“ Si parlem de menes de lectors cal referir-nos també a la gama variadíssima de llibreters. D’aquests n’hi ha que són en la més alta jerarquia intel·lectual, eminents bibliògrafs, homes d’una gran cultura, però n’hi ha que no saben llegir ! Sí, senyors, nosaltres coneixem llibreters, marxants de llibres, que no saben llegir.
Totes aquestes característiques prenen grans proporcions en aquest mercat del Paral·lel, per on desfilen milers d’assadegats de cultura, al cap i a la fi.Ací, igual com és un sacrilegi parlar de la crisi de lectors, ho és fer esment de la crisi del llibre.
Imatge trobada en el vlok La gran novel·la de Barcelona ( http://www.barcelonallibres.cat/2014/07/un-crim-al-paralelo.html )
A cinc i a deu cèntims, llibres ! No existeix la crisi del llibre, perquè el llibre no és car. Heu-vos ací el secret, la nota sensacional: Hom pot comprar per deu i per cinc cèntims, a lesParades del Paral·lel, un llibre. No ho creieu? Les vistes adjuntes en són una prova contundent. Nosaltres, a aquests preus hi hem vist obres de l’Ibsen i el ‘Discurs del Mètode’ de Descartes !
Cultura popular? Dieu-me si no fan goig aquestes piles de volums amb el rètol que els presideix. ‘A 25 ctms. el tomo ( sic) ‘A 5 ctmc’. ‘Ganga, novel·les a 0,15, ‘A 0,005’ i ‘A 0,10’.
Al costat d’aquests, que simplement donen el valor material dels millors amics de l’home, hi ha aquells altres que us assessoren respecte diversos detalls de la compra i venda de llibres. ‘Se compra y vende en firme’, ‘Aventuras a mitad de precio’, ‘Todas las obras de texto llevan un precio marcada en lápiz’ i, també – fixeu-vos bé amb aquest reny –‘Esto no es un Salón de Lectura’ que es dreça com una amenaça per tal de recordar al que s’embaladeix en la lectura dels llibres estona i més estona sense comprar-los, la responsabilitat en què incorre.
Un llibre que val 25.000 pessetes, i el bo del cas és que un dia podria molt bé trovar-se’n un d’igual, per atzar entre el grapat de llibres que hom tira per terra.
Obrim l’ull, doncs. Nosaltres us podem assegurar que serien molt poques persones que es donarien compte, davant d’una d’aquestes joies, del seu valor. Un llibre com del que reproduïm la portada, no fa pas massa dies que es trobava en un prestatge d’una llibreria de vell de Barcelona, en un d’aquests establiments foscos, plens de pols i de paper, que estan estaborats pels carrerons de la vella ciutat. Fora valorat per un consell de tècnics amb 25.000 pessetes, i avui està disposat en un Banc. Ja hi ha qui pretén comprar-lo per una quantitat molt aproximada a la que es fixà.
Podeu ben creure el que hem dit. Els Encants de Barcelona s’han comprat – igual com ha succeït en tots els mercats semblants d’arreu del món – llibres per tres i quatre rals que poc després eren venuts per uns quants centenars i, també alguna vegada, milers de pessetes.”
Article “Llibres ! Llibres!” de A. i E. P.
ζ ζ ζ ζ ζ ζ ζ
Blanco y Negro, p.19- 19 octubre 1898.
“Los bibliófilos, ¿ nacen o se hacen?: ¿ Cómo y dónde se forman los Bibliófilos?. Normalmente son auto-didactas en cuanto a la Bibliofilia se refiere, si bien esta es una vivencia que se suele transmitir en el ámbito familiar. ¡Maravillosa tarea de los abuelos¡. Se amplía con la lectura y el conocimiento de otros libros sobre la materia.
El Bibliófilo, de Gutiérrez Solana.
La observación, la charla con otros bibliófilos más documentados y/o veteranos. Naturalmente, ese conocimiento – no me atrevo a decir Sabiduría – puede enriquecerse por el paso por los estudios universitarios. A veces conocemos la extraordinaria condición de un Bibliófilo, luego de su muerte, cuando sus herederos descubren de forma casual las joyas que atesoró quien nunca presumió de sus posesiones bibliográficas. Otras veces no llegan a descubrirlo, sino que al librero anticuario a quien le ‘toca la Lotería’ de comprar la biblioteca del ‘tío sacerdote, solterón claro’ que llenó la casa del pueblo con sus libros, que no podemos trasladar al piso de la ciudad por falta de espacio. ( Y de ganas). Y hemos de venderlos… muy a nuestro pesar…
Allí se encuentran los tesoros de quien dedicó sus ahorros, sus tiempos libres a esos objetos tan discretos y poco exigentes. Que miraba, remiraba y casi veneraba con admiración y deleite. Don Julio Caro Baroja, otro solterón, nos dijo a los libreros españoles un año que le dimos un homenaje que ‘los libros son el único objeto que conozco, que merezca ser motivo de culto’ “.
Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.