessant corporatiu. Pas obligat per a molts recorreguts, les llibreries d’aquesta zona s’obrien a l’exterior amb els seus seleccionats aparadors, incitant les mirades i una progresiva familiaritat amb el llibre com a objecte comercial.Els llibreters eren el centre d’una ‘teranyina’, el punt de covergència d’una sèrie de circuits intel.lectuals, induatrials i comercials. Les llibreries posseïen dues projeccions coincidents, l’externa i la interna; així, l’espai de la botiga s’integrava al carrer i, al seu voltant, es creava un ‘ microespai llibresc’, força diferent que la sociabilitat generada en l’encant.Qui comprava? Una aproximació a la clientela de Joan Guardiola, llibreter barceloní de mitjan segle XVI, segons els registres de deutors de la botiga apuntats en el seu inventari post-mortem, permet conèixer els grups socioprofessionals de Barcelona, potencialment lectors. La clientela jurídica era la més nombrosa, de 76 registres, 24 pertanyen a aquest grup, del qual 18 són juristes i 6, notaris. La clientela eclesiástica comptava amb tres membres del clergat regular ( dos d’ells jesuïtes? I la resta, fins a 17, eren canonges i preveres d’Urgell, Girona, Perpinyà i Barcelona. Entre el grup sense especificar la professió, destaca el nombre elevat de clients d’altres localitats: Tàrrega, Igualada, Vic, Perpinyà i Valencia, punts de compra i distribució dels seus productes en els circuits interiors del Pricipat”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 28-29.

Arxivat a Llibreries, Llibres, Oficis del llibre |

Frases sobre Bibliofília 103

18/12/2008 per biblioaprenent

ts11.jpg

“ Ésser llibreter de vell a Barcelona és una cosa summament fàcil. Mireu si ho és, que qualsevol analfabet pot ingresar al gremi i fer-hi un bon paper. Per causa d’aquesta facilitat, abunden no sols els analfabets, sinó també els detritus d’altres gremis, o sigui, els qui han estat foragitats d’un estament o han estat incapaços d’exercir un altre ofici qualsevol. En aquest gremi la qüestió de la intrusió, que tan vigilada és en altres professions, mai no ha preocupat cap dirigent i és tolerada a gratcient i, per tant, desorbitada i perjudicial.   El meu amic, doncs, es va trobar, després de fer una colla de tomballons, exercint un ofici que mai en la seva vida no havia desitjat i pel qual no es creia pas gaire apte. Una vegada es va trobar a dins va veure que no era tan complicat com es pensava i que amb una mica de bona voluntat es podria tirar endavant. Va obrir, doncs, les portes de la barraca i després de treure una petita part de la pols acumulada durant quaranta anys, tot cofoi va col.locar estratègicament en els prestatges davanters els trenta-quatre llibres que li restaven de la seva biblioteca. Els seus companys de mercat, en veure un nou llibreter amb una quantitat tan migrada de llibres, se´l miraven tots extranyats i el deixaven amb una mitja rialleta i una mirada de commiseració. Ells no sabien que el novell llibreter s’hauria agafat a un clau roent i que estava decidit a reeixir fos com fos. L’endemà va anar a veure un distribuidor amic seu i va comprar-li una quantitat de llibres per un import de tres mil pessetes a pagar a mesura que anés venent. També va visitar l’editor Joseph Janés, igualment bon amic seu, el qual va enviar-li dos paquets ben grossos de llibres que ell havia editat. Amb tots aquests volums, les prestatgeries ja no feien tanta pena i ell ja podia considerar-se amb el negoci iniciat. Un negoci ben pobre, per cert, però no calia més per a crear-se ell mateix un clima de responsabilitat”. 

            EROLES. Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 317-318.

