“ Però malauradament no tots els llibres que tenen una bona tipografia, un bon text o bones il·lustracions es poden considerar llibres de bibliòfil. Cal que tots els ingredients esmentats estiguin en perfecte equilibri els uns amb els altres i que el conjunt formi un tot unitari i compacte. Un llibre d’aquest tipus serà considerat obra d’art perquè la cura en la tipografia i l’harmonia entre el text i la imatge entren en perfecta relació, conferint a l’obra un aspecte particular on la qualitat hi és present arreu.
L’avantatge de Jaume Pla per fer un llibre d’aquesta mena és que era també artista il·lustrador i coneixia les dificultats o les possibilitats de la imatge. Com a gravador ( els llibres de La Rosa Vera són il·lustrats amb gravats originals), Jaume Pla sabia quin paper era el més adequat segons el color, la textura o la consistència de les fibres. Coneixia quina pressió s’havia de donar al tòrcul perquè la petjada de la planxa no afectés visualment el text i que a la vegada la imatge sortís ben impresa.
El fet que Jaume Pla fos alhora director, il·lustrador i estampador ha estat fonamental perquè el resultat obtingut mereixés la qualificació d’objecte d’art”.
“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.
Imatges Associació d’Amics de Jaume Pla http://www.jaumepla.info/gravats.htm
ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ
“ Las definiciones de la voz ‘bibliofilia’ son variadas, según consultemos el DRAE o el ya clásico de la bibliotecaria de Paniza, Doña María Moliner. Bueno sería matizarlas, según los distintos perfiles de los lectores o de los libreros, ya que resulta variado el amor que cada uno de ellos siente hacia los libros bellos y bien hechos.
Hay elementos comunes como, por ejemplo, los gestos casi rituales, que los bibliófilos realizan, cuando se encuentran con un libro bello en sus manos, entendiendo la belleza del continente, al margen de la riqueza del texto. Su forma de tomarlo con las manos, de abrirlo lo suficiente, pero no demasiado, para conocer la belleza de sus grabados y la limpieza de su impresión. A veces, incluso, lo huelen, y no crean que es un gesto superfluo, pues a los olfatos cultivados les permite saber si esa encuadernación ha sido `lavada`. Siguiendo con la encuadernación, el repaso de los menores detalles, como los hierros o nervios en el lomo, los adornos, la suavidad de tacto de los materiales usados, especialmente en las pieles. La manera de frotar suavemente con las yemas de los dedos pulgar e índice, para conocer la consistencia y gramaje del papel usado. El examen de los grabados e ilustraciones, lupa en mano, literalmente.
Tras el examen físico del libro viene la búsqueda de detalles bio-bibliográficos acerca de los autores, impresores, traductores, encuadernadores e incluso de los editores. Si el examen de todos esos detalles ofrece un resultado satisfactorio, la conclusión en sencilla e inmediata: llega el deseo de poseer ese libro, claro”.
Article: “Librero y Bibliófilo, ¿Son actividades compatibles?”, de Juan F. Pons León, a la web Cepaec Siglo XXII.
http://www.cepaecsiglo22.org/index.php/escritores-othermenu-38/513-librero-y-bibliofilo-son-actividades-compatibles
Biblioaprenent 
Bona definició de qui fou en Jaume Pla. Un artista integral a reivindicar!
De fet el segon text és complementari de la capacitat de Jaume Pla de crear llibres.
La tesi de M. Mercé Casanovas i Aleix és força interessant.
Les conferències que el Sr. Pons León donava a Jaca , en el cursets sobre Llibre Antic que organitzen quasi cada any, també eren molt interessants i instructives.