Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

Impremta Babel

                                       babel-198x300.gif

            El dia de Sant Jordi vaig començar a llegir el llibre Impremta Babel d’Andreu Carranza, avui diumenge, a les sis i escaig l’he acabat. 

           Llegir llibres en tant poc temps no em passa gaire, és molt difícil iniciar la lectura d’una novel.la i restar impacient per continuar-la una vegada deixes de llegir-la per fer altres coses. 

           Aquest llibre parla de d’impressors, de llibreters, d’editors, parla de llibres, i voldria dir moltes coses, però ja hi ha gent especialista en aquestes matèries que en parlaran, jo només puc dir que m’ha emocionat i escriuré aquí una frase del llibre que em sembla molt maca, es la frase que inicia el capítol 21: 

           ” La memòria, més que un punt final, estàtic, l’escena immòbil d’un retrat, és un riu, un corrent d’aigua que sempre està en moviment, que es regenera amb l’acte de rememorar. És capaç de fer-nos veure les coses velles amb ulls nous i això ens obre portes secretes, connexions insospitades, i ens sorprenem de nosaltres mateixos perquè anem ampliant o inventant el mateix record amb detalls que ens havien passat desapercebuts que ens obren finestres a mons ignorats”.    

        I en aquestes quatre ratlles, que no apunt, només afegir que llegir és una de les millors coses que aprenem, i si les lectures són com la d’aquest llibre, aleshores la felicitat que podem sentir mentre llegim no és gaire lluny.

Read Full Post »

                      expo_amades1.jpg

                                              Amadescedari 1 

            Això d’organitzar un Amadescedari ( com el meravellós Avlokcedari dedicat a Brossa) sembla una cosa difícil, i crec que no estan preparant res i de moment amb la pàgina de la Fundació Joan Amades ja n’hi ha prou, em sembla una pàgina força interessant, informen, escriuen, comenten i diuen  moltes coses sobre Joan Amades (no APUNTEN res); hi ha una biografia i una bibliografia molt acurades, informació sobre Exposicions, sobre l’Arxiu del senyor Amades, ( APUNTS no), etc.

            Avui he entrat a Iberlibro i a Uniliber, he buscat llibres en venda de Joan Amades, a Iberlibro he trobat 469 llibres i a Uniliber 379, són els mateixos de les mateixes llibreries, la majoria espanyoles, només hi ha una petita diferència, bé, no tan petita, a Iberlibro els llibres surten una mica més cars, els mateixos llibres i a les mateixes llibreries els preus varien, per exemple: 

Divinitat del pa, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 2.40 €, a Uniliber 2 €.

 Justícia popular, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3 €, a Uniliber 2,50 €.

 La barretina, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 9€, a Uniliber 8€.

 La nina ( ed. Facs.), = llibre i = llibreria, a Iberlibro 16.50€, a Uniliber 15€.

 Els estudiants, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 35.65€, a Uniliber 31€.

 Refranyer Popular, = llibre i = llibreria,  Iberlibro 60€, a Uniliber 54€.

 Costumari Català, = libres i = llibreria, a Iberlibro 220€, a Uniliber 200€.

 El pessebre, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 295€, a Uniliber 280.25€.

 Auques comentades, = llibres i = llibreria, a Iberlibro 385€, a Uniliber 350€.

 El Pirineu, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 660€, a Uniliber 600€.

 Els soldats, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3450€, a Uniliber 3000€.  

           En algunes llibreries el preu és el mateix, en una només varia uns 10 €, però en unes quantes els preus són força diferents,  com més car és el llibre més diferència hi ha. Són coses de la venda de llibres de vell, de segona mà, usats, antics o com vulgueu dir-li. Per cert mirant a la ILAB els preus també canvien una mica. 

            Com veieu el que no té un llibre d’ En Joan Amades és perquè no vol, però mireu primer on el compreu si ho feu ‘online’.

            A la Fundació Joan Amades hi ha 196 inscripcions a títol personal i 158 entitats, desitjo que entre tots facin moltes coses, no per un Amadescedari, però segur que sortirà un molt bon any Amades 2009.