Arxivat a Bibliofília, Llibreries, Oficis del llibre |

Vivlioteka de LG i V

17/12/2008 per biblioaprenent

Fa dies vaig demanar una maquineta de fer punta al llapis, la bibliotecària no la trobava i finalment va treure un ” sacapuntas” , he buscat el nom d’aquest instrument en català i no hi ha manera, potser no té traducció, no ho sé, només he trobat “Maquineta per treure punta…”. El cas és que em va recordar temps llunyans i després de tants anys vaig veure que això de treure punta al llapis és com anar en bicicleta, no s’oblida pas, fins i tot deixant el llapis en condicions vaig gaudir, bé, no tant, però quasi quasi.
  Vaig a la biblioteca tantes vegades com puc, una estona al menys, dos o tres dies a la setmana.  Consulto llibres i revistes, i cada dia, quasi cada dia, m’ensenyen alguna cosa nova. Coses que qualsevol persona sap o coneix, però jo soc ignorant total en aquest tema, ara ja no tant, a poc a poc vaig aprenent.
  Desprès he vist que la cosa és més senzilla, tot ha sigut possible perquè la gent que treballa a la biblioteca m’ha tractat molt bé i m’ha posat al dia d’aquestes coses que ara ja sé de què van o què volen dir, com que CL és Col.lecció Local, FH Fons Històric, etc.
  La fotocopiadora no va gaire bé, però sempre m’ajuden i ahir vaig descobrir que fins i tot fan fotocòpies per encàrrec, pagant si, però poc, i la feina que fan val la pena, facilita molt les coses.
  No sé els noms dels que hi treballen, quasi tots són dones/noies i potser un parell d’homes, no n’estic segur, és igual.  Tots estan sempre, en el meu cas, atenent qualsevol qüestió sense posar cap problema, informant i explicant tot el necessari perquè la busca de llibres o revistes sigui d’allò més fàcil.
  A vegades hi ha una mica de xivarri, sobretot en el pis de sota, dedicat a les revistes, els diaris, la música i on també tenen les pantalles d’Internet, però de tant en tant s’escolten  alguns shhhhhh… i la cosa torna a la normalitat.
  Sé que fan diferents coses per nens i per adults, contes, conferències, mini cursets, presentacions, etc., normalment no hi vaig, però fa temps va fer una xerrada l’escriptor Emili Teixidor, va ser una estona molt profitosa.
  Què no m’agrada?, l’ascensor és molt molt lent; a vegades fa molta calor, i alguns dies no hi ha lloc per seure malgrat que les cadires són buides, les ocupen, omplen la taula de papers i llapis i marxen al carrer a petar-la i de tant en tant tornen i s’estan una estona a la biblioteca, xerren, es miren, riuen i estudien, i sembla que hi ha gent que reclama més temps i més espai a les biblioteques per estudiar (¿), crec que als Instituts i altre col.legis hi ha força espai ( i biblioteques) per fer aquestes coses, però sembla que aquests llocs no agraden gaire (¡), no sé perquè. Fa no gaire en un article a la premsa es parlava d’un estudi sobre aquest problema i les conclusions més clares, en un percentatge molt alt, eren que la gent que va a les biblioteques hi va a passar l’estona fent diverses coses, i la majoria d’elles tenen poc a veure amb l’estudi.
  Més. Tinc un llibre a casa, vull renovar el préstec perquè no he acabat de llegir-lo i m’interessa treballar amb ell. Ja l’havia renovat una vegada, però a la biblioteca, un noi em diu que es poden renovar les vegades que vulgui *, fa temps em van dir que només es podia renovar dues vegades, es tornava i en uns dies es podia tornar a demanar ( + -).

