“ La presència, entre els barcelonins, de la cultura escrita en totes les seves manifestacions era, òbviament, més àmplia que la simple possessió del llibre. Amb l’arribada de la impremta, les possibilitats d’accés al text escrit augmentaren; el llibre o qualsevol tipus d’impressos es trobaven disponibles a diversos espais públics de la ciutat. El carrer de Llibreteria i la plaça de Sant Jaume suportaven el gruix fonamental del comerç de llibres en el seu vessant corporatiu. Pas obligat per a molts recorreguts, les llibreries d’aquesta zona s’obrien a l’exterior amb els seus seleccionats aparadors, incitant les mirades i una progresiva familiaritat amb el llibre com a objecte comercial.Els llibreters eren el centre d’una ‘teranyina’, el punt de covergència d’una sèrie de circuits intel.lectuals, induatrials i comercials. Les llibreries posseïen dues projeccions coincidents, l’externa i la interna; així, l’espai de la botiga s’integrava al carrer i, al seu voltant, es creava un ‘ microespai llibresc’, força diferent que la sociabilitat generada en l’encant.Qui comprava? Una aproximació a la clientela de Joan Guardiola, llibreter barceloní de mitjan segle XVI, segons els registres de deutors de la botiga apuntats en el seu inventari post-mortem, permet conèixer els grups socioprofessionals de Barcelona, potencialment lectors. La clientela jurídica era la més nombrosa, de 76 registres, 24 pertanyen a aquest grup, del qual 18 són juristes i 6, notaris. La clientela eclesiástica comptava amb tres membres del clergat regular ( dos d’ells jesuïtes? I la resta, fins a 17, eren canonges i preveres d’Urgell, Girona, Perpinyà i Barcelona. Entre el grup sense especificar la professió, destaca el nombre elevat de clients d’altres localitats: Tàrrega, Igualada, Vic, Perpinyà i Valencia, punts de compra i distribució dels seus productes en els circuits interiors del Pricipat”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 28-29.
Biblioaprenent 