Read Full Post »

117368802_5bcebdd943_mjimmoore.jpg

“ L’especialitzada i estreta relació entre producte i venedor que caracteritzava les botigues de llibreters es trencava en altres centres comercials on confluïen diversos objectes amb la necessitat pecuniaria de vendre’ls. Els intents corporativistes dels llibreters per controlar la venda de llibres xocaven amb la realitat de mercats paral.lels d’ocasió, les fonts d’aprovisionament dels quals no eren tan sols els robatoris a particulars o els béns inventariats de difunts, de processats o d’endeutats. El preu elevat dels llibres i els salaris exigus dels aprenents motivaven que aquests circuits es nodrissin també de robatoris a les llibreries.

La noblesa no va utilitzar massa el mitjà de la subasta pública per solucionar problemes econòmics; la majoria dels béns i, concretament, els llibres van haver de seguir el camí de l’herència. El clergat va exercir de vèrtex difusor de la cultura religiosa a través del llibre; els eclesiàstics destacaven notablement quant a la circulació interna del llibre en el seu estament privilegiat. Omnipresent als encants, adquirien la majoria de llibres que havien pertangut a companys o a membres del grup en general; breviaris, missals i diürnals van constituir el gruix fonamental dels llibres adquirits, tot i que no van ser els únics. Els compradors d’aquests llibres religiosos no tenien, al marge del clergat, un perfil sociocultural definit, no existien clienteles especifiques per a aquest tipus de lectures. Així mateix, la circulació d’obres de la literatura catalana medieval ( Llibre dels Àngels, Tirant lo Blanch…) entre els sectors populars alfabetitzats de la ciutat es produí – en bona mesura – per la venda d’aquests llibres als encants del clergat”.

  Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.

Read Full Post »

No, Avui, no.

              

No       ,     logo_avui.gif   ,   N0 

No, Avui, no (2) 

                       El 12 de setembre de 2008 vaig escriure en el meu vlok ” No, Avui+, No”. Parlava dels diaris en general i de l’Avui en particular.

  Avui vull tornar a escriure de l’Avui perquè cada dia em defrauda més. 

 7 de febrer de 2009: Suplement Cultura ( Suplement setmanal de llibres i art).

  Té 20 pàgines, la lletra es de mida més gran que la normal de la resta del diari: 

Primera pàgina: foto de Darwin en blanc i blau.

  Espais en blanc: quasi 2 pàgines.

  Espai ocupat per fotografies: quasi 5 pàgines.

  Anuncis: 1 pàgina i una miqueta més.

  Pàgines escrites: 20 – (+-)8 = 12 de 20 (+-).

  La lletra és més grossa i els tamanys  dels titulars van des de 14-16-18 a 100 (+-); no ho sé exactament, com a mostra a les pàgines 8-9 parlen de Darwin, hi posen el seu cognom ( 6 lletres) com a títol, ocupant al menys mitja pàgina i hi afegeixen 3 fotografies que sumades als diferents titulars i frases als marges donen un article d’una pàgina escassa. 

  Crítiques de llibres: ja ho vaig escriure, però hi afegeixo quelcom més, això de les puntuacions d’1 a 5 no m’agrada. Segons els crítics, 1: Dolent, 2: Regular, 3: Bo, 4: Molt Bo, 5: Excel.lent. Crec que el 2 sobra, o es bó o és dolent ( o t’agrada o no t’agrada), o molt bo o molt dolent i si voleu, fins i tot, excel.lent, etc. Però Regular ¡¡¡, no em sembla apropiat per un llibre. I es possible que molta gent pensi que no val la pena llegir un llibre considerat Regular, que potser és molt millor del que diu el “crític”, aquestes coses són, crec, molt variables, molt de cadascú. 

 En el cas d’avui, el llibre considerat Regular ocupa 1 pàgina del suplement Cultura, bé mitja, doncs l’altra meitat està ocupada per una foto gran de l’autor i una petita del llibre i titulars a quin més gran, penso que dedicar una pàgina sencera a un llibre d’aquesta mena és una pèrdua de temps i d’espai.

 Per acabar-ho d’arrodonir, a la pàgina 2 i en l’apartat “Jo ja ho sabia”, escriuen: ‘INFRAESTRUCTURA: “Qui no llegeix és perquè no vol… ACABEN DE PUBLICAR ” Llibreries de Barcelona”, una guia…’ .ACABEN DE PUBLICAR em sembla una falta de professionalitat de l’autor de l’article o al menys denota que no està al dia de publicacions.

  Aquest llibre el van publicar el novembre de 2008, fa més de 3 mesos, crec que ACABEN DE PUBLICAR seria més afortunat si el llibre hagués estat editat aquesta setmana o l’anterior, però si ja fa 3 mesos em sembla fora de lloc.

