“Com arreu, a París o a Londres, els oficis del llibre estan organitzats, en la Barcelona del segle XVIII, en una comunitat que pretén abraçar el monopoli de l’edició i la venda dels llibres. Dominat pels llibreters-editors més poderosos, en constant conflicte amb els venedors de llibres que, a més de la corporació, els fan competència, la comunitat dels llibreters i impressors alimenta, al llarg del segle, una notable progressió de la presencia de l’imprès.
Hi ha dos signes evidents: l’augment del nombre de títols proposats en els catàlegs de llibreria i, de la banda dels compradors, l’engrandiment del tamany de les biblioteques o, com a mínim pel que fa a les més modestes, l’augment del nombre de llibres que posseïen en l’espai privat i enumerats en els inventaris post-mortem. D’aquesta manera, la societat barcelonina participava totalment en les evolucions que, almenys a les ciutats de tota l’Europa occidental, reforcen la familiaritat amb l’imprès i, per tant, defineixen les condicions de possibilitat d’una ‘revolució de la lectura’. A tot arreu descansa en els mateixos fonaments: l’augment de la producció impresa, la multiplicació i la transformació dels diaris, el triomf dels petits formats i la difusió de les institucions en què és posible llegir sense comprar ( com els gabinets de lectura que obrien els llibreters al costat de les seves botigues o les societats de lectura que resultaven d’una associació voluntaria).” Article de Roger CHARTIER : « Els camins de la cultura escrita »
a L’Avenç, nº 199 ( 1996), pp. 26.
