“ Als llibreters ens passa igual davant dels particulars que volen vendre llibres. Hi ha una biblioteca per vendre. Ens agrada i demanem preu i ens diuen un disbarat. Tot i això oferim el màxim. Res a fer; els han dit que val molt i que els han ofert tant i quant. Endebades remarcar que els nostres diners són positius, que pagarem a l’acte i que el demés són fantasies. Res. Aleshores cal clavar prometent una suma que ningú pot desembossar. O bé fer com un llibreter estranger que els deia: ‘ Bé; jo us he taxat la biblioteca. El meu treball val diners. Correu, especuleu i si no trobeu millor comprador, veniu a cercar-me. Jo sostindré el meu preu, però en arribant aquest cas, caldrà descomptar un deu per cent pel meu treball”.
PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 111.
“ Uno puede haber visitado librerías durante toda su vida, leído los suplementos literarios de los periódicos, frecuentado hombres de letras y no haber intuido, siquiera, la existencia de ese otro mundo paralelo, que es el del libro antiguo, raro, curioso y agotado”.
A la Introducció de www.bibliofilia.com/Html/curso/introduccion.htm, a la web de Misèria&cia d’Alcoi.
