Biblioaprenent

“ El  Codi da Vinci (2004), per 3 euros; Harry Potter i la cambra secreta (2002), per 6,60 euros: L’ombra del vent, per 12 euros, o 9 euros en castellà. Els tiratges desproporcionats i l’excés de títols publicats cada any han conduït a una saturació del mercat del llibre de segona mà més econòmic.

  Tan és així que moltes de les quaranta-vuit llibreries de vell que hi ha a Barcelona han notat un increment considerable d’ofertes per adquirir aquest tipus de llibres. Es tracta de llibres que tenen un escàs valor comercial mesos després de la seva publicació. Si el preu de venda inicial era de 20 euros, la llibreria de vell pagarà al venedor entre 4 i 5 euros, i posteriorment el posarà a la venda pel 50% del valor inicial, és a dir, 10 euros.

           SM, propietari de la llibreria C, explica que diàriament rep moltes trucades de gent que li vol vendre llibres barats. ‘S’editen massa títols i el mercat no els pot absorbir. De cada llibre en sobren piles i piles, que al cap de poc temps acaben en una llibreria de vell. Aquest excés se suma a les ganes que té la gent de desfer-se de llibres que ja ha llegit i que destorben. Si en poden treure 3 o 4 euros, encara els fas un favor’.

           Com altres establiments, aquesta llibreria ha hagut de posar un límit a les compres que fa per no trabar-se desbordada d’estoc, si bé també constata un increment paral.lel dels clients que hi van a comprar llibres molt econòmics.

              La llibreria antiquària M també ha incrementat considerablement les vendes de llibres amb preus entre 2 i 6 euros, però no ha notat canvis substancials pel que fa als oferiments de llibres barats per ampliar el seu estoc de venda. El seu propietari considera que, si ara hi ha més gent que es desfà dels llibres que té a casa, no és perquè necessiti diners, sinó perquè li fan nosa.

           I què en fan, les llibreries, del material que acaba saturant-los el magatzem? Les fires de llibres de segona mà s’han convertit en la solución més rápida per a les llibreries que han acumulat massa exemplars barats. ‘Comercialment, una fira funciona força bé- explica el president del gremi de llibreters de vell, AO. Donem preus molt atractius, 1 o 2 euros, i aconseguim desfer-nos de material que ja no té sortida a la llibreria’.

      Article: “ Els llibreters de vell fan de banquers altruistes”, en el diari AVUI, del dia  16 de juny de 2009, escrit per Gemma Aguilera.

               “ Con frecuencia, en medio de un trabajo urgente, el bibliómano lo interrumpe. De pronto ha recordado haber visto, hace un mes, cierto libro en una librería de lance. Aquel día el libro nada le había dicho. Pero hoy, él lo necesita, al punto, sin dilación. Abandonado el trabajo, se viste, baja, salta a un taxi, se encamina a la librería. El libro está allí. Nuestro hombre se siente dichoso y lo adquiere. No sabría ir a consultarlo a una biblioteca pública. Jamás podrá leer un volumen que no sea absolutamente de su propiedad. Más de una vez adquirirá con grandes dificultades una obra para extraer una nota y luego la guardará y hasta es probable que no vuelva a abrirla más”.

            Article: El Bibliófilo y el Bibliómano”, de Emilio Henriot, traduït per Eduardo Mario, a Caras y Caretas, del 16 de juliol de 1927, n. 1502, p. 162.

Read Full Post »

 “ En un moment en què en molts casos Internet ha desplaçat les edicions de paper, Josep Costa intenta mantenir el seu lloc en un sector minoritari com és el del llibre antic. Fins i tot reconeix que les noves tecnologies li están sent molt útils per arribar a llocs que mai no s’hauria pogut imaginar. Té llibres de fa gairebé quatre-cents anys i fins a principis del segle XX.

Quan es pot considerar antic un llibre? Podem establir tres categories. De 1920 endarrera podem parlar de llibres antics, de 1920 a 1960 són llibres vells i a partir d’aquesta data se’ls considera usats.