   Ah¡ i el llibre té bastants errors, ja em vam parlar en el vlok Diari d’un llibre vell ( 11 novembre 2008), però hi torno, ja que a l’Avui està d’actualitat i li sembla molt interessant.  Només quatre coses: 1: hi falten llibreries de vell molt importants, 2: diuen en el llibre que unes poques llibreries tenen contacte o estan a Iberlibro o a Uniliber quan de les de vell, rars, usats, saldo, etc., el 90% al menys són en aquests llocs o a Internet, 3: d’algunes llibreries diuen moltes, moltíssimes coses i escriuen moltes línies, d’altres quasi no diuen res, algunes nomès 1 línia.

  Hi ha més coses, però, per acabar, d’una llibreria diuen “ estan col.locats amb força rigor” ( els llibres) i penso o que no hi han entrat o que no ho han mirat tot, es una llibreria amb algunes coses més o menys ordenades, però el 70% o més dels llibres estan posats per anar buscant i anar trovant qualsevol cosa a qualsevol lloc.

    En fi potser hi te alguna cosa a veure que Columna i Avui estiguin en el Grup Planeta. 

         Bé, jo volia parlar de l’Avui, ho sento. Però curiosament en el Quadern d’El País del dijous amb 8 pàgines amb fotos i anuncis quasi hi ha més informació que en tot el Suplement Cultura de l’Avui.

Read Full Post »

Oficis del Llibre 6

ts13.jpg 

“ El nou gremi, ara ja de llibreters i impressors, nasqué el 1787, essent aprovades les seves ordinacions pel Consell de Castella al 1789. Significà la fi de la llarga sèrie de conflictes que havien enfrontat els dos oficis del llibre? Qui es va incorporar al gremi d’immediat van ser els propietaris de taller: eren ells els que havien negociat amb els llibreters el contingut de les noves ordinacions. Però els oficials impressors es negaren, obrint un nou pret contra el gremi en defensa de la seva condició de treballadors lliures. Ja al 1785 aquests oficials s’havien enfrontat amb els seus patrons: es van reunir ‘ clandestinament’ per exigir una pujada dels salaris, sota l’amenaça d’abandonar el seus treballs. I, en aquells moments, n’hi havia molta, de feina, a les impremtes¡ Sembla que els oficials eren pocs per cobrir tota la feina. Així ho reconeixien els mateixos amos de les impremtes, que els acusaven d’indubordinació i de disuadir els aprenents dient-los que si continuaven a l’ofici d’estamper serien uns pobres miserables. Els arguments es tornen a repetir, ara per part del gremi, davant la negativa dels oficials a subjectar-se a la corporació. La seva incorporació no es produí fins el 1794, previa signatura de dues concòrdies que milloraren les seves condicions d’ingrès”. 

Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp. 35.

Read Full Post »

 294989946_6b950bc83d_mbibliophile1felixh.jpg

“ El comerç del llibre en la ciutat de residència del lector fou insuficient per assortir les elits intel.lectuals catalanes. La correspondència és, sens dubte, una font excel.lent per conèixer els gustos literaris d’aquestes elits i la circulació de llibres a llarga distancia entre particulars, una pràctica paral.lela al comerç d’importació realitzat pels llibreters barcelonins, però amb característiques molt diferents. Aquests llibres els encarregaven per un interés especial envers una temática concreta o per raons professionals, per una publicació recent o pel llibre antic. Sens dubte, aquestes informacions ens permeten conèixer els casos de lectors i la temàtica que va poder desembocar en llibres ‘ efectivament llegits’, a més de mostrar l’existència de xarxes de relacions en les quals els seus membres atorguen al llibre i a les informacions sobre llibres un paper estimable en els seus vincles socioculturals, tant com a senyal d’amistat com de valor de canvi”.  

Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.

