Crec que val la pena veure aquest vídeo de la Biblioteca Nacional de España, sobre Aldo Manuzio, que és part de la exposició que allà fan: “500 años sin Aldo Manuzio”.
Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category
Exposició sobre Aldo Manuzio a la BNE
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged Aldo Manuzio, Bibliofília, bibliologia, exposició, Impremta on 28/02/2015|
Frases sobre Bibliofília 382
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged Bibliofília, bibliologia, La Rosa Vera on 11/01/2015| 3 Comments »
Gravat de Dalí per La Rosa Vera
La gent es pensa que els llibres els fan les impremtes i això és la mateixa confusió que seria pensar que les cases les fan els arquitectes. Els paletes construeixen la casa, però no la fan. I a les impremtes s’hi imprimeixen els llibres. Però quan un llibre es fa seriosament, hi ha d’haver una persona que el concebeixi al cap i que sàpiga fer llibres. Ara, és indubtable que, da la mateixa manera que l’arquitecte necessita un paleta que sàpiga posar un totxo ben posat sobre l’altre i que no els posi guerxos, el que fa un llibre necessita que l’impressor sàpiga imprimir i que si no en sap, entengui les coses que tu li dius. Però el llibre no el fan les impremtes. Aquest és l’error bàsic d’aquest país: pensar que a les impremtes fan llibres. No, a les impremtes s’imprimeixen els llibres”.
“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.
ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ
“ Los libros tuvieron gran importancia en la vida de mi padre. Su biblioteca, no muy grande ( cerca de tres mil volúmenes), estaba admirablemente escogida según sus preferencias. Pero, aparte de los deleites que le proporcionaba, constituía su tenaz preocupación, a causa de las polillas, esos voraces insectos de la costa peruana, capaces de devorar un libro en pocas horas, y de traspasarlo de tapa a tapa con la cruel perfección de un taladro. Varias veces al año se realizaba la importante ceremonia de ‘limpiar los libros’: cada tomo tenía que ser meticulosamente empapado en kerosene, mezclado con ciertos productos químicos ( junto a la cubierta, a fin de no humedecer las hojas), único medio más o menos eficaz de defenderla contra las polillas. Mi padre ejecutaba este trabajo personalmente, desde la misma preparación del insecticida. El era experto químico ( supervivencia de sus días de agricultor y de sus investigaciones para fabricar almidón industrial), y ponía gran interés en tales experimentos. Yo no recuerdo si al fin logró encontrar la fórmula del perfecto polillicida, pero, sin duda, tuvo pleno éxito en hacer de su biblioteca la más olorosa que jamás haya conocido yo en toda mi vida…
Verlo coger un libro era un placer: trataba hasta las más ordinarias ediciones con el mayor cuidado y respeto. Nunca marcaba una página ni con la más leve rayita de lápiz; pero agregaba al final del tomo una estrecha tira de papel en la que apuntaba sus notas y referencias.
Recuerdo un incidente particularísimo, que muestra a qué extremos lo llevaba su bibliofilia. Un día, en Lima, mi padre y yo íbamos en un tranvía, frente a un hombre absorto en hojear un libro. El hombre parecía un cualquiera, pero el libro era una edición espléndida: un in-quarto con magníficos grabados y las páginas sin cortar. De pronto, usando la mano a guisa de cortapapel, el individuo metió los dedos entre las hojas, hizo un violento ademán y empezó a abrir el pliego, dejando el filo de las páginas más dentado que una sierra. Esto ocurrió dos o tres veces. Miré a mi padre: estaba pálido de rabia, ‘ Vámonos – me dijo -; porque si este bárbaro sigue así, lo voy a tirar abajo’.
El ‘bárbaro’ estaba a punto de ¡atacar’ la página siguiente, cuando el carro se detuvo y nosotros bajamos”.
De l’article:”Recuerdos de un hijo”, per Alfredo González Prada, a
Http://evergreen.loyola.edu/tward/www/gp/critica/recuerdo.html.
Frases sobre Bibliofília 379
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, tagged bibliologia on 13/12/2014|
“ Si parlem de menes de lectors cal referir-nos també a la gama variadíssima de llibreters. D’aquests n’hi ha que són en la més alta jerarquia intel·lectual, eminents bibliògrafs, homes d’una gran cultura, però n’hi ha que no saben llegir ! Sí, senyors, nosaltres coneixem llibreters, marxants de llibres, que no saben llegir.