Quines temàtiques són les que es poden trobar llibres més antics? En general, aquí hi ha poca cosa de llibres antics. En canvi, de llibre usat hi ha el que es vulgui. No hi cap temática que destaqui més que les altres. D’alguns n’hi ha menys perquè hi ha gent que els compra més que no pas altres.

Què és el que més es ven? Potser la història d’uns tres-cents anys enrere. Monografies de poblacions, llibres de caça, de ferrocarrils i de muntanya.

Tens alguna reliquia que valgui la pena destacar? Un que he adquirit fa molt poc. Es tracta d’un llibre de Laglois sobre imatges de la guerra dels francesos a Catalunya a principis del segle XIX.

I quins són els més antics que tens? Aproximadament dels anys 1620-1630.

És un tipus d’article amb gaire moviment a nivel de negoci? Ës més aviat un negoci selectiu en què hi ha poc moviment. La realitat és que hi ha poques llibreries de vell, i en punts molt concentrats. També hi ha molta gent que ho toca a més a més, que treballen en una altra cosa i també s’hi dediquen.

Els preus d’aquests llibres poden arribar a ser molt elevats? Com tot, depèn de l’oferta i la demanda. Si d’un llibre en concret n’hi ha pocs exemplars, pots demanar-ne més diners i això també passa a la inversa, però també depèn de les èpoques. Per exemple, fa cinc o sis anys un llibre de cerámica valia tres euros i ara, que va molt buscat, te’n pot valer 60.

Els llibres actuals són una competencia? El llibre nou i el vell només tenen en comú el nom. En la resta, no tenen res a veure. Personalment, en una llibreria de nou m’hi perdo, no sé on anar. Allà, el llibreter assessora més. En els establiments de llibre vell, la clientela és molt entesa. Moltes vegades no has de recomanar res, sinó que és el mateix client qui té més información. Jo haig de saber de tot una mica i  gaire de res.

Internet és un problema o un ajut? Un problema i un avantatge. Per a mi, és més positiu que negatiu. Tenint en compte que sóc a Vic i, tractant-se d’un segment minoritari, si només em dedico a la clientela del voltant, el mercat és reduït. Internet et dóna la possibilitat de conquerir l’espai i ja fa 12 o 13 anys que vaig optar-hi. Sóc conscient que també ha tret lectors, però és questió d’anar-se autoreciclant per intentar resistir.”

  Entrevista a Josep Costa, llibreter de vell a Vich. http://www.mesosona.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=10553

               “En el zoco dominical de libros usados del mercado de San Antonio no aparecen incunables ( tampoco nadie los busca), pero sí, a veces. Algún folleto curioso o agotado o algún número de cualquier vieja revista casi perdida en el olvido y también casi oculta, como para dar mayor emoción al hallazgo, detrás de los montones de tebeos y de novelas del oeste; en el trajín, que tiene no poco de arte de misterio zahorí, del toma y daca de los libros de lance, pasa como en los toros: que hay que ir a todas las corridas de la temporada si quiere verse una media verónica o un ayudado de pecho que merezca la pena. Donde menos se piensa, salta la liebre, y cuando menos se espera aparece El abuelo, de Galdós, en su edición de 1897, o se descubren tres números de Dau al set que hacen las delicias del bibliófilo. De llibres i paraigües, no s’en tornen gaires, dice el refrán, y es cierto: vuelven pocos pero no se pierde ninguno y, después de los años y las malandanzas todos acaban varando en los tenderetes de San Antonio; lo que se precisa es no perder comba para que no vuelvan a volar como murciélagos zigzagueantes y temerosos. El amanuense, una mañana que las cosas se le dieron bien, encontró por seis duros las seis series de la Barcelona retrospectiva explicado por Aureli Capmany; no es la edición prínceps del Quijote, pero sí cinco docenas de fotografías entrañables.

           CELA, Camilo José: Barcelona. Calidoscopio callejero, marítimo y campestre de C.J.C. para el reino y Ultramar. Il.lust. de Federico Lloveras. Ed. Noguer, Barcelona, 1975, p. 66.

Read Full Post »