Read Full Post »


ts22.jpg

“ La presència, entre els barcelonins, de la cultura escrita en totes les seves manifestacions era, òbviament, més àmplia que la simple possessió del llibre. Amb l’arribada de la impremta, les possibilitats d’accés al text escrit augmentaren; el llibre o qualsevol tipus d’impressos es trobaven disponibles a diversos espais públics de la ciutat. El carrer de Llibreteria i la plaça de Sant Jaume suportaven el gruix fonamental del comerç de llibres en el seu vessant corporatiu. Pas obligat per a molts recorreguts, les llibreries d’aquesta zona s’obrien a l’exterior amb els seus seleccionats aparadors, incitant les mirades i una progresiva familiaritat amb el llibre com a objecte comercial.Els llibreters eren el centre d’una ‘teranyina’, el punt de covergència d’una sèrie de circuits intel.lectuals, induatrials i comercials. Les llibreries posseïen dues projeccions coincidents, l’externa i la interna; així, l’espai de la botiga s’integrava al carrer i, al seu voltant, es creava un ‘ microespai llibresc’, força diferent que la sociabilitat generada en l’encant.Qui comprava? Una aproximació a la clientela de Joan Guardiola, llibreter barceloní de mitjan segle XVI, segons els registres de deutors de la botiga apuntats en el seu inventari post-mortem, permet conèixer els grups socioprofessionals de Barcelona, potencialment lectors. La clientela jurídica era la més nombrosa, de 76 registres, 24 pertanyen a aquest grup, del qual 18 són juristes i 6, notaris. La clientela eclesiástica comptava amb tres membres del clergat regular ( dos d’ells jesuïtes? I la resta, fins a 17, eren canonges i preveres d’Urgell, Girona, Perpinyà i Barcelona. Entre el grup sense especificar la professió, destaca el nombre elevat de clients d’altres localitats: Tàrrega, Igualada, Vic, Perpinyà i Valencia, punts de compra i distribució dels seus productes en els circuits interiors del Pricipat”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 28-29.

Read Full Post »

Vivlioteka de LG i V

Fa dies vaig demanar una maquineta de fer punta al llapis, la bibliotecària no la trobava i finalment va treure un ” sacapuntas” , he buscat el nom d’aquest instrument en català i no hi ha manera, potser no té traducció, no ho sé, només he trobat “Maquineta per treure punta…”. El cas és que em va recordar temps llunyans i després de tants anys vaig veure que això de treure punta al llapis és com anar en bicicleta, no s’oblida pas, fins i tot deixant el llapis en condicions vaig gaudir, bé, no tant, però quasi quasi.
  Vaig a la biblioteca tantes vegades com puc, una estona al menys, dos o tres dies a la setmana.
  Consulto llibres i revistes, i cada dia, quasi cada dia, m’ensenyen alguna cosa nova. Coses que qualsevol persona sap o coneix, però jo soc ignorant total en aquest tema, ara ja no tant, a poc a poc vaig aprenent.
  Desprès he vist que la cosa és més senzilla, tot ha sigut possible perquè la gent que treballa a la biblioteca m’ha tractat molt bé i m’ha posat al dia d’aquestes coses que ara ja sé de què van o què volen dir, com que CL és Col.lecció Local, FH Fons Històric, etc.
  La fotocopiadora no va gaire bé, però sempre m’ajuden i ahir vaig descobrir que fins i tot fan fotocòpies per encàrrec, pagant si, però poc, i la feina que fan val la pena, facilita molt les coses.
  No sé els noms dels que hi treballen, quasi tots són dones/noies i potser un parell d’homes, no n’estic segur, és igual.
  Tots estan sempre, en el meu cas, atenent qualsevol qüestió sense posar cap problema, informant i explicant tot el necessari perquè la busca de llibres o revistes sigui d’allò més fàcil.
  A vegades hi ha una mica de xivarri, sobretot en el pis de sota, dedicat a les revistes, els diaris, la música i on també tenen les pantalles d’Internet, però de tant en tant s’escolten  alguns shhhhhh… i la cosa torna a la normalitat.
  Sé que fan diferents coses per nens i per adults, contes, conferències, mini cursets, presentacions, etc., normalment no hi vaig, però fa temps va fer una xerrada l’escriptor Emili Teixidor, va ser una estona molt profitosa.
  Què no m’agrada?, l’ascensor és molt molt lent; a vegades fa molta calor, i alguns dies no hi ha lloc per seure malgrat que les cadires són buides, les ocupen, omplen la taula de papers i llapis i marxen al carrer a petar-la i de tant en tant tornen i s’estan una estona a la biblioteca, xerren, es miren, riuen i estudien, i sembla que hi ha gent que reclama més temps i més espai a les biblioteques per estudiar (¿), crec que als Instituts i altre col.legis hi ha força espai ( i biblioteques) per fer aquestes coses, però sembla que aquests llocs no agraden gaire (¡), no sé perquè. Fa no gaire en un article a la premsa es parlava d’un estudi sobre aquest problema i les conclusions més clares, en un percentatge molt alt, eren que la gent que va a les biblioteques hi va a passar l’estona fent diverses coses, i la majoria d’elles tenen poc a veure amb l’estudi.
  Més. Tinc un llibre a casa, vull renovar el préstec perquè no he acabat de llegir-lo i m’interessa treballar amb ell. Ja l’havia renovat una vegada, però a la biblioteca, un noi em diu que es poden renovar les vegades que vulgui *, fa temps em van dir que només es podia renovar dues vegades, es tornava i en uns dies es podia tornar a demanar ( + -).