Totes aquestes característiques prenen grans proporcions en aquest mercat del Paral·lel, per on desfilen milers d’assadegats de cultura, al cap i a la fi.Ací, igual com és un sacrilegi parlar de la crisi de lectors, ho és fer esment de la crisi del llibre.
Imatge trobada en el vlok La gran novel·la de Barcelona ( http://www.barcelonallibres.cat/2014/07/un-crim-al-paralelo.html )
A cinc i a deu cèntims, llibres ! No existeix la crisi del llibre, perquè el llibre no és car. Heu-vos ací el secret, la nota sensacional: Hom pot comprar per deu i per cinc cèntims, a lesParades del Paral·lel, un llibre. No ho creieu? Les vistes adjuntes en són una prova contundent. Nosaltres, a aquests preus hi hem vist obres de l’Ibsen i el ‘Discurs del Mètode’ de Descartes !
Cultura popular? Dieu-me si no fan goig aquestes piles de volums amb el rètol que els presideix. ‘A 25 ctms. el tomo ( sic) ‘A 5 ctmc’. ‘Ganga, novel·les a 0,15, ‘A 0,005’ i ‘A 0,10’.
Al costat d’aquests, que simplement donen el valor material dels millors amics de l’home, hi ha aquells altres que us assessoren respecte diversos detalls de la compra i venda de llibres. ‘Se compra y vende en firme’, ‘Aventuras a mitad de precio’, ‘Todas las obras de texto llevan un precio marcada en lápiz’ i, també – fixeu-vos bé amb aquest reny –‘Esto no es un Salón de Lectura’ que es dreça com una amenaça per tal de recordar al que s’embaladeix en la lectura dels llibres estona i més estona sense comprar-los, la responsabilitat en què incorre.
Un llibre que val 25.000 pessetes, i el bo del cas és que un dia podria molt bé trovar-se’n un d’igual, per atzar entre el grapat de llibres que hom tira per terra.
Obrim l’ull, doncs. Nosaltres us podem assegurar que serien molt poques persones que es donarien compte, davant d’una d’aquestes joies, del seu valor. Un llibre com del que reproduïm la portada, no fa pas massa dies que es trobava en un prestatge d’una llibreria de vell de Barcelona, en un d’aquests establiments foscos, plens de pols i de paper, que estan estaborats pels carrerons de la vella ciutat. Fora valorat per un consell de tècnics amb 25.000 pessetes, i avui està disposat en un Banc. Ja hi ha qui pretén comprar-lo per una quantitat molt aproximada a la que es fixà.
Podeu ben creure el que hem dit. Els Encants de Barcelona s’han comprat – igual com ha succeït en tots els mercats semblants d’arreu del món – llibres per tres i quatre rals que poc després eren venuts per uns quants centenars i, també alguna vegada, milers de pessetes.”
Article “Llibres ! Llibres!” de A. i E. P.
ζ ζ ζ ζ ζ ζ ζ
Blanco y Negro, p.19- 19 octubre 1898.
“Los bibliófilos, ¿ nacen o se hacen?: ¿ Cómo y dónde se forman los Bibliófilos?. Normalmente son auto-didactas en cuanto a la Bibliofilia se refiere, si bien esta es una vivencia que se suele transmitir en el ámbito familiar. ¡Maravillosa tarea de los abuelos¡. Se amplía con la lectura y el conocimiento de otros libros sobre la materia.
El Bibliófilo, de Gutiérrez Solana.
La observación, la charla con otros bibliófilos más documentados y/o veteranos. Naturalmente, ese conocimiento – no me atrevo a decir Sabiduría – puede enriquecerse por el paso por los estudios universitarios. A veces conocemos la extraordinaria condición de un Bibliófilo, luego de su muerte, cuando sus herederos descubren de forma casual las joyas que atesoró quien nunca presumió de sus posesiones bibliográficas. Otras veces no llegan a descubrirlo, sino que al librero anticuario a quien le ‘toca la Lotería’ de comprar la biblioteca del ‘tío sacerdote, solterón claro’ que llenó la casa del pueblo con sus libros, que no podemos trasladar al piso de la ciudad por falta de espacio. ( Y de ganas). Y hemos de venderlos… muy a nuestro pesar…
Allí se encuentran los tesoros de quien dedicó sus ahorros, sus tiempos libres a esos objetos tan discretos y poco exigentes. Que miraba, remiraba y casi veneraba con admiración y deleite. Don Julio Caro Baroja, otro solterón, nos dijo a los libreros españoles un año que le dimos un homenaje que ‘los libros son el único objeto que conozco, que merezca ser motivo de culto’ “.
Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.
Per quatre carrers del Raval
Posted in Oficis del llibre, Varis on 02/12/2014| 2 Comments »
Arribo a Barcelona, a la plaça Universitat deixo l’ autobús. Vaig cap a Pelai i en el carrer, on abans crec que hi havia l’ hemeroteca de La Vanguardia, giro i baixant em trobo una llibreria que no coneixia, he entrat i he estat una bona estona, perquè?, doncs perquè el local guarda molts mobles i moltes coses del que abans era una merceria i perquè he vist llibres que no veia en altres llibreries, que potser els tenen, però com aquesta és una llibreria especialitzada en Art Contemporani, la majoria de llibres fan honor a aquesta Contemporaneïtat i he vist llibres molt macos, molts interessants, rars ( per mi), curiosos i alguns llibres d’artista.Com deia he estat una bona estona perquè els ulls i les mans se m’anaven d’un lloc a un altre, el que veia era temptador, he passat una molt bona estona. La llibreria és: LORING ART. Librería de Arte Contemporáneo. C/ Gravina, 8E, Barcelona.
http://www.loring-art.com/paginaParrafos.php?codigo=10
Amb una pàgina web, La contemporánea, molt interessant ( http://www.loring-art.com/blog/ )
He sortit i he passejat per aquells carrers fins arribar a Elisabets, volia mirar uns llibres a La Central del Raval, on també he passat una bona estona, mirant i mirant, fullejant, remenant, amb tants llibres no es pot acabar mai.
Quan anava per aquells carrers, no sé perquè, però caminava a poc a poc, quan normalment vaig massa ràpid, perquè?, doncs fent-ho he fruit com poques vegades, només passejant, mirant les tendes, les cases, la gent, només amb aquestes petites coses he passat una gran estona.
De cop, en el carrer Pintor Fortuny número 16, he vist una porta on posa Impremta Badia, Fundada el 1888, he sentit molta curiositat, per una finestra que tenien oberta he mirat una màquina que estava imprimint, he decidit trucar i preguntar si podia veure la impremta, la porta no estava tancada, he entrat i he vist un senyor, m’ha dit passa passa, però jo no em movia de l’entrada, perquè?, hi ha vàries coses que fan que quedi embadalit mirant-les, són estris i aparells antics, dignes d’ésser en un museu del llibre o de la impremta o de les arts gràfiques, com el que sembla que per fi tindrem a dins del Museu del Disseny de Barcelona .
El senyor Víctor Folch m’ha explicat coses dels cavallets , de les caixes amb els caixetins per a cada tipus, d’una Minerva que hi ha allà, amb un componedor m’ha explicat com els operaris hi posaven els tipus, com anava una cisalla per tallar lingots de plom, i moltes coses més; després em passat a dins el taller i he vist màquines més modernes, com una Heidelberg per òfset, una per impressió digital i un munt d’aparells i piles de paper.
Ha estat una visita, curta, però molt profitosa, i el Sr. Folch m’ha regalat un llibre que explica la seva història, de títol : “125 anys. 1888-2013. Impremta Badia. Cent vint-i-cinc anys embrutant paper”. Impremta Badia, Barcelona, 2013, amb moltes fotografies.
Tenen un vlok on expliquen el que fan i amb una galeria d’imatges :http://www.impremtabadia.cat/cat/Galeria.asp , on es poden veure estris antics dignes d’un museu.
El vlok ara no el trobo, però de BT hi ha un video que val la pena:http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/12/03/impremta-badia-establiment-historic/
I abans de sortir, com era l’hora, he demanat per un lloc per anar a dinar, m’ha aconsellat dos restaurants, un vegetarià i un altre, on he anat: L’Antic Forn. Restaurant. C/Pintor Fortuny, 28. Barcelona.
Un acollidor local , amb un bon servei i un bon dinar per un preu raonable.
Què més és pot demanar avui dia ¡.
