“ L’especialitzada i estreta relació entre producte i venedor que caracteritzava les botigues de llibreters es trencava en altres centres comercials on confluïen diversos objectes amb la necessitat pecuniaria de vendre’ls. Els intents corporativistes dels llibreters per controlar la venda de llibres xocaven amb la realitat de mercats paral.lels d’ocasió, les fonts d’aprovisionament dels quals no eren tan sols els robatoris a particulars o els béns inventariats de difunts, de processats o d’endeutats. El preu elevat dels llibres i els salaris exigus dels aprenents motivaven que aquests circuits es nodrissin també de robatoris a les llibreries.
La noblesa no va utilitzar massa el mitjà de la subasta pública per solucionar problemes econòmics; la majoria dels béns i, concretament, els llibres van haver de seguir el camí de l’herència. El clergat va exercir de vèrtex difusor de la cultura religiosa a través del llibre; els eclesiàstics destacaven notablement quant a la circulació interna del llibre en el seu estament privilegiat. Omnipresent als encants, adquirien la majoria de llibres que havien pertangut a companys o a membres del grup en general; breviaris, missals i diürnals van constituir el gruix fonamental dels llibres adquirits, tot i que no van ser els únics. Els compradors d’aquests llibres religiosos no tenien, al marge del clergat, un perfil sociocultural definit, no existien clienteles especifiques per a aquest tipus de lectures. Així mateix, la circulació d’obres de la literatura catalana medieval ( Llibre dels Àngels, Tirant lo Blanch…) entre els sectors populars alfabetitzats de la ciutat es produí – en bona mesura – per la venda d’aquests llibres als encants del clergat”.
Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.
Biblioaprenent 