  Ahir ( 28 novembre 2008) el volia renovar perquè el tenia que tornar el dia 4 de desembre, però marxo fora de la ciutat i el dia 4 no hi seré; a la biblioteca una noia em va dir que el tenia que tornar, vaig pensar que ja l’havia renovat dues vegades i no vaig posar cap objecció.
  Aquest matí he anat a la biblioteca ( a les deu del matí) a tornar-lo, però com no ho tenia clar he preguntat a la noia quantes vegades l’havia renovat, m’ha dit que una, però que no el podia tornar a renovar perquè estava reservat **.
  Em pregunto, si estic fora de la ciutat, per feina o esbarjo i vull renovar un llibre per telèfon, com he fet altres vegades, si em diuen que està reservat i no el puc renovar, què he de fer ?, tornar de vacances, deixar el que estigui fent en un altre lloc encara que sigui lluny i tornar a casa per tornar el llibre ?, m’arrisco a que em posin “càstigs” *** per tornar-lo amb retard, alguna vegada em va passar, vaig tornar un llibre fora de plaç i no vaig poder tornar a agafar llibres en préstec fins uns quants dies, no recordo quants, després. 

               I els horaris  ?, molts joves amb ganes d’estudiar es queixen dels horaris, volen que la biblioteca es tanqui molt més tard de l’horari normal, jo no demano tant, però l’horari no em sembla gaire adequat, és el següent: Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10 a 20; dimarts de 16 a 20 i dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 20. Crec que l’horari no és un bon horari, clar que aquest tema és complicat, hi ha gent que vol biblioteca per la nit, diuen que per estudiar, jo en tindria prou si obrissin a les 9 del matí i tanquessin a les 9-10 de la nit, però cadascú té les seves preferències.  Una cosa de l’horari que no m’agrada és que el Servei de Préstec **** finalitza 15 minuts abans de tancar la biblioteca, en el moment que sona un timbre. Dues o tres vegades he sentit el timbre i he deixat de treballar per baixar al pis de baix per demanar llibres en préstec, entre que ho deixo, recullo les coses i em poso la bufanda i l’abric han passat al menys cinc minuts; quan arribo a baix em fan mala cara i em diuen que el timbre ja ha sonat. Així i tot crec que les dues o tres vegades que ha passat això m’han deixat agafar els llibres, però no em sembla bé aquesta norma.
  I a la sala de lectura no hi ha ni un penja-robes, a l’estiu no és problema, però ara a l’hivern fan falta, tothom té abrics, bufandes i gorres per terra, perquè a vegades es poden posar a la cadira del costat, però moltes vegades estan totes les cadires ocupades ( i que duri ¡) i no hi ha manera de deixar les coses en condicions.
  Tampoc em va agradar, un dia buscant llibres a l’ordinador, trobar un lloc on posava  “ No retornat”, on normalment posa Exclòs de préstec, Reservat, No disponible, etc. I no em va agradar perquè crec que si un llibre no el tornen el que haurien de fer es comprar-ne un altre igual o semblant, a vegades alguns llibres ja no es troben, però el que jo vaig veure amb aquestes paraules és un llibre crec que bastant fàcil de reemplaçar per aquell llibre que algú no va retornar. Suposo que deuen ser coses de la Normativa, coses que molts desconeixem. Em tindré que mirar millor això de la Normativa, segur que aprendré més coses.
  Només vull deixar clar que les Biblioteques i la gent que hi treballa són molt importants, fan una feina necessària perquè els que hi anem puguem fer coses, puguem treballar i puguem gaudir de les bones estones que allà dins es poden passar.
   I a la Biblioteca de LG i V crec que la professionalitat dels que hi treballen està garantida, però el més important és que el tracte amb els usuaris és molt molt bo. 