  Ahir ( 28 novembre 2008) el volia renovar perquè el tenia que tornar el dia 4 de desembre, però marxo fora de la ciutat i el dia 4 no hi seré; a la biblioteca una noia em va dir que el tenia que tornar, vaig pensar que ja l’havia renovat dues vegades i no vaig posar cap objecció.
  Aquest matí he anat a la biblioteca ( a les deu del matí) a tornar-lo, però com no ho tenia clar he preguntat a la noia quantes vegades l’havia renovat, m’ha dit que una, però que no el podia tornar a renovar perquè estava reservat **.
  Em pregunto, si estic fora de la ciutat, per feina o esbarjo i vull renovar un llibre per telèfon, com he fet altres vegades, si em diuen que està reservat i no el puc renovar, què he de fer ?, tornar de vacances, deixar el que estigui fent en un altre lloc encara que sigui lluny i tornar a casa per tornar el llibre ?, m’arrisco a que em posin “càstigs” *** per tornar-lo amb retard, alguna vegada em va passar, vaig tornar un llibre fora de plaç i no vaig poder tornar a agafar llibres en préstec fins uns quants dies, no recordo quants, després. 

               I els horaris  ?, molts joves amb ganes d’estudiar es queixen dels horaris, volen que la biblioteca es tanqui molt més tard de l’horari normal, jo no demano tant, però l’horari no em sembla gaire adequat, és el següent: Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10 a 20; dimarts de 16 a 20 i dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 20. Crec que l’horari no és un bon horari, clar que aquest tema és complicat, hi ha gent que vol biblioteca per la nit, diuen que per estudiar, jo en tindria prou si obrissin a les 9 del matí i tanquessin a les 9-10 de la nit, però cadascú té les seves preferències.  Una cosa de l’horari que no m’agrada és que el Servei de Préstec **** finalitza 15 minuts abans de tancar la biblioteca, en el moment que sona un timbre. Dues o tres vegades he sentit el timbre i he deixat de treballar per baixar al pis de baix per demanar llibres en préstec, entre que ho deixo, recullo les coses i em poso la bufanda i l’abric han passat al menys cinc minuts; quan arribo a baix em fan mala cara i em diuen que el timbre ja ha sonat. Així i tot crec que les dues o tres vegades que ha passat això m’han deixat agafar els llibres, però no em sembla bé aquesta norma.
  I a la sala de lectura no hi ha ni un penja-robes, a l’estiu no és problema, però ara a l’hivern fan falta, tothom té abrics, bufandes i gorres per terra, perquè a vegades es poden posar a la cadira del costat, però moltes vegades estan totes les cadires ocupades ( i que duri ¡) i no hi ha manera de deixar les coses en condicions.  Tampoc em va agradar, un dia buscant llibres a l’ordinador, trobar un lloc on posava  “ No retornat”, on normalment posa Exclòs de préstec, Reservat, No disponible, etc. I no em va agradar perquè crec que si un llibre no el tornen el que haurien de fer es comprar-ne un altre igual o semblant, a vegades alguns llibres ja no es troben, però el que jo vaig veure amb aquestes paraules és un llibre crec que bastant fàcil de reemplaçar per aquell llibre que algú no va retornar. Suposo que deuen ser coses de la Normativa, coses que molts desconeixem. Em tindré que mirar millor això de la Normativa, segur que aprendré més coses.
  Només vull deixar clar que les Biblioteques i la gent que hi treballa són molt importants, fan una feina necessària perquè els que hi anem puguem fer coses, puguem treballar i puguem gaudir de les bones estones que allà dins es poden passar.   I a la Biblioteca de LG i V crec que la professionalitat dels que hi treballen està garantida, però el més important és que el tracte amb els usuaris és molt molt bo. 

(* Normativa : es poden renovar dues vegades.

* * Normativa : es pot renovar un llibre sempre que no hi hagi cap reserva d’altres usuaris.

* * * No hi figuren, al menys a la Normativa de cara al públic.

**** Més Normativa.)

Tenia pendent el tema de les maquinetes per fer punta als llapis. Ara de la manera més simple i fàcil he vist que hi ha Afilallàpis i Afilamines. En el diccionari.cat no hi són, no recordo on les he vist, però imagino que deuen ser correctes.

-Afilallapis: Estri d’acer en forma de U amb una peça tallant, que serveix per a fer punta a un llapis.

-Afilamines: Estri amb una obertura lateral molt petita i una peça tallant que serveix per a afilar la mina d’un llapis automàtic.