El que vull dir amb tot això és que a Barcelona hi ha molt museus i moltes sagrades famílies, hi ha moltes coses per veure, però de vegades no cal complicar-se molt la vida i només passejant , xerrant, mirant, escoltant paraules i sorolls, només amb aquestes coses, ah¡ i amb un bon dinar, només amb petits detalls, es pot passar un dia, una estona, poc o molt de temps, gaudint tant o més que mirant picassos, mirós, gòtics i romànics.
Barcelona, és una petita gran ciutat, no és London, ni Paris, ni New York , ni Reus, no, no ho és, però segur que aquestes ciutats voldrien tenir racons com els del Raval , i no he dit res dels llocs pels que he passat una mica més ràpid, el CCCB, el MACBA, la Facultat de Geografia i Història, el Convent dels Àngels, la Reial Acadèmia de Medicina,etc., etc., com tampoc he dit res dels molts llocs que no he vist, doncs la passejada ha estat per només quatre carrers del Raval.
(les imatges són de diferents vloks que parlen de Barcelona i del Raval, si algú vol que posi que la foto és seva només ha de dir-mo, gràcies)
Frases sobre Bibliofília 376
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre, tagged Bibliofília, bibliologia, Impremta, litografia, Rosa Vera on 18/11/2014| 2 Comments »
“ Però malauradament no tots els llibres que tenen una bona tipografia, un bon text o bones il·lustracions es poden considerar llibres de bibliòfil. Cal que tots els ingredients esmentats estiguin en perfecte equilibri els uns amb els altres i que el conjunt formi un tot unitari i compacte. Un llibre d’aquest tipus serà considerat obra d’art perquè la cura en la tipografia i l’harmonia entre el text i la imatge entren en perfecta relació, conferint a l’obra un aspecte particular on la qualitat hi és present arreu.
L’avantatge de Jaume Pla per fer un llibre d’aquesta mena és que era també artista il·lustrador i coneixia les dificultats o les possibilitats de la imatge. Com a gravador ( els llibres de La Rosa Vera són il·lustrats amb gravats originals), Jaume Pla sabia quin paper era el més adequat segons el color, la textura o la consistència de les fibres. Coneixia quina pressió s’havia de donar al tòrcul perquè la petjada de la planxa no afectés visualment el text i que a la vegada la imatge sortís ben impresa.
El fet que Jaume Pla fos alhora director, il·lustrador i estampador ha estat fonamental perquè el resultat obtingut mereixés la qualificació d’objecte d’art”.
“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.
Imatges Associació d’Amics de Jaume Pla http://www.jaumepla.info/gravats.htm
ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ
“ Las definiciones de la voz ‘bibliofilia’ son variadas, según consultemos el DRAE o el ya clásico de la bibliotecaria de Paniza, Doña María Moliner. Bueno sería matizarlas, según los distintos perfiles de los lectores o de los libreros, ya que resulta variado el amor que cada uno de ellos siente hacia los libros bellos y bien hechos.
Hay elementos comunes como, por ejemplo, los gestos casi rituales, que los bibliófilos realizan, cuando se encuentran con un libro bello en sus manos, entendiendo la belleza del continente, al margen de la riqueza del texto. Su forma de tomarlo con las manos, de abrirlo lo suficiente, pero no demasiado, para conocer la belleza de sus grabados y la limpieza de su impresión. A veces, incluso, lo huelen, y no crean que es un gesto superfluo, pues a los olfatos cultivados les permite saber si esa encuadernación ha sido `lavada`. Siguiendo con la encuadernación, el repaso de los menores detalles, como los hierros o nervios en el lomo, los adornos, la suavidad de tacto de los materiales usados, especialmente en las pieles. La manera de frotar suavemente con las yemas de los dedos pulgar e índice, para conocer la consistencia y gramaje del papel usado. El examen de los grabados e ilustraciones, lupa en mano, literalmente.
Tras el examen físico del libro viene la búsqueda de detalles bio-bibliográficos acerca de los autores, impresores, traductores, encuadernadores e incluso de los editores. Si el examen de todos esos detalles ofrece un resultado satisfactorio, la conclusión en sencilla e inmediata: llega el deseo de poseer ese libro, claro”.
