“ El llibre antic, rar o curiós, no es converteix mai en una simple mercaderia, ni el llibreter antiquari no és un mercader qualsevol. Tocar el llibre, fullejar-lo, interpretar-ne el sentit i la factura, és, en certa manera, estimar-lo i posseir-lo; la venda posterior, en situar el llibre en poder del nou adquirent, transmet aquella possessió, de la qual el llibreter en guarda el record. Plau de vendre el llibre a la persona que l’ha desitjat i que intuim que seguirà estimant-lo, perquè això comporta un sentit de continuïtat en la relació amorosa. El llibreter no desitja vendre el llibre selecte a un comprador que no hagi d’estimar-lo; el preu, el diner, el guany de l’operació és l’aspecte secundari de l’acte de despreniment”. Catàleg Llibreria del Sol i de la Lluna de l’any 1976, pp. 6.
“ El libro es objeto tan singular, que en él convergen una serie de profesiones que, siendo en sí muy diferentes, tienen a veces tantas conexiones que sus límites se confunden…”.
Inici de la presentació, a càrrec de Manuel Sánchez Mariana, de la Conferència de Joaquín González Manzanares dins les Jornades “Bibliofilia y mercado del libro”. Maig 2004. A http://www.ucm.es/BUCM/foa/Conferencias/conferencia1-presentacion.htm