Arxivat a Llibres, Oficis del llibre |

Frases sobre Bibliofília 102

16/12/2008 per biblioaprenent

veer27.jpg

“ La pols, el sol i la serena solament amanyaguen les cobertes policromades estil Sopena, Maucci i Tasso i les dels editors madrilenys tan amants de la coloraina barroera i de la taca de color com a estri per fer lectors. El llibre bo té, en les barraques de Santa Madrona, un reconet especial a l’abric de la intempèrie…Les barraques tenen el seu recò de les meravelles. Llibres que els dits encuriosits de la plebs marcirien aviat i els quals poden produir un benefici interessant o immediat. El recò de les meravelles està envoltat d’uns murs formats per uns toms gegants de la Divina Comedia, Orlando furioso, El Paraíso perdido, Històries Naturals, Atlas de Geografía i Enciclopèdies variades amb unes quantes dotzenes de Miserables de Victor Hugo i de Mosqueters del pare Dumas esgrogueits fins i tot per damunt les cobertes i corcats per l’ús i el temps. Les cobertes, doncs, són la vella guàrdia d’aquest fons de reserva del marxant. Al mig hi ha un tauló damunt del qual esperen destí tots els volums arreplegats al vol que encara poden explotar-se amb bon profit… Un Stendhal, Del Amor, en prou bon estat per demanar-ne quatre pessetes; dos Premis Crexells regalimant d’actualitat: Vida Privada un xic espellofat i Valentina; Las Obras de la Sublime escritora del Amor Divino Sor Teresa de Jesús María, armelita descalza, en un volum; L’Estudiant i la Pubilla i El Comte Arnau..; unes quantes obres en bon estat editades per Mundo Latino i Renacimiento de Madrid a base de ninots acolorits a la coberta, sempre vendibles per les terrasses dels cafès entre certa clientela habitual de Crónica i Estampa; un diccionari en impecable estat d’higiene i conservació; l’obra de Pompeu Fabra, per unes quaranta-cinc pessetes. Un Pallas també ben conservat i El divino impaciente, un èxit de circumstàncies, per duplicat un volum dels quals no ha estat tan sols desfullat…

Al recó de les meravelles hi ha de tot, fins algú hi té telèfon…”.

  Article de J.E. Bartrina a la rvta. Mirador del 12 d’abril de 1934.

    “ Otra cosa son el coleccionismo o la bibliofilia, en las que se mezcla el afán que todo coleccionista tiene por impedir la pérdida o la desaparición de piezas que considera, a un tiempo, atractivas y de relevancia cultural, y sobre las que va madurando una actitud fetichista, con la pura inversión en bienes cuyo valor se supone que aumenta sin cesar año tras año. Los libros bellamente editados en el pasado más o menos distante suelen ser los objetos de mayor interés para los bibliófilos. Pero también existen los coleccionistas sectoriales que reúnen versiones de una obra concreta, primeras ediciones de una determinada generación de escritores, diccionarios de todo tipo, devocionarios de época o cualquier otro conjunto de volúmenes acordes con alguna acotación más o menos coherente y adecuada.Evidentemente, la función social de los coleccionistas de libros como conservadores de memoria escrita y de estilos editoriales, que pudo existir en algún momento – a la sombra de los ilustrados del siglo XVIII, por ejemplo – no parece que sea hoy relevante ni apreciable. La actividad se queda, más bien, en un entretenimiento y un goce que estima los libros como piezas cuya posesión, contemplación, manejo y exhibición ante los demás produce satisfacciones a quienes ocupan tiempo y dinero en ello. Pero la principal preocupación de los coleccionistas de libros debiera ser, y no parece que siempre lo sea, que su acumulación no se disperse y se desbarate una vez que ellos falten, sino que pase a disposición del público a través de los adecuados mecanismos de acceso que cada cual tenga a bien determinar”.

