En tres punts podriem resumir les idees de Jaume Pla sobre el llibre de bibliòfil.
En primer lloc cal que tingui un text de qualitat amb un valor literari adient a l’obra que es pretén dur a terme. Un text d’aprenent pot malmetre l’obra d’un bon il·lustrador i una mala il·lustració pot desgraciar un text excepcional.
Aquest text, òbviament, s’ha d’imprimir i a l’hora de fer-ho cal pensar en quina lletra serà la més aconsellable. Cal pensar en la part tipogràfica.
Cada tipus de lletra té uns grafismes diferents i cada text expressa sentiments diversos. L’harmonia entre aquests tipus de lletres i el significat o l’època en què foren escrits els textos és fonamental a l’hora de pensar en un llibre de bibliòfil. Com també és fonamental la cura en la impressió.
Quan imprimim un text, els caràcters han d’estar en les millors condicions possibles, els perfils ben conservats i sense desgast, la pressió justa, la separació entre ratlla i ratlla perfecta, la distribució de les paraules uniforme. Cal també que el tintatge de tota la pàgina sigui regular i també la de tot el llibre.
El tercer aspecte a tenir en compte és el de les illustracions. És molt important que l’artista sàpiga interpretar el text amb imaginació i fantasia i que no perdi de vista que el seu treball s’haurà de mirar a la mateixa distància que el text i no pas més lluny.
¡ Quants artistes són bons dibuixants, bons gravadors o bons pintors, però no saben integrar el seu art en un text literari ¡ les illustracions, doncs, han d’interpretar el text en íntima concordança amb el seu sentit i a la vegada s’han d’integrar amb el conjunt visual de la lletra impresa”.
“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.
ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ
“ Una cosa es el libro bien ilustrado por un pintor con originales y otra cosa son las ilustraciones fotomecánicas. El libro de bibliofilia tiene unas características especiales: la tipografía ha sido cuidada, el papel es especial y unos pintores han realizado obras especiales para ese tipo de libro, suelen ser litografías, grabados, aguafuertes o puntas secas, también añade valor si están firmadas a lápiz y numeradas.
Cuando no se indique nada más que ilustración de… se está hablando de una reproducción fotomecánica, es decir, no es una litografía, ni un grabado, ni punta seca y ni un aguafuerte, que es realmente lo que le proporciona valor a esa ilustración. Por lo tanto, hay que cerciorarse de que en el libro se especifiquen las características de las ilustraciones porque si no pueden ser unas magníficas reproducciones fotomecánicas sobre un magnífico papel pero nada más.
El problema que hay en España es que no se aprecia el libro y nos encontramos con gente que o por desconocimiento o por aprovechar este desconcierto arrancan las litografías para sacarlas al mercado. Desgraciadamente muchas veces valen más las litografías que el propio libro. Esta situación perjudica muy gravemente al coleccionismo del libro. Generalmente el coleccionista tiene un gusto estético exquisito y comprende que cada parte forma el libro. En España no se ha dado apenas importancia al libro, siempre ha sido un tema de unos pocos, si la gente sigue comprando litografías sueltas estarán fomentando esta picaresca que destruye el arte y la literatura, perjudicando nuestro Patrimonio. Hay libros bellísimos que corren un grave peligro si no se para este tipo de prácticas. Uno de estos libros es el Viaje a la Alcarria ilustrado con litografías originales a color de Redondela, estas obras aparecen en el mercado sueltas y enmarcadas para su venta”.
Del Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.
Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos .
Bon complement per a l’exposició de cal Palau Antiguitats!
si hi aniré, pel que dius segur que estarà força bé.