Article: “Librero y Bibliófilo, ¿Son actividades compatibles?”, de Juan F. Pons León, a la web Cepaec Siglo XXII.
http://www.cepaecsiglo22.org/index.php/escritores-othermenu-38/513-librero-y-bibliofilo-son-actividades-compatibles
Frases sobre Bibliofília 375
Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre, tagged bibliologia, paper holandès, paper japonès, paper vitel·la on 11/11/2014| 2 Comments »
“ Jordi Estruga, …, encara recorda que en un dels seus viatges a Buenos Aires per motius de feina va adquirir el primer llibre, Historia del Rey Don Juan, editat el 1590. Era el 1974-75 i va començar la seva biblioteca de llibre antic amb l’objectiu de continuar la seva col·lecció de llibres menys antics dedicada a l’estudi de la història de la Corona d’Aragó. Aquell llibre, juntament amb l’incunable imprès a Barcelona el 1490 Primera Gramática de Nebrija (sic)
( crec que la Primera Grammatica, Nebrija la va editar el 1492 a Salamanca)
i un atlas holandès de 1612, és un dels tres llibres que més aprecia Estruga que, una vegada superat el tema de la història, s’ha interessat per altres aspectes de la bibliofília, com ara la cartografia. També li agrada l’art i és per això que va començar a comprar llibres amb iζl·lustracions o temes que li agradaven molt. Últimament busca especialment llibres il·lustrats per xilògrafs contemporanis, d’acord amb el que ja ha apuntat Casanova segons el qué la bibliofília no té per què estar associada al llibre antic”.
Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.
ζ ζ ζ ζ ζ ζ ζ
“ Muchas veces en las tiradas de libros ilustrados los cinco primeros llevan un original cada uno. Dentro de la obra de bibliofilia el papel es muy importante, los primeros ejemplares ( entre 2 y 5 ejemplares) suelen ser de papel de Japón imperial,
[Papel japón: Tipo de papel muy fino fabricado en Japón para el que se emplean cañas de bambú u hojas de morera. Es de color amarillo, satinado y por lo general muy caro. Este papel, a pesar de su extrema ligereza, ofrece una excepcional capacidad de resistencia que no posee ningún otro papel, por lo que se halla presente en todos los talleres de restauración. Destaca por su poder de absorción. Por esta razón las placas deben estar fuertemente entintadas antes de ser presionadas sobre este tipo de papel, pero merece la pena, ya que el resultado final es espectacular.]
este papel es muy bello y nacarado, suelen estar destinados también a los ejemplares que contienen la obra original. Los siguientes ejemplares llevan papel vélin,
[Papel vitela o vélin: Aunque en realidad no es un tipo de papel por definición, el papel vitela es una de las primeras alternativas para encuadernar libros que encontramos en la historia. Se trata de un tipo de pergamino realizado a partir de una fina capa de piel desengrasada y tratada que ha sido usado desde la Edad Media para hacer las páginas de un libro o códice o para encuadernar. Estrictamente hablando, el papel vitela debería ser sólo hecho de piel de becerro (vitela), pero el término comenzó a ser usado para designar un pergamino de calidad muy alta, independientemente de qué animal venga la piel con la que fue hecho, por lo que hoy en día lo podemos encontrar hecho de piel de cordero o cabrito, entre otras.]
es marfil, imitando el satinado del pergamino. O también suelen utilizar papel Holanda
[Papel holanda: a menudo presenta una cara suave y otra más áspera. Es un papel resistente, rotundo y hecho de paño u hilo. Se trata de un tipo de papel verjurado.]
que es más recio, hecho de paño, de hilo. Cualquiera de estas tiradas contienen un estado de los grabados y pueden llevar, además, una Suite completa de grabados. La siguiente tirada es en papel más corriente y albergan un estado de los grabados. Por lo que hay que tener en cuenta el número de tirada, ya que no todos tienen el mismo precio. Los árabes introdujeron en la península la técnica artesanal para la fabricación del papel, utlizando fibras vegetales y después la madera ( siglo XVIII). La incorporación de las máquinas y agentes químicos bajó la calidad del papel. En la actualidad hay muy pocos sitios donde se pueda obtener estos papeles tan especiales”.
Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.
Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.