      Del llibre: El libro en un libro, de Manuel Alonso Erausquin, Ed. De la

 Torre, M, 2004, pp. 173

Arxivat a Bibliofília |

Oficis del Llibre 3

15/12/2008 per biblioaprenent

veer32.jpg

«  En el conjunt dels mercats situats al voltant del Pla de la Llotja – el nucli comercial més representatiu de la ciutat, on se situaven els edificis de la Llotja, dels Pallols. L’Arsenal i la Casa de la Bolla – es realitzava una de les activitats més dinàmiques i sociables de la ciutat: la venda a l’encant públic. Aquest centre comercial posseeix un interès especial per a la història del llibre i de l’imprès en la Barcelona del segle XVI. Primer a les Voltes d’en Guayta, després a les Voltes  de l’Encant, i finalment, a tota la Llotja de Mar i, concretament, en el Pla dels Encants, es venien i es compraven llibres i tota mena de ‘papers estampats’ procedents, principalment, de les subastes publiques de béns registrats en inventaris post-mortem i que, en nombroses ocasions, s’adquirien juntament amb robes, mobles o qualsevol tipus d’utensili de segona mà com a mínim.‘Ay también muchos libreros, cerca de la plaça de Santiago en medio de la ciudad, y copia increíble de libros no menos que en París, Tolosa y Salamanca en tanto que la gente forastera se admira’( D.H. Jorba, Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona, Barcelona, 1589, p. 26).

Dionís Jorba glossava, amb aquestes paraules, l’ambient llibreter del carrer de Llibreteria i dels seus voltants”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), p. 28.

Arxivat a Llibreries, Oficis del llibre |

Frases sobre Bibliofília 101

09/12/2008 per biblioaprenent

ts9.jpg

“ Als llibreters ens passa igual davant dels particulars que volen vendre llibres. Hi ha una biblioteca per vendre. Ens agrada i demanem preu i ens diuen un disbarat. Tot i això oferim el màxim. Res a fer; els han dit que val molt i que els han ofert tant i quant. Endebades remarcar que els nostres diners són positius, que pagarem a l’acte i que el demés són fantasies. Res. Aleshores cal clavar prometent una suma que ningú pot desembossar. O bé fer com un llibreter estranger que els deia: ‘ Bé; jo us he taxat la biblioteca. El meu treball val diners. Correu, especuleu i si no trobeu millor comprador, veniu a cercar-me. Jo sostindré el meu preu, però en arribant aquest cas, caldrà descomptar un deu per cent pel meu treball”.

 PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 111.


 

 

 

     “ Uno puede haber visitado librerías durante toda su vida, leído los suplementos literarios de los periódicos, frecuentado hombres de letras y no haber intuido, siquiera, la existencia de ese otro mundo paralelo, que es el del libro antiguo, raro, curioso y agotado”.

 A la Introducció de www.bibliofilia.com/Html/curso/introduccion.htm, a la web de Misèria&cia d’Alcoi.

Arxivat a Bibliofília |

Oficis del Llibre 2

26/11/2008 per biblioaprenent

imprimiendo2.gif

“Com arreu, a París o a Londres, els oficis del llibre estan organitzats, en la Barcelona del segle XVIII, en una comunitat que pretén abraçar el monopoli de l’edició i la venda dels llibres. Dominat pels llibreters-editors més poderosos, en constant conflicte amb els venedors de llibres que, a més de la corporació, els fan competència, la comunitat dels llibreters i impressors alimenta, al llarg del segle, una notable progressió de la presencia de l’imprès.

   Hi ha dos signes evidents: l’augment del nombre de títols proposats en els catàlegs de llibreria i, de la banda dels compradors, l’engrandiment del tamany de les biblioteques o, com a mínim pel que fa a les més modestes, l’augment del nombre de llibres que posseïen en l’espai privat i enumerats en els inventaris post-mortem. D’aquesta manera, la societat barcelonina participava totalment en les evolucions que, almenys a les ciutats de tota l’Europa occidental, reforcen la familiaritat amb l’imprès i, per tant, defineixen les condicions de possibilitat d’una ‘revolució de la lectura’. A tot arreu descansa en els mateixos fonaments: l’augment de la producció impresa, la multiplicació i la transformació dels diaris, el triomf dels petits formats i la difusió de les institucions en què és posible llegir sense comprar ( com els gabinets de lectura que obrien els llibreters al costat de les seves botigues o les societats de lectura que resultaven d’una associació voluntaria).” Article de Roger CHARTIER : « Els camins de la cultura escrita »

 a L’Avenç, nº 199 ( 1996), pp. 26.

Arxivat a Oficis del llibre |

Catàlegs

25/11/2008 per biblioaprenent

                       catalogon13.jpg

Ahir em va arribar el Catàleg de la Librería Anticuaria Studio, em va fer molt de goig i mentre el llegia vaig gaudir molt i vaig aprendre algunes coses.La majoria de Catàlegs, sí, són interessants perquè informen de llibres i preus, però de vegades quasi no val la pena ni obrir-los, hi ha pocs Catàlegs amb cara i ulls, alguns només son quatre fulls, suposo que fer-los deu ser car, pero imagino que amb les vendes els llibreters deuen recuperar el que els hagi costat.Crec que anys enrere hi havia Catàlegs millors que els d’ara, per exemple els Catàlegs de la Llibreria El Sol i la Lluna fan ( feien) goig, a més a més de la informació bibliogràfica explican coses sobre llibres, llibreters, bibliofília, etc.

Els Catàlegs són llibres, jo els considero així i els guardo com guardo tots els llibres que considero interessants i importants.

Hi ha un altre catàleg que val la pena posar en un bon lloc , el de la llibreria Els Llibres del Tirant, és un catáleg del que també s’aprenen moltes coses, l’únic problema és que està fet per a bibliòfils rics i jo de moment encara pertanyo al grup dels bibliòfils pobres, però bé, a poc a poc i aprenent aprenent, la bibliofília també es maca, els llibres que no valen milers d’euros també omplen, també estan molt ben enquadernats, amb boniques pàgines i bons papers, i també tenen olors especials , i fins i tot el soroll que fan les fulles té sons especials.A Barcelona hi ha alguns Catàlegs més que també són interessants i quan els rebo obro corrent la bústia per poder mirar-los, són els de Farré, els de Casals i altres.Malgrat tot i malgrat que els Catàlegs, pocs, estan molt bé, el millor és anar a les llibreries i mirar i regirar i mirar i regirar i …, però a molts llibreters no els hi agrada, o així m’ho sembla, que la gent tafanegi, busqui i miri, i si no compres res aleshores el seu emprenyement sembla que puja de to. Bé. Parlava de Catàlegs.Arribar a casa i trobar algun Catàleg a la bústia em fa oblidar qualsevol mal moment del dia, paso una molt bona estona, aprenc coses i em fa feliç.

Arxivat a Llibreries |

Frases sobre Bibliofília 100

24/11/2008 per biblioaprenent

                                  86893283_a79668c889_m.jpg 

“ El llibre antic, rar o curiós, no es converteix mai en una simple mercaderia, ni el llibreter antiquari no és un mercader qualsevol. Tocar el llibre, fullejar-lo, interpretar-ne el sentit i la factura, és, en certa manera, estimar-lo i posseir-lo; la venda posterior, en situar el llibre en poder del nou adquirent, transmet aquella possessió, de la qual el llibreter en guarda el record. Plau de vendre el llibre a la persona que l’ha desitjat i que intuim que seguirà estimant-lo, perquè això comporta un sentit de continuïtat en la relació amorosa. El llibreter no desitja vendre el llibre selecte a un comprador que no hagi d’estimar-lo; el preu, el diner, el guany de l’operació és l’aspecte secundari de l’acte de despreniment”.       Catàleg Llibreria del Sol i de la Lluna de l’any 1976, pp. 6.      

“ El libro es objeto tan singular, que en él convergen una serie de profesiones que, siendo en sí muy diferentes, tienen a veces tantas conexiones que sus límites se confunden…”.

 Inici de la presentació, a càrrec de Manuel Sánchez Mariana, de la Conferència de Joaquín González Manzanares dins les Jornades “Bibliofilia y mercado del libro”. Maig 2004. A http://www.ucm.es/BUCM/foa/Conferencias/conferencia1-presentacion.htm

                              

Arxivat a Bibliodiccionari |

Frases sobre Bibliofília 99

19/11/2008 per biblioaprenent

                    buri1.jpg

“ Pel matí, a les barraques, hi sovinteja la visita de l’home que cerca llibres, els preus dels quals no pot assolir en els llibreters de volums nous. Gent jove, gent vella, que mira i remira, toca, fulleja i regira sense demanar el que cerca. Els vells es posen les ulleres i de vegades demanen unes coses extraordinàries i desconegudes de l’home del barracó. Aquesta hora també ho és la dels desesperats. Hi ha qui està necessitat d’uns rals i obrint la llibreria de casa seva, n’escull un tom destinat al sacrifici després de romandre ben convençut que no resta res més per vendre o empenyorar.

El llibre escollit pel sacrifici, per més alt valor que tingui, no és admés a l’empenyorament. Cal, en aquest cas, despendre-se’n per sempre i llavors és quan per un camí o altre, curt o llarg, planer o accidentat, el volum farà cap al Portal de Santa Madrona, lliscant sempre avall, fatalment, d’una manera irremeiable, entremig de les biblioteques de segona mà dels magatzems de paper imprés…A quarts de deu molts han obert. Altres, però, no obriran fina a la tarda. Un d’ells acaba d’instal.lar els darrers volums a la davantera. Un noi d’uns diset anys, un estudiant, un desesperat, s’acosta i presenta un gros llibre que ha desembolicat curosament:   -Quant en dones?L’home del barracó abans de dir el preu comença, rutinariament, a desvaloritzar la mercaderia. Es tracta del volum III de la Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili.-Què voleu que en faci d’aquest llibre?El noi es  desconcerta i protesta:-Que no sabeu que aquest sol volum ja val quaranta pessetes?L’home de la barraca s’arronça d’espatlles i li respon:-Si en voleu cinc pessetes, deixeu-lo; si no, ja el podeu embolicar altra vegada…El noi dubta i fa un darrer esforç cercant en la forma la revalorització del fons:-Es un llibre nou de trinca, que no ho veieu…?El comprador fa una ganyota i tanca totes les sortides:-Es un llibre que no es demana. El volum que té venda és el IV..Ben entès que si hom li porta el IV dirà que és el III que li interessa.Malgrat tots els menyspreus al llibre intel.ligent i valuós, quan un d’aquests caurà a les mans de l’home que compra llibres per revendre, el separarà i guardarà a part per a vendes especials a domicili per mitjà d’un corredor, o en llocs on el pagaran a bon preu encara.”. 

    Article de J.E. Bartrina a la rvta. Mirador del 12 d’abril de 1934.

 

 

    “ En fin, se me hace necesario explicarlo todo desde el comienzo: Como muchos sabréis, me dedico al negocio de la bibliofilia desde hace más de veinte años. Los inicios fueron duros y bla bla bla porque todos sabéis la mafia y el secretismo que rodea este mundillo. En Barcelona era casi imposible empezar de cero porque la gente del círculo te hacía imposible hacerte con cualquier pieza importante con la que atraer clientela. Entonces fue cuando vine a Argentina. Aquí la cosa era muy distinta antes de la crisis: el mercado interior era riquísimo y muy pronto pude hacerme gracias a hábiles canjeos con alguna pieza carísima que pude trocar por estanterías enteras de incunables. Ya sabéis que un libro bueno compra cien normales y un libro buenísimo compra cien buenos. Y un libro del decálogo compra lo que quieras”. 

Art. De Ricardo Gottlieb en el seu blog http://ricardogottlieb.blogspot.com/2006/05/han-pasado-tantas-cosas-en-pars-que-no.html

Arxivat a Bibliodiccionari |

« Newer Posts - Older Posts »