“ Pel matí, a les barraques, hi sovinteja la visita de l’home que cerca llibres, els preus dels quals no pot assolir en els llibreters de volums nous. Gent jove, gent vella, que mira i remira, toca, fulleja i regira sense demanar el que cerca. Els vells es posen les ulleres i de vegades demanen unes coses extraordinàries i desconegudes de l’home del barracó. Aquesta hora també ho és la dels desesperats. Hi ha qui està necessitat d’uns rals i obrint la llibreria de casa seva, n’escull un tom destinat al sacrifici després de romandre ben convençut que no resta res més per vendre o empenyorar.
El llibre escollit pel sacrifici, per més alt valor que tingui, no és admés a l’empenyorament. Cal, en aquest cas, despendre-se’n per sempre i llavors és quan per un camí o altre, curt o llarg, planer o accidentat, el volum farà cap al Portal de Santa Madrona, lliscant sempre avall, fatalment, d’una manera irremeiable, entremig de les biblioteques de segona mà dels magatzems de paper imprés…A quarts de deu molts han obert. Altres, però, no obriran fina a la tarda. Un d’ells acaba d’instal.lar els darrers volums a la davantera. Un noi d’uns diset anys, un estudiant, un desesperat, s’acosta i presenta un gros llibre que ha desembolicat curosament: -Quant en dones?L’home del barracó abans de dir el preu comença, rutinariament, a desvaloritzar la mercaderia. Es tracta del volum III de la Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili.-Què voleu que en faci d’aquest llibre?El noi es desconcerta i protesta:-Que no sabeu que aquest sol volum ja val quaranta pessetes?L’home de la barraca s’arronça d’espatlles i li respon:-Si en voleu cinc pessetes, deixeu-lo; si no, ja el podeu embolicar altra vegada…El noi dubta i fa un darrer esforç cercant en la forma la revalorització del fons:-Es un llibre nou de trinca, que no ho veieu…?El comprador fa una ganyota i tanca totes les sortides:-Es un llibre que no es demana. El volum que té venda és el IV..Ben entès que si hom li porta el IV dirà que és el III que li interessa.Malgrat tots els menyspreus al llibre intel.ligent i valuós, quan un d’aquests caurà a les mans de l’home que compra llibres per revendre, el separarà i guardarà a part per a vendes especials a domicili per mitjà d’un corredor, o en llocs on el pagaran a bon preu encara.”.
Article de J.E. Bartrina a la rvta. Mirador del 12 d’abril de 1934.
“ En fin, se me hace necesario explicarlo todo desde el comienzo: Como muchos sabréis, me dedico al negocio de la bibliofilia desde hace más de veinte años. Los inicios fueron duros y bla bla bla porque todos sabéis la mafia y el secretismo que rodea este mundillo. En Barcelona era casi imposible empezar de cero porque la gente del círculo te hacía imposible hacerte con cualquier pieza importante con la que atraer clientela. Entonces fue cuando vine a Argentina. Aquí la cosa era muy distinta antes de la crisis: el mercado interior era riquísimo y muy pronto pude hacerme gracias a hábiles canjeos con alguna pieza carísima que pude trocar por estanterías enteras de incunables. Ya sabéis que un libro bueno compra cien normales y un libro buenísimo compra cien buenos. Y un libro del decálogo compra lo que quieras”.
Art. De Ricardo Gottlieb en el seu blog http://ricardogottlieb.blogspot.com/2006/05/han-pasado-tantas-cosas-en-pars-que-no.html