(definicions de paper a http://www.iberlibro.com/libros-antiguos-raros-coleccion/guia-coleccionista-libros/tipos-papel.shtml )
Frases sobre Bibliofília 374
Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre, tagged Bibliofília, bibliologia on 08/11/2014| 4 Comments »
“ Si la importància bibliofílica és, fins a cert punt, independent de la vàlua intrínseca del llibre, l’ideal és, però, que una i altra vagin juntes. No cal, doncs, encarir l’interès d’una col·lecció d’història de Catalunya, amb exemplars dels primers temps de la impremta entre nosaltres, alguns d’ells incunables – i tothom sap què vol dir, en les esferes de la bibliofília, un incunable català, sortit de les premses dels impressors alemanys que introduïren aquí la novella art o de llurs successors”.
rticle : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a Càtedra Màrius Torres. (inicial A de l’article citat).(imatges de l’article).
ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ
“ LIBROS ( Cuidado de los).
Las manchas de (los) dedos, se limpian dándoles un poco de jabón y después frotando ligeramente. Luego ( hay que) aclarar con agua pura, antes de dejar (las) secar entre dos hojas de papel secante nuevo.
Las (manchas) de humedad se quitan limpiando el papel con una ligera solución de Cloro. Aclarar con agua y secar luego como la anterior.
(Para)las (manchas) de aceite y de grasa, se pone un papel secante sobre la mancha y (se presiona) pasando una plancha no demasiado caliente. Se repite, cambiando el papel secante hasta que desaparezca. (Luego) se quitan los vestigios, pasando un pincel con Aguarrás templado al Baño de maría. Para aclarar el color del papel, que se habrá puesto amarillento, se aplica con un pincel (un poco de) Alcohol rectificado(1).
Las (manchas) de las moscas, ( se quitan frotando con un paño de algodón humedecido) con vinagre fuerte.
Las (manchas) de petróleo se (quitan) frotan(do) con (un paño de algodón humedecido ligeramente en) una solución de Amoníaco.
Las (manchas) de tinta (se quitan frotando con un paño de algodón humedecido ligeramente) con Agua Oxigenada.
Las (manchas) de las encuadernaciones (de piel) se quitan ( frotando suavemente) con miga de pan caliente.
Las (manchas) de grasa ( en las encuadernaciones de piel, se quitan) con una pasta de Bencina(2) y Magnesia.
Para lavar de un modo general las encuadernaciones ( de piel) se pasa una esponja embebida en espuma de jabón ( de taco, hecho con grasa y sosa cáustica). Se aclara luego con agua y se embadurna con una capa de Engrudo (3). Antes de que se seque, se frota fuertemente con un paño suave ( de algodón). Dejar secar completamente, antes de dar un Encáustico (4). Sobre los cantos polvorientos pasar una esponja húmeda.
Para desinfectar (los libros), tender en un cajón – que cierre bien – unas cuerdas a unos diez centímetros de separación y suspender los libros con sus hojas abiertas mirando al fondo. En el cajón, colocar un recipiente con Formol, cerrar y dejarlos en contacto con los vapores del Formol durante tres o cuatro días. Airear (5) los libros antes de colocarlos de nuevo en su sitio.
Para preservar los libros de las polillas se pone Alcanfor (6) o Esencia de Sándalo (6). El Alcanfor y la Esencia de Sándalo preservan ( a los libros) del ataque de los insectos. Por eso no deben faltar en la biblioteca.
Las manchas o suciedad en los Pergaminos se sacan pasándoles por la parte afectada una esponja embebida en Bencina.
Notas:
(1): El Alcohol rectificado se logra rebajando con agua al 85 / 15 % el Alcohol Etílico. Es el conocido como Alcohol de Quemar, no el alcohol terapéutico de las farmacias.
(2): La Bencina ( o Benzina) era un producto de limpieza que se vendía en las droguerías, derivado de la gasolina. Ahora existe un equivalente, el Benceno, quizás conocido con otro nombre, por razones de patente comercial.
(3): El Engrudo era un tipo de cola de pegamento, de venta en droguerías, y que se usaba para pegar etiquetas y otros papeles y cartulinas. Se usaba también en los trabajos de marquetería, para pegar maderitas finas. Se puede hacer de forma artesanal mezclando harina o almidón con un poco de agua, añadiendo luego algo más de agua hasta obtener una consistencia lechosa, que ha de calentarse lentamente, sin dejar de remover, hasta que la mezcla se espese.
(4): El Encáustico era un producto de venta en droguerías y que se utilizaba para sacar el brillo a los muebles y otros elementos del hogar, luego de haberlos limpiado, claro
(5): Airear es un verbo que se utilizaba mucho en Aragón y que significa ‘ ventilar un objeto durante unos días, poniéndolo a la intemperie, pero en lugar seco, protegido de la lluvia’.
(6): El Alcanfor y el Aceite de Sándalo se vendían en droguerías. Suponemos que todavía será posible obtenerlos, aunque quizás con otro nombre comercial.
Article:” Los cuidados de los libros”, on entre d’altres coses, Ana M. Pons León i Juan F. Pons León, parlant del seu pare, treuen a la llum uns escrits on el seu pare explica ho que ha aprés amb els anys per tenir els llibres ben cuidats, a Hibris: Revista de bibliofilia, ISSN 1577-3787, Nº. 45, 2008 , pags. 19-21.
Frases sobre Bibliofília 371
Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged Bibliofília, bibliologia, mercats on 10/10/2014|
“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.
Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.
Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.
Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.
Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.
Parades llibreters de vell a Santa Madrona
A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.
En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.
Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.
Parades llibreters de vell a Santa Madrona
Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.
-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.
Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.
ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ
“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.
De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.
En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.
Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.
Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.
Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .
Frases sobre Bibliofília 366
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Oficis del llibre, tagged Bibliofília, bibliologia on 24/08/2014| 2 Comments »
En tres punts podriem resumir les idees de Jaume Pla sobre el llibre de bibliòfil.
En primer lloc cal que tingui un text de qualitat amb un valor literari adient a l’obra que es pretén dur a terme. Un text d’aprenent pot malmetre l’obra d’un bon il·lustrador i una mala il·lustració pot desgraciar un text excepcional.
Aquest text, òbviament, s’ha d’imprimir i a l’hora de fer-ho cal pensar en quina lletra serà la més aconsellable. Cal pensar en la part tipogràfica.
Cada tipus de lletra té uns grafismes diferents i cada text expressa sentiments diversos. L’harmonia entre aquests tipus de lletres i el significat o l’època en què foren escrits els textos és fonamental a l’hora de pensar en un llibre de bibliòfil. Com també és fonamental la cura en la impressió.
Quan imprimim un text, els caràcters han d’estar en les millors condicions possibles, els perfils ben conservats i sense desgast, la pressió justa, la separació entre ratlla i ratlla perfecta, la distribució de les paraules uniforme. Cal també que el tintatge de tota la pàgina sigui regular i també la de tot el llibre.
El tercer aspecte a tenir en compte és el de les illustracions. És molt important que l’artista sàpiga interpretar el text amb imaginació i fantasia i que no perdi de vista que el seu treball s’haurà de mirar a la mateixa distància que el text i no pas més lluny.
¡ Quants artistes són bons dibuixants, bons gravadors o bons pintors, però no saben integrar el seu art en un text literari ¡ les illustracions, doncs, han d’interpretar el text en íntima concordança amb el seu sentit i a la vegada s’han d’integrar amb el conjunt visual de la lletra impresa”.
“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.
ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ
“ Una cosa es el libro bien ilustrado por un pintor con originales y otra cosa son las ilustraciones fotomecánicas. El libro de bibliofilia tiene unas características especiales: la tipografía ha sido cuidada, el papel es especial y unos pintores han realizado obras especiales para ese tipo de libro, suelen ser litografías, grabados, aguafuertes o puntas secas, también añade valor si están firmadas a lápiz y numeradas.
Cuando no se indique nada más que ilustración de… se está hablando de una reproducción fotomecánica, es decir, no es una litografía, ni un grabado, ni punta seca y ni un aguafuerte, que es realmente lo que le proporciona valor a esa ilustración. Por lo tanto, hay que cerciorarse de que en el libro se especifiquen las características de las ilustraciones porque si no pueden ser unas magníficas reproducciones fotomecánicas sobre un magnífico papel pero nada más.
El problema que hay en España es que no se aprecia el libro y nos encontramos con gente que o por desconocimiento o por aprovechar este desconcierto arrancan las litografías para sacarlas al mercado. Desgraciadamente muchas veces valen más las litografías que el propio libro. Esta situación perjudica muy gravemente al coleccionismo del libro. Generalmente el coleccionista tiene un gusto estético exquisito y comprende que cada parte forma el libro. En España no se ha dado apenas importancia al libro, siempre ha sido un tema de unos pocos, si la gente sigue comprando litografías sueltas estarán fomentando esta picaresca que destruye el arte y la literatura, perjudicando nuestro Patrimonio. Hay libros bellísimos que corren un grave peligro si no se para este tipo de prácticas. Uno de estos libros es el Viaje a la Alcarria ilustrado con litografías originales a color de Redondela, estas obras aparecen en el mercado sueltas y enmarcadas para su venta”.
Del Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.
Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos .
Frases sobre Bibliofília 359
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Ex bloguis, Ex libris, Oficis del llibre, tagged Bibliofília, bibliologia, exlibris on 03/07/2014|
“Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡.
Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc I de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la historia de làrt del nostre país.
De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.
D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.
“L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.
Exlibris, tots, a la Biblioteca de Catalunya
Guardes del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas
“ Guardas en papel, jaspeado, lomos fatigados, impresos en vitela, libros intonsos, ex libris y exdonos de personajes desaparecidos se citan cada noviembre en la Plaza Nueva. Por allí vagan los bibliófilos de toda estirpe, los vivos y los muertos, los que buscan con obsesión los libros raros para su biblioteca in progress con los que quedan minúsculas huellas de sus biografías, como papeles olvidados o cabellos o recuerdos en ejemplares que fueron suyos.
Hay un soliloquio de bibliólatras – porque esta fiebre libresca puede considerarse una religión – que plantan su altar a santa Wiborada,
mártir salvadora de bibliotecas, a la que se encomiendan para encontrar primeras ediciones, libros raros o intonsos de páginas aún por desvirgar.. Hay también en las casetas de esta Feria del Libro Antiguo y de Ocasión libros usados, baratos y con mil historias entre sus páginas. Y adivinamos los lectores que hay detrás de estos volúmenes, imaginamos cómo eran por las frases subrayadas, por la doblez de la página en la que interrumpieron su lectura e incluso algunos detalles de gusto como el secreto de sus exlibris y hasta el día y por qué lo compraron.
Lo más terrible es ver los ejemplares dispersos de las bibliotecas devastadas, los libros de alguien que con cuidado formó su biblioteca para que al morir los despreocupados descendientes los vendieran en almoneda. Esos lectores difuntos sufren recorriendo las casetas de la Feria y los plúteos en los que se exhiben los tesoros que con tanto mimo compraron, cuidaron y leyeron”.
Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.
biblioaprenent
Categories
Mapa de Llibreries de vell de Catalunya
Mapa de Librerías de Viejo en Madrid y alrededores.
Mapa de Librerías de viejo en Andalucía y Extremadura
Liburutegi antiquarianen mapa Euskal Herria / Mapa de Llibreries de Vell d’Euskal Herria.
Mapa de Librerías de viejo en Aragón.
Mapa de Librerías de libros antigos en Galicia.
Mapa de Librerías de viejo en Asturias y Cantabria.
Mapa de Librerías de viejo de Castilla – La Mancha y Murcia
Librerías de viejo en Castilla – León y en La Rioja
-
Llibreries de Vell a la Catalunya Nord
Mapa de Librerías de viejo en Canarias.
Arxius
Traductor
Cercador
Comentaris
El ratolí de biblioteca, Carl Spitzweg, 1850
llibrera japonesa gravat de Torii Kiyonobu (1664-1729)
Etiquetes
Aforismes. bibliocleptomania bibliodiccionari bibliofàgia Bibliofília Bibliografia bibliologia bibliomania bibliophilie Bibliophily biblioteca biblioteconomia biblioteques Bibliòfil Bibliòman bouquinistes Brugalla Calcografia catàlegs col·leccions dailyprompt documentació edició Encants Enquadernacions errates Escola de Bibliotecàries Estampes Ex-libris exlibris Fira del llibre Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern Goigs il·lustracions Impremta Incunables La Rosa Vera literatura popular llibre antic Llibreria llibreria antiquària llibres d'artista llibres rars Llibres vells Llibreter llibreter de vell Llibreters de vell llibre vell mercats museu de la Impremta Museu del Llibre Museus d'Arts Gràfiques Oficis del llibre Old books Paraules restauració de llibres romanços taxació de llibres Tipografia Xilografia
Biblioaprenent 