(* Normativa : es poden renovar dues vegades.

* * Normativa : es pot renovar un llibre sempre que no hi hagi cap reserva d’altres usuaris.

* * * No hi figuren, al menys a la Normativa de cara al públic.

**** Més Normativa.)

Tenia pendent el tema de les maquinetes per fer punta als llapis. Ara de la manera més simple i fàcil he vist que hi ha Afilallàpis i Afilamines. En el diccionari.cat no hi són, no recordo on les he vist, però imagino que deuen ser correctes.

-Afilallapis: Estri d’acer en forma de U amb una peça tallant, que serveix per a fer punta a un llapis.

-Afilamines: Estri amb una obertura lateral molt petita i una peça tallant que serveix per a afilar la mina d’un llapis automàtic.

Read Full Post »

                                    els-guardians-del-llibre.jpg

                                        Poso aquest llibre perquè l’acabo de llegir i m’ha agradat molt

“ Ahir, sopant amb un amic, em confessava que prefereix comprar els llibres a llogar-los. Que sí, que això de la biblioteca ( de fet, veníem de llogar llibres) està molt bé, que et permet d’accedir als llibres que la butxaca “ censura” i conéixer-ne d’altres, però que no, que no és igual que posseir-ne un. L’amic m’explicava que quan compres un llibre, tot i que evidenment tinga autor, és teu – teu en certa mesura, és clar – ja que l’has pagat, i que això, afegit a l’entranyable fet de llegir-lo, crea un vincle especial entre ell i tu. Com els carnets: “ personal i intransferible”, vaja. Avui hi he estat pensant. I pense que té tota la raó. De fet, allò que més em va captivar va ser la manera com ho explicava. “ És que no és el mateix, perquè quan el llibre és meu i m’agrada… no sé, el toques i saps que és una cosa teua, no sé, nen, és diferent, és diferent…”. En sentir això jo li vaig dir: “ nano, d’això se’n diu bibliofília”.  

 A Bibliofília”, article del 26 de febrer de 2005 a La mirada líquida escrit pel Vigilant. Els comentaris també son macos.   

“ No deduzcan que era una familia de comilones empedernidos, todo se hacía con mesura – mi padre fue un hombre extremadamente mesurado en todos los aspectos de su vida, al menos si exceptuamos la bibliofilia -, pero cada colación suponía un paréntesis, un momento para la convivencia, para el diálogo, con la familia o con las amistades”.

                          Art. “Julián Marías en escorzo” per Javier marías a http://www.javiermarias.es/2006/06/hoy-julin-maras-hubiera-cumplido-92.html.

Read Full Post »

Biblioajudeu-me 2

bibliagutenberg1.jpg L’octubre de l’any passat vaig escriure un ‘post’ sol.licitant ajuda per saber quina era la data exacta de publicació d’un article de Harold Klett: ” Don’t”, a The Library Journal de New York, en el que exposava 30 preceptes a tenir en compte amb els llibres.

En uns quants vloks ( Dubones, Cierzo, Documentalistaenredado, etc.) posen la data de l’any 1909 d’una manera segura; en el llibre La pasión de los libros de Fco. Mendoza també posa l’any 1909.

La meva sorpresa va ser quan va arribar a les meves mans el llibre Conocimientos necesarios para un Bibliófilo d’Édouard Rouveyre , editat per la Llibreria Galgo i primer d’una sèrie de 10 que no seguiré, en el qual posa: ” citaremos un artículo del Library Journal de Nueva York, que tenía por título: ‘Lo que no debemos hacer con los libros. No leer en la cama; no hacer anotaciones…”, i així fins a 32 coses que no es tenen de fer amb els libres.

Bé, uns diuen 30 preceptes, un altre 32, uns l’any 1909 i l’altre el 1899.

He comprat el llibre de Víctor Infantes, La Biblia de los Bibliófilos ( Noticias Bibliográficas-Eds. De la Imprenta, Madrid, 2000; traduint -parlant  del llibre de Xavier da Cunha: A Biblia dos Bibliophilos... extret d’una traducció anònima en castellà) , i crec que ja sé l’any en que Harold Klett va escriure el citat article, va ser l’any 1886 i explica 30 preceptes. Per cert molt interessants.

                  Si algú sap alguna cosa més li agrairia m´ho fes saber. He

intentat trobar l’article directament, però no ho aconsegueixo .

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »